Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

La Camiseta de la Sort

                           Una costum de la vila de Torrent -Baix Empordà-

En una ocasió, conversant amb la senyora Pilar Pi sobre temes relacionats amb les llevadores i costums que  es tenien a l’hora de batejar els nadons, va comentar-me que ella encara guardava la “camiseta de la sort” i el mocador que va portar el seu fill Josep el dia del  seu bateig, l’any 1943.  Aquesta robeta, una vegada li va anar petita al Josep, la Pilar la va guardar, amb molta cura, dins d’una capsa de cartró que avui ha obert per ensenyar-nos-la. Seguir llegint…

Teresa Roig Xuclà, La Fernanda (llevanera)

Article  fet per  Rosa M. Masana  i publicat a la revista el Mercadal número 14 de Corçà, any 2003.

La Teresa Roig, coneguda per tothom com la Fernanda,va ser també una  de les  llevadores no titulades de Corçà i Monells. Va rebre el sobrenom de Fernanda perquè el seu pare es deia Fernando.

Va néixer a Monells l’any 1876, quinze anys més tard que la seva precedent col·lega de Corçà, l’Úrsula Dalmau.  Es va casar amb Josep Moné Iglesias i tingueren tres fills. Vivien al carrer de la Riera, on actualment correspon la finca núm.19, encara que es van traslladar més tard a una altra casa.

Gràcies al testimoni verbal de la senyora Adelina Colls que té 81 anys, hem pogut saber quelcom més de la senyora Fernanda; casualment a ella li va llevar una filla i ho ex­plica així:

“Em vaig posar de part i el meu marit va anar a buscar la Teresa, que en aquell moment havia arribat d’espigolar (recollir espigues dels camps acabats de segar). I en arribar a casa va dir: potser que abans berenéssim una mica, i així ho van fer. Es va rentar les mans i amb tot la nena ja començava a mostrar el seu caparró; la Femanda va actuar segons la seva pràctica i tot va anar bé, un part normal i satisfactori”. Era l’any 1945 i  la Teresa  llavors tenia 69 anys.

Expliquen també que la senyora Fernanda, com tota bona professional, va voler transmetre el que sabia sobre  la pràctica  de llevar criatures a una altra dona del poble, que va ser la Irene Llonch. . Anaven juntes per les cases i li ensenyava el que havia de fer durant un part normal, però també en situacions complicades.  Sort en va tenir d’aquesta instrucció, diuen, perquè un dia una senyora es va posar de part i van avisar la llevadora Catalina Ponsatí de la Bisbal, però tardava a arribar. S ‘ha de tenir en compte que això passava a la dècada dels 40 i el transport era molt lent, el part anava endavant i per això va avisar també a la Irene.  La criatura naixia amb una volta de cordó al coll, però gràcies a l’habilitat de la  llevanera que li va saber desentortolligar el cordó umbilical amb rapidesa, al nadó no li va succeir res; no va tenir temps de patir asfíxia i de gran ha estat un noi molt saludable.

Plaça de l’Oli, número 1 de Monells

Podem observar el vestit i pentinat de l’època d’una mare i un nadó l’any 1945

Aquest és un exemple clar del perquè a gairebé totes les viles amb pocs habitants hi havia una o més llevaneres  que es transmetien els coneixements unes a les altres per poder atendre a  les parteres  perquè  les llevadores titulades  normalment fixaven la seva residència a  les viles més grans.  Si bé he fet gestions, no he pogut trobar familiars que ens permetessin obtenir una fotografia de la Teresa si més no, però, la recordarem mitjançant aquestes quatre ratlles.  Va morir a Monells el dia 28 de gener de l’any 1951, als 75 anys a casa seva, a la plaça de l’Oli núm 1. Un dels testimonis que signen el certificat de defunció és Jaume Llonch, possible  era familiar de la Irene Llonch.

Casa on va viure la Irene Llonch, a la plaça de Monells
Les imatges son de Rosa M. Masana

Formació en ètica i desenvolupament professional

Resum de la taula rodona que amb el títol Formació en ética i desenvolupament professional que es va celebrar el dia  28 de juny de l’any 2000 a la casa de Cultura Tomàs Lorenzana de Girona i organitzada per la Comissió de Bioètica del –CODIGi  amb el suport de la Comissió de Bioètica del  Consell     CODI de Catalunya i publicat a la revista  del CODIGi  Pols a pols  número 23, any VIII – Agost 2000. Seguir llegint…

Envellir amb salut

El procés fisiològic de l’envelliment és produït per un conjunt de canvis bioquímics del organisme que poc a poc van minvant les capacitats  d’acció. Hi ha persones que viuen el fet d’envellir com  a una pèrdua important, es senten que no son útils per res, no tenen motivacions   i es desanimen. Aquest estat psicològic és un terreny abonat perquè qualsevol esdeveniment poc agradable o conflictiu sobreafegit actuï com una mena de revulsiu que afavoreixi la possibilitat d’emmalaltir.  Però si mirem el fet d’ anar posant anys  com una etapa més de la vida, deixant coses enrere lògicament, però sense nostàlgia, amb la  serenitat que proporcionen els anys viscuts, que a més ajuden  a veure les coses amb més relativitat i sense els apassionaments propis de la joventut, podríem dir que la vellesa un estat modèlic d’experiència personal. Seguir llegint…