Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Camps de concentració a Barcelona

Alguna avantatge havia de tenir el fet que des del dia 13 de març del 2020 ens haguem hagut de quedar a casa i tot per un microbi mig orgànic i mig inert, la cosa bona ha estat obrir calaixos oblidats.

Entre uns antics arxius he localitzat unes ratlles d’una conversa que vaig tenir amb el palafrugellenc Joan Boy Marques, [1] fa uns deu anys. Vàrem parlar de la pesca que era el tema que volia saber, però en Joan que tenia bastants anys d’experiència de vida va   explicar un fet al voltant de la  Guerra Civil Espanyola.

Va dir que havia estat al Camp de concentració d’ Horta i d’allà l’havien  traslladat a Montjuïc, lloc on va estar-hi relativament bé degut a que cada dia formaven unes brigades de presoners per anar a  demanar queviures a diversos magatzems de Barcelona – no ho va dir però, possiblement anaven amb un camió-,  desprès repartien els aliments que havien recollit als hospicis i hospitals de la ciutat. El vespre quan a la presó de Montjuïc feien el sopar amb alguns del aliments recaptats.

Novament  va ser traslladar a un magatzem on hi estaven amb pèssimes condicions, deia que només els hi donaven un dia tres figues, un altre una llauna amb tres sardines i un altre galetes de vaixell  vingudes de Cuba que per poder-les menjar havien de sostreure abans els cucs i que eren fortes com un roc.

 En aquest magatzem ell preferia dormir al ras i es tapava amb sacs de ciment vuits i si plovia havia d’estar  tota la nit moll, dormia al defora perquè era més segur que a dins del magatzem,(2) perquè allà hi havia el risc de  caure pel ull de l’escala que no tenia baranes i podies anar a parar al soterrani. Les escales eren fetes amb totxos provisionals, només per poder-se enfilar i si  la nit havies de anar al vàter era perillós .

Dormirem directament al terra i cada dia sortia un camió amb persones mortes, la aigua que bevíem era d’un safareig on també  s’hi rentava la  roba, jo posava un mocador per filtrar una mica l’aigua.

Durant la conversa coneixen que era infermera a Pals va explicar que havia treballat cinc anys al Moli de Pals i que en Coll estada  tant cansat de menjar cargols cuits directament amb fulles a sobre del foc, va decidir marxar amb dues pessetes a la butxaca a sud-america i quan va tornar es va comprar el mas de Pals. També va comentar  que una seva cosina l’havia criada una dia de Pals.

Notes


[1] He localitzat un trobat de INS de La Bisbal fet per Ariadna Adarnius. Anys de gana. Contraban i estraperlo al Baix Empordà on li fan unes preguntes a Joan Boy i diu que havia nascut el 13 de març de l’any 1921 a Begur. Segons dades de la funerària va morir el dia 18 de març de l’any 2012 a Palafrugell.

 (2) Desconeixem si el magatzem que es refereix Joan era el que descriu Jordi Barrioso a la seva tesi doctoral de la UAB, en referència a  l’antiga fabrica de jute del Poblenou coneguda per El Cànem o dels germans Godó, pagina número 60 del seu treball.

Dues fotografies cedides per Paco Tejero de la Bisbal

Els anteriors hostalers del restaurant Divínum de La Bisbal d’Empordà que està situat a la Avinguda de les Voltes, un dels dies del que hi anava a dinar i, sabent que m’agradava escriure alguna crònica a la revista digital Totbisbal, en Paco em va oferir que fes còpies de dues fotografies que considerava podien ser històriques.

 El temps va anar passant i de dins d’un arxiu de l’ordenador ara han sortit aquelles imatges gaire oblidades i acompanyades d’ una nota.

 Una d’elles correspon a un grup de treballadors de l’empresa de ceràmica la Catalana de La Bisbal, industria que posteriorment va rebre el nom de Ceràmiques Bosch que havia estat feta el mes de juliol de l’any 1952.  En ella hi podem veure a un grup de 41 treballadors, 24 homes i 17 dones més un nen i una nena que possiblement eren fills d’algun dels treballadors.

Ceràmiques Bosch amb la xemeneia (Imatge Rosa M,Masana)
Ceràmiques Bosch amb la xemeneia (Imatge Rosa M,Masana)

 Paco ens comenta que la seva família va ser unes de les primers de venir a viure a La Bisbal i a la fotografia hi ha la seva mare Francisca Mora Ramírez natural de Cuevas Bajas -Málaga-, és la primera de la segona fila a ma dreta, també s’hi troben els seus oncles Francisco Mora i Maria Castro junt amb la seva filla Carmen, que estan a la tercera fila del costat esquerra .

Treballadors de la empresa de ceràmica La Catalana 1952 (Imatge Paco Tejero)
Treballadors de la empresa de ceràmica La Catalana 1952 (Imatge Paco Tejero)
Pedro Tejero, expedint una multa, La Bisbal 1956 (Imatge Paco Tejero)
Pedro Tejero, expedint una multa, La Bisbal 1956 (Imatge Paco Tejero)

A la segona fotografia hi podem veure al pare d’en Paco, Pedro Tejero Pacheco natural de Iznajar -Córdoba- en un moment que el fotògraf l’havia captat formulant una multa al conductor d’un camió que sembla porta la matrícula B-38369. En Pere abans de fer de policia municipal, havia estat sereno també d’aquí la vila.

La fotografia porta la data del dia 16 d’agost de l’any 1956 i segons ens explica en Paco, encara que no es vegi a la imatge, el seu pare anava amb una moto marca Vespino.

Dues imatges que ens han permès dir quelcom de La Bisbal de més de seixanta anys enrere.

Notes

La Bisbal d’Empordà  i Cuevas Bajas  són dues viles agermanades i el mes de març de l’any 2019 la Bisbal va dedicar el nom de Cuevas bajas a una placa de la vila.