Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X
Portada > Infermeria

Proposta per a un estudi ambiental

La ciutadania, conscient del problema sanitari que travessem, es manté resguardada en espera que passi el temporal. El fet d’estar-nos obligatòriament a casa ens pot fer sentir malament i tolerar-ho relativament bé segons les pròpies circumstàncies personals i els recursos disponibles tant econòmics com psicològics, sabent que en un moment o altre posarem a prova la nostra resiliència respecte a situacions noves i inesperades. Una de les necessitats que he tingut durant aquests deu dies  d’estar a casa ha estat saber el perquè, el què i el com del coronavirus.

Sabem que ininterrompudament es realitzen estudis per esbrinar les causes que influeixen en la malaltia i salut de les persones, però pel que fa a aquesta malaltia que s’enduu tantes vides, sembla que no en sabem res, o gairebé res, o que hi ha poca cosa a fer per revertir la lesió pulmonar que ocasiona. Per això proposaria que algú fes un estudi seriós que ens pogués donar a conèixer els resultats i tota la informació necessària per prevenir altres possibles brots com aquest, a fi de valorar si volem viure amb menys coses i més qualitat en salut o continuar com sempre.

Proposo per a l’estudi dues hipòtesis que s’hauran de refutar, tot que serien els mateixos investigadors qui les haurien de formular, però penso en aquesta línia expressada i evidentment, en el disseny i la recollida i processament de dades.

Hipòtesis:

1-      La varietat de partícules en suspensió a l’atmosfera al ser inspirades actuen de barrera per a l’intercanvi fisiològic dels gasos O2 i CO2 a nivell alveolar i pulmonar.

2-      Existeix una relació entre les partícules aèries inorgàniques que són aspirades i l’agent patogen amb tendència a envair l’aparell respiratori i multiplicar el dany de la membrana alveolar pulmonar.

Les hipòtesis presentades estan basades en algunes de les referències que donem tot seguit.

El focus de la síndrome respiratòria aguda severa (SARS), sigles que ara també emprem per anomenar el coronavirus actual Sars-Cov-2019 (SARS-2), va ser declarat a Wuhan (Xina), ciutat de més d’onze milions d’habitants que disposa de fàbriques d’òptica, electrònica, automòbils, siderúrgia, laboratoris farmacèutics, enginyeria i biotecnologia. Segons algunes notícies oficioses, aquesta ciutat estava relativament preparada per afrontar una crisi com la que vivim.

El diario.es del dia 25-2-2020 publica ‘El coronavirus limpia la atmosfera China’, ja que els nivells de contaminació per partícules ambientals eren força elevats si tenim en compte el que diu l’Agencia EFE de Xina, referència que ens ha estat proporcionada per ‘Las provincias’ del dia 2 de març del 2020 amb el títol ’La foto de la NASA que desvela la relación entre coronavirus y contaminación en China’.

El Periódico d’Extremadura del dia 23 de març de 2020 assegura que l’Agència Espacial Europea (ESA) ha localitzat metalls pesants a l’espai, electrons de càrrega (-) i ions (+) que intervenen en processos electromagnètics. També que ha estat trobat ferro ionitzat múltiple desproveït dels seus electrons, elements que consideren podrien venir del vent solar de la magnetosfera o de meteorits que a l’arribar a la Terra es fragmenten i ocasionen pertorbacions del camp magnètic. Actualment s’està valorant així mateix la possible influència de les radiacions ionitzants a la matèria orgànica.

En aquesta línia l’anomenada Missió Cluster s’ocupa d’estudiar la magnetosfera amb ús de sondes o missions espacials no tripulades.

J. Alcano i col·laboradors l’any 1992 van desenvolupar un model que els ajudés a fer un estudi de les concentracions d’aire tòxiques a Europa (TRACE): van calcular un gran ventall de metalls pesants en el període de 1978 a 1985, van analitzar la deposició en humit i en sec i el temps mitjà de residència de la massa d’alguns elements a l’atmosfera. Deien que podíem tenir permanència entre 64 a 96 hores. El treball va ser publicat a la revista El Server, volum 26, número 18.

La troballa d’un darrer estudi que he localitzat tira enrere el que deia de la investigació, ja que el treball està fet i els resultats confirmen les hipòtesis formulades al començament, si existeix relació amb el nivell de contaminació i la malaltia alveolar bronquial. Presentem un breu resum i un enllaç per anar a la pàgina dels investigadors, parlen del coronavirus de manera genèrica però no d’aquest actual que és nou. Presentem un breu resum i l’enllaç del treball.

J. Ciencewicki i Ll. Jaspers a la revista Inhalation toxicology de l’any 2007 van publicar el treball d’investigació “Contaminació de l’aire i infecció viral respiratòria”. Es tracta d’un estudi basat en algunes dades prèvies donades per l’Agència de Protecció Ambiental (EPA) dels EUA, com poden ser els elements d’importància en la contaminació atmosfèrica que estan regulats com monòxid de carboni (CO), plom, diòxid de nitrogen (NO 2 ), partícules (PM), ozó (O3) i òxids de sofre (SOx). Els seus estudis els van portar a concloure que “les evidències actuals involucren possibles interaccions entre contaminants atmosfèrics i infeccions virals respiratòries, discutint els efectes dels contaminants dels criteris de la EPA dels Estats Units, així com els contaminants de l’aire interior en les infeccions per virus respiratoris”.

Les sigles (PM) indiquen la matèria particulada o partícules en suspensió, que consisteix en una barreja de partícules i gotetes a l’aire, formada per compostos orgànics, metalls, àcids, sòl i pols. Aquesta matèria està classificada segons la forma, que pot ser gruixuda, fina i ultrafina. Es té en compte el vincle existent entre la PM i la infecció respiratòria, com també les partícules de fase gasosa que intervé el monòxid de carboni, formaldehid, diòxid de sofre, òxids nítrics, hidrocarburs i metalls.

Actualment hi ha investigadors que estant treballant en aquesta línia

Caos cel·lular (R.M.)
Caos cel·lular (R.M.)

En resposta a la inquietud d’uns amics

És possible que per la meva professió d’infermera, un amic i després d’altres m’han preguntat com veia la situació de la pandèmia del Covid-19 que estem vivint. Ho van preguntar perquè sabien que tenia anys d’experiència en la professió i en àrees com salut pública, promoció de la salut, salut mental i aspectes socials relacionats amb la malaltia. El que vaig fer va ser donar-los alguns consells de mesures higièniques i recomanar-los que no s’espantesin.

Partícules estel·lars
Partícules estel·lars

Com que en aquell moment no sabia respondre’ls amb coneixement de causa sobre aquesta patologia amb què els mitjans de comunicació —amb imatges incloses— ens espanten fent-nos la impressió que es tracta d’una guerra, d’una “influenza de les estrelles” com va dir un papa, he intentat obtenir informació, si bé l’interès no ha estat estrictament sanitari, perquè penso que en ser quelcom de global hi ha implicats altres factors que s’escapen del meu coneixement, però quelcom podrem aportar al llarg de la recerca superficial.

Primer de tot és adient remetre’ns al discurs que va fer el president del govern espanyol el dia 22 de març del 2020 i ara aquí només citaré una de les seves frases: “El pitjor encara ha d’arribar”. El president, com també han de fer els presidents d’ altres països, es donar informació d’acord amb les orientacions rebudes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i procurar fer complir els objectius que hagin  estat establerts.

Per altra banda els diversos governs de cada país també estan sota el mandat de la Organització de les Nacions Unides (ONU), que marquen les directrius polítiques a seguir i tenir-les en compte a l’hora de prendre decisions. En concret cal esmentar que aquest organisme internacional ha elaborat l’Agenda pel desenvolupament sostenible 2020-2030,(ODS) redactat en un document on hi consten els 17 objectius que han de ser assolits en el decurs d’aquesta dècada que ara encetem, marcada, entre d’altres aspectes, per la crisi econòmica, el deute, l’envelliment de la població i diuent també l’excès de població.

Els objectius estan representats en caselles de diferents colors i podem revisar-los al lloc web oficial de l’ONU. En transcric un fragment que mostra resumidament la filosofia de l’Agenda: “Estamos resueltos a poner fin a la pobreza y al hambre en todo el mundo de aquí a 2030, a combatir las desigualdades dentro de los países y entre ellos, a construir sociedades pacíficas, justas e inclusivas, a proteger los derechos humanos y promover la igualdad entre géneros y el empoderamiento de las mujeres y las niñas y a garantizar una protección duradera del planeta y sus recursos naturales”.   En resum no anar més enlla d’on es pot anar.

Objectius de l'ONU, Agenda 2020-2030
Objectius de l'ONU, Agenda 2020-2030
El text dona una idea de cap on ha d’anar la humanitat i que cada governant ha de treballar perquè sigui possible entre d’altres factors, posar fi a la pobresa i procurar la sostenibilitat, que sembla van de bracet, tot i que el desenvolupament sostenible és un aspecte contraposat al progrés econòmic, de manera que és una incògnita saber si hi haurà progrés social.

Una altra font que he volgut consultar ha estat el setmanari The Economist, que a finals de cada d’any presenta una sèrie de fets polítics i socials que es preveu s’esdevinguin l’any següent. Ho fa emprant gràfics difícils d’interpretar pels inexperts, però en qualsevol cas és una manera de donar informació selectiva a persones de negocis i d’un cert nivell social i degut que sovint ha fet prediccions que desprès han posades a la pràctica, gaudeix  de fiabilitat.

Les prediccions que va posar en portada l’any 2019 sobre el que podria succeir l’any 2020 algunes sembla que s’estan complint. Aquesta vegada va presentar una pantalla optomètrica amb lletres que formen missatges i també una rodona formada per cinc cercles i un nucli amb els colors negre, blanc i carabassa, els dos primers fàcils d’interpretar i el carabassa algun entès l’assimila a l’“agente naranja”, el cercle central és la nineta de l’ull que tot ho veu, al darrere hi ha un cap robòtic suggeridor de la intel·ligència artificial, els bastonets configuren els bacteris causants de malalties, les cares de polítics que tindran rellevància derant aquest periode de temps, l’estrella de cinc puntes i els avions fumigadors. Adjuntem l’enllaç d’un vídeo titulat 2020 año clave en la Agenda mundial de acuerdo con ‘The Economist’, publicat el 14 de desembre de 2019.

Imatge del setmanari The Economist, 2019
Imatge del setmanari The Economist, 2019

 Quant a la informació relacionada amb la salut podem visitar el web de ’Organització Mundial de la Salut (OMS) com també la secció de premsa que conte dades d’interès com que el 16 de març del 2020 l’OMS i la Cambra de Comerç Internacional (ICC) es van unir per sumar esforços de coordinació. També el comunicat en què es diu que els països han de fer accions més audaces per aturar el Covid-19 considerant que Europa és l’epicentre de la primera pandèmia del coronavirus. Observació que dona a entendre en vindran d’altres.

Vistes les polítiques a escala mundial direm quelcom d’aquesta malaltia tan especial pel rebombori social que ha causat i causa. Hi ha diverses persones que diuen no entendre res. Estarem amb aquest ai a cos i amb falta d’informació fins que es facin estudis epidemiològics seriosos i fiables, sense comptabilitzar falsos positius que estiguin afectats per una síndrome de grip estacional coneguda. Es diu que el coronavirus, Covid-19, va aparèixer el dia 31 de desembre de l’any 2019 a Wuhan (Xina), ciutat on hi ha un centre de recerca bacteriològica.

Revisant el llibre de G. Piedrola i col·laboradors a Medicina Preventiva y Salud Pública (9a edició 1991. Edit. Masson-Salvat) informen que la malaltia gripal es coneix des d’Hipòcrates i la primera pandèmia greu que es va produir va ser l’any 1580, que va afectar Europa i s’expandí a l’Àsia i Àfrica. Al mateix llibre els autors Hirsch i Thomson diuen que entre els anys 1173 i 1875 havien comptabilitzat la presència de 229 epidèmies. O sigui, que la humanitat ha estat gairebé sempre convivint amb éssers diminuts que entren al nostre organisme i per això està preparat per activar les defenses immunitàries. És interessant conèixer la base de dades Gisaid EpiFlu, que promou l’intercanvi internacional de totes les seqüències de virus de la grip, dades clíniques i epidemiològiques.

Actualment veient que hi ha diverses seqüències del coronavirus, hi ha qui diu que si afecta les vies respiratòries altes no ha de revestir cap gravetat, ja que les pròpies defenses orgàniques faran la seva feina reparadora i si tenim febre, tos seca i malestar en qüestió de setanta-dues hores poden remetre. Si el problema es manifesta als alvèols pulmonars, o sigui, dins els pulmons, és quan la síndrome requereix més atencions perquè costa de fer l’intercanvi gasós o funció pròpiament pulmonar.

Un punt de vista diferent és qui considera que el problema cel·lular és a causa dels elements de rebuig formats a l’interior de la cèl·lula i plasma efecte també considerat a la grip de l’any 1918 que esmentaven el problema de la descàrrega de citocines. Però encara disposem d’hipòtesis noves expressades per persones preparades com Lluís Botinas, que afirma que el causant del problema pulmonar podria ser la tecnologia 5G, veient que a més de considerar l’existència d’un virus s’hi afegeix un component isoelèctric (el vídeo ara és inexistent).

Del mateix parer és un altre autor expert en telecomunicacions que diu que el suposat virus s’alimentaria de la càrrega elèctrica de la cèl·lula. Potser si realment és com diu, haurien d’estudiar aquests tipus de problemes de salut amb perspectiva multidisciplinària.

Per finalitzar cal dir que el fet d’estar a casa ens l’hauríem de prendre com a experiència de vida que pot posar al límit la nostra manca de moviment i de convivència amb altres persones o bé sentir la solitud desconeguda per un aïllament, fet que provocarà haver de mobilitzar els nostres recursos psicològics per sortir-ne reforçats.

Per altra banda no ens hauríem d’espantar perquè encara que algú digui que és una guerra —i sí que ho ha estat per a les persones que no ho han pogut superar-ho— si ho mirem fredament i segons va dir Santiago Niño Becerra, durant la campanya gripal de l’any 2017/18 van passar la grip 752.000 persones i en van morir 15.000. Pel fet que els mitjans en parlessin poc ens va passar desapercebut, però ara aquestes dades ens poden servir per treure’ns una part de la por que puguem experimentar. Ànims, vitamina C, fer el que ens agradi i esperar que passi la tempesta i el cel s’aclareixi. Tot que a nivell de la base social la sotragada econòmica serà costosa de superar ho farem, perquè no hi ha ningú més creatiu que l’ésser humà.

El logotip de la reunió que es va fer a Alemanya el maig de l’any 2017 amb el lema Junts Avui per un Demà Saludable, el logotip de l’acte era la imatge d’un nus gordià  que ens  pot recordar la frase de ‘Fernando el Católico’ de que ‘Tanto monta cortar como desatar’ en referència a que  un nus gordià si no es pot desfer se’l pot val tallar, que seria el mateix.

Gisaid
Gisaid

Paraula

Sovint emprem paraules sense parar-nos a pensar el seu significat més intrínsec, més primigeni de la parla humana o de la derivació llatina o  grega, però la paraula es interpretada a dins nostra amb la seva verdadera connotació encara que sigui inconscientment.

Aquests trets de la fonètica de les paraules els coneixem des de mitjans del segle XX  quan Richard Bandler i Jonh Grinder van fer estudis del llenguatge verbal i no verbal i l’anàlisi en la forma de ser usat per relacionar-nos amb els demès i amb nosaltres mateixos. Aportacions que van crear la ciència de la neurolingüística i també la programació neurolingüística (PNL).

Dit això, volia comentar que en aquests moments que vivim una situació social tant insòlita  a causa d’un inesperat  problema de salut de caràcter víric-infecció , quan truquem a un familiar o als  amics per veure que fan, solen dir : Si ja ho veus, a casa confinats sense poder sortir. 

Personalment i sense saber el perquè no m’agradava emprar la paraula confinada, més aviat explicava el que estava fent. Ara he vist que confinat vol dir ‘ que estem amb la mort’ perquè ‘con’ és ‘amb’ i finat mort. Si  és això el que vol dir es qüestió de no fer servir  aquests terme perquè ens estem programant, inconscientment  estem dient que convivim amb tànatos i la verbalització cala.

Quan ens preguntem podríem explicar el que fem a casa com  escoltar musica, treballar, escriure, pintar, ballar, cosir, fer creacions, o simplement no fer res, dormir, pensar, somia i d’altres,  tot per evitar verbalitzar la no positiva paraula. Adjunto un retall del Diccionari de A.M. Alcover on hi ha el concepte de la paraula.

Proposta feta per la Isabel, podrien  usar la paraula  Reclòs

Reclòs segon Alcover es refereix a tancat, apartat dels altres, sense comunicació, penso que tampoc seria convenient repetir-la sovint.  Val més que diguem:

No em sona el despertador a les set del matí, no accelero per anar a la dutxa, em vesteixo  sense presa amb roba còmoda, plantofes i mitjons de llana, esmorzo amb pausa  i converso amb qui desitjo  perquè se que els trobaré a casa i parlar deu minuts o més, segons les ganes i després fer  aquelles coses que gairebé teniem oblidades.

Estic a casa desfent el bloqueig amb una balada

Finat
Finat

La màquina expenedora de cafè

Fent endreça he localitzat -desconeixia que els tenia guardats-  dos fragments d’un contracte signat l’any 1979 amb una casa subministradora de màquines de cafè. Vaig efectuar aquesta compra perquè a l’escola d’infermeria de l’hospital del Tòrax de Terrassa, de la qual era gestora, pel fet d’estar lluny de la ciutat, els alumnes no tenien possibilitat de prendre cap beguda calenta durant l’estada al centre.

El venedor de la cafetera m’havia dit que li anava millor venir a casa meva per tractar sobre la possible compra de la màquina de cafè. El noi era una persona amable i molt hàbil en vendes, de manera que vaig signar el contracte. Quan havia marxat i jo també notava que la seducció de la compra anava minvant, vaig mirar les condicions de compra, que eren les següents:

L’aparell costava 145.000 pessetes a pagar en cinc terminis de 29.000 pessetes, sense afegir a aquest preu un 12% corresponent a la compra del cafè i l’assegurança de l’aparell. Els cafès va dir-me que es podien vendre a set o vuit pessetes. Amb la calculadora a la mà vaig veure que només per pagar l’aparell i cobrant vuit pessetes per cafè, havien de ser dispensats 18.125 cafès.

Les classes eren de dilluns a divendres al matí d’octubre a maig i en el supòsit que cada setmana s’expedissin 75 cafès a 8 pessetes n’obtindríem 600. Conclusió, que en els 240 dies aproximats d’activitat acadèmica a l’any, tardaríem 906 dies, uns quatre anys, per pagar només la cafetera sense les altres despeses esmentades.

Havia signat el contracte i donat el número de compte. Com ho podia fer per anul·lar aquella precipitada compra? Vaig estar en vetlla aquella nit, perquè l’escola no anava sobrada de diners. La solució va ser dir al venedor que el contracte l’havien de modificar per posar-lo a nom de l’hospital. Va venir i quan estava a punt d’omplir el nou formulari mercantil agafo el vell i el trenco per la meitat, acte que em va costar molt de fer i sentia com el cor bategava amb força. El venedor va quedar mig mut, fins que va dir: “I ara què faig? Com ho explico a l’empresa?” Li vaig dir: “Desconec si abans havies fet números respecte als productes que tens en representació” i li vaig ensenyar els càlculs que havia fet. No va dir res. La meva intenció en aquell moment va ser només justificar el perquè d’aquella anul·lació. Són coses que poden succeir, perquè mirem si no l’exemple d’una  Empleada de drogueria.

Doctor Joan Sabrià Aynié (Torrent 1918-Girona 1986)

Presentem una  síntesi biografia  del doctor Joana Sabria Aynier que va ser  publicada per Rosa M. Masana a la revista   El LLentiscle de Torrent número 11 del desembre de l’any 2019.

 Joan Sabrià va néixer a Torrent el dia 27 de febrer de l’any 1918 al mas Isern, conegut per can Busqueta. El seu pare, Josep Sabrià Janó, era fill de Torrent i la seva mare, Mercè Aynié Mató, de Sant Feliu de Boada. Gràcies a les dades proporcionades per una seva cunyada, Carme Girbal, després de fer un estudi genealògic familiar i d’haver consultat la seva biografia a internet, sabem que el llinatge dels Sabrià es remunta a l’any 1611 amb el matrimoni de Salvi Sabrià i Magdalena Castelló, natural de Canapost.

Doctor Joana Sabrià Aynié, imatge cedida per Carme Girbal
Doctor Joana Sabrià Aynié, imatge cedida per Carme Girbal

La branca d’en Joan ve de Miquel Sabrià Torroella i segons explica la Carme, en Joan de petit anava a estudi a l’acadèmia del senyor Àngel a Palafrugell i, quan tenia dotze anys, el professor va aconsellar a la família que el fes continuar estudiant perquè era un alumne brillant. En aquell moment en Joan era orfe perquè va tenir l’ensurt que la seva mare morís quan ell només tenia onze anys. El pare es va tornar a casar i van anar a viure a Llofriu.

Els seus primers estudis de medicina els va fer a Saragossa i després d’un parèntesi a causa de la Guerra Civil Espanyola va continuar la carrera a la Facultat de Medicina de Barcelona, després de la qual va especialitzar-se en Ginecologia i Obstetrícia a la Maternitat de Barcelona, centre on durant el segon curs de l’especialitat va residir en qualitat de metge internista. En aquest centre es van conèixer amb la llevadora M. Teresa Rius Fàbregas, natural de Igualada, es van casar i tingueren quatre fills, Josep, Mercè, M. Teresa i Joan, dos dels quals van seguir la tradició de cursar estudis de la branca sanitària.

Finalitzada la seva formació d’especialista en tocoginecologia, es va interessar en la pràctica de la simfisiotomia, va ser l’any 1964 que accedí al grau de doctorat amb la tesi Valor de la sinfisitomia parcial subcutánea de Zárate en la obstetricia de los paises en desarrollo. Va obtenir un reconeixement per la seva recerca i va publicar diversos treballs científics, un d’ells a l’Enciclopèdia Medicoquirúrgica francesa. Va donar conferències en universitats de medicina, també a l’estranger, com al Caire, on va fer una estada d’un mes i mig. L’any 1949 va publicar a la Revista Española de Obstetricia i Ginecologia l’article “Mi experiència con la sinfisiotomía” Podem dir que va ser l’introductor de l’esmentada tècnica a les comarques gironines així com de la laparoscòpia, la citologia cervical, el monitoratge electrònic i bioquímic fetal, l’ecografia, l’amniocentesi diagnòstica i va practicar la primera intervenció quirúrgica ginecològica amb la tècnica de la laparoscòpia.

Residia a Girona, on tenia la consulta particular, però també en els seus primers anys d’exercici professional visitava a la Bisbal i a Palafrugell. L’any 1957 va ser inaugurada la residencia sanitària Álvarez de Castro de Girona, actualment hospital Josep Trueta, on va ser contractat per exercir i l’any 1974 va ser nomenat cap dels serveis de ginecologia i obstetrícia, càrrec que va exercir fins a l’any 1986, any poc favorable per a ell perquè el dia 9 d’octubre li va sobrevenir la mort. El doctor Sabrià també havia estat membre actiu del Col·legi de Metges i de l’Agrupació de Ciències Mèdiques, ambdues entitats de Girona.

Han estat diverses les llevadores del Baix Empordà que van tenir ocasió de treballar amb el doctor Sabrià, ja fos a l’hospital general com en algunes de les consultes de diversos municipis, en especial quan es presentava un part distòcic, o sigui, amb risc per a la mare o el nadó.

Disposem d’aquesta informació perquè ens va ser explicada per les mateixes llevadores al llibre Llevadores de Palafrugell: 165 anys d’història (2006). A la pàgina número 71, sobre la llevadora Carme Pareta, consta un text que em va lliurar el germà de la Carme que havia estat redactat pel doctor J. Sabrià i publicat a la revista Surgere l’octubre del 1965. Amb motiu de la defunció de la seva col·lega Carme deia: “Desgraciadamente perdida en plena juventud. Cultísima como pueda serlo una chica inteligente y estudiosa. Muy bien preparada para el ejercicio de su profesión; su colaboración era sinónimo de seguridad diagnóstica, eficacia en la ayuda, corrección en el trato, discreción en la actitud, distinción en la conversación. Su llamada era siempre una tranquilidad para el tocólogo, que sabía de antemano con qué problema iba a enfrentarse; difícilmente después de su diagnóstico podía haber sorpresas. La enfermedad que acabó por llevársela a la tumba le impidió el ejercicio de la profesión en los últimos años de su vida, entre sufrimientos y esperanzas que no llegaron”. Consta al llibre de Rosa M. Masana. Llevadores de Palafrugell, 165 anys d’història, pag. 71.

 La simfisiotomia

Caldria dir quelcom d’aquesta pràctica poc coneguda per les persones no expertes. Més coneguda és l’episiotomia, practicada en algunes ocasions per les llevadores. Es diu que la tècnica de la simfisiotomia es remunta a l’any 1777, quan va ser aplicada per Jean-René Sigault a París, però va tenir poca continuïtat, ja que no estava exempta de complicacions. Va ser l’any 1914 quan el metge i urbanista Enrique Zárate, de Buenos Aires, reintroduí novament la tècnica amb el nom de simfisiotomia parcial subcutània, coneguda també com a mètode Zárate i més endavant també com a pubiotomia, de la qual va ser pioner el doctor Sabrià, tot i que cal dir que era un mètode restrictiu, aplicable només en situacions de risc tant per al nadó com per a la mare en el moment de travessar el canal del part, en ocasions per una desproporció cefalopèlvica.

La pelvis està formada per tres parells d’ossos simètrics i un d’ells és el del pubis, situats a la part anterior i baixa i externament configura l’anomenat cim de Venus propi de les dones. Es tracta d’un lloc d’unió dels dos ossos púbics mitjançant un teixit fibrocartilaginós i gras formant un coixinet o protuberància triangular que acompleix funcions d’amortiment durant l’acte sexual i sensitiva. Segons alguns estudis, aquesta estructura té la propietat de distendre’s sota la influència de la relaxina, hormona que es forma durant la preparació per al part. La tècnica Zárate consisteix a fer una incisió a l’esmentat teixit per aconseguir separar els ossos púbics i donar més espai al canal del part.

És sabut que al planeta Venus hi ha un cim de 11.000 metres, mentre que a la Terra el pic més alt és l’Everest, amb 8.848 metres. Potser aquest és el motiu que aquesta zona anatòmica hagi rebut el nom de Venus, la deessa romana de l’amor, la bellesa i la fertilitat. Curiosament les exploracions del planeta Venus amb sondes espacials russes i americanes es van iniciar la dècada dels anys seixanta, coincidint també amb la recuperació  de la esmentada practica i la entrada al mercat la anticoncepció hormonal el 1960 als  EUA i el 1961 a Europa.