Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

La chimenea de la bòbila Almirall de Terrassa

Xemeneia Almirall , altura 63,25 metros  (RMMR).

Mariano a la derecha  con familiares, amigos y su prmetida  Maria Hierro
Mariano a la derecha con familiares, amigos y su prmetida Maria Hierro

La chimenea  Almirall fue construida por el maestro de obras Mariano Massana Ribas  junto con su  equipo de albañiles y fue inaugurada en el año 1956. En el año 1990 el Libro de los Récords Mundiales Guinnes consideró que era la chimenea industrial más alta del mundo provista de escaleras helicoïdales .

Colla de castellers els Minyons de Terrassa 20/3/2016 (Imatge de Maite Cozas, cedida per l'Arxiu Minyons de Terrassa)
Colla de castellers els Minyons de Terrassa 20/3/2016 (Imatge de Maite Cozas, cedida per l'Arxiu Minyons de Terrassa)

En el año 2015 fue considerada por la Generalitat de Catalunya como Elemento Arquitectónico Protegido Imprescindible. que consta con el número 101  d’entre  una relación  de 150 elementos.

Más información  en :  Rosa M. Massana. “Els constructors de la xemenea  industrial de la bòbila Almirall de Terrassa” Revista Terme número 14 ,1999

A Viquipèdia : Xemeneia Bòbila Almirall, también en : Marià Massana Ribas.     Mariano Massana Ribas 

Bloc  de Rosa M. Masana :  Libro Guinnes ,  Francisco Gálvez.

La xemeneia de la Bòbila Almirall estrenarà imatge a finals de maig. Canalterrassa tv radiomunicipal Terrassa 95. 2 30/4/2012.

Santi Palos. Diari de Terrassa 6/11/2012. El recuerdo de la construcción de la chimenea de la Bòbila Almiral de Terrassa. 

Bloc : El mundo en palillos 

ARQUITERRASSA  https://arquiterrassa.wordpress.com/2015/09/17/almirall-una-chimenea-de-record/#more-2063

 

La chimenea de la Bòbila Almirall de Terrassa (imatge Rosa M. Massana)
La chimenea de la Bòbila Almirall de Terrassa (imatge Rosa M. Massana)

 

Placa a la base de la xemeneia Almirall
Placa a la base de la xemeneia Almirall

 

Pintura de Teresa Jordà regalada a Rosa M. Masana
Pintura de Teresa Jordà regalada a Rosa M. Masana

Darrerament he localitzar a l’hemeroteca ela noticia de l’accident que va sofrir Marià Masana Ribas  el dia 7 de juliol de l’any 1960 que adjunto el retall del diari junt amb una imatge recent de la xemeneia feta per Jose A. Venteo i Miquel Borrego   i una altre de Google Maps, Em vist que  el  mateix dia de l’accident de Marià, també  va morir ofegat a la piscina municipal de Terrassa  un jove de 19 anys anomenat Jaime Martínez Genescà.

 

Noticia de la defunció de Marià Masana Ribas
Noticia de la defunció de Marià Masana Ribas

 

Teresa Soler el dia 23 d’octubre del 2020 em fa arribar aquesta fotografia  de gran component  artístic realitzada  per  Xavi  Riera Margarit

Bona nit, amb la imatge de la xemeneia Almirall i la lluna, autor Xavi Riera,  octubre 2020
Bona nit, amb la imatge de la xemeneia Almirall i la lluna, autor Xavi Riera, octubre 2020

 

Les infermeres del Vallès Occidental celebren la seva diada, 2016.

Un grup d’infermeres/rs del Vallès Occidental, van  participar en una jornada cultural organitzada  per la Delegació del Col·legi Oficial d’infermeria de Barcelona a Terrassa per commemorar el dia Internacional de la Infermeria. Va consistir en fer una  caminada que anava des del claustre de l’hospital de Sant Llàtzer de Terrassa fins l’ hospital del Tòrax.

La infermera Carme Ramon  va escriure  una crònica on explicava els detalls de les esmentada caminada i  molt amablement ens l’ha lliurat un resum perquè pugui ser  consultat.

Imatge del hospital del Tòrax (autor Joan Martí)
Imatge del hospital del Tòrax (autor Joan Martí)

Clicar a:      Resum caminem fent historia dia 21 maig 2016.

 

Un fet entranyable  succeït durant la diada.

El mes d’abril de l’any 2016, havia  incorporar en aquest mateix bloc un llibre digital que parlava de l’ Escola d’infermeria -ATS- de l’hospital del Tòrax de Terrassa, centre  on hi vaig exercir com a cap d’estudis  (1979-1983).

Al final del llibre  hi ha incorporada  las poesia del pacient  Julio Giménez que he tingut guardada  durant 30 anys titulada “Todo es mentira”  que li va ser publicada  al número 1 de la revista el Ventanal de l’any 1954   que editava  el propi hospital.

La sorpresa ha estat saber que Joan Vila, ex- alumne de la Escola d’infermeria del l’hospital del Tòrax, hagués volgut recuperar l’esmentat poema per  llegir-lo durant la diada de les infermeres a les portes de l’hospital del Tòrax , centre on Julio Giménez  hi  havia estat  ingressat .

Comentar que la  seqüència dels fets  no es poden  deixar indiferents.

La poesia  ”Todo es mentira”

La noche, abismo sin fondo, de ternas ansiedades, comparte la soledad inmensa del poeta y le brinda, generosa, el consuelo de un ensueño que mitigue suavemente su dolor.

La brisa murmura su canción llena de ritmos de silenciosos y rumorosos ecos…

Y el follaje –misterioso como el de una deidad pagana– se entreabre, susurrando a la luna su dulce confidencia de amor.

¡Sueña! ¡Vive! ¡Goza! Parece decir el murmullo de sus voces sin palabras.

¡Ama! ¡Siente! ¡Sueña! Y el poeta percibe una sombra que se acerca a su lecho solitario hecho de sueños, nubes, espumas y pétalos de rosa.

Ya se ve. Se hace forma. Es su Musa, que se viste de Estrella y en su frente se posa. El destello de un rayo la transforma en Mujer. Divina por sus gracias, que invitan al Amor ­–sentimiento que nos eleva a la cima de los sublimes anhelos y nos hunde en los abismos de los torpes deseos. El silencio hecho eco repite las voces incitantes de la brisa, que se abre como un surco en el viento, sobre un fondo de ramajes oscuros recortados del paisaje que iluminan estrellas y luceros. ¡Sueña! … ¡Ama! … ¡Goza!… dice una y otra vez el vientecillo gentil que estremece las hojas sin despertar a los alados moradores de sus ramas altas envueltos en las sombras clandestinas – ¡Goza!… ¡Siente! … ¡Sueña! ¡Sueña!

Mecido por las voces de la brisa el poeta se durmió y sonó.

Pero su sueño fue tan breve ¡como un instante de la vida misma! El viento, cómplice del momento de placer por su silencio, dejo oír un suspiro que se perdió en la noche, que agoniza mientras lloran los arboles sus lágrimas rotas de rocío, gemelas de las que vertió el poeta en el erial de sus noches sombrías, mientras del corazón las ardientes notas de una queja hecha versos y escritas con su sangre.

Y es la estrofa de fuego de un poema, que nació con la Aurora misteriosa, como un canto de cisne moribundo que despide a la amada con el mudo reproche de su pena de amor…. ¡Soñar! …. ¡Vivir! …¡Gozar! …. ¡Todo es un sueño!… ¡Pecar! …. ¡Sufrir! …¡Morir!… A pesar del poeta…. ¡Es la única verdad!

Julio Giménez, 1954

Un pacient del Sanatori a l' any 1952.
Un pacient del Sanatori a l' any 1952.

Joan Rasos, xemeneia industrial segle XXI

Fragment de l'article publicat a Totbisbal
Fragment de l'article publicat a Totbisbal

Article fet per Rosa M. Masana publicat al diari digital Totbisbal del dia 14 de juliol del 2010. Ha estat retirat però adjuntem un fragment on a més al inici  i amb lletres vermelles bastant difuminades hi diu: aquesta web resta tancada en espera d’administradors agoserats .

També podem consultar una cronica de nom: els mestres d’obres de la Bisbal  

Sinopsi
Construir un xemeneia industrial fent ús de maons de terracota pensàvem que era una tècnica només usada al segle XIX i fins a mitjans del segle XX, però no, encara avui en alguns països se segueixen construint.

 

L’empresa terrassenca Beralmar Tecnològic S.A., especialitzada en enginyeria i construcció de maquinària per a ceràmica estructural, va construir l’any 2012 a Argèlia una bòbila on va incorporar una xemeneia industrial feta amb maons. La persona encarregada de dirigir aquesta obra va ser l’enginyer tècnic industrial Javier Pasamontes.

El senyor Pasamontes, abans d’emprendre l’obra, es va voler assessorar envers alguns aspectes tècnics en la construcció d’aquestes històriques estructures. A l’oficina de turisme de Terrassa li van suggerir que es posés en contacte amb mi, no perquè personalment hagués construït cap xemeneia, sinó perquè eren coneixedors que havia fet algun article on parlava de les xemeneies industrials, i també perquè disposava d’informació rebuda d’alguns mestres d’obres. [i]

Despaix Joan Rasós
Despaix Joan Rasós
Esquemes de la xemeneia (imatge Rosa M. Masana)
Esquemes de la xemeneia (imatge Rosa M. Masana)

Vaig considerar que el dia que vingués a la Bisbal per parlar d’aquest tema ho podríem fer conjuntament amb el mestre d’obres Joan Rasós Casamiquela, constructor que pertany a una de les nissagues de mestres d’obres bisbalencs que daten del segle XVIII. [ii]

Trobada Rasós-Pasamontes-Masana

Ens vam reunir al despatx de Joan Rasós, on disposàvem d’una taula de dibuix tècnic, llapis, regles i tot el que fos necessari per esquematitzar els conceptes i idees que ens anaven sorgint a mida que ens endinsàvem en el tema.

Pasamontes va desplegar els plànols del seu projecte, que Rasós mirava amb atenció. Vam quedar sorpresos quan en Javier va dir que volia assentar la base de la xemeneia a sobre d’una plataforma de formigó; no havíem vist mai un disseny com aquell, però tot té una explicació, i era que s’havia d’adaptar a un desnivell del terreny, on també, per aquella zona, havia de passar el conducte de tiratge de fums.

Joan Rasós, Javier Pasamontes i Rosa M. Masana a casa d'en Joan Rasós, cedida J.Pasamonstes
Joan Rasós, Javier Pasamontes i Rosa M. Masana a casa d'en Joan Rasós, cedida J.Pasamonstes

El diàleg entre nosaltres tres generava diverses preguntes i també respostes. Podríem dir que vam fer un intercanvi de conceptes tècnics entre gairebé tres generacions, que donà un resultat enriquidor per a tots. Vam parlar de temes com el fonament, la bastida, els maons aplantillats, la camisa de la xemeneia, la coronació, el tal·lús, i la forma de mesurar la seva  conicitat mitjançant l’ús del taulaplom (en Joan en  va dibuixar un perquè fos més entenedor).

  L’obra va ser realitzada satisfactòriament

Va anar passant el temps i, sense gairebé recordar-nos d’aquell projecte d’obra, un dia en Joan Rasós em va preguntar: “saps quelcom de la construcció d’aquella xemeneia a Argèlia?”. Li vaig dir que no, però que em podia informar a internet i també parlar amb l’ enginyer Javier Pasamontes.

Com totes les empreses, l’empresa Beralmar disposa d’una pàgina on presenta les seves activitats, que daten de més de 50 anys, i també treballa per clients d’una cinquantena de països.

Beralmar, l’any 2012, va rebre el seu cinquè encàrrec de construcció al país africà d’Argèlia. Es tractava de posar en marxa una fàbrica de maons i revoltons que rebria el nom de Briqueterie Amraoua, situada prop de Tizi Ouzou, al centre nord d’Argèlia, a 100 kms a l’est de la capital, Alger (coordenades 36° 43′ 00″ Nord et 4° 03′ 00″ Est.). La fàbrica havia d’aconseguir dur a terme una producció de fins a 330 Tn/dia de blocs de material i, tant pel que fa a l’assecador, com el forn de cocció de totxos, que funciona amb gas natural, estan controlats mitjançant sistemes automatitzats.

Després de contactar amb Pasamontes, molt amablement ens va lliurar informació i material gràfic de l’obra finalitzada, i també del dia que ens vam trobar a casa d’en Joan Rasós, per la qual cosa li restem molt agraïts.

Segons les imatges cedides, veiem com el fust de la xemeneia arrenca per sobre d’una plataforma de formigó, i que disposa d’un espai on hi va incorporat un ventilador centrífug recolzat tangencialment en l’estructura, que compleix la funció de succionar els fums, element que esta protegit per una coberta  de formigó. La peça finalitza sense la presencia de la coronació de reforç.

Tall de la xemeneia finalitzada (Imatge cedida per Javier Pasamontes)
Tall de la xemeneia finalitzada (Imatge cedida per Javier Pasamontes)
La xemeneia finalitzada (Imatge cedida per Javier Pasamontes)
La xemeneia finalitzada (Imatge cedida per Javier Pasamontes)

Javier ens comenta que, a la xemeneia li van donar una alçada de 16 metres, i els diàmetres inferior i el superior fan 2,80 metres i 2 metres respectivament. El seu cos o fust està fet emprant els clàssics maons rectangulars, que tenen una mida de 23 x 11,5 x 5 cms. No van fer us de maons trapezoïdals com la majoria de xemeneies d’èpoques passades.

Des de La Bisbal, tant en Joan Rasós com la Rosa M. Masana volem felicitar Javier Pasamontes i els paletes que van participar en la construcció d’ aquesta obra, que observem sòlida i d’unes mides molt adequades.

També li volem manifestar que tenim en consideració el seu tarannà, pel fet que abans d’emprendre un projecte poc freqüent en èpoques modernes, estigués motivat per rebre informació d’altres persones, coneixedores d’aquest tipus d’obres. Per a nosaltres ha estat motiu de  satisfacció.

Aquest mes d’abril he  localitzat uns fotogrames  que tenia guardats del dia que ens vàrem trobar  a casa d’en  Joan Rasos,  hem pensat en fer una breu filmació en especial perquè en Joan ja no està amb nosaltres i es una manera de veure’l més en viu i seguir-lo recordant mentre donava orientacions  a un jove enginyer que volia dissenyar una xemeneia industrial com les que es feien abans.

El vídeo es pot veure clicant a: joan-rasos-javier-pasamontes-2010

La xemeneia de l’empresa  Salvà  coneguda també per can Blanc que estava situada a la Aigüeta numero 176, més endavant la nau va ser emprada per un antiquari i actualment aquest recinte allotja  la botiga de productes agrícoles Morera. D’aquesta xemeneia se’n diu que havia estat una de les més altes de la Bisbal, motiu pel que va haver de ser escapçada dues vegades per presentar fissures importants al fust.

La segona vegada que es van veure amb la necessitat de disminuir la altura  de la xemeneia van encarregar la feina al mestre d’ obres Joan Rasós Casamiquela l’any 2009. Dir que vaig seguir el procés de les obres degut que estava interessada  a veure en directe  com ho feien  actualment per preballar  en les estructures verticals de poca superficie de base.

Restava meravellada en veure com treballava l’equip de paletes i molt especialment degut que no solament es van limitar a enderrocar la part malmesa de la estructura si no que també van coronar-la, talment com si hagués de seguir  funcionant, van aplicar-li tots els element de reforç necessaris a la sortida de fums d’aquí que s’anomena corona a aquesta zona, la van acabar   procurar donant-li l’estètica que li corresponia. Hem de felicitar al propietari d’aquesta nau i al mestre d’obres per haver pres aquesta decisió que va més enllà de no només els criteris econòmics.

Recentment he localitzat una fotigrafia de la xemeneia Salvà  feta quan havien finalitzat les obres i obsequiada per Joan Rasós , amb  el detall  de dedicar unes paraules a la part del darrera de la mateixa, fet que li vaig agrair per la seva amabilitat. En Joan era una persona molt cordial i atenta  que ens va deixar el dia 13 d’octubre de l’any 2017.  El tenim a la nostra memòria.

La xemeneia Salvà de la Bisbal desprès de la segona restauració
La xemeneia Salvà de la Bisbal desprès de la segona restauració

Si bé referent a la nissaga de mestres d’obres Rassos de la Bisbal empresa familiar que es remunta a l’any 1.642, hagi estat explicitada a d’altres llocs, hem considerat incloure novament  les imatges dels  Mestres de cases, com diu en Joan Rasos en aquesta pàgina. Comentar que en alguns dels  documents antics consultats  hi hem vist escrit el cognom  Rassos amb dues esses, com per exemple Massana,  cognoms que van ser castellanitzats i van perdre una de les esses, per això en Joan signa Rasos i sembla que sense  sembla que  sense accent final.

Unes paraules de Joan Rasós que consten al darrera de la imatge
Unes paraules de Joan Rasós que consten al darrera de la imatge
Nissaga de Mestres de cases Rassos (Rasos)
Nissaga de Mestres de cases Rassos (Rasos)
Joan Rasos al seu despatx
Joan Rasos al seu despatx
Cementiri de La Bisbal
Cementiri de La Bisbal
Targeta professional
Targeta professional

Notes


[i] - Masana Ribas, Rosa M. (1999). Els constructors de la xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa. Algunes consideracions tècniques. Terme, núm. 14, pp.75-84.

[ii]  Masana Ribas, Rosa M. (2009). Els constructors de les xemeneies de la Bisbal.  DABA núm. 5, editat per l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà ,Terracotta Museu  i Consell Comarcal  BE de La Bisbal.

La fàbrica de filats La Magdalena de Terrassa

Amb motiu d’una trobada familiar a Terrassa, mentre m’esperava al lloc de convocatòria, a la plaça de Baltasar Ragón, observava amb atenció l’antiga fàbrica de La Magdalena i vaig recordar com el meu germà Marià explicava que havia fet el seu aprenentatge de paleta en la construcció d’aquesta empresa.

En la dècada dels anys cinquanta, quan Terrassa vivia encara l’apogeu de la indústria tèxtil, l’empresari Joan Mach  Gutsens va decidir emprendre l’edificació d’una fàbrica de filats de gran dimensions. Va encarregar el disseny de l’edifici a l’arquitecte terrassenc Ignasi Escudé i l’obra de construcció la van dur a terme el mestre d’obres Ramon Pagès Gimó[1] i els seus treballadors, entre els quals hi havia l’aprenent Marià Masana Ribas. Uns anys més tard Masana es consolidaria com a mestre d’obres duent a terme el projecte de la xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa.

La Magdalena en concret es va construir entre els anys 1941 i 1942 i a més d’aquest nom, la fàbrica també era coneguda per Can Mach.

La fàbrica vista pel carrer Watt (R.M)
La fàbrica vista pel carrer Watt (R.M)

L’edifici està situat al barri de Ca n’Aurell i ocupa una illa formada pels carrers Galvani, Faraday, Watt i per la part de la façana principal llinda amb la plaça de Baltasar Ragón, tocant a la carretera de Martorell.

Es considera que l’estructura compleix els cànons de l’estil monumental, academicista i racionalista de l’escola alemanya i està feta d’obra vista amb obertures rectangulars. Disposa de planta baixa amb pis i a la part del davant té un pis de més.

Tot i la sobrietat que transmet l’estructura, observem que també la van  dotar d’elements decoratius, com l’escultura en relleu de la façana principal tocant a la placeta i a la carretera de Martorell. Va ser creada per l’artista Carlos Armiño Gómez (1906-1989) i representava una al·legoria del món del tèxtil, amb elements com una dona filant, un xai i l’engranatge d’una maquinària. Es diu que a l’interior de la fàbrica hi ha mosaics decoratius obra del rajoler Santiago Padrós, àlias Sant Yago.

L’edifici consta inscrit en el Patrimoni Arquitectònic de Catalunya identificat amb el registre IPAC 28227. L’any 2009  Sandra Isande va presentar un projecte per la reforma i canvi d’us de la fàbrica.

Detalls de la  construcció.

Detall de la fàbrica (R.M.)
Detall de la fàbrica (R.M.)
Finestres de l’edifici, possiblement modificades (R.M.)
Finestres de l’edifici, possiblement modificades (R.M.)
Mentre observava l’estructura vaig quedar sorpresa pel fet que, tot i haver transcorregut 65 anys de l’edificació, es mantingués en tan bon estat, però també per la perfecció amb què havien estat col·locats els maons, en una perfecta alineació que configurava una pauta estructural determinada i sense que a més s’observés cap rastre de material entre les juntes.
Vaig procedir a fer algunes fotografies que ara he considerat adient incloure en aquest resum, en part perquè d’aquesta manera a més de  recordar els orígens de l’aprenentatge de paleta del meu germà Marià, també serveixen per ressaltar el mèrit artístic de l’escultor Carlos Armiño, perquè quan vaig consultar el catàleg de les seves obres artístiques, no vaig saber localitzar l’escultura de la filadora de La Magdalena de Terrassa. Potser aquesta escultura els va passar desapercebuda, ja que està situada en una part elevada de la façana principal.

Fa goig veure les excel·lents obres d’art d’un temps passat en què veiem que a més de donar la corresponent funcionalitat a les naus fabrils, tampoc es dubtava a incorporar-hi complements artístics que ara ens segueixen recordant el passat industrial egarenc.

 

La filadora de La Magdalena, obra de l’escultor C. Armiño (R.M.)
La filadora de La Magdalena, obra de l’escultor C. Armiño (R.M.)

 

 


[1]  La senyora Dolors Figueres, muller de Ramon Pagès, va ser qui em va informar que l’obra l’havia dut a terme el seu marit, i també em va explicar que havia realitzat obres a  l’empresa Aymerich Amat i Jover, actual Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya,  i em va proporcionar tres imatges d’aquestes dues obres.

Historia de la escuela de enfermería del hospital del Tòrax de Terrassa

Presentamos en formato digital el libro que trata  de la escuela de enfermeria (ATS) del hospital del Tórax de Terrassa  -Barcelona- 1979-1983.

Adjuntado a WordPress el dia 23 de abril  del 2016 a las 10 horas “Diada de Sant Jordi”,  la Fiesta del libro y de la rosa.

El libro ha sido incluido en el catalogo  de la biblioteca de la Universidad de Girona  con el número de registro -b1382032- y  también en el colectivo de las Universidades de Catalunya. Mayo 201
Enlace a la pagina   Esta nuevamente incorporada

Índice

 

PRIMERA PARTE

UNA ESCUELA DE ENFERMERÍA EN EL HOSPITAL DEL TÓRAX.

LOS FUTUROS ALUMNOS BUSCAN JEFA DE ESTUDIOS.

EL EXPEDIENTE DE SOLICITUD DEL CENTRO.

EL PROCESO DE PUESTA EN MARCHA.

LA ACTIVIDAD DOCENTE TEÓRICA.

LA ACTIVIDAD DOCENTE PRÁCTICA.

EL MANTENIMIENTO ECONÓMICO.

ESTADÍSTICA DE LAS DOS PROMOCIONES.

TRANSFORMACIÓN EN CENTRO DE FP DE 2º GRADO RAMA SANITARIA.

ACTIVIDADES FORMATIVAS EN EL HOSPITAL.

ACTIVIDADES FORMATIVAS EXTERNAS.

RENUNCIA DEL DIRECTOR.

INVENTARIO Y CIERRE.

DESCONSTRUIR LA ESCUELA Y EL HOSPITAL.

CELEBRACIÓN DE 25 AÑOS DE FINALIZACIÓN DE LOS ESTUDIOS DE ENFERMERÍA.

 

SEGUNDA PARTE.

APUNTES SOBRE ENFERMERÍA.

APUNTES SOBRE TUBERCULOSIS.

SANATORIOS ANTITUBERCULOSOS Y AVANCES CIENTÍFICOS.

AVANCES CIENTÍFICOS.

TRATAMIENTOS.

EL SANATORIO DE TERRASSA (1952 -1985).

DATOS ASISTENCIALES.

ESTADÍSTICA DE LOS ENFERMOS INGRESADOS EN EL HOSPITAL DEL TÓRAX (1985-1983).

CIERRE, ABANDONO Y REUTILIZACIÓN DEL HOSPITAL.

FIESTAS DE REENCUENTRO DE TRABAJADORES EN 2000 Y 2015.

ALGUNOS TESTIMONIOS SOBRE EL HOSPITAL.

NOTA DE ÚLTIMA HORA.

 

Portada del libro
Portada del libro
Contraportada
Contraportada