Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Entrevista a Francesc Jordan, àlies ‘el suec´

Article de Rosa M. Masana publicat al diari digital Totbisbal en dia 26 de gener de 2010

El bisbalenc Francesc Jordan Figueras ha guanyat diversos premis fotogràfics. El més significat va ser el concurs Su mejor foto del magazín digital de La Vanguardia. La fotografia que hi va presentar,Dos sonrisas, contraposa dos somriures, un que suposadament seria el d’un cotxe i l’altre, real, gesticulat per un nen. Aquest concurs és considerat un dels més importants i populars d’Espanya. Els qui coneixem en Francesc sabem que va guanyar el concurs i que va obtenir un cotxe com a premi, però el fet va tenir poc ressò mediàtic, i per això hem volgut que ens expliqui personalment aquesta seva afecció.   Per continuar llegin clica a `el suec´.

Es el Pont Vell de la Bisbal durant la gran nevada empordanesa del març del 2010. Autor : Francesc Jordan.
Es el Pont Vell de la Bisbal durant la gran nevada empordanesa del març del 2010. Autor : Francesc Jordan.

Presentem  com a obertura de la pàgina de la entrevista, una nova fotografia  feta per l´ autor i amb el seguent comentari:  La imatge em porta molts records  perquè la vaig fer  al pic de la tormenta  amb una forta  ventisca, les mans glaçades, les gotes a  l´objectiu  i sense parar …, sort de la protecció de la font del Pont . La imatge va ser presentada  al telenotícies de  TV3 .

La sirena de can Coromina toca ara des de Can Mir.

La sirena de can Coromina ara toca des de can Mir
La sirena de can Coromina ara toca des de can Mir

Article publicat per Rosa M. Masana  el dia 15 d´octubre de 2009.

L’empresa ceramista Coromina i Cia. de la Bisbal és considerada una de les que va tenir major solera i producció industrial. Va funcionar durant 96 anys, des del 1911 i fins al 31 de març del 2007, quan va tancar definitivament. L’empresa se situa al carrer de l’Aigüeta núm. 126, al costat d’un supermercat els terrenys del qual havien estat part de la fàbrica. A l’exterior de les naus encara es poden observar les dues xemeneies industrials en un estat força conservat. Com que l’empresa va tenir un nombre important de treballadors durant el seu apogue, van instal·lar una sirena a la torre més alta per comunicar l’hora d’entrada i de sortida de la feina. El seu brunzit agut s’escoltava arreu de la vila sis vegades al dia, fet que va atorgar una identitat i un to familiar als bisbalencs. Després d’un temps sense funcionar pel tancament de la fàbrica, ara torna a sonar des de la nau industrial d’Àngel Mir situada a la carretera de Cruïlles. A més d’indicar l’horari laboral serveix per continuar mantenint una centenària tradició local.

Per continuar llegint clica a sirena.

Narcís Terrats Cané, encarregat de fet tocar la sirena
Narcís Terrats Cané, encarregat de fet tocar la sirena

Els grafits de la Bisbal

Un grafit a la Bisbal (Rosa M. Masana)
Un grafit a la Bisbal (Rosa M. Masana)

La paraula grafit deriva de la italiana grafitti, i consisteix en fer dibuixos i pintades en espais urbans, especialment en murs o en altres elements del mobiliari. L’origen d’aquesta tècnica pictòrica s’emmarca en la cultura hip hop que es va desenvolupar a la dècada dels anys setanta en barris neoiorquins com el Bronx, Brooklyn o Oueens. Hi vivien comunitats afroamericanes i llatinoamericanes. En altres ciutats europees també va quallar el moviment, concretament a França, durant els fets del maig del 1968, amb el lema: “La imaginació al poder”.

El grafit i la curiositat (la imatge no és de la Bisbal , Rosa M. Masana)
El grafit i la curiositat (la imatge no és de la Bisbal , Rosa M. Masana)

Per continuar llegint clica aquí

Article: Rosa M. Masana, publicat a Totbisbal, 24-8-2011

Dues bisbalenques, excursionistes d’alta muntanya

Carme i Paquita (cedida ellas)
Carme i Paquita (cedida ellas)

Article : Rosa M. Masana, editat a Totbisbal el 14-5-2010

Les bisbalenques Carme Pla Tossas i Paqui Doblado Artacho, per estar en forma, corren gairebé cada dia durant aproximadament una hora i mitja per la zona de les Gavarres. Aquest és el seu lloc preferit d’entrenament de sempre i, on diuen, descobreixen camins i indrets de gran bellesa natural. Ho fan perquè, a més de sentir-se molt bé practicant exercici, adquireixen les condicions físiques necessàries per poder pujar cims de muntanya d’una alçada fins a més de 5.000 metres.

Per continuar llegint clica aquí

Salvo Saglietto, àlias ‘Lux’ (1892-1968)

Salvo Saglietti
Salvo Saglietti

Més de quaranta anys fent de fotògraf a la Bisbal

d´Empordà.

Logo d´en "Lux"
Logo d´en "Lux"

Son molts els bisbalencs que tenen a casa seva alguna fotografia feta per S. Saglieto, era una persona força peculiar que tothom recorda, motiu pel que vàrem intentar reconstruir part de la seva biografia i donar-la a conèixer.

La crònica va ser publicada a la  Revista Baix Empordà,número. 32 , Any VIII del març de l´any 2011  amb el títol: Domenico Salvo Saglietto, àlies ‘Lux’, més de quranta anys fent de retratista a la Bisbla d’Empordà. Per llegir-lo clicar a : domenico-salvo

 

 

Desprès de haver  estat publicat l´article, em va arribar a mans aquest retall de diari que tot seguit presentem,  sense però  que hi consti la data. Possiblement sigui del mes de setembre o octubre de l´any 1968, perquè parla de la seva mort.

Publicació al diari "Los Sitios", data 1968
Publicació al diari "Los Sitios", data 1968