Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Visites escolars que feien els palafrugellencs al segle XIX.

Publicat a  la Revista del Baix Empordà  número 47 del mes de desembre de l’any 2014,  hi ha un article que tracta de les visites  culturals que el professor Pere Pascuet  havia preparat  pels seus alumnes  el curs  escolar 1896-1897.

Ens  va  motivar  parlar d’aquest tema  perquè  permet observar la motivació del professor  en fer que els seus alumnes adquirissin un bon nivell de coneixements tècnics sobre les instal·lacions més  properes i novadores que en aquell moment hi havia a Palafrugell i pobles de la rodalia.

De segur que aquestes visites els hi  van ser  una important  font de coneixements que  deixava molts temes oberts per ser tractats  a classe amb més profunditat.

Només citarem les cinc visites que van realitzar perquè podem llegir el text complert  a la Revista del Baix Empordà, pagina 121.

Visites:

El Far de Sant Sebastià, 1857

Fabrica de taps de M.D. Palau

El semàfor de Begur (estació electrosemafòrica militar pel control de bucs)

El Far, el Molí de Pals i el Semàfor de Begur
El Far, el Molí de Pals i el Semàfor de Begur

El molí de Pals (datat de l’any 1452, havia funcionat també com a empresa d’electricitat)

La fàbrica de gas de Palafrugell

Restes arqueològiques de Llafranc

El naufragi del vapor ‘Alger’ a les illes Formigues l’any 1899.

Presentem un breu resum de l’accident que va sofrir vaixell francès Alger,[1]  mentre navegava des d’ Alacant a Marsella i en passar per la zona de les illes Formigues degut al mal temps i a la poca visibilitat va xocar amb un dels setze illots que conformen l’escull de les illes Formigues.[2]  Hem conegut els fets  per un document localitzat al Arxiu Municipal de Palafrugell, la col·lisió va succeir a dos quarts de cinc del matí del divendres  dia 8 abril del 1899.  La tripulació estava formada pel capità Antoni Felippe, els oficials Juan Antonio Pierre i Juan Bautista Viano i 23 passatges més,  sortosament  tots van poder rebre els socors dels pescadors de la zona, del cabo de mar Juan González i el sergent de la Guàrdia Civil Àngel Bendaño, sense que ningú hi hagués perdut la vida.

Característiques del vaixell

El vaixell Alger, que va rebre el nom de la capital d’Argèlia quan era territori francès, va ser construït a unes drassanes de Marsella l’any 1865 i el propietari era Forges & C. de la Mediterranné La Seyne compangnie Mixte i va estar  autoritzat per fer la línia marítima  de Marsella-Nord d’Àfrica. Després d’haver consultar el llibre Lloyd’s Register of Shipping de assegurances de vaixell  dipositat a la biblioteca del Museu Marítim de Barcelona, n’hem pogut obtenir les  següents dades tècniques:

Eslora, 230,9 peus, mànega 26.4 peus,  puntal: 17,5 metres, calat des de la línia de flotació, aproximadament. 2 metres, nombre de pals 3, tonatge brut 840 tones, volum intern en tones Moorson 1.680, cavalls de vapor del motor (CV) 144, només tenia cinc anys de vida .

Subhasta de les mercaderies

El Consol de France amb data 4 de juliol de 1899 comunicava que de productes que havien pogut recuperar del naufragi serien posats a subhasta per les persones que volguessin comprar-los. Una circular del dia 20 d’abril de l’any 1899 -dipo­sitada a l’AMP- hi consta l’inventari dels productes.

Logotip de la companyia  anglesa asseguradora de vaixells. Font: Museu Marítim de Barcelona
Logotip de la companyia anglesa asseguradora de vaixells. Font: Museu Marítim de Barcelona

[1] L’ article complert es pot llegir a:  Rosa M. Masana. El naufragi del vapor francès ‘Alger’ a les illes Formigues l’any 1899. Revista del Baix Empordà número 48, pàgina 116, any 2015. També hi ha  una  còpia de l’article a la  Biblioteca del Museu Marítim de Barcelona   

[2] Informació obtinguda d’un document dipositat a la correspondència de l’ajuntament de Palafrugell de l’any 1899. Arxiu municipal de Palafrugell (AMP)

El meu agraïment a Rafael Algarra, capità de vaixell mercant per la interpretació de les dades de la companyia asseguradora del buc.

 

 

Venedores de mercat cobert a Palafrugell

El primer i segon volum del llibre  Dones emprenedores tracta breument de les venedores que posaven a la venda els seus productes a la zona  de la via publica que tenien assignada, que  sovint despatxaven productes com: verdures, conserves, ous i aviram.

 Fa poc, em localitzat un document signat per  venedores que disposaven d’una parada al interior del mercat municipal, a diferencia de les pageses  que feien mercat al carrer. El motiu de la circular era  sol·licitar al batlle que els hi fos instal·lada la llum elèctrica a les seves  respectives parades.[1]

 Argumentaven que la llum elèctrica era més sana que la que  estaven  utilitzan en aquell moment, no especificant el sistema que feien servir  però, podia ser que empressin llums d’oli, espelmes, llums de carburo o quinqués que funcionaven amb alcohol de cremar.

Signaven la petició Antonia Deulofeu, Catalina Forns, Lluïsa Piferer , Joana Costart i una altre venedora que va signar per ella en Joaquim Rubau. Palafrugell 23 de novembre de 1917

Models d'imatge de llanternes  obtinguda de: entredosamores.es.
Models d'imatge de llanternes obtinguda de: entredosamores.es.

 La llum elèctrica va arribar per primera vegada a Palafrugell l’any 1900 procedent del molí de Pals i disset anys més tard, l’any 1917 va ser  quan les venedores del medrcat de Palafrugell van sol·licitar que els hi fos instal·lada la llum elèctrica a les seves respectives parades.  Coincidia que en aquell moment la empresa d’Energia Eléctrica de Catalunya s’havia donat d’alta  a la Matricula de contribució  Industrial de Palafrugell, fent constar que disposava de dos motors de gas de  175 i 350 HP.

Notes


[1] Correspondència municipal del  23 de novembre de 1917 (AMP)

 

Meretrius, dones públiques

 

Aquest text  està format per un recull de dades obtingudes de  diaris antics digitalitzats.  L’any  2013  varem fer-ne una edició en format llibre  titulat Dones emprenedores.  Palafrugell 1857-1914 i posteriorment , l’any  2016 va ser fet  un altre llibre que correspon a una  la segona part de l’anterior i en format  digital que es pot consultar a Dones emprenedores. Segon volum , a  la pàgina 99  parla de les meretrius  i degut que em   obtingut més dades  relacionades , les incloem en aquesta pàgina. 

 

 

Contingut:

Pregunten al batlle de Palafrugell si Francesca Cubet, coneguda com la Llaunera, exercia la prostitució (1/10/1863). En una altra circular hi ha la seva descripció física: era baixa, de cabells castanys foscos, ulls marrons, nas regular, cara rodona, color bo i que en aquell moment feia de dida a la Maternitat de Barcelona (6/10/1863).

A un establiment propietat del senyor Sagrera es feia ball i es comentava que hi havia dones molt relaxades que es podien anomenar prostitutes. Encara que aquestes fossin casades no deixaven de ser descarrilades. En canvi, a la sala del «comú» no hi havia hagut mai cap motiu de queixa (23/12/1867).

De vegades, a les cases de tolerància es jugaven jocs prohibits per la llei, no sabem si aquest era el cas, només que a una circular es notificava que havien de ser investigades les cases de cal Calof i de cal Tóful (febrer 1894). Es torna a investigar Cristobal Vilella, Tóful (16/5/1899).

En el primer volum,[1] comentàvem que la Junta Municipal de Palafrugell amb data 16 de desembre del 1904 feia saber que no hi havia establiments dedicats a la prostitució. És possible que els haguessin clausurat.

El governador civil de Girona, amb data 19 de febrer del 1904, es dirigeix al batlle de Palafrugell informant que un ciutadà li demanava que argumentés el motiu pel qual s´havia de tancar la mancebia del carrer Sant Pons número 17. El batlle va fer constar que l’esmentat establiment estava inscrit al Registre Especial d’Higiene, per la qual cosa, sembla, que era legal.

El governador civil, amb data 7 d’agost del 1904, autoritza a Joan P. i a Carme G. O. «para que se puedan ejercer en esta población el tráfico de mancebia». Però amb la condició que havia d’haver-hi un metge que visités totes les públiques i també que donés de baixa les que estiguessin  malaltes. El metge cobraria una pesseta per casa visita.

Es diu que Joan P. tenia dues públiques, una de 25 anys i que era de Madrid i l’altra, de Saragossa.

Carmen G.O. tenia una pública de 25 anys que era de Barcelona.

Els establiments de Josep S. i de Raimunda B., a la que popularment anomenaven la Mundeta, no es van voler donar d’alta a la matrícula de contribució de l’any 1904.

Vicente L. també explicava que només tenia una dona i que la mantenia (1/8/1904).

El governador civil comunica al batlle de Palafrugell que ha d’organitzar la vigilància del servei d’higiene de la prostitució d’acord amb la Real Orden del 12 de desembre de 1903. Més tard, es concreten les bases d’aquesta reglamentació (14/2/1906).

Possiblement el negoci de les cases de tolerància era rendible perquè la Mundeta, tot i que ella mateixa considerava que aquest negoci era immoral, també deia que es veia obligada a mantenir-lo i es queixava que la forcessin a tancar l’establiment a les 10 del vespre, mentre que a la vila se n’havia obert un de nou que a més d’aplicar preus molt alts li era permès obrir tota la nit (31/3/1908) i (4/5/1908).

A una casa de prostitució es va presentar una noia de 24 anys anomenada Rita amb la seva filla Anna que tenia dos anys i que havia nascut a la Maternitat de Barcelona. Finalment, expliquen que la Rita va marxar a Buenos Aires i va deixar la criatura a Palafrugell (26/8/1909).

El metge higienista d’una casa de lenocinio -en català, alcavoteria- que era propietat de Manuela Barrancos, era el responsable d’anar a visitar les pupilas.[2] La revisió del metge en una ocasió constava que sanitàriament havia estat satisfactòria (2/11/1912). Les meretrius de l’esmentat establiment eren C.G. de 23 anys i M.V. de 26, totes dues solteres i de Mataró (2/11/1912).

En una altra llista consten C.G., M. Ll., C.B., M.G. i M.M., totes amb una edat compresa entre els 23 i els 25 anys (12/11/1912).

El metge Josep Reixart troba en bones condicions un local de prostitució i fa constar que disposava d’instrumental apte per al reconeixement de las pupilas (19/11/1914).

Meretrius 1890

   Informació addicional.

La consulta  de documents  posteriors,  ens han permès obtenir  dades relacionades amb la pràctica de la prostitució que em considerat ajuntar .

L’any 1918, segons un comunicat del batlle de Palafrugell, la vila tenia uns 4.000 habitants i  unes 1.500 persones que treballaven al suro.  En referència  a les meretrius  hem localitzat  algunes documents que ens informen existia un prostíbul a la Cerveceria anomenada ‘El Gran 64’ que estava situada al número 15 del carrer ‘Paseo del Norte’, actualment carrer Velázquez.[3] de Palafrugell que hi constava  tenia donades d’ alta les següents noies amb noms i cognoms: Maria natural de Múrcia, Lluïsa de Sabadell, Carmela de Madrid i Amelia de Cartagena. [4]

En una  altra nota a la premsa es deia que algunes autoritats judicials eren molt complaents amb els ‘garitos,[5] o casas de lenocinio’, com també amb els abusos que es feien referent a  la caça,  la pesca y el  pasturatge’.

La cita que ara  presentem és de Palamós però la incloem aquí perquè ens amplia informació sobre aquests establiments, deia: A la casa de lenocinio de Palamós coneguda per La nueva fullaca, ó per ‘El nuevo retiro’ regentada per  Dolors Blanquet, un alcahuete -alcavot, proxeneta-, va matar d’un tret a un noi de 22 anys que deien, s’havia tret un ganivet de la butxaca.[6]

Possiblement els ciutadans estaven preocupats per la seva salut, perquè es va fer una crida a les autoritats demanant-los que vetllessin per corregir la poca higiene dels ‘lenocinios’ i denunciaven a  més que en aquests establiments hi assistien joves no entrats encara a la pubertat.[7]

Higiene Pública 1908 (Arxiu Municpal de Girona)
Higiene Pública 1908 (Arxiu Municpal de Girona)

Hem localitzat una nova Cartilla amb el nom ‘Higiene Pública’ que a títol de reglament provisional aprovat per la Junta de Sanitat de Girona, són descrites les normatives per la pràctica de la prostitució. Consten de dos capítols i el primer  format per 13 articles  fan  referència a les casses de tolerància i els seus propietaris i el segon de 28 articles està relacionat  amb les  ‘pupilas’  i dones dedicades a la prostitució.

El document està signat pel governador Manuel Moreno Churruca el dia 5 de juliol de 1908. En  motiu d’una inspecció, sabem que al carrer de la Barca número 9 de Girona hi havia hagut a principis del segle XX una casa de tolerància. ( Font informativa: Arxiu Municipal de Girona, correspondència).

Notes


[1] Rosa M. Masana. Dones emprenedores. Palafrugell 1857-1914, pàg.159.’ any 2013  en  format  paper. El volum número dos que porta el mateix títol i és una continuïtat de l’anterior fet  l’ any 2016  està disponible a  Internet.

[2] Pupilas,  paraula derivada del llatí “pupilus” que en diminutiu es refereix a “pupus” nen o bé  ‘pupilla’,  nena i ambdós casos orfes menors d’edat.  Terme usat  també per referir-se a les prostitutes.

[3] El carrer del Nord era  paral·lel al de Barris i Buixó, via confluent a l’actual  plaça Camps d’en Prats de Palafrugell i força transitada en anada i vinguda de  carruatges  provinents  de viles  marítimes com podia ser Palamós, Tamariu en direcció a Esclanya, Begur, Pals o bé d’altres indrets.

[4] Correspondència Ajuntament de Palafrugell caixa 96 del dia 1-7-1918

[5] Garitos, cases petites rústiques, barraques de pagès, coberts per ús del bestiar, també segons el diccionari de la llengua espanyola, cases clandestines on hi jugaven els’ tahúres y fulleros’ (fullero que hace fullerias, trampas, engaños en el juego, astúcia, cautela). La nueva fullaca potser era el nom popular que l’havien donat com a sinònim de ‘fullero’.  També tractant-se de’ garitos’ seria adient aplicar-hi la frase de:  Aquí hi ha gat amagat.

[6]  Sant Joan de Palamós. El Distrito, 25-4-1902 (AMP)

[7] La Crónica del 17-4-1902.