Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.
X
Articles, entrevistes, vivències, biografies, anècdotes i publicacions de Terrassa, comarques gironines i el Baix Empordà
Entrevista feta per Rosa M. Masana , publicada a Totbisbal el dia 7 de novembre del 1913
Carme Salamó és una persona coneguda per tothom a la Bisbal, tant pel que fa a la seva anterior professió com a perruquera, com a professora de manualitats. També perquè pertany a una nissaga de ceramistes i terrissers que es remunta a l’any 1749. Està casada amb en Lluís, mecànic, i té dos fills: la Dúnia i l’Iban. La Carme i els seus alumnes presentaven el mes de juny els treballs artesanals realitzats durant el curs al Castell de la Bisbal. Per llegir l’entrevisca clicar a Carme Salamó.
Cronica feta per Rosa M. Masana i Ribas publicada a Terme núm. 28 (2013)
Paquita Trullàs (imatge Rosa M. Masana)
Alejandro Domínguez (imatge Rosa M. Masana)
Descripció d’alguns aspectes de l’Hospital de Sant Llàtzer viscuts per un ayxiliar d’infermeria , un practicant ATS i una administrativa. Tres persones que ens aporten coneixements d’aquesta entitat durant un període de trenta -nou anys, fins que l’hospital va ser traslladat l’any 1989 al nou equipament construït a la zona de la Mancomunitat Sabadell-Terrassa, en el terme de Terrassa
Abans de l’any 1965 gairebé totes les parteres infantaven els seus nadons a domicili ajudades per la llevadora, i s’aconseguia establir una relació humana molt propera, però poc a poc el costum va ser d’anar a llevar les criatures a l’hospital i actualment algunes mares volen tornar a tenir els infants a casa. A partir de l’any 1953 les llevadores havien de tenir prèviament els estudis d’Ajudant Tècnic Sanitari (ATS), actual Diplomat Universitari en Infermeria (DUI), per això parlem d’infermeres i llevadores. En aquesta ocasió citem només el nom d’algunes professionals i els anys en què les hem trobat esmentades, i que hem trobat gràcies als fons documentals de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany, i també adjuntem l’entrevista a la llevadora M. del Collell Roura
En el conflicte bèl·lic entre Espanya i les seves colònies d’ultramar —Cuba, Puerto Rico i Filipines—, en el qual també es van implicar els Estats Units, iniciat l’any 1895 i finalitzat el desembre del 1898, hem pogut comprovar al llibre de Raúl Izquierdo[que només procedents de la província de Girona, hi van perdre la vida 779 soldats.
A partir d’aquest fet ens vàrem interessar per esbrinar el nom dels soldats que residien al Baix Empordà, tasca gens fàcil perquè l’esmentat autor no cita d’on eren nadius. Les indagacions pretenien treure de l’anonimat el màxim de combatents morts bé fos per ferides de guerra o malalties. L’interès a fer-ho venia pel fet que servís de referent en honor de tots els soldats gironins morts, indistintament d’on haguessin nascut.
Vam iniciar la recerca revisant documents del municipi de Palafrugell,[2] i en vam poder publicar una crònica a la Revista del Baix Empordà.[3] També vam tenir accés a la correspondència municipal de la vila de Begur, però sense obtenir-ne dades referents als soldats. Va ser la lectura d’un estudi de Lluís Costa que ens va permetre conèixer tres soldats begurencs que no van sobreviure a la contesa: Josep Carreras Ferrer (3/6/1897), Joan Bataller Carreras i Josep Pi Busquets (1897).[4] En breu apareixerà una publicació a la revista Es Pedrís Llarg que tractarà d’aquest tema.
Amb motiu d’un altre estudi destinat a col·laborar amb el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí vaig trobar que d’aquesta població havien mort els soldats Ramon Gispert Reixach i Josep Frigola Riera. Es pot veure el Power Point de la conferència.
Soldats palafrugellencs morts entre 1897 i 1898
Nom
Destí, càrrec
Data circular, lloc i causa de la mort (en cas d’estar indicat al document)
1897Fill de Francesc i MariaCaquèxia significativa.
Manel Contemps Camp
Artiller segon, 5è Regiment d’Artilleria
28-2-1898Hospital Militar de ManzanilloEnteritis crònica
Joan Cortes Planas
Corneta del Batalló de la Lealtad
24-6-1897Natural de Llofriu, fill de Pere i Pura
Lluís Forterts Yirtchs
6-9-1897Al marge de la circular hi consta Lluís Gelabert Cuch
Pere Coll Roura
Guàrdia civil
9-7-1897
Josep Llamas Ridau
Guàrdia civil
30-11-1897
Camil Pruneda Rocas
1898Malaltia comuna
Josep Cervera Bosch
26-10-1897Fill de mare vídua
Juan Claverol Pujol
1897, i el certificat té data 8-8-1900.
Dalmau Roig Jofra
30-10-1897
Josep Molla Asemar
Caporal
21-9-1897
Gonçal Martí Vergés
Regiment infanteria
14-10-1897Hospital Militar de Morón , Cuba. Amb data 13-3-1903 el coronel lliura un comunicat a l’Ajuntament.
Ernesto San Juan Luque
10-11-1897Hospital Militar de Cadis“Capitania General de Andalucia” amb data 17-7-1899 dóna testimoni de la seva mort.
Josep Tauler Quintana
Batalló de caçadors de Llevena
22-8-1898
Juan Roure Carreras
Ingressat a l’Hospital Militar de CubaFalta informació, però sembla que va ser èxitus.
Si bé la guerra va finalitzar el desembre de l’any 1898, posteriorment al lligall de correspondència de l’Ajuntament de Palafrugell hi continuem trobant circulars procedents de la Comisión liquidadora notificant als pares d’alguns soldats difunts que rebrien un pensió.
Portada del llibre de Raúl IzquierdoLlibres de reclutes de l’Arxiu de la Diputació de Girona
No ho podem confirmar, però hi ha la possibilitat que els soldats que no haguessin finalitzat els tres anys de servei militar i haguessin tornat de Cuba ferits o malalts, haguessin estat ingressats als diversos hospitals militars espanyols, presumpció feta pel fet que entre els anys 1899 i 1902 continuava havent-hi correspondència entre les autoritats militars i els ajuntaments confirmant noves defuncions.
Soldatspalafrugellencs morts entre 1899 i 1902
Nom
Destí, càrrec
Data circular, lloc i causa de la mort (en cas d’estar indicat al document)
Juan Carné Deulofeu
Batallón de ferrocarriles
14-7-1899, podria haver mort a la península
Josep Tauler Quintana
Batallon de Cazadores de Lerena (La Habana)
9-8-1901
Marcos Costey Laviña
Artiller 12º Batallón de Plaza, núm. 861
27-8-1901.El seu pare Eusebio havia de rebre 82 pessetes.
Domènec Subirà Tomàs
Regiment Infanteria. Capitania General del Norte
27-8-1901.Era fill de Catalina Tomàs Pey, que havia de rebre 192,50 ptes.
14-9-1901Els familiars havien de rebre 175,5 pessetes
Manel Cantruy Camps
Artilleria regiment de muntanya
27-9-1901
Emili Colomer Perich
Regiment infanteria Bailen, núm. 24 (2451)
27-7-1901.El pare era Agustí Colomer Bofill. Va rebre 371,39 ptes. Nou comunicat amb data 15-12-1902
Joan Sardó Pagés
Dissolt Batallón de CazadoresExpedicionari a Filipines núm. 1Número negociat 2.081
9-10-1901
Martí Coll Roca
14-10-1901
Pere Pruneda Rocas
Dissolt Bon Baza Peninsular, 6Regiment San Fernando, 11 núm. 4736
2-10-1901
Dalmau Reig Jofra
Regiment Infanteria de Extremadura peninsular
4-10-1901
Joan Pifarré Planas
Batalló del Regiment Infanteria Almansa núm. 18 (5120)
12-11-1901
Salvador Juan Duran
Batalló de Calavera (2290)
El Govern Militar sol·licita certificat de defunció al batlle, data 19-7-1901
Joan Cortey Planas
Corneta Isla de Cuba Primer batallóLa Lealtad
16-12-1902El seu pare es deia Pere.
Pere Llenas Carreras
Dissolt Batallón de Cazadores Expedicionaris a Filipines núm. 12
Comisión Liquidadora des de Leganés 13-10-1902
Ramon Moner Sagués
Regiment de Cuba
Mort a Cuba per febre tifoïdalCircular adreçada a la seva mare Rita Sagués Noguer el 12-12-1903 per rebre pensió.
En definitiva, aquest article podria ser un punt de partida d’altres recerques, però si més no també podria servir per fer palesa la nostra consideració envers els soldats que van morir abans que poguessin procrear i que per tant resten en l’anonimat.
S’ha parlat bastant del factor econòmic durant el període colonial espanyol, quan les activitats d’importació i exportació de productes va permetre fer fortuna a diversos ciutadans, però cal considerar que en aquell continent americà també va existir una altra realitat més punyent, la que van patir els joves soldats que no tenien la manera d’alliberar-se d’anar a la guerra si no era pagant una quantitat elevada de diners. En donem un testimoni de la premsa.[5]
Pensem que seria del tot adient col·locar una placa als respectius cementiris, amb l’escriptura d’un epitafi que ressaltés el coratge i l’honor dels soldats morts a Cuba, mereixedors de tota consideració. Seria una manera senzilla de recordar-los i honorar-los i per a nosaltres significaria haver tingut un gest d’especial sensibilitat.
[1] Izquierdo Canosa, Raúl. Días de guerra. Cronología sobre los principales acontecimientos de la guerra de Independencia de Cuba 1895-1898. L’Havana: Editora Política, 1994. Si bé en aquest estudi hi consta el nom dels soldats, no així el lloc de naixement.
[2] Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP), lligall correspondència de l’Ajuntament, 1897-1902.
[3] Masana, Rosa M. “Soldats morts a Cuba”. Revista del Baix Empordà, número 44, 2014.
[4] Costa, Lluís. L’illa dels somnis: l’emigració de Begur a Cuba al segle XIX. Begur: Ajuntament de Begur, 2004, p. 240.
[5] “El de redempció en metàlich”, article publicat al diari Llibertat, 5 de setembre de 1903. En reproduïm el contingut: “Pares honrats que tenen llurs fills treballadors, y son de classe modesta, pateixen de ràbia al veure que no tenell tres cents duros per lliurar als joves de sa casa, del servey que’l Gobern els imposa; tots ells ho veuen ab indignació, empro no hi podeu res, puig es la lley de la farsa haver de legislar y entretant, els fills pobres han de dur el tusell y anar vestits de cromo per una temporada, al ensemps que no haber de menjar el suculent ranxo. Els senyors, els que tenen diners per redimirse de la quinta, las persones que tenen mil cinch centas pessetas, las pagan, els hi fan el rebut y quedan excloses de anar a patir, poden anar seguint menjant ab bona taula y dormir en llit tou. La societat, en aixó no hi veu res de pèrdua; tot sembla està bé, solament las llars de molts treballadors, es troban á faltar l’ànima que alegrava la casa.”
Cronica feta per Fina Blanch Rissech i Rosa M. Masana Ribas. Publicada al núm. 6 de Crónica -Llagostera-, any 1992
Una de les principals activitats laborals dels llagosterencs des de fa més de dos segles és la transformació del suro com a matèria primera en taps. Hi ha hagut períodes en la història del nostre poble de molta activitat empresarial, però com veurem més endavant en l’actualitat la indústria suro-tapera està reduïda i fins i tot pot arribar a desaparèixer. El nostre principal interès ha estat acostar-nos una mica a aquest tema per poder descobrir la llarga història del món del suro i la seva indústria a casa nostra.