Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

La xemeneia industrial Nadal Ribó de Banyoles

Més de cent anys de vida de la

popular xemeneia de Can Rabasa 

 

Article publicat per Rosa M. Masana a la Revista de Banyoles, núm. 974 del desembre de 2014.

Llac de Banyoles
Llac de Banyoles

 La xemeneia Nadal Ribó es pot considerar una penyora arquitectònica que ens recorda l’apogeu industrial banyolí del segle XIX, i encara avui dia podem observar la seva esvelta figura  conservada entre les antigues naus tèxtils on, actualment, hi ha la seu del Sindicat Agrícola de Banyoles.

El propòsit d’aquest article és el d’aportar una breu descripció de la estructura de la xemeneia, tot deixant de banda els aspectes històrics de l’empresa que han estat tractats per historiadors locals o, entre d’altres questions, ens han permès saber que l’empresa,  l’any 1889,  disposava de 134 talers i d una caldera de vapor de 75 CV que, de segur havia de necessitar disposar d’una xemeneia. L’any 1897 l’empresa va patir un incendi i el 1899 va tancar portes deixant al carrer a 300 empleats  majoritàriament dones. Va tornar a emprendre la seva activitat l’any 1895.[1]

Referent a la xemeneia.

Les xemeneies industrials eren considerades com un annex a dins la empresa, i van ser construïdes per mestres d’obres experts en l’art del taulaplom, estri d´ús obligat que els permetia repartir circularment el talús (o percentatge de conicitat) que volien donar al fust de la xemeneia. De sempre, he estat interessada en conèixer les persones que van dur a terme aquestes edificacions, però saber-ho es fa difícil. Una forma genèrica d’esbrinar-ho es consultant els registres del “Subsidio de la Industria y de Comercio” dipositats al ACPE i per fer-nos una idea només entre els anys 1847 al 1856 a Banyoles hi havien els següents mestres d’obres : Martirià Soler, Joan Torroella, Joan Roquet, Gaudenci Banyoles, Martí Gironella, Felicià Torroella, Joan Torrent, Josep Casellas i Joan Font. Hauria d’haver continuat buidant les dades fins arribar l’any 1889, quan l’empresa feia funcionar una caldera de 75 CV, però tot i així, el nom en concret no el sabríem.

La xemeneia Nadal Ribó (imatge Rosa M. Masana)
La xemeneia Nadal Ribó (imatge Rosa M. Masana)
La xemeneia Nadal Ribó, vista des de la base (Rosa M. Masana)
La xemeneia Nadal Ribó, vista des de la base (Rosa M. Masana)

 

 

 La xemeneia està edificada amb els clàssics  maons trapezoïdals aplantillats de terra cuita vermella, que en aquell temps es feien a ma emprant motlles de fusta de diferent mida segons fos la circumferència del tram que estaven edificant.

La base de l’estructura o pedestal on arranca i es sustenta el con de la xemeneia és de configuració quadrada amb una alçada aproximada de 3’5 metres i cada una de les quatre cares fa uns 2’70 metres. La part superior de la peanya finalitza amb una cornisa feta amb rengleres de maons formant sanefa que, a més d´atorgar-li un acabat estètic, a la pràctica serveix per evitar l’estancament de l’aigua de la pluja.

Plano amb l'esquema de dues xemeneies (Arxiu Municipal Banyoles)
Plano amb l'esquema de dues xemeneies (Arxiu Municipal Banyoles)

El cos de la xemeneia és de estructura lleugerament troncocònica, amb un talús molt poc accentuat , potser d’ un 0’5 % que la fa gairebé circular. Quan a l’alçada comptant des de l’arrencada, per sobre de la peanya potser fa d’uns 25 metres. Observem que no presenta anelles metàl·liques de reforç, fet que li dona la garantia de ser una peça acuradament construïda. També la veiem ben alienada respecte al pla horitzontal del terra i, aparentment no presenta fissures ni patologies al cos excepte a la zona de la corona.

La sortida de fums o coronació de la xemeneia és poc elaborada i s’ha preservat en bones condicions al llarg dels anys, tot  i que actualment li manquen algunes peces. Hem de considerar que, quan la xemeneia funcionava, en aquesta zona és on existia una dissociació tèrmica més accentuada, cosa que la feia  especialment vulnerable. Reforcen  aquest tram de la corona tres collarets formants per sardinells de maons, essent el superior o distal més ample que els altres dos.

Actualment, esta lliure de la seguretat que li donaria un parallamps, però podem observar  encara els elements subjectadors del  cable de transmissió elèctrica que havia de tenir inicialment.  La persona que em va acompanyar a fer la visita al recinte on hi ha la xemeneia hem va comentar que en una ocasió li havia caigut un llamp.

Base de la xemeneia (Rosa M. Masana)
Base de la xemeneia (Rosa M. Masana)

Una de les estructures no vistes i, al mateix temps, importants pel funcionament de les xemeneies era el disseny del túnel de tiratge, perquè d’aquest element en  depenia la bona succió dels fums produïts per la combustió de la caldera. Els càlculs sobre el diàmetre i  longitud que havia de fer  el túnel es basaven amb el nombre de cavalls de vapor que tenia la caldera o la potencia de combustió dels forns ceràmics , així com també en  l’alçada de la pròpia xemeneia.

Per finalitzar, dir que aquests monuments artesanals inclosos avui dia dins el context de la arqueologia industrial, en ocasions són les úniques peces testimonials d’un passat fabril. La xemeneia de can Rabassa la podem considerar una supervivent de més de 100 anys que va resistir fins i tot l’impacte d’un llamp. De segur que, de tenir vida pròpia li agradaria saber que actualment  valorem la seva presencia.

Rosa M. Masana Ribas [2]


[1] Josep Grabuleda. Els comerciants Nadal i Ribo del segle XIX: Mig segle de presencia (1). Revista de Banyoles abril del  2000 .També un segon article del mateix autor en aquest mitjà del mes de maig del 2000 (2).

Joan Anton Abellan Manonellas. Recull d’articles 2011-2012, volum III, Banyoles 2014.

 

[2] Si bé soc infermera, el meu interès per les xemeneies industrials és degut que el meu germà era contractista d’obres i va morir d’accident als 33 anys. Havia edificat una xemeneia  industrial a Terrassa   que posseeix una escala de cargol exterior que puja fins als 63 metres, l’any 1991 va ser considerada  un  Rècord Guinness mundial. Podem saber-ne  més detalls consultat a  la Viquipedia el nom de Marià o també Mariano Masana Ribas. També a:

http://www.raco.cat/index.php/Terme/article/view/40696/122145  ( Els constructors de la xemeneia Almirall de Terrassa)

http://www.rosammasana.com/?p=883  (Francisco Gàlvez Quesada)

Un heroico albañil de la chimenea Almirall de Terrassa.

Francisco Gálvez (cedida Antónia Gálvez)
Francisco Gálvez (cedida Antónia Gálvez)

Uno de los manobras constructores de la chimenea industrial de la bóbila Almirall de Terrassa inaugurada en el año 1956, fue Francisco Gálvez Quesada, empresa situada en la Avenida “Ángel Sallent” del barrio de la Maurina. Esta estructura fue diseñada y erigida con el objetivo de permitir la suficiente capacidad de tiraje de los dos hornos de cocción de ladrillos que poseía la empresa.

Esta pieza ha sido motivo de inspiración para artistas de la escultura, pintura, poesía y artesanía diversa. Citamos solamente un verso que hizo  la señora Elvira Ros que hace también mención a heroico Currito.

Siga leyendo.

 

La noticia  del accidente publicada en el semanario El Caso

El mes de septiembre después de consultar la hemeroteca de la Biblioteca Nacional de España, pude encontrar el artículo de Carlos Ortiz  que había publicado en el desaparecido periódico El Caso, número 423 del día 16 de junio de 1960, con el titular: Heroico gesto de un obrero catalán i acompañado de seis fotografías.

La revisión del  documento  nos ha permito ampliar la información de los hechos sucedidos  durante aquel trágico día. Uno de los cuales hasta ahora desconocíamos como  el nombre  de otro  joven de 29 años que también intento ayudar a  Pilar Gómez Vizcaino de 20 años. El joven  se llamaba Lluís Teixidor Magem y era vecino de Sabadell y  tuvo más suerte que   Francisco Gálvez que pudo escapar de la zona de peligro.

Cuando Francisco Gálvez sufrió  accidente, su mujer Antonia Moya Fernández  hacía dos días que había sido madre y el periodo  nos informa que Antonia  fue ayudada por la familia, hasta que le  concedieron una vivienda de la Obra Social de Nuestra Señora de Montserrat y  a pesar de su condición de viuda pudo seguir adelante por ella  misma. Adjuntamos la fotografía de la página del semanario.

El semanario El Caso del dia 16 de junio de 1960.
El semanario El Caso del dia 16 de junio de 1960.

Els constructors de la xemeneia industrial de la bòbila Almirall de Terrassa

Article publicat a la revista Terme, número 14, Terrassa, 1999.

La bòbila Almirall va ser fundada l’any 1910 pel senyor Jaume Almirall i Poch com a empresa productora de totxos per a la construcció. Situada a la Gran Via, avui avinguda Àngel Sallent, era un lloc adient per la proximitat del turó de Can Poal, zona subministradora de terres argilosos.

Llegiu tot l’article.

 

Obsequi de l'ajuntament de Terrassa
Obsequi de l'ajuntament de Terrassa

 

Noves aportacions 

Darrerament m’ha arribat a mans  l’article editat a la revista d’informació municipal  Visquem Terrassa  que publica l’Ajuntament de la ciutat, on al número 112 de març de 2008, pàgina numero 15 a  l’apartat : Veus ciutadanes, parla d’un amic  de Marià Masana i de la xemeneia Almirall. Recordo que  en ocasions en Marià es referia a en  Arissó, el seu nom ens era molt familiar.

Adjunto la fotografia treta del mateix article  i   presento el text  literal.

Manel Arissó (imatge Visquem Terrassa)
Manel Arissó (imatge Visquem Terrassa)

 

La xemeneia de la bòbila Almirall

La imatge d’aquest mes correspon a un dels monuments emblemàtics de la ciutat. La bòbila Almirall es va construir a principis de segle XX als afores de la ciutat en un terreny molt apropiat per a la extracció d’argila per als totxos. No és estrany la construcció d’una gran bòbila, a causa de la gran demanda de maons per a la construcció de fàbriques i cases, ja que la ciutat estava en plena expansió industrial. La xemeneia es va aixecar el 1956 i té una altura de 63 metres, i el fet de comptar amb una escala helicoïdal amb 217 graons, que permet pujar fins a una plataforma situada a dalt de tot, la van fer entrar en el llibre Guinness dels rècords el 1991 com la xemeneia d’aquestes característiques més alta del món.

El testimoni: Manel Arissó Vera

Vaig néixer l’any 1928 i he viscut tota la vida al carrer Infant Martí, a cent metres de la bòbila que jo sempre havia vist, ja que feia molts anys que funcionava. Pels voltants de la bòbila hi havia alguns horts, era al costat d’un torrent i donava al carrer que en dèiem la Gran Via, per la seva amplitud, més del que és ara l’avin­guda Àngel Sallent. Jo tenia uns telers a casa meva prop del carrer Faraday i tenia molta amistat amb el mestre d’obres que va construir la xemeneia, en Marià Massana. Un dia de l’any 1956 em va trobar al Bar Riquelme, en aquells temps el bar del barri a la cantonada Infant Martí amb Faraday, i em va dir que en aquell moment acabava de finalitzar les obres de la xemeneia i que si volia em convidava a pujar-hi i que seria el primer a fer-ho, a banda d’ell mateix i els pale­tes. Com que no em feien por les altures i he fet muntanya sempre, hi vàrem anar tot seguit, i en un moment vàrem ser a dalt. La xemeneia no va funcionar gaires vegades, potser una o dues, que jo sàpi­ga, perquè el fum de la cocció dels totxos sortia per una altra xemeneia. M’imagino que el senyor Almirall va voler construir més un edifici singular que no pas una simple xemeneia.

Elements imprescindibles del patrimoni industrial català.

El Diari de Terrassa amb data  20 d’0ctubre del 2015, publicava la noticia que el  Vapor Aymerich Amat i Jover actual Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ( mNactec)  i la xemeneia de la bòbila Almirall eren  dues de les estructures que formaven part dels 150 elements  considerats patrimoni  industrial imprescindible de Catalunya.  Per accedir a la noticia accedir clicant aquí 

La Xemeneia industrial de la Bòbila Mató

VILA DE REGENCÓS -Cal Torradillo

El municipi de Regencós, preserva dues de les xemeneies industrials que acomplien la funció de tiratge de fums dels forns de les empreses ceramistes i bòbiles que van funcionar fins a finals del segle passat i que encara resten esveltes entremig de vegetació o recintes inutilitzats per recordar-nos una de les principals activitats laborals del municipi, la construcció d’elements ceràmics a partir de l’ús de la terra argilosa. Seguir llegint…