Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Apunts sobre societats palafrugellenques (1918)

Entre la sèrie de correspondència municipal de l’Arxiu Municipal de Palafrugell es conserven quatre cartes, adreçades al batlle, amb la composició dels membres que formaven les juntes de les societats de barbers, fusters, mecànics i paletes, cada grup en format individual, però totes de data 3 de desembre de l’any 1918.

Degut a l’interès que em va despertar aquesta informació he considerat fer-ne un resum. És sabut que diverses d’aquestes societats constituïdes per treballadors de distintes especialitats a partir del 1907 van agafar més força per l’evident dissociació entre els salaris dels treballadors i els beneficis que les fàbriques obtenien de la venda dels productes.

Tot plegat va propiciar la tensió social augmentés, també hi contribuïa la crisi econòmica del moment, que va ser el revulsiu dels nous canvis socials i econòmics. Un puntal de suport propiciador del canvi de model econòmic, social i demogràfic que es volia propiciar el veiem actuant de coadjuvant de les teories de Marx i d’altres autors que van desvetllar la consciència de classe social treballadora contra el capital.

Aquests factors van influir perquè els treballadors s’organitzessin en societats que poguessin impulsar millores laborals i socials, però tot té dues cares o dos pols i la força del moviment dirigit a aconseguir objectius de benestar, també és generadora de l’anvers, del debilitament com a individus en ser llavors membre d’una col·lectivitat que serà conduïda per pautes ideològiques previstes o no, amb el risc de ser exclòs del grup de pertinença. Un altre dels motius podien ser les incursions dins del grup de factors de desavinença que podien fer trontollar les bones relacions entre els treballadors.

Les societats que consten a les cartes del batlle són:

Societat de dependents barbers La Constancia Barberil (3-12-1919)

La junta directiva d’aquesta societat estava formada per: president, Josep Vignau Sala; vicepresident, Joan Lloveras; secretari, Josep Fontanella; subsecretari Eliseu Massoni, tresorer Pere Cruañas i vocals Joel Morell i Narcís Fontfreda.

D’aquesta societat hem localitzat una altra carta dirigida al batlle:

Señor Alcalde

D. Enrique Garriga, presidente de la Sociedad de patronos barberos y peluqueros “La Higienica Barberil” pone en conocimiento de V. como primera autoridad governativa de esta localidad que va à proceder à la publicación de una hoja suelta titulada ‘Pueblo’ y acaba con una tarifa de preciós acordada por el gremio de las adjunto tres ejemplares en cumplimiento de la vigente Ley de imprenta.

Viva V. muchos años.

Palafrugell 1º Marzo 1919

Garriga sol·licitava que d’acord amb la llei de premsa li fos permès imprimir el full que plantejava per poder-lo repartir als seus clients. De manera resumida presentem el seu contingut. Durant els quatre anys i mig que havia durat la Primera Guerra Mundial el col·lectiu de barbers no havia augmentat el preu dels seus serveis, pensant que una vegada acabades les hostilitats la situació milloraria, però no havia estat així, tot al contrari, perquè el menjar, el vestir i el material de treball havien augmentat un cent per cent. Presentava la nova llista de preus: afaitar 0,35 ptes., tallar cabells 0,40 ptes. i arreglar la barba 0,50 ptes. Les persones abonades tenien diferents preus si anaven una, dues o tres vegades a la setmana a la barberia.

En aquesta mateixa línia, el barber Ramon Surera va publicar a la Revista de Palafrugell amb el títol ‘Barbers i barberies d’abans’.[1] quatre cròniques de to força humorístic que ens permeten conèixer barbers d’abans i a la vegada el temperament d’algunes persones de la vila. És aconsellable llegir-les perquè fan passar una bona estona.

Societat d’obrers fusters El Metro (3/12/1918)

Segons la carta al batlle la junta directiva estava formada per: president, Amadeu Cervià Noguer; vicepresident Josep Xirayre Genover; secretari, Joan Vilalta Gonama; tresorer, Lluís Coll Peya; comptador, Rafael Genovés, i vocals Ramon Tauler Trias i Francesc Marimon Maumi.

Metro
Metro

Societat d’obrers mecànics El Disparo (3-12-1919)

Junta directiva formada per:

President Francesc Soler, president suplent Luis Rodriguez, secretari Enric Dillet, secretari suplent Federic Dellonder, secretari comptador Carles Serra, tresorer Manel Nicolau, suplent cobrador Joan Marquès i vocal Pere Ventura.

Societat d’obrers paletes El Nuevo Plomo (3-12-1919)

Plom de mestre d'obres (Masana)
Plom de mestre d'obres (Masana)

Junta directiva formada per:

Joaquim Ferrer, Pere Esteva, Emili Presas, Josep Mestres, vicesecretari Miquel Francesch i vocals Emili Patrille i Martí Cusi.

Sembla que Nuevo Plomo no reconeixia els peons que formaven el grup Regeneración i en el decurs d’una reunió general van acordar declarar groc el sindicat de paletes mentre no rectifiquessin. La Constáncia Barberil, si els altres sindicats hi estaven d’acord, no afaitaria els paletes.[2] La premsa va seguir donant noticies de la polèmica generada per aquesta divergència d’opinions. Segons un imprès veiem que hi havia formada l’associació Joventut Republicana Socialista. En el document hi havia el timbre de l’entitat, que consistia en un triangle i una estrella de cinc puntes.

A més de les societats esmentades i segons consta en el treball de J. Zambrana,[3] hem vist que a Palafrugell hi havia consolidades un total d’onze entitats que l’autor havia agrupat per anys des del 1908 fins al 1918. També hi adjuntava una relació de vagues, mítings, assistències a congressos, suport a entitats i l’assistència a assemblees generals en què havien participat cada una de les associacions.

Vist aquest estudi, a més de les quatre societats que hi havia a Palafrugell l’any 1919, hem d’afegir-hi les esmentades per J. Zambrana: Sindicat de Forners,[4] Grup d’Obrers, societats obreres, Societat d’oficis varis, La Fraternal, Societat Surotapera[5] i la Federació Local. Totes van ser possiblement dissoltes amb anterioritat a l’any 1919; si no hagués estat així potser n’haurien donat testimoni al batlle.

Per acabar, a excepció de les viles que disposaven d’ indústria tèxtil i d’altres amb alguna activitat puntual, les que van marcar un important impuls associatiu obrer van ser les dedicades a la manufactura suro-tapera, molt especialment a Palafrugell.

Mitjançant la posterior revisió de documents em sabut de l’existència  del ‘Sindicato Obrero Unión Minera ‘Irrompible’ domiciliada  al carrer de la Font, 10. El  president Fernando Gallego va escriure una carta al batlle demanant  permís per fer una reunió al ‘Local Centro de Sociedades’ amb l’objectiu de  fer balanç de comptes i nombrar a un delegat, 9 d’octubre de 1919.

Agraiments:

Agradeixo a Paqui Téllez  que m’hagi proporcionat els articles de Ramon Sureda  que  han permès  enriquir  el present relat.

Notes


[1] Ramon Sureda. Revista de Palafrugell. Números 156 al 161, consultables al web de l’Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP), Premsa local.

[2] “Las huelgas”. Accion Social Obrera. 31-8-1918, p. 7.

[3] Juan Zambrana. El Movimiento Obrero Catalán en el Periódico.” Solidaridad Obrera” ( 1907-1919), p, 214 a 218 Badalona; Cedall, 2012.

[4] El sindicat de forners va ser constituït l’agost del 1918. Acción Social Obrera 24-8-1918, p. 7.

[5] La societat surotapera La Germinal havia arribat a tenir 1.250 socis i va estar activa fins al 1901. Segons La Crònica del 22-5-1908 l’Associació Surera de Palafrugell, que una setmana abans havia tingut 84 adhesions, ara n’havia rebut dinou més.

Alfred Joseph Eckstein,comte d’Ehereneck

Des de fa molt de temps guardo a casa  un objecte de vidre que esta   fet per l’ artista  A.J. Eckstein  que de vegades  venia a la consulta  metge i d’infermeria de Pals.

 Recentment  dins d’un llibre he vist que tenia guardat el programa  d’una exposició que havia fet al Ajuntament de Regencós  per presentar les seves creacions  que va anomenar Tècniques mixtes , no hi consta l’any. Tant la metgessa. Com la administrativa i jo mateixa com a infermera tenint alguna obra feta per ell i m’ha semblat oportú dir quelcom d’ell com a deferència de la seva amabilitat envers l’equip sanitari.

Al esmentat programa de la exposició  hi ha un comentari de la seva  obra  i un  síntesi del seu  currículum que em volgut incloure en aquestes pàgines.  Volen saber quelcom més de l’autor em localitzat a la hemeroteca de l’Arxiu Municipal de Palafrugell  dues publicacions que adjuntem també al final.

Programa de la  exposició feta a Regencòs
Programa de la exposició feta a Regencòs

Programa de l’exposició  feta a Regencós, hi consta:

Tècniques mixtes. La producció pictòrica de Josep Eckstein, reflecteix la complexitat del món que ha viscut. Una vida plena de trobades diferents, que fan de la seva pintura un reflex del mestissatge, de la diversitat i del canvi constant.

Sobta trobar influència oriental en un pintor centre europeu. El Budisme i els seus valors d’en Josep. Cal tornar als valors bàsics de respecte vers les persones. Cal tornar als orígens, a la natura, sense trencar els seus equilibris.

Des d’aquesta visió reflexiva, sorprèn veure persones diluïdes en els espais dels seus quadres. Hem d’estar amatents, per descobrir les animes humanes que s’amaguen barrejades, en les ombres.

Obra feta en petites dimensions, per observar de prop.

Cal passar una estona per reconèixer que la figura humana que s’amaga  darrera les seves pintures és l’objectiu.

Després de molt caminar, d’una llarga vida professional i personal, Boby continua sorprenent a tots aquells que encara tenen temps per viure el silenci i la intimitat.    

Dibuix fet per l'autor
Dibuix fet per l'autor

Currículum.   “La il·lusió és la força que ens empeny a continuar lluitant per sobreviure davant d’un món ple de paranys insospitats i a voltes terribles”

No ho diu, però possiblement es tracta d’una frase de J. Eckstein –

D’il·lusió i imaginació no li falta a aquest polifacètic personatge que viu al nostre país des de fa més de vint anys. “He trobat a l’Empordà una tranquil·litat i una pau que vaig cercar durant molts anys . Regencós és casa meva”.

Joseph Eckstein “Bobby”, com se’l coneix popularment, compta amb una dilatada vida que li ha proporcionat el seu caràcter sempre obert i origina la seva necessitat de crear, experimentar i produir … El va portar a estudiar el món de la cuina al seu país natal (Alemanya). Va recórrer els Estats Units i 32 països més, exercint la seva professió de cuiner.

Bobby s’ha relacionat amb personalitats com el rei Faruk del Caire, Mohammed V. Robert Garaner, Cugat i un llarg etcètera.

La pintura i la musica Jazz són les seves grans afeccions. Ha col·laborat professionalment amb coneguts  jazzistes com Art Tatum, Ellington, Ella Fitgerald i Tete Montoliu.

Les seves estones lliures han estat dedicades sempre a la pintura, en la que reflecteix les seves vivències personals i ens fa un recull de la seva extraordinària capacitat d’observació. 

Objecte de vidre glaçat de dos colors fet per A.J. Eckstein i obsequiat a Rosa M. Masana
Objecte de vidre glaçat de dos colors fet per A.J. Eckstein i obsequiat a Rosa M. Masana

A l’hemeroteca de l’ Arxiu Municipal de Palafrugell, amb el nom de Sense Presses  datat el dia 1 de març de 1994 hi diu: La Finestra . Les nostres entitats. Radio Palafrugell. Un David enfront de molts Goliats. Radiografies M. Recio, que diu:

És conegut popularment com Bobby, però poca gent coneix realment qui s’amaga rere aquest pseudònim. El seu nom real és Alfred Joseph Eckstein, comte d’Ehreneck, i pertany a una família aristocràtica que té les seves arrels al segle XIII. Fa vint anys que Bobby resideix a Catalunya, però abans d’establir-se aquí ha viscut (i encara viu) una intensa i dilatada vida,  nascut a Alemanya, marxa als Estats Units amb la família a causa de la guerra, el 1934. Passats poc més de deu anys torna a la seva terra natal i estudia per a mestre de cuina. Exercint aquesta professió ha portal les seves receptes a 32 països i ha treballat per a nombroses personalitats de tots els àmbits. Bobby ha cuinat per a gent com el rei Faruk del Caire, Mohammed V a Rabbat, Robert Mitchum, Eisenhower, Onassis, la reina Fabiola de Belgica, Ava Gardner, Cugat i un llarg etcetera; i s’ha guanyat a pols la seva fama en el món de la gastronomia, donant difusió d’aquesta, per exemple, en una sèrie de programes de televisió, emesos a Luxemburg, Holanda i Alemanya. Però no només la cuina ha marcat la seva vida, sinó que també ho ha fet la música, en concret el jazz, que és la màxima afició d’ en Bobby. Toca diversos instruments, i gracies als seus coneixements en la matèria, ha col.laborar amb coneguts jazzistes com Art Tatum, Ellington, Ella Fitzgerald, Eral Gardier i Tete Montoliu, entre molts d’altres.

 Fa deu anys que Bobby és un deis col·laboradors fixos de la plantilla de Radio Palafrugell i realitza dos programes setmanals. Jazz & swing s’emet els dilluns de deu a dotze de la nit i com el nom indica, és un espai dedicat al bo i millor d’aquests estils. Els dimecres de deu a dotze el programa es divideix en dues parts; la primera dedicada a la música d’ orquestra de tots els temps amb Les grans orquestres i la segona a la música clàssica amb l’espai Molt clàssic. Bobby ha trobat a l’Empordà una tranquil·litat cercada durant anys, encara que no esta totalment desvinculat ni del món de la cuina ni de la música professional.

 El seu temps el dedica, a més, a treballar com a periodista i crític de diverses revistes i diaris internacionals, però encara troba estones per tocar jazz amb els seus amics, la pesca i la literatura clàssica, són altres dels seus hobbyes. 1

Notes

1- Monica Recio i Alex Cebollero  Arxiu Municipal de Palafrugell. REVISTA DE PALAFRUGELL. 1/2/1996. Pàgina 22