Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.
X
Articles, entrevistes, vivències, biografies, anècdotes i publicacions de Terrassa, comarques gironines i el Baix Empordà
L’article A peu per anar a vendre a Begur va ser publicat a la revista Les Gavarres núm. 11 de l’any 2007 en l’apartat dossier de la revista tractava de del tema de la plaça i el mercat. Carme Palmada i Micaela Alberti junt amb d’altres persones de Pals ens expliquen com anaven a vendre a Begur o a Torroella, el trajecte que feien i la carga que portaven.
A la Revista baix Empordà número 50-Any XIII del setembre del 2015 va ser publicada una entrevista feta a Antoni Martí que podem consultar a : antoni-marti
Vàrem parlar del fotògraf Enric Riera a la revista del Baix Empordà núm. 31- Any VII del desembre del 2010, el seu treball va fer molt reconegut a la Bisbal. Per llegir la crònica clicar a: enric-riera-fotograf-la-bisbal
Notes
Al text hi trobarem que Xavier Cugat també n’hi deien Barbagalia perquè quan aprenia a tocar el violí desafinava, feia galls. Ara, una persona interessada per conèixer l’origen d’ aquesta paraula ens ha preguntat si sabíem a que es referien en concret quan l’apel·laven amb aquets mot.
Per sort aquest mes de març del 2021 vaig poder parlar amb en Robert Vilà, la persona que ens havia dit que Xavier Cugat rebia el sobrenom de ‘barbagalia’ i ens va poder treure de dubtes, va explicà que en Cugat a més de desafinar quan tocava el violí, era una persona híper ventilada, pavero, que volia predominar passant per sobre dels altres. D’aquí li va venir el sobrenom de ‘barbagalia’ , però clar, va afegir, ‘En casa del ciego el tuerto es el rei ’. Aquesta frase la va dir perquè hi havia qui li feia força el joc.
En preguntar a Robert perquè venia Xavier Cugat a la Bisbal, va dir-nos que ell vivia a Girona però tenia el costum de venir a la Bisbal perquè aquí hi havia les noies més maques del mon i els xicots anaven a fer serenates a sota del balcó d’aquestes noies, duien guitarres, bandúrries i violins. Quan acabaven la festa tota la colla anava a esmorzar pa amb tomàquet amb botifarra i no se que més, al Mas Comes , al Clot d’en Cargol i Cugat era un d’aquells que sovint s’esca bullia de pagar. Duia un cotxe força gran i en sense matrícula que deixava aparcat a la porta de Can Met, davant de les Voltes. Un jove d’aquesta colla era Enric Riera.
Avui dia 23 de març del 2021 per complir amb un encàrrec que m’havien fet relacionat amb la música i les orquestres de la Bisbal, he parlar novament amb en Robert Vilà i m’ha ensenyat el fiscorn de quatre vàlvules que tocava en Martí Riera, pare de l’Enric Riera Frigola de qui parlem en aquesta crònica. M’ha permès fer-li una fotografia i, donada la singularitat d’aquest instrument musical, l’adjuntem en aquesta pàgina.
També he localitzat unes fotografies que em va lliurar la seva filla que no van ser incorporades al article publicat la revista El Drac , dues d’elles són molt interessants perquè es tracta de pintures fetes per l’Enric on podem veure les seves habilitats en l’art del dibuix i la pintura.
La Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya va publicar l’article que li varem lliurar al Butlletí de l’entitat número 73 del juliol del 2012 l’ article titulat: La xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa en base a la donació que els hi havien fet del nivell de bombolla d’alcohol i el centímetre metàl·lic enrotllable que pertanyia a Marià Masana Ribas, el mestre d’obres que junts amb els seus treballadors havia edificat la xemeneia industrial de la bòbila Almirall que havia estat Rècord Guinnes l’any 1991.
Vàrem cedir aquests elements perquè en Marià sempre els portava amb ell, fins i tot el dia que va tenir l’accident de moto que li va costar la vida, va ser el seu germà Francesc que anava al darrera seu amb una altre moto qui els va recollir i va guardar fins també el seu traspàs. Va ser la seva muller Jùlia, la neva cunyada, qui me’ls va donar i també vaig tenir guardats durant molt de temps, fins que finalment van ser cedits al Museu de la Ciència de Terrassa.
Al final de l’article, a notes, citem a Francisco Gálvez i el seu heroic gest per intentar salvar a una noia, en tenim una crònica feta que es pot llegir a: Un heroico albañil ….
La entrevista a Jaume Rocas va ser publicada al butlletí informatiu i cultural El Llentiscle núm. 7 de Torrent al desembre del 2015 i per facilitar la lectura l’hem recuperat amb format PDF que podem consultar a : jaume-rocas