Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

A peu per anar a vendre a Begur

L’article A peu per anar a vendre a Begur  va ser publicat  a la revista Les Gavarres núm. 11 de l’any 2007  en l’apartat  dossier  de la revista tractava de del tema de la plaça i el mercat.  Carme Palmada  i Micaela Alberti junt amb d’altres persones  de Pals ens expliquen com anaven a vendre a Begur o a Torroella, el trajecte que feien i la carga que portaven.

Es pot llegir l’article clicant  a : anar-a-vendre-a-mercat

Montserrat Bou Font al seu hort de Pals (Masana)
Montserrat Bou Font al seu hort de Pals (Masana)

Enric Riera Frigola, fotògraf i artista

nric Riera i la seva muller
nric Riera i la seva muller

Vàrem parlar del fotògraf Enric Riera a la revista del Baix Empordà núm. 31- Any VII del desembre del 2010, el seu treball va fer molt reconegut a la Bisbal.  Per llegir la crònica clicar a: enric-riera-fotograf-la-bisbal

 

Notes

Al text hi trobarem  que Xavier Cugat també n’hi deien  Barbagalia  perquè quan  aprenia a tocar el violí desafinava, feia galls. Ara, una persona interessada per conèixer l’origen d’ aquesta  paraula ens ha preguntat si sabíem a que es referien en concret  quan l’apel·laven amb aquets mot.

Per sort aquest mes de març del 2021 vaig poder parlar amb en Robert Vilà, la persona que ens havia dit que  Xavier Cugat rebia el sobrenom de ‘barbagalia’ i ens va poder treure de dubtes, va explicà que en Cugat a més de desafinar quan tocava el violí, era una persona híper ventilada, pavero, que volia predominar passant per sobre dels altres. D’aquí li va venir el sobrenom  de ‘barbagalia’ , però clar, va afegir, ‘En casa del ciego el tuerto es el rei ’.  Aquesta frase la va dir perquè hi havia qui li feia força el joc.

En preguntar a Robert perquè venia Xavier Cugat a la Bisbal, va dir-nos que ell vivia a Girona però tenia el costum de venir a la Bisbal perquè aquí hi havia les noies més maques del mon i els xicots anaven a fer  serenates  a sota del balcó d’aquestes noies, duien guitarres, bandúrries i violins.  Quan acabaven la festa  tota la colla anava a esmorzar pa amb tomàquet amb botifarra i no se que més, al Mas Comes , al Clot d’en Cargol i  Cugat era un d’aquells que  sovint s’esca bullia de pagar. Duia un cotxe força gran i en sense matrícula que deixava aparcat a la porta de Can Met, davant de les Voltes. Un jove d’aquesta colla era Enric Riera.

Avui dia 23 de març del 2021 per complir amb un encàrrec que m’havien fet relacionat amb la música i les orquestres de la Bisbal, he parlar novament amb en Robert Vilà i m’ha ensenyat el fiscorn de quatre vàlvules  que tocava en Martí Riera, pare de l’Enric Riera Frigola  de qui  parlem en aquesta crònica. M’ha permès fer-li una fotografia i, donada  la singularitat d’aquest instrument musical, l’adjuntem en aquesta pàgina.

També he localitzat unes fotografies que  em va lliurar la seva filla  que no van ser  incorporades al article publicat la revista El Drac , dues d’elles són molt interessants perquè es tracta de pintures fetes per l’Enric on  podem veure les  seves habilitats en l’art del dibuix i la pintura.

Orquestina Catalunya, La Bisbal
Orquestina Catalunya, La Bisbal
Pintura de Enric Riera
Pintura de Enric Riera
Pintura  del Port Bo de Calella feta per l'Enric Riera
Pintura del Port Bo de Calella feta per l'Enric Riera
Enric Riera l'any 1960
Enric Riera l'any 1960
The Delights Jazz a can Met de la Bisbal / Josep Loredo
The Delights Jazz a can Met de la Bisbal / Josep Loredo
Fiscorn de quatre vàlvules d'Enric Riera/ Can Farreny
Fiscorn de quatre vàlvules d'Enric Riera/ Can Farreny

La xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa

La Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya va publicar l’article que li varem lliurar al Butlletí de l’entitat número 73 del juliol del 2012 l’ article titulat: La xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa en base a la donació que els hi havien fet del nivell de bombolla d’alcohol i el centímetre metàl·lic enrotllable que pertanyia a Marià Masana Ribas, el mestre d’obres que junts amb els seus treballadors havia edificat la xemeneia industrial de la bòbila  Almirall  que havia estat Rècord Guinnes l’any 1991.

Vàrem cedir aquests elements perquè en Marià sempre els portava amb ell, fins i tot el dia que va tenir l’accident de moto que li va costar la vida, va ser el seu germà Francesc que anava al darrera seu amb una altre moto qui els va recollir i va guardar fins també el seu traspàs. Va ser la seva muller Jùlia, la neva cunyada, qui me’ls va donar i també vaig tenir guardats durant molt de temps, fins que finalment van ser cedits al Museu de la Ciència de Terrassa.

Per llegir l’article de dues pàgines clicar a:  maria-masana-museu

Al final de l’article, a notes, citem a Francisco Gálvez  i el seu heroic gest  per intentar salvar a una noia, en tenim una crònica feta que es pot llegir a:  Un heroico albañil ….

Butlletí Museu de Ciència i Tècnica
Butlletí Museu de Ciència i Tècnica