Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Una ‘casa de recreo’ a Calella de Palafrugell, 1901

Hem localitzat un document amb data 10 de gener del 1901 en què diu que Ambrosi Bofill va sol·licitar al governador de la província de Girona permís per obrir una casa de recreo a la zona de salvament de la barriada marítima de Calella, al terme de Palafrugell.[1] Revisada la petició per la comandància de marina de Barcelona i d’acord amb la Llei de Ports es va autoritzar l’obertura d’aquest establiment públic que demanava en Bofill.[2] El sol·licitant era membre de la junta de vigilància de la Societat Cooperativa La Confianza.[3]

Logitip del SESN
Logitip del SESN

El camí que anava a Calella en ocasions era poc transitable, en especial els dies de pluja, per aquest motiu es va demanar que fos construïda una palanca o trampolí al creuament de la carretera de Calella en el trajecte Palafrugell-Santa Margarida.[4] També més d’una vegada s’havia sol·licitat fer obres d’arranjament per poder arribar a algunes de les finques de Calella, una de les quals era l’habitatge d’un càrrec polític de l’ajuntament, tot que també era lloc d’estiueig de la gent de Palafrugell i altres indrets.

Miquel Torroella en un article informava que l’any 1902 a les platges, cales i ports del terme de Palafrugell hi havia ancorades un total de 123 embarcacions, 86 dedicades a la pesca i 37 d’esbarjo.[5]

Inicialment ens va sorprendre que es volgués instal·lar una casa de recreo pública a la zona de salvament a Calella perquè desconeixíem les seves funcions i no hem localitzat el text de les normatives. Una pista de la importància que possiblement tenien aquestes cases de recreo és que havia de ser el punt de trobada social i potser era un fet que venia de lluny, perquè a mitjan segle XIX a més de la pesca en els ports d’aquesta zona era per on sortien els productes manufacturats procedents de la Bisbal i de Palafrugell per ser transportats per via marítima al seu destí.[6]

Si tenim en compte que aquestes zones portuàries eren llocs de gran afluència de públic, tant de treballadors per a la càrrega i descàrrega dels vaixells, per al control duaner, per a les gestions administratives i d’intendència, podem considerar la necessitat d’una casa de recreo.

Aquest fet ens el confirma Cristina Amil quan parla de la dinàmica funcional creada en aquests espais portuaris i de l’inconvenient que es generava en el sentit que s’havia creat un divorci social entre aquests indrets marítims i la població de referència a la qual pertanyien, que sovint estava més allunyada del port, per aquest motiu va ser necessari obrir un debat sobre com reconduir la situació i aconseguir la integració urbana amb els espais portuaris.[7] En aquesta situació es trobava Calella  de Palafrugell que està quatre quilometres de distància del nucli poblacional de Palafrugell.

Notes


[1] El Servicio Español de Salvamiento de Náufragos (SESN) va ser fundat pel l’almirall Joaquín Gutiérrez de Rubalcava Casal el 12-12-1880. Tenia caràcter voluntari, però les juntes locals dels pobles costers estaven coordinades i supervisades per un Consell Superior.

[2] Correspondència municipal, dia 10-1-1901.  Premsa i documentació , Arxiu Municipal de Palafrugell.

[3] El Distrito, 20-6-1897

[4] El Distrito, 14-1-1893

[5] La Crónica, 15-5-1902

[6] Es diu que amb l’arribada del Tren Petit i la incorporació de vaixells de vapor de gran tonatge el port de Palamós va adquirir més lideratge. Actualment la integració del port de Palamós i el nucli urbà és satisfactòria.

[7] Amil López, Cristina. Integración urbana de los espacios portuarios marítimos. Instituto Universitario de Estudios Marítimos, 2004.  https://www.udc.es/iuem/documentos/monografias/2004-9.pdf.

Leave a comment

name

email (not published)

website