Una costum de la vila de Torrent -Baix Empordà-

En una ocasió, conversant amb la senyora Pilar Pi sobre temes relacionats amb les llevadores i costums que  es tenien a l’hora de batejar els nadons, va comentar-me que ella encara guardava la “camiseta de la sort” i el mocador que va portar el seu fill Josep el dia del  seu bateig, l’any 1943.  Aquesta robeta, una vegada li va anar petita al Josep, la Pilar la va guardar, amb molta cura, dins d’una capsa de cartró que avui ha obert per ensenyar-nos-la.

La camisa i el mocador són de batista fina  peces  que va confeccionar ‘la senyora Elvira Ferrer de Pals, modista d’ofici. Potser per això els acabats són molt bonics, fets amb punt d’escapulari.

La senyora Pilar ens explica  que en aquell temps, hi havia el costum de “tirar bateig”, una forma d’obsequiar a la mainada que es reunia a la sortida de l’església i que consistia en llençar diversos objectes com ara confits, llapis, xiulets, caramels, cotxes petits, cèntims, etc. En el meu cas, comenta, se’m va presentar el meu cunyat de Girona, que era pastisser, amb una caixa plena de sorpreses; la mainada de Torrent va estar molt contenta amb totes aquelles sorpreses.

Com a anècdota recorda que la Isabel Forgas de Palafrugell va assistir el part; era una bona professional, però diu:  jo era molt innocent, és clar que només tenia 17 anys quan vaig tenir el meu fill , i en veure com ho amanien tot i posaven un plec de diaris a sobre el matalàs, vaig pensar : a veure què et passarà?, abans no se sabien tantes coses com ara, però gràcies a Déu tot va anar bé.

Ara, tant a la Pilar com a mi, ens queda la incògnita de saber si en Josep ha tingut més sort a la vida havent portat aquesta camiseta que si no l’hagués portada.

Article fet per Rosa M.  Masana i publicat al Butlletí d’Informació Municipal de Torrent ‘El Llentiscle´ número 7  any 2006