La xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa, donació al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
- Donació al MCTC de dos estris emprats en la construcció de la xemeneia –
Article de Rosa M. Masana Ribas, publicat al Butlletí d´arqueologia industrial i de museus de ciència i tècnica, núm.73 juliol 2012 .Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya.
Paraules clau: xemeneia Almirall, Marià Masana Ribas, constructors , Guinnes, nivell , centímetre, donació
En Marià Masana va ser el mestre d’obres encarregat de construir la xemeneia de la Bòbila Almirall, quatre anys desprès de la construcció, va ser víctima d’un accident de moto, uns dels estris de paleta que aquell portava era un nivell i una cinta mètrica. El seu germà Francesc que anava darrera d’ell amb una altre moto va guardar aquests elements sentimentals durant 30 anys i quan va faltar, la meva cunyada Júlia me’ls va donar i també els he guardat durant tot aquest temps.
Ara, i desprès de 54 anys hem considerat que els estris tenen un component històric pel fet d’haver-se utilitzat en la construcció de la singular xemeneia Almirall i també podem considerar-los d’interès etnogràfic perquè en el decurs de mig segle el dissenys d’aquests estris han sofert una considerable evolució, i és per això que fem la proposta de poder-los cedir en custòdia al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, que possiblement podran complementar exposicions dins l’àmbit de la construcció de les xemeneies industrials
Ubicació i tiratge de la xemeneia
La xemeneia està situada a l’Avinguda Àngel Sallent de Terrassa a la plaça de l’Assemblea de Catalunya del districte número IV a una zona on abans hi havia hagut la bòbila de maons propietat d’en Francesc Almirall datada de l’ any 1910 . A la dècada dels anys seixanta es va incrementar la demanda de materials per la construcció degut a creixement de l’ activitat industrial i la necessitat de edificar habitatges per les persones nouvingudes a la ciutat en busca de treball. L’empresa va encarregar al contractista d’obres Marià Masana la construcció de nous forns i una xemeneia amb capacitat de tiratge suficient per impulsar els fums que generava la combustió de 10,9 tones de carbó al dia, d’aquí bé l’alçada de 63 metres, tot que amb menys metres s’hagués aconseguit una bona succió de fums, fet que ens indica la voluntat de construir quelcom de singular. Desprès de treballar-hi durant mig any aproximadament, es va inaugurar el mes de juliol del 1956 [i]
Algunes dades tècniques
L’estructura presenta un fust troncònic fet de maons aplantillats de terra cuita vermella , te una alçada de 63.25 metres des de la base fins a la boca o sortida de fums que continua amb una estructura metàl·lica ovalada formant un tres peus per sustentar el parallamps que la prolonga fins els 68,85 metres. El diàmetre de arrencada del fust que inicialment era hexagonal actualment fa 3,98 metres de diàmetre i el superior 2,19. Abans de la restauració, el volum intern aproximat era de 166 m3 amb un pes de 570 TM . Esta proveïda d’una escala de cargol de 217 esglaons amb barana de ferro per la protecció personal. El darrer tram s’enfila per una escala de gat de 17 esglaons fins a una plataforma formant un voladís que pot sostenir a diverses persones i al temps permet d’una visió de la ciutat en un radi de 360 graus. Es considera que va tenir una vida activa de uns 12 anys i per més informació es pot consultar l’article publicat a la revista Terme l’any 1999, (AHCVO).[ii] L’any 1995 l’ajuntament de Terrassa va procedir a la seva restauració sota la direcció de l’ arquitecte Robert Brufau.
Els constructors
Van ser sis les persones que van intervindré en l’edificació de la xemeneia, l’empresari Francesc Almirall Poch que va proposar el projecte , el mestre d’obres Marià Masana Ribas - també amb castellà) que s’avingué a dur-lo a terme, els dos professionals paletes Lucas Pérez Molina i José Fauquet Cons i els dos manobres Paulino Carbajal Garcia i Francisco Gálvez Quesada aquest darrer mort d’accident per intentar salvar a una noia.[iii] El fet de buscar a dos dels constructors va ser una tasca molt laboriosa , però n’estic satisfeta perquè se’ls ha pogut reconèixer la seva professionalitat i valor que havien de tenir en fer una obra vertical de 63 metres i amb fort flexopandeix.
Inscripció al llibre de Records Mundials Guinness .
Pel fet que en Marià Masana (1927-1960) no podia donar testimoni d’aquesta edificació i en sortir publicada una nota de premsa amb la fotografia de la xemeneia Almirall al ” Diario de Terrasa” amb data 20 de gener de l’any 1987 on deia : “la majoria de chimeneas industriales de Terrassa estan hechas per arquitectos o maestros de obras desconocidos “.[iv] va ser el desencadenant que em motivà a indagar sobre aquesta estructura i recuperar el nom del meu germà i dels demés treballadors, no era fàcil perquè havien passat més de trenta anys, però en viure al cap de avall del carrer Galileu vàrem seguir molt de la vora la edificació de la xemeneia, recordo la consciencia de risc que tot sovint experimentava la meva mare que sovint, li deia a en Marià abans de sortir de casa : vigila fill meu, no prengueu mal. Ara, vist retrospectivament podem considerar que les intuïcions de les mares en ocasions son poden ser reals.
El diari “ Destino” publicava una imatge de la xemeneia acabada de construir amb una breu nota que deia “ La obra de albañileria , puede ser el mástil donde izar el guión de Tarrasa.” [v] En Jaume Almirall, un fill d’en Francesc Almirall em va lliurar un article que deia : En Tarrasa está por inaugurase la chimenea más alta del mundo.”[vi] la primera era a l’Argentina i possiblement està enderrocada perquè no he tingut resposta dels organismes oficials als que m’he adreçat i de segur que no estava proveïda de escales de cargol. Amb tot prengué força la idea d’intentar inscriure-la al Llibre de Records Mundials Guinness , però no sense abans investigar i confeccionar un bloc amb diversos documents testimonials.
El dia 28 d’abril del 1990 una delegació de Guinness va venir a Terrassa per visitar la xemeneia i confirmar la veracitat dels documents i el dia 18 de setembre de l’any 1990 se’ns lliurava un diploma acreditatiu dient que la xemeneia Almirall era un nou record Mundial Guinnes. [vii] A partir d’aquell moment la peça va adquirir un major ressò i es convertia en una element industrial d´identitat per la ciutat, fet demostrat per les nombroses ocasions que s’ha parlat d’ella a la premsa. Podem consultar el bloc dipositat al Arxiu Històric Comarcal de Terrassa en motiu dels seu 50e. Aniversari.[viii]
El nivell i el centímetre cedits al Museu ( MCTC)
Nivell de bombolla d’alcohol
L’ aparell esta fet de fusta, metall i vidre i si bé han passat més de 54 anys, observem que la fusta no s’ha deformat i el vidre es preserva íntegre. Te una estructura rectangular amb les següents mides : 35 x 5,3 x 2,5 cm i està previst de dos visors circulars a banda i banda on al interior s’hi observa una columna de bombolla en sentit vertical i tres visors rectangulars un a cada costat i un altre a la part més estreta del nivell que fa de 2,5 cm., elements pensats per la mesura de l’alineació de les obres en diferent perspectiva . Un estri semblant està documentat l’any 1661 i actualment aquesta eina es a punt de quedar obsoleta per presencia de nivells que funcionen mitjançant raig làser.
El centímetre metàl·lic enrotllable.
En Marià inicialment utilitzava el clàssic metro de fusta articulat i plegable i possiblement va ser una novetat quan va adquirir el centímetre d’acer inoxidable enrotllable de forma mecànica. El centímetre disposa d’un dispositiu de fixació que recupera o rebobina la cinta tocant un botó. Es de la casa Palmera, fundada a Irún l’any 1931 , empresa que també fabricava fulles d’afaitar, tisores i ganivets. El germà d’en Marià, en Francesc (e.p.d.) abans de guardar-lo i per una major preservació el va lubrificar amb algun tipus de greix.
Per saber quelcom més d´aquesta xemeneia es pot consultar : Revista Terme numero 14 any 1999 Centre d’estudis històrics. Arxiu Històric Comarcal de Terrassa . També al Diari de Terrassa del dia 6 de novembre de 2012 con el título ´El recuerdo de la construcción de la chimenea de la Bóbila Almirall´
Està inclosa en el Mapa del Patrimoni Industrial de Catalunya format per un conjunt de 150 elements catalogats , podem visitar la pàgina clicant a: Xemeneia Bòbila Almirall
Notes