Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Josefina Huguet i Salat (Barcelona, 1871-1950)

 

Josefina Huguet era considerada una soprano de coloratura[1] especialista a cantar i donar vida a diversos guions dramàtics. Va debutar l’any 1896, quan tenia 25 anys al Teatro alla Scala de Milà i durant la seva carrera professional va actuar en diverses estrades del món i va arribar a enregistrar gairebé un centenar de discs, entre els quals l’òpera de Ruggero Leoncavallo estrenada a Milà l’any 1892 amb el títol de Pagliacci (Pallassos). L’any 1895 aquesta obra també va ser representada al teatre del Liceu de Barcelona.[2] En un moment determinat, el 1908, va deixar el cant per dedicar-se a la docència.

Josefina Huguet (imatge de Viquipèdia)
Josefina Huguet (imatge de Viquipèdia)

He conegut aquesta cantant perquè un dia, mentre buscava un altre tipus d’informació, dins d’una carpeta de la correspondència de l’Ajuntament de Palafrugell hi vaig trobar una circular on constava que Josefina Huguet volia donar-se d’alta d’espectacles a Palafrugell i havia d’abonar un import municipal per poder-hi actuar. La circular esmentava que la taxa estava regulada de manera diferent a  la matrícula industrial.[3]

Interessant-me per aquest tema vaig consultar l’hemeroteca digitalitzada de Palafrugell i vaig localitzar una nota de premsa que va ser publicada al diari La Crónica el 16 de juliol de 1903 on parlava de l’actuació que Josefina Huguet havia de fer a la vila:

Grandes conciertos en el Teatro del Centro Fraternal

De gran acontecimiento artístico se han calificado los dos conciertos que se celebrarán los días 18 y 19 del actual, a las nueve de la noche en el Teatro del Centro Fraternal; por nuestra parte, nos atrevemos a afirmar que no se ha exagerado en los carteles, pues los amantes del arte saldrán satisfechos en extremo de los referidos conciertos.

Basta decir que la bella y eminente diva Josefina Huguet tomará parte en ellos, para no tener que apelar a frases encomiásticas, al objeto de convencer a nuestros lectores. Los triunfos obtenidos por la bellísima soprano en los principales teatros de España y del extranjero son laureles suficientes para hacer envidiable la historia de una carrera artística.

En los dos referidos conciertos tomará parte además la notabilísima arpista Srta. Raquel Martí, y el aplaudido Octeto del Gran Café Colón, de Barcelona, compuesto de los notables profesores Sres. Torres y Arolas (violines), Calvera (flauta), Brunet (clarinete), March (violoncello), Armengol (piano), Oró (viola) y Jordá (contrabajo).

La sola enumeración de las obras que formarán los escogidos programas de los conciertos basta para que los filarmónicos y aficionados a la buena música aprovechen la ocasión que la casualidad les ofrece.

Com que havia actuat molt sovint a Itàlia, el seu nom de pila es va veure influenciat per una italianització, perquè en ocasions hem vist que  l’anomenaven Giuseppina.

Josefina Huguet estava integrada en el grup de les anomenades Llúcies de l’Escola de sopranos de coloratura, del segle XX i XXI on a més d’ella hi havia Maria Barriento, Graciela Pareto, Maria Galvany i Elvira Hidalgo, aquesta darrera professora també de la singular Maria Callas.

Un record familiar

Pensant en les sopranos d’abans m’ha vingut la imatge de la meva mare asseguda al menjador de casa fent mitja i concentrada escoltant per la ràdio sarsueles o bé operes. Li encantava tenir posades aquestes emissores de musica clàssica i també la cadena Ser, que retransmetia la novel·la Ama Rosa, encara que quan podia assistia en directe a alguna sarsuela, no així a les òperes, que requerien una major estatus econòmic que el que tenia la família. Que recordi era una gran enamorada de les veus de Maria Callas i de Victòria dels Àngels.

Quan acabava de fer les tasques de la llar, que en tenia moltes, es disposava a continuar fent la peça de mitja que tenia començada, eren jerseis per a nosaltres. Aquell era un temps per a ella, un temps de semidescans i  no era rar veure-la  embadalida escoltant les  sopranos que més li agradaven. Potser per l’emoció, no ho sé,  alguna vegada m’havia semblat que en aquell estat tenia els ulls humitejats.

No se si és degut a aquesta influència materna o a una qüestió de sensibilitat personal, que quan escolto un disc antic especialment de les esmentades sopranos i també de Pavarotti, tinc la impressió  que el sentiment que aquests artistes apliquen a les seves cordes bucals provoquen un efecte reductor de la força de la gravetat per a tots els éssers d’aquest planeta. Vull dir que toco menys de peus a terra i m’encanta. He de dir, però, que sento sensacions especials també escoltant altres tipus de musica.


[1] Coloratura deriva del mot colorejar i també d’animar. Les veus líriques de les sopranos tenen la capacitat de fer floritures cantant perquè disposen d’un ampli rang vocal, àgil, i el poder de fer filigranes amb la veu.
[2] Per a més informació sobre Josefina Huguet vegeu www.enciclopèdia.cat/EC-GEC-0033181.xml, cantanellas.blogspot.com.es/2010/01/lucias-del-siglo-xx-y-xxi-14-mercedes.html, Dues sopranos “italianes” de Barcelona i www.bnc.cat/layout/set/print/El-Blog-de-la-BC/(tag)/Arxiu%20sonor.
[3] Arxiu Municipal de Palafrugell, correspondència municipal 21-7-1905.

Leave a comment

name

email (not published)

website