Fa poc vaig escriure una crònica a propòsit de la soprano catalana Josefina Huguet, motivada per la troballa d’una referència seva, datada el dia 21 de juliol de l’any 1905, entre els lligalls de correspondència de l’Ajuntament de Palafrugell.[1] Al document constava que Huguet havia d’abonar uns aranzels pel concert que havia de fer al Centre Fraternal de Palafrugell. Més endavant vaig assabentar-me que la soprano havia visitat el far de Sant Sebastià, fet que em va portar a revisar el llibre de visites amb l’objectiu de veure si hi localitzava la seva signatura.

Vaig començar revisant el primer llibre de visites, iniciat el dia 1 de març de l’any 1859 i tancat el dia 18 de juliol de l’any 1913 (54 anys de vigència), sense que de moment hagi localitzat el testimoni del seu pas per l’indret. Cal dir que la tradició d’escriure als llibres de visites del far es prolonga fins al 1960.

Les dones que signen al llibre

De fet, estar-se un parell d’hores davant d’un llibre d’aquesta naturalesa tot observant les notes a mà amb tinta i ploma et transporta a aquella època que van ser escrites, la qual cosa permet també descobrir-hi una gran varietat de matisos. Per exemple, podem veure com sovint pujaven al far famílies i colles d’amics, algunes per celebrar-hi una diada especial al restaurant. En aquest sentit, també algú va deixar escrit el que havia menjat i no hi manquen els comentaris polítics, creacions poètiques inspirades en el mateix moment o bé frases que lloen el paisatge, el mar, els colors, la religió i també la ciència, ja que els resultava ben innovador aquell mecanisme de funcionament d’un far marítim. Podem conèixer més a fons aquests comentaris  consultant el llibre de David Moré.[2]

Mentre repassava els fulls del llibre, mentalment m’anava creant algunes imatges de mitjans del segle XIX i en principi vaig dedicar-me a registrar els noms de les dones que havien fet un comentari o que simplement hi havien deixat la signatura, però vaig desdir-me de la tasca perquè n’hi havia més de les que inicialment pensava trobar-hi.

La revisió del llibre em va fer adonar que les dones que hi anaven d’excursió eren dones escolaritzades. Algunes mostraven a la seva rúbrica un traç segur i fins i tot podríem especular dient que devien ser dones de classe acomodada perquè, un costum bastant generalitzat, algunes d’elles escrivien el seu nom i cognom seguit del cognom del marit i emprant el tractament de “senyora de”. També i amb més freqüència hi hem vist signatures fetes amb lletra menys fluida que potser corresponien a noies amb menys  formació, però amb tot cal considerar el gran nombre de dones que van signar el llibre, fet que ens mostra un determinat nivell formatiu que hem de considerar tenint en compte que es tractava de dones nascudes a la primera meitat del segle XIX.

Altres aspectes observats

Es feia també palès que la diada que vivien el dia de l’excursió prenia un caire força festiu perquè els visitants gaudien de la natura i d’un paisatge magnífic vist des d’un punt elevat i de difícil accés abans que es construís el far. També veiem que gaudien dels coneixements tècnics i científics que descobrien mentre feien la visita a la instal·lació. En els comentaris al llibre de signatures, algunes dones feien esment dels avantatges de disposar d’un far per a l’orientació dels mariners i també en algun cas elogiaven la ciència.

El dinar al restaurant també era motiu de satisfacció, tot i que algunes persones, atesa la distància fins a arribar a Sant Sebastià, possiblement havien d’endur-se quelcom per menjar sota la ombra d’algun pi. Una persona va deixar escrit el que havia menjat i un altre, en lloc d’exclamar visca el país que ell s’estimava, que també n’hi havia, va escriure-hi “visca l’arròs!” i va dibuixar una olla. Pensem que possiblement va menjar arròs caldós cuinat amb una olla de ferro.

És fàcil imaginar-nos l’impacte que devia causar als visitants veure el mar per primera vegada, especialment si venien de muntanya, i a més poder-lo observar en tota la seva amplitud des del turó del far. Per les coses que van deixar escrites sembla que se’ls eixamplaven els sentits tant si veien el mar calmat o enfurit bramulant i donant batzegades a les roques.

Hem vist també que varen visitar el paratge algunes famílies nombroses. Una d’aquestes, de cognom Oliver, hi va deixar signatures de les germanes Magdalena, Francesca, Rosa, Maria, Antònia, Catalina, Juanita i d’un germà anomenat Gabriel. També van anar a fer-hi una visita un grup de treballadores de la vila de Palamós i dues estrangeres, Clarissa Brown, que deia que era de Londres, i Rosario de Santa Fe, de dotze anys i procedent de l’Argentina. Sabem per un article publicat a la Revista del Baix Empordà que també havien anat a visitar el far alguns grups d’escolars acompanyats pel mestre.[3]

Poemes

Citem algunes persones que hi van escriure poemes, entre elles Armand Gallart (13/9/1898), Vicenç Piera Prat (29/3/1902) i pel que fa a les dones Francesca Torrent (5/10/1903), de qui també presentem la seva poesia.

---