Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Heroïnes que curaven ferits al ‘Foc de la Bisbal’ (6 d’octubre de 1869)

 Article de Rosa M. Masana,  publicat a la Revista del Baix Empordà número 41. Any XI – Juny-Setembre 2013. El text  ha estat  ampliat amb un nou apartat titulat Barricades.

 H i ha diverses cròniques que parlen dels fets que van tenir lloc a la Bisbal els dies 6 i 7 d’octubre. Només recordar que l’any 1868 va ser destronada Isabel II i la nova monarquia constitucional, liderada per Amadeu de Savoia, no tenia acceptació i el país vivia convuls, un període conegut com al sexenni revolucionari, que va durar fins la instauració de la Primera República l’any 1874.

Francesc Sunyer Capdevila (Roses, 1828-1898)[1], el dia 3 d’octubre de l’any 1869 a Figueres va proclamar la constitució d’una junta revolucionària que dirigiria Pere Caimó Bascós (Sant Feliu de Guíxols, 1819-1878)[2], del Partit Republicà Democràtic Federal. Defensaven un model polític semblant al dels Estats Units d’Amèrica.

A la Bisbal van arribar quatre companyies formades per 400 homes procedents de Sant Feliu de Guíxols, Castell d’Aro, Calonge, Palamós, Llagostera, Cassà de la Selva i Fenals, amb l’objectiu d’anar a ocupar Girona, però assabentades les tropes governamentals van arribar a la Bisbal per impedir-ho, i sota el crit de: “Nois, foch! “. s’inicià la batalla.

Els morts i ferits

”Dibuix
”Dibuix

Per impedir el pas de les tropes monàrquiques s’ha­vien creat diverses barricades disseminades per la Bisbal. Jordi Frigola, explica que mentre els xicots construïen les defenses, hi havia noies que anaven a encoratjar-los i ele­var-los l’ànim. Segons Pere Caimó, hi van haver entre vuit i deu morts al camp de batalla i uns vuitanta ferits d’ambdós bàndols, però també es donen xifres més altes. Una estrofa de la cançó del 6 d’octubre diu: “Encara es alba fosca, se’n van ja espaborits, duhent vin­tidós carros de morts i ferits”[3]

Segons el llibre de defuncions de l’Arxiu Diocesà de Girona[5], el dia 6 d’octubre va morir a la Bisbal Tomàs Plaja Puig, de 40 anys, a causa d’una ferida; estava casat amb Teresa. A un domicili particular també van morir: Carme Pujol Julià, de 43 anys, i Joaquim Carbó Puig, de 49 anys. Josep Riva Vilà, del batalló republicà de Sant Feliu de Guíxols va morir als 40 anys, Josep Gasulla Dolz, de 20 anys i soldat de la primera companyia del segon batalló, també va morir als 26 anys a causa d’una ferida al cap Pere Maimí Ferrer, del batalló republicà de Llagostera, Jaume Riera Donat va morir durant el replegament repu­blicà. El dia 27 d’octubre moria als 29 anys Domingo López Palacín i també Josep Juanola Costa, sense poder dir si va ser a causa de les seqüeles de la batalla.

Pere Caimó (idem 2) explica que va morir M. del Carme Julià Canyes, muller d’en ‘Garça’. Podria tractar-se de Carme Pujol Julià, perquè la dona sovint era anomenada pel cognom del marit. Jordi Frigola[6]comenta que Pilar Domingo i Pilar Sabater van acollir dos ferits a casa seva.

Una lIagosterenca i una palafrugellenca curant ferits

Una altra estrofa de la cançó del 6 d’octubre, diu: “Tota la nit aquí i allà portant ferits afligits al hospital” (idem 3).

Desconeixem quins metges van atendre els ferits, si hi havia infermeres, i tampoc no podem afirmar que hi hagu­és alguna congregació religiosa a l’hospital. Sí que tenim constància de dues joves noies que van preferir deixar en segon terme la seva seguretat personal i venir a oferir els seus serveis en l’atenció dels ferits al camp de batalla.

Una d’elles va ser Isabel Vila Pujol, que vingué a la Bisbal acompanyant els republicans de Llaqostera [7] Reescrivim aquí la crònica que es va publicar al llibre de Pere Caimó (Idem 2).

Isabel Vila Pujol (Calonge, 1843-Sabadell, 1886).

El cabdill dels federals empordanesos parlava en aquests termes d’Isabel:

“Ya de noche, emprendimos la marcha sobre La Bisbal, de donde nos llamaban con gran de insistencia, llegando a esta villa a las diez de la misma noche. No debo dejar de hacer mención de un hecho que honra en gran manera al bello sexo de nues­tra provincia. Con los republicanos de Llagostera vino una joven de dicha población, llena de gracia y juventud, pues no había cumplido los diez y ocho años, llamada Isabel Vila, joven virtuosa y ferviente republicana, que desde largo tiempo se venía ocupando en proveerse de hilas, vendajes y toda lo necesario para la cura de heri­dos en campo de batalla, previendo que sus preparativos podían ser un día de inmensa utilidad. Este día llegó en efecto y, abandonando la tranquilidad y dulzuras del hogar doméstico, trócolas gustosa la joven heroína por los azares de la campaña. Su asidua asistencia para con los heridos de La Bisbal, quedara siempre grabada en nuestra memoria con los indelebles caracteres de la gra­titud. Tanta abnegación y patriotismo bien merecen una distinguida página en los fastos de la insurrección repu­blicana. Excusado seria añadir que todos la respetaban como a la más querida de las hermanas”.

Isabel Vilà. (Imatge d'un plafó públic a la Bisbal).
Isabel Vilà. (Imatge d'un plafó públic a la Bisbal).

L’any 1991 vaig publicar una crònica referent a infer­meres i llevadores de Llagostera, i vaig considerar d’inte­rès incloure la referència que hem esmentat sobre Isabel Vila7. L’any 2005 Francesc Ferrer va editar la biografia completa d’Isabel Vila[8], com també podem consultar al respecte la Viquipèdia” [9]. Actualment són diverses les viles que han posat el seu nom a un carrer.

Darrerament he pogut conèixer quelcom sobre una palafrugellenca que, com la Isabel Vila, va tenir el corat­ge d’assistir els ferits i donar-los ànims. Hi ha la informa­ció disponible a un article publicat a El Nuevo Distrito, diari de l’hemeroteca digitalitzada de l’Arxiu Municipal de Palafrugell [10].

Anna Rocas Abrich (Palafrugell, 1844-1908).

El Nuevo Distrito del dia 26 d’abril de l’any 1908, ens lliura aquesta informació:

“Acometida repentinamente de un ataque gripal falleció el miércoles, día 22 de los corrientes, a la edad de 64 años, Dña. Ana Rocas Abrich, esposa de nuestro estimado amigo y correligionario D. Zacarías Siró.

El día 6 de Octubre de 1869, hallándose los republi­canos federales de esta comarca acaudillados por Caymó en lucha armada con las tropas del Gobierno provisional, la Sra. Ana Rocas, se convirtió en heroína del pueblo de la Bisbal, adonde fué con su esposo para acompañarle en los peligros de la lucha en calidad de auxiliadora de los heridos de uno y otro bando en cuya benemérita faena mostróse tan experta y animosa que a ruego de los facultativos á cuyo cuidado se hallaba el hospital de san­gre, hubo de continuar prestándoles su valerosa ayuda hasta el día siguiente con aplauso y gratitud de todos los jefes de servicio, siendo desde entonces la primera en acudir al auxilio de cuantas desgracias llegasen a su noti­cia en esta su vila natal donde era muy estimada.

En reconocimiento de tales méritos contraídos por la Sra. Rocas de Siró, fue que el Ayuntamiento la prefiriese en el empleo que vieja ya solicitó de cuidar de la limpie­za y el aseo del mercado público que cumplía a satisfac­ción de todo el vecindario con la ayuda de su esposo. A éste y demás familia acompañamos en el justo dolor que los embarga por tan sensible pérdida”.

Anna Rocas va néixer a Palafrugell el dia 12 de maig de l’any 1844; es va casar amb Zacaries Siró el 20 de maig de l’any 1865, quedant-se a viure a casa dels pares d’ella al carrer Verge Maria de Palafrugell. Va morir el dia 22 d’abril de l’any 1908.

Un carrer que recorda els fets del 6 d’octubre. Foto: Rosa M. Masana
Un carrer que recorda els fets del 6 d’octubre. Foto: Rosa M. Masana

L’ hospital municipal i de campanya

L’hospital de la Bisbal data de l’any 1779. Diversos articles parlen d’aquesta institució, un dels quals el podem trobar a la revista El Drac, número 7 (1989), com també als articles d’Antoni Aguilar, Tomàs Gratacós Agulló i Teresa de Pouplana. Un dels més recents ha estat escrit per Jordi Frigola [11].

Un hospital de campanya es va improvisar a la zona del Rec de can Tunyeca,  prop dels  terrenys de can Sirvent, on més endavant hi va haver la fàbrica de ceràmica. Era una zona pròxima al carrer Nou, on s’hi va construir una important barricada. Ara la carretera Nova rep el nom de  el  ’6 d’octubre del 1869′ en commemoració als fets.

Rètol del carrer on més o menys hi havia l'hospital de campanya
Rètol del carrer on més o menys hi havia l'hospital de campanya

És possible que a l’hospital de la vila, o a l’improvisat de campanya, coincidissin Isabel Vila i Anna Rocas, les quals només es portaven un any de diferència. Sabem que diversos ferits van ser traslladats a Girona, sense poder confirmar si alguns eren republicans. Sigui com sigui, la tasca portada a terme per aquestes dues hero­ïnes és digna de tenir-la en consideració.

Un monument funerari

 Després d’haver passat dinou anys dels fets, i mitjan­çant una recol·lecta popular, l’escultor Ramon Casal l’any 1888 va construir un monument en commemoració als morts de l’anomenat Foc de la Bisbal. En principi estava situat al cementiri vell, on s’hi van dipositar les restes de les víctimes, i l’any 1931 el panteó va ser traslladat al nou cementiri. Presenta algunes inscripcions i relleus simbòlics , com ara la planta del cascall, que pot significar el dolor o el somni etern.  12

Monument al cementiri de la Bisbal fet per Ramon Casal l'any1888
Monument al cementiri de la Bisbal fet per Ramon Casal l'any1888

Un grup d’alumnes de tercer curs d’ ESO ( curs escolar 2012-13) de l’institut d’ Ensenyament Secundària (IES) de la Bisbal, va elaborar un projecte per apadrinar el monòlit del ‘Foc de la Bisbal’. En base a aquesta iniciativa ha estat rehabilitat, una acció que permetrà de continuar preservant el record dels qui van donar la vida per un ideal. 13

 

Barricades

Les barricades son un estil de parapets improvisats que serveixen per defensar-se d’alguna cosa, es poden construïr emprant diversos elements com: sacs omplerts de sorra, llambordes dels carrers , fustes, bidons, mobles i matalassos vells, neumàtics o bé qualsevol  altra cosa útil per fer  barrera.

Quan el mes d’octubre de l’any 1869 els bisbalencs van rebre la noticia que l’exercit governamental se apropava a la Bisbal per reprimir la insurrecció, van construir barricades a les principals vies d’entrada de la ciutat i entre d’altres elements van emprar fustes de la fusteria de Josep Dillet que junts amb els socis Pere Villallonga i Domènec Carreres tenien a la carretera Nova de la Bisbal.

Hem pogut assabentar-nos del fet perquè amb data 17 de febrer de l’any 1871 Josep Dillet demana al Governador Civil de Girona que li siguin retornades les fustes que els revoltosos havien sostret del seu magatzem i desprès dels fets havien estat dipositades al Castell de la vila. La petició també anava signada pel batlle de la ciutat Nemèsi de Cabrera. Dillet va presentar també un document que acreditava havia pagat els impostos corresponents a la Matricula industrial (1-5-1868) i feia constar que era natural de Llambilles.

Segons l’ inventari del material expropiat veiem que hi consten: 350 taulons de pi gruixut, 16 de pi prim, 16 taulons per a timons, 2 per a bancs de fusteria, 60 taulons d’àlber gruixut, 30 d’ àlber bastard , 60 descrit com a ‘vulgar abra poll.’ 26 de vulgar fullola , 20 dotzenes llates i 24 taulons de noguera. 14.

 Bibliografia

[1] Francesc Suñer Capdevila, “Manifiesto a 105 Ampurdaneses”. Tours, 17/10/1869 (època 2111/1869, revisar). El Manifest està escrit des de l’exili a França i es pot considerar també com a una justificació d’actituds.
[2] Pere Caimó. “Reseña histórica de 105 Sucesos de la vila de La Bisbal y su distrito en la insurrección republicana federal del mes de octubre de 1869. Gràficas Darius Rahola, Girona 1933, segunda edición. Girona (Arxiu Comarcal Baix Empordà).
[3] . La cançó del 6 d’octubre de l’any 1869, està dipositada a l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà a la Bisbal.
[4] . Dibuix de Tomàs Padró que va ser publicat a l’obra Monarquia sin monarca, d’Antonio Altadill, edició 1870. Imatge extreta de la placa del pan­teó (R M. Masana).
[5] Arxiu Històric Diocesà de Girona. Llibre de defuncions de la Bisbal dels dies 6 i 7 d’octubre de 1869.
[6] Jordi Frigola, “El coratge republicà”. Revista Les Gavarres, núm. 12.
[7] Rosa M. Masana, “Breu història de la infermeria a Llagostera”. Crònica, publicació de l’Arxiu Municipal de Llagostera, any 1991, núm. 3. A la pàgina 6 vaig adjuntar-hi el relat que hem llegit a aquestes pàgines.
[8] Francesc Ferrer Gironés, Isabel Vila. La primera sindicalista catalana.
[9] (ca.wikipedia.org/wiki/lsabel_ Vilaj]ujol).
[10] El Nuevo Distrito, 26/04/1908. Consultable a la premsa digitalitzada de l’Arxiu Municipal de Palafrugell. Les dades familiars de l’Anna les ha cercat Paqui Tèllez de l’Arxiu de Palafrugell.
[11] Jordi Frigola Arpa, “Un hospital per una guerra. La Bisbal 1808- 1814″. Estudis del Baix Empordà, volum 30, Sant Feliu de Guíxols, 2011. Te també un interès especial per les fotografies que publica.
12- Cascall, en castellà “adormidera ” , planta de la família de les papa­veracies d’on se n’extreu la codeïna, papaverina i morfina entre d’altres; el suc i l’oli de cascall produeixen atordiment, suport i segons la dosi també al·lucinacions. La mitologia vincula la planta a Morfeu, deu del son i dels somnis. També es un símbol emprat per la maçoneria i a diverses làpides de cementiri n’hi ha representacions.
13- A Internet  (ies.labisbal.org/ .. ./293-projecte-dapadrinament).
14- Govern Civil . Arxiu de la Diputació de Girona ,any 1871.

 

Leave a comment

name

email (not published)

website