Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Dolors Martinench, una llevadora de Pals

Introducció

De sempre m’ha agradat conèixer els professionals que m’han precedit en la realització de les tasques sanitàries, bé fossin infermeres com jo o llevadores. Quan parlo amb una col·lega que s’ha  jubilat i  ha exercit a la  mateixa vila, em mou la curiositat per saber quelcom més de la seva comesa dins el camp de la  salut.  Per tractar-se de persones que han desenvolupat una funció pública i que han tingut una relació ben directa amb molts palencs,  ara he considerat  que podria ser d’ interès explicar quelcom de la senyora Dolors.

La Dolors, una noia vocacional i mare de família

Dolors Martinench Tarí va néixer a l’Estar­tit, el dia 8 d’agost de l’any 1914, ara fa 80 anys. De petita anava a l’escola del seu poble, més tard, es va traslladar al Institut de Girona per estudiar el batxillerat.   Vivia en una residència anomenada “residen­cia de señoritas estudiantes” i considera que va ser afortunada pel fet de poder adquirir  una cultura ja que, a començament de segle, no era massa freqüent que les noies estudiessin.

Als 22 anys, coincidint amb el primer any de la Guerra Civil espanyola, va anar a l’Hospital Clínic de Barcelona per estudiar la carrera de llevadora. I al cap d’un temps d’haver finalitzat els estudis, es va casar amb en Narcís Pigem  quedant-se  a viure als Masos de Pals, al mas anomenat Can Roig on encara  hi viuen, és una masia empordanesa de molta solera tal com ho confirma la inscripció ” 19 d’agost del 1773 ” cisellada sobre la façana de l’entrada principal.  La Dolors i en Narcís van tenir dos fills, el noi va estudiar enginyeria i la noia, seguint la vocació de la mare, infermeria.

La carrera a l’Hospital Clínic de Barcelona

La Dolors va iniciar els estudis de llevadora l’any 1936 a l’Hospital Clínic de Barcelona. Durant el matí es feien les classes i les pràctiques, però ella  també s’hi quedava a les tardes perquè li agradava. Va estar tot aquest temps d’estudiant  a una pensió del carrer Provença.

El seu professor va ser el doctor Agustí que donava classes a un grup de 12 a 15 alumnes provinents d’arreu de Catalunya. Encara recorda  perfectament el nom d’alguns metges especialistes amb els quals va treballar mentre feia les pràctiques. Les del primer  curs consistien, principalment, a vestir els nens i a ocupar-se de la higiene de les parteres. A l’any següent, prenien la tensió arterial, la temperatura, curaven ferides, ajudaven els altres professionals en el moment del part o durant  les cesàries.   També va estar destinada a la planta de les embarassades afectades de lues o sífilis, malaltia força freqüent en aquella època.

Una de les moltes anècdotes que recorda fa referència a un fet tan polèmic que fins i tot es va haver  d’anar a declarar al Jutjat. Hi havia una secció de maternitat anomenada col·loquialment “les distingides” on s’hi  allotjaven les parteres de classe benestant, va donar-se  la casualitat que el número del llit d’una partera benestant va coincidir amb el d’una mare soltera. Algú va voler fer desaparèixer el fill d’aquesta darrera però, el lladre es va equivocar de secció i va robar el nadó benestant. Es va fer tot el possible per trobar-lo però el nen no va aparèixer.

Durant els anys 1936 i 1937, en plena guerra civil, va atendre  a d’altres  malats, com per exemple havia ajudat a fer rentats d’estomac : una persona pujava a dalt d’una cadira aguantar l’embut que comunicava amb la goma que entrava per la boca fins a l’estómac perquè pogués passar la solució preparada per provocar la sortida del  contingut  gàstric.

Els apunts de classe

La Lola encara guarda un parell de llibres amb les lliçons de classe anotades: temes sobre anatomia i fisiologia, especialment de l’aparell reproductor femení,  patologies i algun concepte de sexualitat.  Com a terapèutica hi trobem substàncies i pre­parats anomenats antisèptics: l’àcid bòric, el permanga­nat  potàssic, el sublimat, el biclorur de mercuri, el iode, el timol, l’argirol, etc.  S’utilitzaven aquests preparats perquè la penicil·lina es comercialitzava amb comptagotes. Alexander Fleming(1881-1955) no feia massa anys que havia desco­bert el fong PeniciJJium notatum com a agent capaç de destruir els bacteris causants de la majoria d’infeccions i en molts casos de la mort. Les malalties infeccioses eren el repte principal per a tots els professionals sanitaris.  També hi trobem anotat algun remei per ajudar a parir la mare en el cas d’haver complert  el temps de gestació : Primer de tot, s’havia de beure una purga a base d’oli de resina, després s’havia de prendre un medica­ment específic administrat amb segells que preparava l’apotecari i, finalment, se li posava una lavativa.

Un altre remei, aquest no obstètric, que servia per ajudar a restituir la pell lesionada  a causa de les nafres que consistia : en aplicar sobre la part afectada una barreja de 20 gr. de vaseli­na, 2 gr. de bàlsam del Perú i  00’2 gr. de nitrat de plata.

Obtenció del títol i col·legiació

El dia 13 d’octubre de 1939 se li lliurà el dfiploma acreditatiu d’haver finalitzat els estudis de llevadora, amb la qualificació de notable. Aquests estudis realitzats durant el període de la guerra civil van quedar sense efec­te, per això van haver de ser convalidats posteriorment. El diploma oficial  va ser  lliurat pel “Ministro de Educación Nacional”  el  dia 27 de gener de 1942.  Per exercir la professió calia estar inscrita, igual que avui, al Col·legi Professional de la província on es vo­lia exercir. La Lola es va col·legiar a Barcelona amb el número 743. Aquesta xifra orienta sobre la quantitat de professionals (infermeres i llevadores) que hi havia  hagut a  la província de Barcelona des de que es va implantar la col·legiació. Mitjançant una normativa oficial, se li va lliurar el títol d’Ajudant Tècnic Sanitari amb data de 28 de desembre de 1978.

Títol de Matrona
Títol de Matrona
Instrumental de la Lola Martinech
Instrumental de la Lola Martinech
Albuminímetre amb funda de fusta
Albuminímetre amb funda de fusta

L’instrumental quirúrgic emprat era molt semblant a l’actual, excepte les  grapes  i pinces de grapes així com el material de vidre que ara és d’un sol ús i la Dolors  guarda encara  també el seu albuminímetre.  

El seus primers anys de treball a la Maternitat

En acabar els estudis, la Lola tenia la intenció de tornar a casa, però alguns professionals que coneixien van aconsellar-li que treballés en una ciutat i seguin el consell va quedar-se a treballar a la Maternitat  de Barcelona  acabant d’adquirir una bona  experiència en obstetricia i pediatria , uns  coneixements molt útils que, més  tard, va  poder aplicar al municipi de Pals.

La Maternitat, funcionava des del 1853 com a inclusa per a nens orfes , era coneguda per “La Casa de la Maternidad y Expósitos “, centre que havia allotjat  a infants  orfes  a causa de  la Segona Guerra Mundial i també  de la Guerra Civil Espanyola . Algunes mares però, havien mort  per estar afectades de septicèmies post part i en no disposar d’antibiòtics que poguessin pal·liar l’ infecció.  La Maternitat  va incrementar el seu volum de parteres a  partir del 1 de maig de 1896, quan es va  traspassar el servei d’obstetrícia  de l’Hospital de Sant Pau en aquest centre. Com a  dada curiosa dir que les parteres tenien els fills al Pavelló Rosa però, l’any 1915, es va construir el Pavelló Blau  que el varen destinar a atendre  a les parteres  solteres (2). Quan la Lola va decidir deixar la Maternitat la Mare Superiora, Sor Manuela del Val, li va lliurar un certificat de bona conducta per haver “demostrado periecia y moralidad absoluta”. Fins aquell moment el sou  havia estat de 100 pessetes mensuals.

La Lola, llevadora de Pals

El dia 9 de gener de 1948, el “Instituto Nacional  de Previsión  – Caja del  Seguro de Enfermedad de la  Delegación Provincial de Gerona “ la va autoritzar a exercir com a llevadora  a una zona compresa de les següents viles:  Pals, Torrent, Palau Sator, Fontclara, Sant Feliu i Sant Julià de Boada. També  se li va lliurar un document  titulat “Instruciones a las Comadronas” que constava dels quatre següents  punts que resumits deien :  1- Que es podia atendre  el part si l’embarassada portava el  volant E-1301-0.  2- En cas de necessitat calia disposar de l’ajuda  del metge.  3- Acabat el part, s’havia de complimentar el volant E-130 1-4 o  “Parte de Comadrona.”  4- Calia cobrar els honoraris oficialment establerts per cada part: que eren de 60 pessetes.

Tot i que l’acte de parir és una funció fisiològi­ca, que en el cas d’un part normal no presenta com­plicacions, sempre hi ha d’haver algú que ajudi a l’hora d’agafar el nadó, en el moment de tallar el cordó umbili­cal o d’expulsar la placenta. De vegades, però, les parteres no sabien com fer força i respirar perquè el par fos més satisfactori  especialment si eren mares primípares. En cas de dificultat la llevadora havia de fer una petita incisió en el perineu, tècnicament anomenada episioto­mia. Calia, doncs, disposar d’un equip de material com el que encara guarda la Lola.  Per esterilitzar-lo s’havia  de rentar abans molt  acuradament i fer-lo bullir durant mitja hora. Cu­riosament, i malgrat les moltes vegades que els va haver de fer servir, la Lola encara guarda sencers els guants de làtex, marca “Sem perit 7 made in Austria”.

També calia explorar i controlar els nivells de sucre i d’albúmina de les gestants. Els mètodes eren molt rudimentaris però eficaços. Per exemple. per saber l’albúmina es posava orina en un tub d’assaig i 2/3 gotes d’àcid acètic, la barreja s’escalfava amb un flamejador; un altre mètode seria usar un cotó impregnat d’alcohol i encendre’l. Posteriorment, es va fer servir l’albuminòrne­tre

Revisant el llibre de registre de parts assistits observem que n’hi havia de normals o bé d’altres que havien necessitat  la presència del metge perquè convenia practicar una versió o un fòrceps; també trobem anotacions sobre el temps que durava un part des del trencament d’aigües fins a l’expulsió del fetus i sobre el pes del nadó.

La Lola anava a tot arreu amb carro o bé amb bicicleta, els mitjans de transport més comuns en aquell moment. Per fer-nos idea de la voluntat per solucionar els problemes tot i la manca dels mitjans adequats, recor­da el dia que va néixer un nen gairebé asfixiat per haver aspirat secrecions en el moment del part; sense dubtar, va agafar una gassa i, posant-la sobre la boca del recent nascut , va procedir a aspirar-li les secrecions i el nadó es va sal­var.

En aquell temps hi havia el costum que les llevadores acompanyessin el nadó a batejar perquè la mare estava convalescent. (Fotografia J. Creixell, 1957).
En aquell temps hi havia el costum que les llevadores acompanyessin el nadó a batejar perquè la mare estava convalescent. (Fotografia J. Creixell, 1957).

Després d’aquesta llarga dedicació professional, l’any 1984 es va jubilar. Les seves col·legues van organitzar l’acte d’acomiadament al restaurant Cap sa Sal on se li va fer entrega d’un ram de flors i d’una insígnia de plata . El mes d’agost  va fer 80 anys, es troba bé i agraeix que algú de la vila la recordi com la llevadora que el va ajudar a néixer. Nosaltres, amb aquest article volem recordar-la encara més.

Notes:

(1)  Dr. J. MULL i J. CABOT: Casa provincial de la Maternidad y Expósitos de Barcelona -Inclusa-, Barcelona 1889.

(2)  Idem.

Aquest article  fet per Rosa M. Masana  - infermera de Pals-  i va ser publicar a la revista Torre de les Hores de Pals número 3 de l’ any 1994

Comments

rosammasana
Reply

Gracias a ti por tu respuesta, estoy contenta de que te haya gustado.
Saludos.
Rosa M.

Leave a comment

name

email (not published)

website