Al llarg de la vida vivim ensurts,

que sovint experimentem en solitari,

potser perquè són fets coneguts.

No els donem importància

ni tampoc especial crèdit,

perquè afecten poca gent,

i són invisibles a la mirada,

fent-nos sentir l’absència de delit

i una solitud estranya.

 

Hem de travessar aquesta etapa

sense el batec d’un gest comprensiu,

ja que qui el podria donar s’absenta

i el buit de l’estimat resta viu

sense ressonar a la ment dels altres.

Ara la por groga que plana en l’ambient

ha provocat un insòlit i sublim miracle:

ens ha fet solidaris i comprensius,

entenedors del patiment de l’altre.