Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Estudiants d’infermeria el dia de la Creu Roja de l’any 1973

Quan estudiava el segon curs d’infermeria a l’escola de la vall d’Hebron de Barcelona, una tarda va entrar a classe la directora de l’escola M. Luisa Fernández, de primer vàrem pensar que succeïa quelcom de greu perquè les noticies ens les donaven sovint les instructores,  pensaven que alguna de nosaltres havíem fet quelcom de greu, però no, era per dir-nos :  Voy a llamar a las cinco de la clase  mejor uniformada para que vayan a cumplir un acto de apostolado para la Cruz Roja en la plaza de Catalunya’.

Esquerra Rosa M. Masana i Chari Pineda
Esquerra Rosa M. Masana i Chari Pineda

De les cinquanta alumnes que érem, entre les cinc que va cridar també hi era. Era sabut que les altres companyes també tenien una especial cura en anar correctament uniformades, però ens va tocar a nosaltres.

  La directora quan anàvem a esmorzar a les 7,30  estava situada  al costat d’on agafàvem les safates i ens  observava que duguessis els cabells recollits, l’uniforme impecable, maneguets, coll emmidonat, còfia, mitges, sabates netes i d’altres, si localitzava quelcom  de no correcte  ho anotava a una llibreta que desprès constava a les qualificacions mensuals.

A les nou del matí érem a la plaça Catalunya amb la guardiola de recaptació a mà,  penso que era  el dia 8 de maig que es  quan es celebra el dia Internacional de la Creu Roja.

Els ciutadans van col·laboraven molt bé i també hi havia qui ens donava conversa com preguntar-nos de quina escola érem, nosaltres els corresponíem  molt amablement  perquè estàvem habituades a tractar amb persones.

Plaça Catalunya, imatge Google maps, hi ha qui hi veu un mussol
Plaça Catalunya, imatge Google maps, hi ha qui hi veu un mussol

Tot que la pel·lícula ‘Las chicas de la Cruz Roja’ va ser feta  l’any 1958  al any 1973  el record del film tantes vegades projectat  encara estava vigent i segons com, ens  venia en ment que estàvem fent un breu rol semblant al del  film en especial per les ganes de divertir-nos.

Recordo que vàrem finalitzar la recaptació, més que  les sis hores de pràctiques que feien cada dia al matí, potser degut que era un dia que feia força calor i potser encara més al mig de la plaça de Catalunya, però a la vegada també ens sentíem  satisfetes  per la tasca benefica que havien  dut a terme.

Leave a comment

name

email (not published)

website