Generalment coneixem la historia de les ciutats pel que s’ha deixat escrit i amb menys freqüència pels edificis que han restat dempeus, en aquest sentit Terrassa és bastant afortunada perquè disposa d’un gran ventall d’ elements arquitectònics i arqueològics protegits i inscrits al Patrimoni Històric i Artístic de la ciutat.[1]

En referència al tema de les xemeneies industrials, dir que a l’esmentat Patrimoni hi destaquen les següents xemeneies: Vapor Aymerich, Amat Jover, Saphil o Anònima, Vapor Busquets, Vapor Amat. Bòbila Almirall, Terrassa Industrial, Gorina i Grau i Auxiliar, que junt amb les altres setze que en conjunt amiden 751,16 metres  de xemeneia industrial fetes de maons de terra cuita vermella.

Es probable que el territori de Terrassa amb els seus  72, 2 Km2 sigui la ciutat del mon que amb una superficie de terreny d’aquestes dimensions pugui disposar d’un major numeros de metres de xemeneia industrial  construits amb el tipus de materials  esmentats.

Aquesta  particularitat  arquitectonica de la ciutat de Terrassa  podria ser mostrada  i potser també reconeguda internacionalment com  una de les ciutats que va disposar d’un major nombre de vapors industrials.

Una altre proposta  que potser es podria dur a terme  seria  dotar-les de llum noctur mitjancant plaques solars, amb l’objectiu  que poguessin ser visibles a vol d’avió i de drones i evitant la polució lluminica.

Adjuntem una imatge treta de una lamina emmarcada que hi havia a un despatx de la Escola Industrial de Terrassa cap a l’any 1990. Era de poca qualitat però Francesc Massana l’ha sabut arranjar permetent-nos veure la ubicació i el nombre de vapors que hi havia a Terrassa l’any 1929, es considera que n’havien existit fins a 200 en diferents espais de temps.

 Volia fer una pinzellada història envers el perquè del desenvolupament industrial terrassenc i especialment tèxtil, però aquest és un tema molt extens que s’allunyaria d’aquest resum, si que podem dir quelcom  referent a la pregunta que ens havíem fet, comva ser la manera  de proveir de ma d’obra per fer funcionar els nombrosos vapors de la ciutat a partir ja de mitjans del segle XVIII.

Donar rellevància a les xemeneies de Terrassa

Amb data 21 de juny de l’any 2011 vaig lliurar un esquema amb les vint-i-quatre xemeneies industrials de la ciutat al batlle senyor Pere Navarro per demanar-li si els serveis tècnics d’arquitectura podien confirmar si l’esmena que els hi lliurava de les xemeneies posades en escala segons la alçada i en podien fer un certificat.

L’objectiu era saber si podien inscriure al Llibre de Records Guinness la ciutat de Terrassa com a vila que tenia preservades el major nombre de metres de xemeneia industrial construïdes amb l’ajut del taulaplom empat maons aplantillats de terra cuita vermella, la majoria d’ells fets amb el sistema de plantilles de fusta i manuals.

El certificat que em va fer arribar l’Ajuntament a mans, no recordo perquè no els vaig utilitzar per adreçar-lo a Guinness, possiblement un dels inconvenients era que vivia a La Bisbal d’Empordà i era difícil venir a Terrassa a partir que va mancar la meva amiga M. del Carme Cabo Téllez, altre motiu era que havia d’anar a Sabadell a comptabilitzar els metres de xemeneia industrial que disposen. Possiblement la nostra veïna ciutat sabadellenca sigui la única que ens podria superar en nombre de metres d’estructura vertical industrial.

Pel fet d’ interessat-nos de nou  ara aquest any 2023 per les xemeneies industrials  que habien estat fetes artesanalment amb totxos aplantillats de terra cuitat vermella, pensem que  comptabilitzan els metres d’aquestes estructures que estant dempeus  als   municipis de Sabadell i  Terrassa, podriem fer la proposta  perquè  la zona del Vallès Oriental i Occidental -Barcelona- fos considerat com el territori  del mon que ha preservat un major nombre d’aquestes estructures fabrils.

Notes

---