{"id":1,"date":"2001-06-25T12:11:48","date_gmt":"2001-06-25T10:11:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=1"},"modified":"2015-01-13T20:37:14","modified_gmt":"2015-01-13T18:37:14","slug":"hola-mon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=1","title":{"rendered":"Els drets del cuidador informal"},"content":{"rendered":"

L’any 1955, ha passat gaireb\u00e9 mig segle, des de que un autor per primera vegada – Claussen (1) -, analitz\u00e9s la figura del cuidador. Posteriorment a ell es van fer d’altres publicacions fins que l’any 1978 a Calif\u00f2rnia es creaven els programes oficials per a cuidadors de malalts afectats d’Alzheimer (2).<\/p>\n

Des de llavors i gr\u00e0cies al desenvolupament de l’especialitat de Salut Comunit\u00e0ria, han estat nombrosos els treballs publicats sobre el tema del cuidador informal o crucial tant pel que fa a la seva an\u00e0lisi sanit\u00e0ria, psicol\u00f2gica, social i econ\u00f2mica, com tamb\u00e9 per a la posada en marxa de programes docents intentant facilitar recursos al cuida\u00addor, donar-li suport social i millorar-li la qualitat de vida (3).<\/p>\n

Per\u00f2 fets com el increment continuat de persones grans amb discapacitat general i la lentitud, possiblement per manca de recursos econ\u00f2mics, que manifesta la societat per mitigar les c\u00e0rregues de treball que pateix el cuidador, s\u00f3n evidents.<\/p>\n

D’acord amb les dades de diversos autors, el cuidador \u00e9s majorit\u00e0riament una dona entre 50 i 60 anys, filla o muller del malalt, que no treballa o ha deixat la feina, amb escas\u00adsos recursos econ\u00f2mics, amb viv\u00e8ncia de poc suport social, consumidora de medica\u00adments i que pateix alguns s\u00edmptomes com: insomni, artr\u00e0lgies, cefalees, tristesa, depres\u00adsi\u00f3, ansietat i ast\u00e8nia (4), Com pregunta M.L .Rubio es tracta d’un malalt ocult? Podr\u00edem dir que evidentment que s\u00ed, nom\u00e9s cal tenir en compte els esmentats s\u00edmptomes.<\/p>\n

\u00c9s l\u00f2gic doncs que l’equip sanitari dediqui un esfor\u00e7 addicional a aquestes persones que si b\u00e9 inicialment no manifesten s\u00edmptomes, a la llarga la tensi\u00f3 acumulada aflorar\u00e0. Aquest estat de no relaxaci\u00f3 que pateix el cuidador \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 \u00e8tica poc analitza\u00adda o no tinguda en consideraci\u00f3, potser perqu\u00e8 culturalment admetem el fet que un membre familiar en cuidi un altre que estigui malalt, sempre ha estat aix\u00ed i est\u00e0 b\u00e9, per\u00f2 en aquest cas no parlem d’un malalt afectat per un proc\u00e9s agut, d’una setmana, sin\u00f3 del pacient que est\u00e0 patint una malaltia cr\u00f2nica amb depend\u00e8ncia parcial o total de les seves necessitats m\u00e9s b\u00e0siques o b\u00e9 amb greus trastorns cognoscitius que requeri\u00adran l’assist\u00e8ncia continuada d’una persona.<\/p>\n

Hem de tenir en compte a dem\u00e9s que la fam\u00edlia est\u00e0 immersa en una societat indus\u00adtrialitzada, allunyada de la natura, amb poc espai vital dins dels seus habitatges, amb exist\u00e8ncia de barreres arquitect\u00f2niques i pocs recursos humans -tothom est\u00e0 ocupat -, aspectes que afavoreixen la manca d’al\u00b7licients de lleure i l\u2019augment de la sensaci\u00f3 de desemparament del cuidador.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Cuidador \u00fanic d\u2019una mare impossibilitada durant deu anys<\/figcaption><\/figure>\n

Amb tot, es configura una situaci\u00f3 dif\u00edcil de suportar per part de la persona responsable del malalt, perqu\u00e8 normalment la c\u00e0rrega de treball recau en un sol individu, el que conviu amb el pacient. S\u00f3n freq\u00fcents les queixes formulades dient: \u00e9s que \u00a0t\u00e9 m\u00e9s fills per\u00f2 gaireb\u00e9 no el v\u00e9nen a veure, fa tres anys que no he anat al cinema, nosaltres vacances mai, si estic un parell d’hores fora de casa pateixo perqu\u00e8 no li passi res, etc. Les infermeres\/rs cada vegada m\u00e9s observem circumst\u00e0ncies com aquestes i si b\u00e9 intentem donar-los idees pr\u00e0ctiques per evitar esfor\u00e7os f\u00edsics, prevenir riscos al malalt oferir suport emocional atenuador de sentiments negatius, no deixem de preocupar nos per l’evident realitat suggeridora de tenir al nostre davant un \u00e9sser captiu, que ha hipotecat un dels drets humans m\u00e9s apreciats, la seva llibertat, expressada amb fra ses com: “no hi ha dret”, “no s\u00e9 si aguantar\u00e9 gaire temps m\u00e9s”, “estic cansada”, “tinc l’esquena feta pols”.<\/p>\n

Com a professionals no podem quedar-nos passius davant d’aquestes afirmacions Seria bo preguntar-nos des d’una vessant \u00e8tica, si estem acceptant un fet social que es manifesta per una p\u00e8rdua continuada de tot un seguit de drets humans per part de cuidador.<\/p>\n

 <\/p>\n

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA <\/strong><\/p>\n

1- CLAUSEN J. YARROW M. The impact of mental illness on the family. J. Social lssures 1955; 11 :3-64<\/p>\n

2- J.M. P\u00c9REZ i col. El s\u00edndrome del cuidador en los procesos con deterioro cognoscitivo (demencia). Rev. A. Primaria vol.18 n\u00fam. 4 15-9-96. ”\\o.<\/p>\n

\u00eddem J.M. P\u00c9REZ<\/p>\n

3-TORRIBIO A. I RAM\u00edREZ A. Cuidemos a los cuidadores. Rev. Rol n\u00fam. 222, febre 1997.<\/p>\n

4- M.L. RUBIO i col. Perfil medicosocial del cuidador crucial \u00bfse trata de un enfermo oculto? Rev. A. Primaria vol.f \u00ea, n\u00fam. 4 15 9-1955<\/p>\n

Aquest article va ser publicat per Rosa M. Masana \u2013 Membre de la Comissi\u00f3 de Bio\u00e8tica del Colegi\u00a0 de Diplomats d\u2019Infermeria de Girona\u00a0 – CODIGI – , colegiada n\u00famero 1.852, a la revista Pols a Pols n\u00famero, 25 del juny de l\u2019any \u00a02001\u00a0 que edita CODIGI.<\/em><\/p><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’any 1955, ha passat gaireb\u00e9 mig segle, des de que un autor per primera vegada – Claussen (1) -, analitz\u00e9s la figura del cuidador. Posteriorment a ell es van fer d’altres publicacions fins que l’any 1978 a Calif\u00f2rnia es creaven els programes oficials per a cuidadors de malalts afectats d’Alzheimer (2).<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":11,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,3,1],"tags":[104,102,105,103],"class_list":["post-1","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-diversos","category-etica","category-infermeria","tag-ajut","tag-cuidador","tag-discapacitat","tag-familiar"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1\/revisions\/10"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/11"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}