{"id":10034,"date":"2020-11-01T14:18:50","date_gmt":"2020-11-01T12:18:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=10034"},"modified":"2020-11-16T11:26:15","modified_gmt":"2020-11-16T09:26:15","slug":"pere-pi-i-montserrat-viladomat-ramaders-a-can-siniqueda-de-sant-sadurni-de-lheura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=10034","title":{"rendered":"Pere Pi i Montserrat Viladomat, ramaders a can Siniqueda de Sant Sadurn\u00ed de l\u2019Heura"},"content":{"rendered":"

questa entrevista va ser feta el mes de gener de l\u2019any 2011 per publicar-la a la revista El Griu<\/em> de la Bisbal d\u2019Empord\u00e0, per\u00f2 nom\u00e9s en va sortir el primer n\u00famero i per aquest motiu el text no va sortir a la llum. Ara, i despr\u00e9s de parlar amb el Pere i la Montserrat, que, a m\u00e9s, m\u2019han lliurat unes fotografies, hem considerat publicar el relat de les seves viv\u00e8ncies en aquest blog.<\/p>\n

\u2014Hola, Pere i Montserrat. M\u2019ha costat trobar la casa.<\/strong><\/p>\n

\u2014El referent per arribar aqu\u00ed a can Pi \u00e9s agafar la carretera de la Bisbal a Cass\u00e0 de la Selva\u00a0i just \u00a0a m\u00e0 esquerra del quil\u00f2metre 20 trobem la casa. Can Siniqueda \u00e9s m\u00e9s lluny, al ve\u00efnat de les Serres, que era on ten\u00edem els porcs.<\/p>\n

\u2014D\u2019on ve el nom de can Siniqueda?<\/strong><\/p>\n

[Pere Pi Barris] \u2014Els meus avis ja vivien en aquesta casa, que anys enrere era m\u00e9s petita. Hi va n\u00e9ixer el meu pare i nosaltres, els quatre germans. Treballaven al bosc fent llenya, feixines, carb\u00f3 i tamb\u00e9 pelaven suros, per\u00f2 el meu besavi va marxar a la guerra de Cuba i s\u2019hi va estar set anys. Durant tot aquest temps no els va escriure mai, i aix\u00f2 que en sabia. Quan va tornar va arribar picat, perqu\u00e8 havia agafat les febres. A casa tenien un parell de vaques i van decidir usar un espai com a petit hostal nom\u00e9s per prendre un got de vi, menjar alguna cosa i jugar a les cartes. Els llenyataires que treballaven per la zona dels Metges quan passaven per davant de casa es paraven a fer el toc i els dilluns unes colles de tapers de Cass\u00e0 es reunien per fer una xefla en una pineda del costat i, de vegades, quan els faltava alguna cosa venien a buscar-la a casa, per\u00f2 m\u00e9s d\u2019una vegada els hav\u00edem hagut de dir que d\u2019all\u00f2 que demanaven no en quedava, i ja est\u00e0, el malnom format: \u201csi n\u2019hi queda\u201d.<\/p>\n

\n
\"\"<\/a>
El mas de can Siniqueda (cedida P.Pi)<\/figcaption><\/figure>\n
\n
<\/dt>\n<\/dl>\n<\/div>\n

–-De quins anys parlem<\/strong><\/p>\n

\u2014A veure, quan va ser la guerra de Cuba?<\/p>\n

\u2014La de la independ\u00e8ncia cubana va ser entre el 1868 i el 1878. <\/strong><\/p>\n

\u2014Ja pot ser, perqu\u00e8 el meu pare va n\u00e9ixer el dia 14 de maig de l\u2019any 1906 i la meva mare, el 17 de gener del 1905, i jo el 2 de gener de l\u2019any 1934.<\/p>\n

\u2014Pere, tamb\u00e9 vas treballar al bosc? <\/strong><\/p>\n

\u2014S\u00ed, de ben jove carregava el carro de saques de pelegr\u00ed per portar-les a vendre, marxava de casa a les tres o a les quatre de la matinada cap a Cass\u00e0 de la Selva, hi tenia unes quatre o cinc hores de cam\u00ed. Per baixar em posava dins les bosses del carro a dormir i en Canari, com anomen\u00e0vem el cavall, sense guiar-lo arribava ell sol a casa. Tot el cam\u00ed patim-patam passant per sobre de rocs i sots i jo sense despertar-me. No veus que anaven tan cansats… En Canari ja sabia que quan arribava al pla de Banyeres, al pont del Rosset, deixava la carretera i agafava la drecera que passava pel mol\u00ed d\u2019en Ribas i el mol\u00ed d\u2019en Frigola vorejant el Dar\u00f3 i es parava al davant de casa i era llavors quan jo tamb\u00e9 em despertava. Aquest cavall i una euga que tamb\u00e9 tenien, la Linda, eren molt bons per llaurar, anaven junts en el mateix jou o brabant i mai trepitjaven cap mata. Abans els camps eren molt macos, perqu\u00e8 entremig hi havia figueres i altres arbres fruiters, per\u00f2 amb l\u2019arribada dels tractors es van haver de tallar perqu\u00e8 ens impedien fer les maniobres.<\/p>\n

\u2014La mecanitzaci\u00f3 agr\u00e0ria va millorar la c\u00e0rrega de treball per\u00f2 tamb\u00e9 ha tingut un preu alt. Pere, ets una persona molt corpulenta.<\/strong><\/p>\n

[Montserrat, la seva muller]: \u2014S\u00ed que ho \u00e9s, gasta el n\u00famero 45 de sabates.<\/p>\n

[Pere]: \u2014Aix\u00f2 tamb\u00e9 te inconvenients, perqu\u00e8 l\u2019any 1955, quan vaig fer la mili ala Molina, l\u2019ex\u00e8rcit no tenia botes del meu n\u00famero i per tant vaig haver d\u2019anar sempre amb espardenyes amb mullena de peus sempre i per aix\u00f2 agafava un refredat rere l\u2019altre i encara els porto.<\/p>\n

\u2014Vaja, que et va quedar cr\u00f2nic. Montserrat, tamb\u00e9 ets de Sant Sadurn\u00ed?<\/strong><\/p>\n

\u2014No, jo vaig n\u00e9ixer a Girona el 29 d\u2019agost de l\u2019any 1935. No vinc de pag\u00e8s, el meu pare era mec\u00e0nic i jo treballava d\u2019administrativa.<\/p>\n

\u2014I malgrat la dist\u00e0ncia us v\u00e0reu con\u00e8ixer?<\/strong><\/p>\n

\u2014De fet en Pere i jo ens coneix\u00edem de petits, perqu\u00e8 els nostres pares eren cosins germans i la fam\u00edlia tenia el costum de reunir-se per les festes majors i les fires de Girona, fins que l\u2019any 1975 ens v\u00e0rem casar, per\u00f2 no hem tingut fills.<\/p>\n

\n
\"\"<\/a>
El Pere i la Montserrat al Tibidabo, Barcelona 1980<\/figcaption><\/figure>\n
\n
<\/dt>\n<\/dl>\n<\/div>\n

\u2014Tota una vida compartida. En casar-vos v\u00e0reu venir a viure a aquesta casa de Sant Miquel?<\/strong><\/p>\n

\u2014S\u00ed, ten\u00edem el terreny i l\u2019any 1975 ens hi v\u00e0rem fer aquest habitatge.<\/p>\n

\u2014De la vostra activitat ramadera qu\u00e8 ens en podeu dir?<\/strong><\/p>\n

\u2014A can Siniqueda des de l\u2019any 1972 hi ten\u00edem una petita granja de porcs, truges i algunes vaques i tamb\u00e9 conre\u00e0vem blat, ordi i farratge per alimentar els animals. Els excrements els utilitz\u00e0vem per adobar els camps i a poc a poc v\u00e0rem anar ampliant la granja fins a arribar a tenir 450 caps de porcs d\u2019engreix.<\/p>\n

\u2014D\u2019engreix, dieu?<\/strong><\/p>\n

\u2014S\u00ed, ens els duien d\u2019Holanda. Eren porcs petits que feien entre 18 i 20 quilos i nosaltres els engreix\u00e0vem. De tot aix\u00f2 se n\u2019ocupava una empresa que ara ja no existeix anomenada Progansa [Proteinas del Ganado SA], que a la vegada tamb\u00e9 ens subministrava el pinso. Aliment\u00e0vem els porcs fins que arribaven a pesar entre 70 i 80 quilos i despr\u00e9s ens els venien a buscar.<\/p>\n

[Montserrat]: <\/strong>\u2014S\u00ed, no t\u2019ho perdis. De tant en tant l\u2019empresa feia venir un cami\u00f3 d\u2019It\u00e0lia a buscar porcs i triaven els m\u00e9s macos. Ens deien: \u201cVolem aquest, aquest altre…\u201d Escollien els que tenien m\u00e9s amplada d\u2019espatlla, aquells dels quals podien treure uns bons lloms i uns bons pernils.<\/p>\n

\n
\"\"<\/a>
La granja situada a uns cinquanta metres del mas de can Siniqueda<\/figcaption><\/figure>\n
\n
<\/dt>\n<\/dl>\n<\/div>\n

\u2014Eren espavilats, i les deposicions a casa. Montserrat, tamb\u00e9 treballaves a la granja?<\/strong><\/p>\n

\u2014I tant, jo m\u2019ocupava de fer la cria dels garrins. Aqu\u00ed on som ara, a Sant Miquel, hi ten\u00edem unes 25 truges i dos verros. Ara quan sortim t\u2019ensenyar\u00e9 les corts.<\/p>\n

\u2014Nom\u00e9s dispos\u00e0veu de dos verros o mascles?<\/strong><\/p>\n

\u2014S\u00ed, amb dos f\u00e8iem el fet i jo els havia posat nom. Un era en Pepe i l\u2019altre en J.R., perqu\u00e8 era quan per televisi\u00f3 feien la s\u00e8rie Dallas<\/em> i va rebre el nom del protagonista. Algunes truges tamb\u00e9 tenien noms com la Margarita i la vedella Lucy.<\/p>\n

[Pere]: \u2014Havies d\u2019estar for\u00e7a al cas quan anaven altes perqu\u00e8 de vegades hav\u00edem d\u2019ajudar el verro a encertar-la, perqu\u00e8 la truja nom\u00e9s estava tres o quatre dies en zel i si no ens espavil\u00e0vem no hauria quedat prenyada.<\/p>\n

\u2014Coneix\u00edeu el zel perqu\u00e8 tenien l\u2019instint d\u2019acoblament?<\/strong><\/p>\n

\u2014S\u00ed, quan estaven en zel intentaven pujar les unes a sobre de les altres, estaven m\u00e9s nervioses i tamb\u00e9 mostraven altres senyals que nosaltres coneix\u00edem.<\/p>\n

\u2014I el part com anava?<\/strong><\/p>\n

\u2014Tamb\u00e9 havies d\u2019estar molt alerta perqu\u00e8 la truja paria deu o dotze garrins i quan es girava de vegades n\u2019aixafava algun. El que f\u00e8iem era posar-los una estufa i d\u2019aquesta manera no hi havia tant de perill que la mare els aixaf\u00e9s perqu\u00e8 ells mateixos s\u2019apartaven del seu cos per buscar l\u2019escalfor del radiador. Mamaven de la mare per\u00f2 tamb\u00e9 els don\u00e0vem pinso de llet.<\/p>\n

\u2014Durant quant de temps es feia la crian\u00e7a?<\/strong><\/p>\n

\u2014La f\u00e8iem fins que tenien dos mesos, despr\u00e9s ens els venien a buscar. Aquesta feina de la crian\u00e7a era independentment de l\u2019engreix. Eren dues activitats separades.<\/p>\n

\u2014Tenien malalties? \u00a0<\/strong><\/p>\n

\u2014En ocasions es refredaven i tenien tos, grip, mal de peus, o la malaltia anomenada d\u2019Aujeszky.[1]<\/a> Quan veiem alguns porcs que no menjaven i estaven molt aixafats, avis\u00e0vem l\u2019empresa i ells es cuidaven de fer venir el veterinari que ens donava el tractament que necessitaven. Si agafaven l\u2019africana,[2]<\/a> llavors quedaves net.<\/p>\n

\u2014A qu\u00e8 us referiu?<\/strong><\/p>\n

\u2014Que no quedava cap porc, es morien tots! Els animals llavors se\u2019ls emportaven a una incineradora que hi havia al municipi de Sant Joan les Fonts.[3]<\/a><\/p>\n

\u2014S\u00ed que era greu. Per que v\u00e0reu plegar d\u2019aquesta feina?<\/strong><\/p>\n

\u2014Va arribar un punt que si vol\u00edem ampliar les instal\u00b7lacions i adaptar-les a les noves normatives de la ComunitatEcon\u00f2micaEuropea[4]<\/a> necessit\u00e0vem m\u00e9s aigua i aqu\u00ed dalt no n\u2019hi ha suficient. Aquesta \u00e9s una terra de cigales.<\/p>\n

\u2014O sigui, de sec\u00e0.<\/strong><\/p>\n

\u2014Exacte. Llavors va coincidir que jo havia fet 65 anys i em vaig jubilar, per\u00f2la Montserratencara va continuar amb la cria de la garrinada fins a l\u2019any 2000.<\/p>\n

\u2014\u00c9s veritat que els porcs s\u00f3n molt nets?<\/strong><\/p>\n

B\u00e9, s\u00ed i no. Ells sempre fan les deposicions al mateix lloc, per\u00f2 quan tenen calor es rebolquen per sobre dels seus propis excrements i et pots imaginar com queden.<\/p>\n

\u2014Com porcs. <\/strong><\/p>\n

\u2014Els excrements com et deia despr\u00e9s eren espargits pels camps emprant un sistema rotatori o de guaret. Tamb\u00e9 ten\u00edem un pou de formig\u00f3 que l\u2019ompl\u00edem i quan era ple ens el venien a buidar.<\/p>\n

\u2014Temps enrere es va parlar molt de la contaminaci\u00f3 dels aq\u00fc\u00edfers per purins.<\/strong><\/p>\n

\u2014S\u00ed, potser s\u2019adobaven massa els camps, especialment si plovia que despr\u00e9s s\u2019hi tornaven a escampar fems o productes qu\u00edmics i tot aix\u00f2 es filtrava al terreny. I no diguem el que passa amb els camps de blat de moro, que necessiten molt d\u2019adob i molta aigua.<\/p>\n

\n
\"\"<\/a>
Publicitat del nitrat de Xile<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n

\u2014Les darreres anal\u00edtiques diuen que el nivell de nitrats a les aig\u00fces p\u00fabliques ha disminu\u00eft molt[5]<\/strong><\/a> degut tamb\u00e9 a no fer \u00fas del nitrat de Xile.<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

\u2014L\u2019aigua no sabem com est\u00e0, per\u00f2 \u00e9s veritat que ara es vigila molt amb el tipus de fertilitzants que s\u2019utilitzen en agricultura.<\/p>\n

\u2014Mirant enrere, va ser rendible aquesta feina? <\/strong><\/p>\n

\u2014De feina en ten\u00edem molta, per\u00f2 ens guany\u00e0vem la vida, encara que havies d\u2019anar invertint i les despeses era un continu, que si desaig\u00fces, abeuradors, portes, finestres, canalitzacions, de tot. Perqu\u00e8 els vapors que es desprenien de les corts malmenaven les instal\u00b7lacions, les corro\u00efen i s\u2019havien de renovar sovint.<\/p>\n

\u2014B\u00e9, Pere i Montserrat, moltes gr\u00e0cies per aquesta informaci\u00f3 que complementa aspectes de la vida agr\u00e0ria i ramadera del Baix Empord\u00e0<\/strong>.<\/p>\n

\u00a0\u2014A tu. Ja ho saps, el que necessitis.<\/p>\n

Quelcom de m\u00e9s<\/strong><\/p>\n

En motiu d’un estudi que varem referent a l’Hospital de Palafrugell, en un llibre de comptes del 1863 al 1900 hi varem veure que hi constava que\u00a0 l’Hospital comprava\u00a0 tamb\u00e9 llenya a Can Siniqueda<\/a><\/p>\n

Notes<\/p>\n

<\/div>\n
\n
\n

[1]<\/a> La malaltia de Aujeszky est\u00e0 provocada per un herpesvirus i produeix s\u00edmptomes nerviosos per afectaci\u00f3 del sistema nervi\u00f3s central, pneum\u00f2nia, i sovint la mort.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[2]<\/a> La pesta africana \u00e9s una malaltia v\u00edrica que es manifesta en els animals amb febre, postraci\u00f3 i tremolor acusada. Va ser descoberta per primera vegada a Kenya i l\u2019any 1957 es va expandir al continent europeu.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[3]<\/a> L\u2019empresa era Grefacasa (Greixos i Farines de Carn SA), que a m\u00e9s d\u2019incinerar el bestiar tamb\u00e9 elaborava \u00a0farines per a consum ramader. Empreses d\u2019aquests tipus han estat motiu de debat per la seva incid\u00e8ncia ambiental.<\/p>\n

4]<\/a> La CEE ha dictat diverses normatives referents a la qualitat, higiene, protecci\u00f3 i benestar dels animals que cada pa\u00eds ha hagut d\u2019adaptar, una de les darreres a Espanya consta al RD 1135\/2002 (BOE n\u00famero 278 del 20-11-2002).<\/p>\n<\/div>\n

\n

\u00a05]<\/a> Ramon Piera, farmac\u00e8utic de la Bisbal, va ser l\u2019encarregat de dur a terme les an\u00e0lisis d\u2019aigua del municipi fins a l\u2019any 1999. Procedia a detectar elements qu\u00edmics i bacteriol\u00f2gics de l\u2019aigua de boca i ens va comentar que el nivell de nitrats estava bastant per sota dels 50 mg\/litre que aconsellava la CEE. Va passar a tenir-ne control l\u2019Ag\u00e8ncia Catalana de Salut P\u00fablica de la Generalitat.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

questa entrevista va ser feta el mes de gener de l\u2019any 2011 per publicar-la a la revista El Griu de la Bisbal d\u2019Empord\u00e0, per\u00f2 nom\u00e9s en va sortir el primer n\u00famero i per aquest motiu el text no va sortir a la llum. Ara, i despr\u00e9s de parlar amb el Pere i la Montserrat, que,…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[11,4,12,16,32],"tags":[1200,1858,1201,1199,1198,1202],"class_list":["post-10034","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-baix-emporda-xemeneies-industrials","category-diversos","category-entrevistes","category-la-bisbal-demporda","category-miscel-lania","tag-can-siniqueda","tag-cruilles","tag-granja","tag-montserrat-viladomat","tag-pere-pi-barris","tag-ramaders"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/10034"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=10034"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/10034\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18103,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/10034\/revisions\/18103"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=10034"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=10034"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=10034"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}