{"id":10341,"date":"2021-01-28T13:44:16","date_gmt":"2021-01-28T11:44:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=10341"},"modified":"2023-01-23T13:00:46","modified_gmt":"2023-01-23T11:00:46","slug":"magatzems-de-canem-al-moll-de-barcelona-al-segle-xviii","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=10341","title":{"rendered":"Magatzems de c\u00e0nem al moll de Barcelona al segle XVIII"},"content":{"rendered":"

A un document\u00a0 \u00a0no datat\u00a0 que vaig\u00a0 localitzar a l‘Arxiu Municipal de Cadis<\/a>\u00a0 hi havia \u00a0una relaci\u00f3 de les poblacions de Catalunya on s\u2019hi \u00a0conreava c\u00e0nem<\/a> i segons constava\u00a0 una bona part d\u2019aquest producte anava destinat al port de Cartagena<\/a> per elaborar \u00a0elements complementaris dels vaixells, com els caps i les veles. Pensem que es tractava de la segona meitat de segle XVIII.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Fragment del document<\/figcaption><\/figure>\n

Procedim a transcriure\u00a0 al catal\u00e0 el contingut del document on hi deia el seg\u00fcent :<\/p>\n

\/\/ Relaci\u00f3 dels pobles del Principat de Catalunya on es cultiva i s’ agafa el millor c\u00e0nem i,\u00a0 amb abund\u00e0ncia dels quals es nodreixen els Reials Arsenals de Cartagena.<\/p>\n

Corregiment de Barcelona<\/h4>\n

Sant Andreu del Palomar, Horta, Sant Mart\u00ed de Proven\u00e7a, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cebri\u00e0 de Besora, Badalona, \u200b\u200bel Prat de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat , Sarri\u00e0, Molins de Rei, Pallej\u00e0, Sant Vicen\u00e7 dels Horts, Sant Andreu de la Barca, el Papiol i Martorell.<\/p>\n

Corregiment de Matar\u00f3<\/h4>\n

la Garriga, Granollers, Palau-Tordera, Canovelles, Vilamajor, Cardedeu, Montmel\u00f3, Mollet, Prats de Llu\u00e7an\u00e8s, Sant Cugat, Montcada i Reixac, La Mogoda, Carrenc\u00e0, la Roca i Vilanova.<\/p>\n

Corregiment de Lleida<\/h4>\n

Tots els pobles vinculats a aquesta ciutat fins a Balaguer\u00a0 i als marges de el riu Segre.<\/p>\n

Corregiment de Tortosa.<\/h4>\n

Tots els pobles situats a la riba de riu Ebre, des de Flix fins a la mateixa ciutat de Tortosa que amb especialitat es recull i es conrea.<\/p>\n

Corregiment\u00a0 de Tarragona<\/h4>\n

Tamb\u00e9 s’agafa i es conrea amb suficient proporci\u00f3\u00a0 a Cambrils, Vila-seca, Altafulla, La Figuereta, Torredembarra, el Vendrell, Esplugues de Francol\u00ed.<\/p>\n

Corregiment de Girona \u00a0i\u00a0 de Vic,<\/h4>\n

Es fan\u00a0 conreus\u00a0 a Manresa, Cervera i Vilafranca de Pened\u00e8s \u00a0s’agafen i conreen c\u00e0nems per\u00f2 en baixa\u00a0 \u00a0quantitat \u00a0per\u00f2 que cobreix les necessitats del filador per confeccionar \u00a0les robes dels pagesos i dels seus familiars, aix\u00ed com la del llit i taula.<\/p>\n

Dels esmentats pobles\u00a0 i dels expressats corregiments de Barcelona, \u200b\u200bMatar\u00f3, Lleida, Tortosa i Tarragona es ven el c\u00e0nem a Cartagena i\u00a0 la compra es confia al ministre de Marina de Barcelona i de vegades s’ha donat tamb\u00e9 comissi\u00f3 al de Tortosa per a la compra i provisi\u00f3 dels que\u00a0 es cultiven a la prov\u00edncia.<\/p>\n

Despr\u00e9s, el comprador d’aquests c\u00e0nems, fet per subjectes h\u00e0bils i intel\u00b7ligents que per tal efecte comissiona el referit Ministeri de Barcelona, \u200b\u200bs’arrepleguen tots ells en els magatzems que t\u00e9 S.M en aquell moll on s’executa el seu embarcament envers el port de Cartagena.<\/p>\n

Tots els recol\u00b7lectors de c\u00e0nem el venen molt gustosos al Rei, els preus\u00a0 estan en conformitat amb la corrent del pa\u00eds\u00a0 que es dona segons sigui \u00a0la major o menor\u00a0 abund\u00e0ncia d\u2019 aquest g\u00e8nere, en les collites que es fan anualment i en general varia poc el preu de un any a un altre que ser\u00e0 de 10 Reals, m\u00e9s o menys per cada quint\u00e0. \/\/ Aquesta refer\u00e8ncia ens confirma que els fets dels que parlem havien de ser d’abans de l’any 1868 que va ser quan la\u00a0 pesseta\u00a0 es va convertir amb moneda nacional .<\/p>\n

Noves aportacions<\/h4>\n

Per complementar la informaci\u00f3 en refer\u00e8ncia al c\u00e0nem em \u00a0volgut consultar\u00a0 alguns diaris\u00a0 inclosos a la \u00a0hemeroteca \u00a0digitalitzada de\u00a0 Girona on hi\u00a0 em pogut localitzat algunes notes\u00a0 que poden ser d’inter\u00e8s.<\/p>\n

Josep Pla i Dalmau propietari de la llibreria que porta el seu nom situada a la Pla\u00e7a de la Llibertat\u00a0 n\u00fam. 20 de Girona, va escriure un article titulat Publicacions estrangeres sobre Girona (X) que feia refer\u00e8ncia\u00a0 al llibre d\u2019 Arthur Youngil<\/a>. Viaje a Catalunya\u00a0 escrit \u00a0l\u2019any 1787. Dalmau en base a aquesta\u00a0 publicaci\u00f3 va\u00a0 parlar del cultiu del \u00a0c\u00e0nem i del cicle de rotaci\u00f3 dels conreus, fesols, mill, \u00a0p\u00e8sols, etc\u00e8tera. Deia:\u00a0 el \u201cmonget\u201d deixa el camp net per sembrar-hi blat, que es sega amb temps suficient per fer encara una segona collita de fesols.<\/p>\n

Tamb\u00e9 esmentava que una rotaci\u00f3 complerta del conreu consistia en plantar:<\/p>\n

1-\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Blat de moro.<\/p>\n

2-\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0Forment, seguit immediatament de tr\u00e8vol.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Cronica de J.Pla Dalmau<\/figcaption><\/figure>\n

3-\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Tr\u00e8vol i mongetes<\/p>\n

4-\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 C\u00e0nem i mongetes.<\/p>\n

5-\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Forment i mill.<\/p>\n

Va ser publicat a Viure al dia, llibres (X)\u00a0 el 13-5-1990<\/p>\n

El dia 22 de juny de l\u2019any 1792 una tempesta\u00a0 huracanada, va fer malb\u00e9 els c\u00e0nems i els ra\u00efms. Pere Alsius. Lo Geron\u00e8s del dia 15-4-1900, pag. 3, publicat a Banyoles al marc 1900.<\/p>\n

El govern va incrementar els preus de les exportacions\u00a0 de mercaderies, \u00a0a excepci\u00f3 de les pannes de suro, els draps vells de lli, cot\u00f3 i de c\u00e0nem i els efectes usats de la mateixa mat\u00e8ria. \u00a0Lo Geron\u00e9s del 3-7-1898, pag.2<\/p>\n

La Diputaci\u00f3 provincial de Girona va subministrar productes als Establiments de Benefic\u00e8ncia, entre ells c\u00e0nem, lona, \u2018trensillas\u2019 y cintes \u00a0per la espardenyeria de l\u2019Hospital. Lo Geron\u00e9s 13-12-1903. Veien \u00a0com en aquest mateix anys i dins de la basant \u00a0liter\u00e0ria i po\u00e8tic \u00a0s\u2019esmenta al c\u00e0nem com per exemple que Federich Tremols i Borrell, qu\u00edmic i farmac\u00e8utic, estan a punt de morir encara va donar unes llavors de c\u00e0nem al seu ocell i,\u00a0 una criada asseguda a sos peus -de la senyora- filava c\u00e0nem. Lo Giron\u00e9s 4-2-1900 i 19-4-1903 respectivament.<\/p>\n

El tapissos \u00a0de la Assumpta de la Catedral de Girona varen ser teixits de llana i fil de c\u00e0nem de colors for\u00e7a vius. Diario de Gerona 15-8-1818. Tamb\u00e9 a sobre de les espardenyes s\u2019hi feien bordats amb fil de c\u00e0nem.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Anunci de venta<\/figcaption><\/figure>\n

M\u00e9s entrats al segle XX , la \u00a0Delegaci\u00f3 d\u2019Industria de la Generalitat\u00a0 a Girona recordava als productors de fibra de c\u00e0nem i dels seu material de rebuig \u00a0i que \u00a0havien de fer una declaraci\u00f3 jurada de les seves exist\u00e8ncies. L\u2019 Autonomista 4-8-1937, pag. 2 . M\u00e9s endavant una altre Ordre de la Presid\u00e8ncia de la Generalitat comunicava que restaven intervingudes a tot Catalunya \u00a0les exist\u00e8ncies i les transaccions\u00a0 de la fibra de c\u00e0nem. Front, 12-8-1937, pag. 2. Tamb\u00e9 va ser intervingut el jute i es comentava que la pagesia vestia amb indument\u00e0ria de llana i c\u00e0nem.<\/p>\n

En temps mes moderns\u00a0 al Avui del dia 25-4-1978 a un especial dedicat a la Garriga deia que havia desaparegut completament el cultiu del c\u00e0nem. Tamb\u00e9 l\u2019 Avui de 5-8-1981 deia que al Vall\u00e8s Oriental al segle XVIII l\u2019auge agr\u00edcola estava basat en els cereals i el c\u00e0nem. \u00a0A \u2018Los Sitios de Gerona\u2019 del dia 25-1-1986 \u00a0esmentava que a l\u2019edat mitjana a La Bisbal quan va ser iniciat el mercat setmanal a peu del Castell , el conreu de c\u00e0nem era habitual en aquesta demarcaci\u00f3.<\/p>\n

Informaci\u00f3 relacionada amb Palafrugell<\/h4>\n

L\u2019any 2013 vaig publicar un llibre titulat Dones emprenedores, Palafrugell 1857-1914 on hi constaven les dones que estaven inscrites a la Matricula Industrial i de Comer\u00e7 conforme pagaven imports per disposar d\u2019un negoci propi i al apartat Fabricants de teixits i venda de gorres i llenya (1878-1904), hi feia el seg\u00fcent comentari que reprodu\u00efm en aquesta p\u00e0gina \u00a0perqu\u00e8 encara que no es parli\u00a0 concretament del c\u00e0nem, podem \u00a0considerar que\u00a0 aquest filament era molt \u00a0poblable que fos teixit a taller particulars degut que en aquesta \u00e8poca i segons hem vist \u00a0se\u2019n feien moltes plantacions. En quan a empres\u00e0ria t\u00e8xtil\u00a0 esplicava el seg\u00fcent :\u00a0<\/strong><\/p>\n

\n
\n
\"\"<\/a><\/dt>\n
Teler de fusta manual<\/dd>\n<\/dl>\n<\/div>\n

L\u2019alarma generada per l\u2019avens de la fil\u00b7loxera en direcci\u00f3 al Baix Empord\u00e0 i la poca afectivitat del\u00a0 sulfur de carboni\u00a0 i de la pudor de les llavors anomenades\u00a0 \u201d fenugrechs sinagrech<\/em>\u201d que s\u2019havien de\u00a0 posar\u00a0 al voltant del cep (El Palagrugellense 17\/9\/1882) van animar a alguns pagesos a plantar rami\u00a0 – planta ori\u00fcnda d\u2019 Asia Oriental emprada per elaborar\u00a0 el teixit anomenat lli de Xina – L’any 1881 P.A. Farier d\u2019Aviny\u00f3 va idear un aparell que\u00a0 desfibrava el rami, i poc temps despr\u00e8s una Companyia de Girona s\u2019anunciava dient que\u00a0 disposava\u00a0\u00a0 de telers mec\u00e0nics. ( El Distrito 6\/3\/898). Aquests factors possiblement van\u00a0 potenciar la iniciativa de elaborar teixits que podien ser de lli, coto, seda, llana,\u00a0 franel\u00b7la, estam, pana, aix\u00ed com\u00a0 la possibilitat de ser venuts\u00a0 a algun dels\u00a0 quatre comer\u00e7os de roba\u00a0\u00a0 que\u00a0 hi havia\u00a0 a Palafrugell l\u2019any 1889. En aquell moment no vaig esmentar el c\u00e0nem perqu\u00e8 desconeixia que s’en feia collita.<\/p>\n

\u00a0L\u2019 empres\u00e0ria era Ant\u00f2nia Niell i companyia\u00a0 (1882 – ? ) que constava disposava \u00a0de\u00a0 \u201cdos telares comunes\u201d per b\u00e9 que es desconeix quin tipus\u00a0 de teixits fabricava encara que pot ser l\u00f2gic que considerem que tamb\u00e9 fos lles fibres del c\u00e0nem.<\/p>\n

\u00a0El dia 26 de maig d’aquest any 2021 varem anar al Poblenou a veure una exposici\u00f3 relacionada amb imatge de Gustav Klimt i mentre\u00a0 caminavem per la Rambla v\u00e0rem observar una placa met\u00e0l\u00b7lica que hi havia al terra que redardava\u00a0 a les dones que havien treballat a l’industria del c\u00e0nem.\u00a0 Un article\u00a0 titulat Les xinxes, obreres del c\u00e0nem<\/a><\/em>\u00a0 esmenta que eren treballadores\u00a0 de la fabrica God\u00f3 Hermanos y C\u00eda, empresa creada l’any 1882. \u00c9s interessant llegir aquesta publicaci\u00f3 perqu\u00e8 hi ha incorporada un fragment\u00a0 de les mem\u00f2ries de Xavier Berenguel (1905-1940) on comentava les condicions laborals i socials de les treballadores d’aquest tipus d’industria\u00a0 basada amb la manipulaci\u00f3 del c\u00e0nem, producte de gran demanda al segle dinou.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Record de les treballadores del c\u00e0nem al Poblenou de Barcelona<\/figcaption><\/figure>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A un document\u00a0 \u00a0no datat\u00a0 que vaig\u00a0 localitzar a l‘Arxiu Municipal de Cadis\u00a0 hi havia \u00a0una relaci\u00f3 de les poblacions de Catalunya on s\u2019hi \u00a0conreava c\u00e0nem i segons constava\u00a0 una bona part d\u2019aquest producte anava destinat al port de Cartagena per elaborar \u00a0elements complementaris dels vaixells, com els caps i les veles. Pensem que es…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8,4],"tags":[1857,1240,1243,1241,1242,820],"class_list":["post-10341","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-baix-emporda","category-diversos","tag-barcelona","tag-canem","tag-cartagena","tag-conreu-a-catalunya","tag-magatzem-del-rei","tag-segle-xviii"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/10341"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=10341"}],"version-history":[{"count":36,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/10341\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16439,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/10341\/revisions\/16439"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=10341"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=10341"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=10341"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}