{"id":10452,"date":"2021-02-13T10:11:51","date_gmt":"2021-02-13T08:11:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=10452"},"modified":"2021-07-22T11:55:22","modified_gmt":"2021-07-22T09:55:22","slug":"el-viatge-de-final-destudis-dinfermeria-1974","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=10452","title":{"rendered":"El viatge de final d\u2019estudis d\u2019infermeria (1974)"},"content":{"rendered":"

En una cr\u00f2nica del 16 de febrer d\u2019aquest any 2021 tract\u00e0vem de les activitats extraescolars que la setena promoci\u00f3 d\u2019infermeria de l\u2019escola Vall d\u2019Hebron i la primera de Bellvitge dugu\u00e9rem a terme per finan\u00e7ar una part del viatge de final d\u2019estudis l\u2019any 1974.<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a>
Unes paraules d'acomiadament de l'escola, Rosa Masana<\/figcaption><\/figure>\n

Hi havia la tradici\u00f3 que les alumnes de segon curs organitzessin una festa de comiat a les alumnes de tercer quan finalitzaven els estudis, per\u00f2 a nosaltres la festa ens la van preparar les companyes de primer perqu\u00e8 encara no hi havia alumnes de segon. Entre les activitats que ens van preparar hi havia la d\u2019escollir algunes miss<\/em> i posar-nos una banda. \u00c9rem Miss Uniforme, Miss Simpatia, Miss ATS, Miss Infermera i no recordo les altres, per\u00f2 s\u00ed que em van posar la banda d\u2019infermera.<\/p>\n

La direcci\u00f3 de l\u2019escola tamb\u00e9 va preparar un acte d\u2019acomiadament a la sala d\u2019actes de l\u2019hospital amb assist\u00e8ncia de professors, professionals i familiars. Com que era la delegada de curs em van fer sortir a la tarima a dir unes paraules. Recordo que vaig passar vergonya.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Placa d'identificaci\u00f3 com a alumna d'ATS<\/figcaption><\/figure>\n

El nostre prop\u00f2sit era viatjar al L\u00edban, en concret a Beirut<\/a> i en part perqu\u00e8 hi havia un vaixell de bandera turca anomenat Karadenis<\/em> que feia viatges mixtos, o sigui comercials i de passatgers, a un preu for\u00e7a assequible per a nosaltres. La companyia tenia l\u2019oficina a les Rambles de Barcelona i entre aquest vaixell i l\u2019Akdenis<\/em> feien els trajectes de Barcelona, Marsella, G\u00e8nova, N\u00e0pols i Beirut que \u00e9s el que v\u00e0rem fer nosaltres. L\u2019altra ruta era igual, nom\u00e9s que finalitzava el trajecte a Alexandria.<\/p>\n

Algunes estudiants del nostre grup per diversos motius no van poder venir al viatge, b\u00e9 perqu\u00e8 s\u2019incorporaven a treballar d\u2019immediat, perqu\u00e8 vivien en una altra prov\u00edncia espanyola i, en el cas de la Marta, perqu\u00e8 es casava durant aquells dies. Per altra banda es van afegir al grup la professora de gimn\u00e0stica, una infermera de l\u2019hospital de Bellvitge i la mare d\u2019una companya.<\/p>\n

L\u2019empresa naval va ser molt amable perqu\u00e8 quan vaig anar a recollir els bitllets van dir que el meu no me\u2019l cobraven perqu\u00e8 era qui havia fet les gestions. Va ser d\u2019agrair perqu\u00e8 va disminuir l\u2019import total. A caixa ens quedava un petit romanent de diners, els justos per adquirir unes ampolles de cava per celebrar la revetlla de Sant Joan ja que en aquella data estar\u00edem navegant.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Berbena de sant Joan<\/figcaption><\/figure>\n

El meu germ\u00e0 Josep em va acompanyar al port i va pujar el cava fins a l\u2019entrada del vaixell. Despr\u00e9s que aquest hagu\u00e9s sortit del port dues de nosaltres vam anar a saludar el capit\u00e0 i a la vegada informar-lo que d\u00faiem cava per a la revetlla de Sant Joan<\/a> i tamb\u00e9 demanar-li si ens el podia posar en fresc. Al mateix temps li vam oferir una de les ampolles de cava. El capit\u00e0 es va mostrar agra\u00eft i ens va dir que an\u00e9ssim a prendre el sol a la seva terrassa perqu\u00e8 la zona de la piscina s\u2019omplia amb molta gent i que a la seva terrassa un empleat ens obriria la m\u00e0nega cada vegada que ens volgu\u00e9ssim refrescar.<\/p>\n

Mentre est\u00e0vem prenent el sol a la terrassa del capit\u00e0 va venir a seure prop nostre un noi molt ben plantat i em va donar conversa. B\u00e9, conversa \u00e9s un dir, perqu\u00e8 ell parlava l\u2019angl\u00e8s i jo el franc\u00e8s i sort en vam tenir de la m\u00edmica. Es va aixecar d’on estava\u00a0 i ens va dir que anava a buscar quelcom per beure. La mare de la companya d\u2019estudis em va dir: \u201cRosa, qu\u00e9 ligue m\u00e1s limpio\u201d. <\/em>Sempre he recordat aquelles paraules perqu\u00e8 vaig pensar com era que d\u2019all\u00f2 en digu\u00e9s un ligue<\/em> i a m\u00e9s net. Va portar una beguda per a la mare i per a mi. S\u2019havia posat la mare a la butxaca.<\/p>\n

\"\"<\/a>
A la terrassa del capit\u00e0 del Karadeniz<\/figcaption><\/figure>\n

El capit\u00e0 ens havia aconsellat b\u00e9, perqu\u00e8 alguns dels passatgers anaven de b\u00f2lit amb nosaltres: xoc\u00e0vem cada dos per tres els uns amb els altres, el vaiv\u00e9 del vaixell tamb\u00e9 hi acompanyava, quan puj\u00e0vem per les escales ens seguien i no ens deixaven ni un pam d\u2019espai. Als vespres pels passadissos els veies venir i sabies que el contacte f\u00edsic seria inevitable, \u00e9s clar que tamb\u00e9 el whisky hi ajudava, perqu\u00e8 una ampolla costava nom\u00e9s 300 pessetes. Vam entendre per qu\u00e8 quan alg\u00fa est\u00e0 begut es diu que porta una turca.<\/p>\n

El trajecte m\u00e9s llarg sense escala va ser de N\u00e0pols a Beirut. A la tornada al passar per l\u2019estret de Messina <\/a>el temporal mar\u00edtim va ser espectacular i el vaixell feia unes batzegades que et duien d\u2019un costat a l\u2019altre. Els empleats ens van aconsellar no sortir de la cabina, que portarien quelcom per dinar que s\u2019aguant\u00e9s a l\u2019est\u00f3mac. Ens van dur bastonets de pa i una poma, que ni aix\u00f2 pogu\u00e9rem menjar.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Una part del grup al vaixell<\/figcaption><\/figure>\n

Tot i les indicacions de no sortir vaig voler investigar quin lloc del Karadenis<\/em> podia ser el m\u00e9s estable. Vaig sortir a coberta i l\u2019espectacle que hi vaig trobar va ser impressionant: un gran nombre de persones estirades de boca terrosa i imm\u00f2bils. Tot i la meva vocaci\u00f3 d\u2019infermera no vaig tenir esma d\u2019acostar-me a comprovar si estaven vius.<\/p>\n

Seguint amb el viatge d\u2019anada a Beirut, vam gaudir tot el trajecte d\u2019un mar for\u00e7a tranquil. Els responsables del vaixell havien organitzat un ball que podr\u00edem dir era de mitja gala perqu\u00e8 s\u2019hi havia d\u2019anar ben vestit. Nosaltres a l\u2019equipatge hi vam posar el vestit llarg del pas de l\u2019Equador i amb aix\u00f2 i una mica de color a la cara f\u00e8iem goig.<\/p>\n

\"\"<\/a>
\u00c1qu\u00ed hi som: de esquerra a dreta: La professora, Rosa Masana,Virginia Ruiz, Lourdes Cerarols, Elisa Encinas al darrera Isabel Bescos<\/figcaption><\/figure>\n

Recordo la sensaci\u00f3 de navegar de nit pel Mediterrani sentint la brisa marina a la pell acompanyat pel fet que des de dins de la sala de ball es veia voletejar les cortines. La m\u00fasica en viu acabava d\u2019arrodonir l\u2019ambient creant una atmosfera rom\u00e0ntica i fins i tot ex\u00f2tica degut a alguns sons de caire arabesc.<\/p>\n

Entre els assistents al ball hi havia alguns oficials impecablement vestits amb uniforme de color blanc i el cl\u00e0ssic barret de mariner graduat. Un d\u2019aquests oficials va venir a dir-me si volia ballar i la sorpresa va ser que era el ligue<\/em> que hav\u00edem conegut a la terrassa del capit\u00e0. Quan aquest segon capit\u00e0 estava prenent el sol el trobava atractiu, per\u00f2 d\u2019uniforme encara ho era m\u00e9s.<\/p>\n

Altres companyes tamb\u00e9 ballaven amb oficials molt ben plantats o amb altres joves que hi havia a la sala. Ara mentre escric aquesta viv\u00e8ncia em ve al cap la pel\u00b7l\u00edcula Oficial y caballero<\/em><\/a>\u00a0protagonitzada per Richard Gere, estrenada l\u2019any 1982, ja que trobo algunes similituds entre aquella nit de ball i el gui\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula.<\/p>\n

Una vegada atracat al port de Beirut, va entrar al vaixell un home que cridava \u201cla chef de groupe, la chef de groupe\u201d<\/em>. Les companyes em van dir <\/em>\u201cRosa, t\u2019estan cridant\u201d, aix\u00ed mateix en sec, el c\u00e0rrec atorgat! El senyor venia a oferir-nos una excursi\u00f3 per Beirut amb taxis. Ens hi v\u00e0rem apuntar i ens van regalar un barret de cot\u00f3 i de color blanc. Va ser divertit veure desfilar un taxi rere l\u2019altre plens a no poder m\u00e9s de turistes.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Aqu\u00ed hi som: de esquerra a dreta la professora de gimn\u00e0stica Josefina Vieco, Chari Pineda, Lidia Gonz\u00e1lez i Rosa Masana<\/figcaption><\/figure>\n

Podr\u00edem seguir comentant an\u00e8cdotes del viatge, per\u00f2 ara nom\u00e9s direm que la Chari i jo vam anar a un mercat i un venedor ambulant va demanar que li compr\u00e9ssim aigua que duia dins d\u2019un recipient i li vam dir que no. Desconeixem si va ser aquesta la causa o perqu\u00e8 an\u00e0vem amb pantalons curts, per\u00f2 el cas va ser que un grup d\u2019homes ens van encerclar i anaven tancant el cercle. Atrapades en aquella situaci\u00f3 no sab\u00edem qu\u00e8 fer, no hi havia escapat\u00f2ria. Hem de recon\u00e8ixer que els miracles existeixen, perqu\u00e8 sense saber d\u2019on, veiem apar\u00e8ixer el cap dels taxistes que amb els bra\u00e7os enlaire va fer uns crits tan aguts que com per art de m\u00e0gia, el cercle d\u2019homes es va obrir. El taxista ens va acompanyar fins a la sortida del recinte i ens va dir que evit\u00e9ssim anar soles al mercat.<\/p>\n

Sense entrar en detalls, comentar que una companya i jo, ambdues molt confiades, ens vam trobar segrestades per dos nois en una torre als afores de Beirut. La situaci\u00f3 per sort va acabar b\u00e9. Passats uns anys v\u00e0rem coincidir en una jornada d\u2019infermeria les dues segrestades<\/em> i no par\u00e0vem de riure explicant els detalls d\u2019aquella aventura.<\/p>\n

Personalment poques vegades he tornat a coincidir des de llavors amb les companyes, excepte amb algunes amb qui tinc m\u00e9s amistat, en part perqu\u00e8 visc a Girona. S\u00ed que l\u2019any 1999 vam fer un sopar per celebrar els 25 anys d\u2019haver acabat els estudis<\/a> i va ser una trobada molt bonica.<\/p>\n

<\/div>\n

He d\u2019explicar tamb\u00e9 un ensurt personal d\u2019aquell viatge. Em vaig endur una c\u00e0mera de fotografiar amb un rodet a mig acabar juntament amb dos de recanvi. En arribar del viatge els vaig portar a revelar a un fot\u00f2graf que hi havia prop de l\u2019esgl\u00e9sia de la Sagrada Fam\u00edlia de Terrassa. Quan vaig anar a recollir les fotografies el fot\u00f2graf em va dir que el repartidor havia deixat la porta del cotxe oberta i li havien robat diversos sobres de fotografies, entre les quals les fetes a Beirut. La decepci\u00f3 i la impot\u00e8ncia per aquest fet va ser gran.<\/p>\n

\"\"<\/a>
A dalt a l'esquerra ? Tere Ramajo, Aurora Campos, Profe, Rosa Masana, ? Naria Navas, a baix N\u00faria Ayats, ? , Chari Pineda i ?<\/figcaption><\/figure>\n

En entrar al port de Beirut vaig fer algunes fotografies fins que vam adonar-nos que hi havia un r\u00e8tol que deia que estava prohibit fer fotografies. No en vam fer cap m\u00e9s per\u00f2 s\u00ed bastantes per dins la ciutat. Quan vaig comentar aquest fet a la fam\u00edlia i amics tots van coincidir a opinar que el fot\u00f2graf havia donat una excusa, perqu\u00e8 era poc cre\u00efble que nom\u00e9s robessin les fotografies tirades a Beirut i no les del vaixell. Va ser inevitable pensar en una possible relaci\u00f3 entre aquell material fotogr\u00e0fic clandest\u00ed del port de Beirut i el conflicte b\u00e8l\u00b7lic<\/a> que al cap d\u2019un any es va declarar al L\u00edban. Qui ho pot saber de segur!<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Quintades i festes d’acomiadament<\/h3>\n

Quan v\u00e0rem arribar a la resid\u00e8ncia de la Vall d\u2019Hebron hi havia el costum que les estudiants de tercer curs fessin una novatada <\/em>a les alumnes entrants a l\u2019escola. La nostra va ser complerta en quan a enredades i obtenir diners per organitzar una festa a costa nostra. Hem de recon\u00e8ixer que van ser molt creatives. Nosaltres amb les alumnes de primer de la escola de Bellvitge tampoc v\u00e0rem quedar curtes a la hora d\u2019emprar la imaginaci\u00f3.<\/p>\n

Per\u00f2 a m\u00e9s d\u2019aquestes quintades extraoficials,\u00a0 la direcci\u00f3 de l\u2019escola\u00a0 junt amb les alumnes de segon curs organitzaven un acte d\u2019acomiadament de la escola per les infermeres de tercer curs recent graduades.<\/p>\n

L\u2019acte l\u00fadic que v\u00e0rem organitzar\u00a0 pel dia del acomiadament\u00a0 de les alumnes de tercer va consistir en \u00a0una Taula de gimn\u00e0stica dirigida per Josefina Vieco, professora d\u2019activitat f\u00edsica. V\u00e0rem ser tretze les alumnes que al edifici del pavell\u00f3 del\u00a0 govern, situat m\u00e9s amunt de l\u2019edifici de l\u2019escola, d\u00faiem a terme \u00a0una exhibici\u00f3 d\u2019habilitats coreogr\u00e0fiques que portaven assajant des de feia dies.\u00a0 Tamb\u00e9, no recordo si era per aquest mateix motiu que v\u00e0rem organitzar un vall de sardanes.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Acte festiu per l'entrada de noves alumnes<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Taula de gimn\u00e0stica a la escola d' infermeria de la Vall d'Hebron , 1972<\/figcaption><\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En una cr\u00f2nica del 16 de febrer d\u2019aquest any 2021 tract\u00e0vem de les activitats extraescolars que la setena promoci\u00f3 d\u2019infermeria de l\u2019escola Vall d\u2019Hebron i la primera de Bellvitge dugu\u00e9rem a terme per finan\u00e7ar una part del viatge de final d\u2019estudis l\u2019any 1974. Hi havia la tradici\u00f3 que les alumnes de segon curs organitzessin una…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[1258,1257,1260,1256,1327,1259,1255,1261,1326,1251],"class_list":["post-10452","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-infermeria","tag-beirut","tag-bellvitge","tag-escola-d-infermeria","tag-escola-infermeres","tag-festes-dacomiadament","tag-final-destudis","tag-finals-destudis","tag-karadenis","tag-novatades","tag-vall-dhebron"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/10452"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=10452"}],"version-history":[{"count":21,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/10452\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10470,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/10452\/revisions\/10470"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=10452"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=10452"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=10452"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}