![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/Torre-reduida.jpg\" "\\"torre-reduida\\"")
<\/a>Per d\u2019altres detalls es pot consultar l\u2019article El rellotge de la Torre de les Hores de Pals<\/a><\/em>.[i]<\/a> I, tamb\u00e9 un altre article digitalitzat que darrerament hem pogut localitzar.[ii]<\/a><\/p>\n En aquesta ocasi\u00f3 nom\u00e9s vull esmentar quelcom de la base de suport, t\u00famul o fonament visible on est\u00e0 enclavada la torre perqu\u00e8 aquest t\u00e9 unes determinades caracter\u00edstiques i finalment explicar una an\u00e8cdota.<\/p>\n Comen\u00e7ar\u00e9 per recordar alguns fets relacionats amb aquesta emblem\u00e0tica estructura empordanesa com ara que va inspirar l\u2019escriptor Rafael Algarra a l\u2019hora d\u2019escriure La bruixa que vivia a la Torre de les Hores de Pals<\/strong> ,1994.<\/p>\n \u00a0Al llibre Hist\u00f2ries de Pals<\/strong>, 2012, es parla del rellotge de la Torre i tamb\u00e9 fa refer\u00e8ncia a can Mercader, un restaurat regentat per Alfons Sot i les dues germanes Maria i Teresa Sagu\u00e9, la Maria tenia fama de ser una gran cuinera.[iii]<\/a><\/p>\n Aquest restaurant disposava de dos menjadors. En un, hi havia una taula de fusta ovalada bastant gran; era conegut amb el nom de menjador dels senyors perqu\u00e8 hi acostumaven a fer \u00e0pats personatges de la vida pol\u00edtica i cultural, entre ells en Josep Pla o el pr\u00edncep Joan Carles.<\/p>\n Carles Navales en un article titulat Josep Pla i el Rei<\/em> explicava que Joan Carles I, quan encara no era rei, havia anat al mas de Llofriu a visitar l\u2019escriptor – que l\u2019autor anomenava mestre – i\u00a0 que el mestre va acompanyar el pr\u00edncep a visitar la Torre de les Hores perqu\u00e8 entre ells hi havia una bona amistat. [iv]<\/a> Qui sap si aquest va ser el dia que varen anar a dinar a can Mercader?<\/p>\n El campanar de la torre va estar de sort perqu\u00e8 durant la ins\u00f2lita tempesta d\u2019aigua i llamps que hi va haver l\u2019any 2005,[v]<\/a> aquest no va ser afectar; s\u00ed que va rebre danys el campanar de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Pere que est\u00e0 bastant a prop de la torre.<\/p>\n L\u2019any 2012 es van iniciar les obres de rehabilitaci\u00f3 de la torre amb l\u2019ajut econ\u00f2mic de l\u2019Ajuntament de Pals i la Diputaci\u00f3 de Girona, essent l\u2019arquitecte del projecte de consolidaci\u00f3 interna Llu\u00eds Bayona.<\/p>\n Del manteniment del rellotge de la Torre de Pals se\u2019n va cuidar durant un temps l\u2019Antoni Ferrer God\u00f3 rellotger a Palafrugell. L\u2019any 2013 va ser publicat un article que parlava de la joieria Ferrer recordant que des de feia molts anys s\u2019ocupaven del manteniment del rellotge.[vi]<\/a><\/p>\n Un cop finalitzades les obres de restauraci\u00f3, la Torre va ser oberta al p\u00fablic el dia set d\u2019abril de l\u2019any 2018 i el vicepresident de la Diputaci\u00f3 de Girona va lliurar unes paraules als assistents al acte.[vii]<\/a><\/p>\n Quelcom sobre l\u2019assentament de la Torre<\/strong><\/p>\n Darrerament vaig visitar novament l\u2019indret o zona externa del monument i vaig observar primer que la Torre est\u00e0 assentada sobre un t\u00famul fet de roques posades com a suport de l\u2019estructura i segon que estaven unides o encaixades les unes amb les altres formant ranures mil\u00b7lim\u00e8triques i de formes irregulars. Em vaig preguntar com havien de ser tallades o fetes aquelles roques i posades amb tanta precisi\u00f3 les unes sobre les altres en forma de puzle.<\/p>\n Sovint veiem que algunes d\u2019aquestes roques configuren una estructura\u00a0 triangular o de cunya que possiblement empraven per falcar millor cada una de les roques formant un conjunt estructural fusionat i molt allisat per la part externa.<\/p>\n Em va sorprendre la precisi\u00f3 amb qu\u00e8 estaven\u00a0 encaixats els blocs de pedra tenint en compte que no n\u2019hi cap d\u2019igual i que tots tenen formes irregulars, molt diferent de com constru\u00efm ara amb models de totxos estandarditzats. Tamb\u00e9 va ser obligat preguntar-me, tal com he fet altres vegades, com movien els antics aquests grans blocs de pedres que pesaven centenars de quilos.<\/p>\n Excepte uns blocs l\u00edtics que estan pr\u00f2xims al pla del terra on s\u2019observa la pres\u00e8ncia d\u2019argamassa com a forma d\u2019uni\u00f3 dels elements, les altres roques estan lliures de material de morter. Es interessant\u00edssim fitxar-nos en aquests detalls l\u00edtics de l\u2019assentament de la Torre de les Hores.<\/p>\n En algun tram del sector de la base es pot veure que hi manquen elements rocosos que han estat extrets mentre que en d\u2019altres roques s\u2019observa la pres\u00e8ncia d\u2019argamassa en la l\u00ednia d\u2019uni\u00f3 de dues estructures, possiblement posada per evitar la filtraci\u00f3 d\u2019aigua i creixement de vegetals.<\/p>\n Fa goig disposar d\u2019una penyora que mostri com treballaven i movien les pedres els operaris del segle XII o de segles anteriors perqu\u00e8 el castell es diu que\u00a0 estava documentat al segle IX.<\/p>\n Amb aquestes particularitats, es pot considerar que la Torre de Pals disposa d\u2019un valor afegit com ara aquest t\u00famul de sustentaci\u00f3 constru\u00eft amb blocs de material l\u00edtic acuradament engalzat formant l\u00ednies irregulars. Joan Badia parlava que la Torre estava sobre un p\u00f2dium de pedra natural en part treballada, potser es referia a aquesta zona de la qual he fet refer\u00e8ncia.<\/p>\n Aquesta edificaci\u00f3 mostra les habilitats constructives que tenien els picapedres o qui sap si tamb\u00e9 dominaven la t\u00e8cnica de formigonar el material; si fos aix\u00ed, seria una manera d\u2019entendre millor aquest art que empraven, visible tamb\u00e9 a d\u2019altres contrades empordaneses.<\/p>\n L\u2019experi\u00e8ncia d\u2019 escalar l\u2019 interior de la Torre<\/strong><\/p>\n Amb motiu de fer l’ article abans esmentat sobre el rellotge de la Torre per publicar al butllet\u00ed que\u00a0 editava l\u2019Ajuntament de Pals, vaig voler veure in situ<\/em> la maquin\u00e0ria del rellotge de la Torre de les Hores i les campanes que tenien la funci\u00f3 de tocar les hores i, de passada, tamb\u00e9 gaudir de les vistes panor\u00e0miques que estava segura veuria des d\u2019all\u00e0 dalt.<\/p>\n Les claus de la porta d\u2019entrada al monument estaven depositades a l\u2019Ajuntament. Un dia, l\u2019Anna Aynier em va acompanyar per pujar a la Torre. No em pensava trobar un interior en tan poques bones condicions i en especial el darrer tram de les escales que pujaven al terrat. V\u00e0rem haver de fer \u00fas del nostre equilibri i del nostre valor i alhora tenir cura de mirar on pos\u00e0vem els peus. Es va fer evident que el nostre objectiu era pujar fins a dalt de tot i ho v\u00e0rem aconseguir.<\/p>\n Una vegada a dalt, varem veure de prop les campanes i poder llegir les inscripcions que duien , encara que per la dist\u00e0ncia eren\u00a0 poc entenedores. Varem\u00a0 gaudir d\u2019una complerta visi\u00f3 de la plana empordanesa .<\/p>\n Ara, amb la perspectiva dels anys, potser va ser una temeritat gosar pujar a la torre de les Hores en aquelles condicions ja que l\u2019\u00fanic acc\u00e9s era a trav\u00e9s d\u2019una escala de gat de fusta. Segurament vaig ser molt intr\u00e8pida (va amb el meu car\u00e0cter) i vaig desafiar el perill qui sap si per recordar els avantpassats del segle XV.<\/p>\n Notes <\/strong><\/p>\n [i]<\/a> Rosa M. Masana. Hist\u00f2ries de Pals explicades pels palencs,\u00a0 2012, p\u00e0g.127.<\/p>\n<\/div>\n [ii]<\/a> Joan Badia, Pals, Revista Baix Empord\u00e0 1-3-1997.<\/p>\n<\/div>\n [iii]<\/a> Quan feia d\u2019infermera a Pals havia at\u00e8s diverses vegades la Teresa i en especial la Maria; b\u00e9, atendre\u00a0 \u00e9s un dir, perqu\u00e8 ella nom\u00e9s venia\u00a0 a la consulta per donar-me conversa, venia cap a la una del migdia quan recollia les coses per plegar i anar a fer els domicilis. Ella s\u2019asseia a la cadira i m\u2019explicava coses sovint relacionades amb el que li havia dit un profeta i despr\u00e9s deia: ho veus com tenia ra\u00f3!<\/em>\u00a0 Masana. Hist\u00f2ries de Pals 2012, p\u00e0g.82<\/p>\n<\/div>\n<\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a>
\n