\u00a0La llegenda \u00e9s una narraci\u00f3 de fets fant\u00e0stics transmesos per la tradici\u00f3 que poden estar basats en algun personatge real per\u00f2 deformat o magnificat per la fantasia o l\u2019admiraci\u00f3. Aquesta \u00e9s la hist\u00f2ria del que va succeir al Mont Aspre (Pals)<\/a> cap a finals del segle X o principis del XI, quan s\u2019estava construint el mur del castell del qual\u00a0 avui dia nom\u00e9s se’n conserva la Torre de les Hores.<\/p>\n Per poder edificar el castell va ser necess\u00e0ria la for\u00e7a de molts operaris. N\u2019hi havia que eren bons experts en el coneixement i maneig de les pedres. Un d\u2019ells era en Bernat, un jove que es volia casar amb l\u2019Elisenda, una noia bonica i llesta, filla de pares dedicats al cultiu de l\u2019arr\u00f2s. El pare d\u2019en Bernat tenia l\u2019ofici de fer estris de pedra per a la llar i per a decoraci\u00f3.<\/p>\n En Bernat havia heretat del seu pare coneixements sobre la naturalesa de les pedres, per\u00f2 a m\u00e9s va tenir la sort de con\u00e8ixer en Tom\u00e0s, un personatge que despr\u00e9s d\u2019haver voltat mig m\u00f3n va arribar al Mont Aspre, lluny del bullici, per continuar fent experiments alqu\u00edmics<\/a>, la seva especialitat. En Bernat i en Tom\u00e0s van coincidir i van fer bona amistat perqu\u00e8 a tots dos els unia un inter\u00e8s com\u00fa, les pedres, l\u2019un perqu\u00e8 buscava f\u00f3rmules per encaixar-les al m\u00e9s correctament possible i l\u2019altre investigava sobre com tornar-les manejables i aix\u00ed poder construir grans blocs amb una sola pe\u00e7a.<\/p>\n Junts van assajar una t\u00e8cnica basada en l\u2019\u00fas de l\u2019arr\u00f2s fermentat barrejat amb altres elements existents al Baix Empord\u00e0, com la cal\u00e7 i la sal, tamb\u00e9 el vi picat (vinagre) i altres vegetals dels quals mai havien dit res a ning\u00fa. Per a ells era un gran secret, especialment el que tenia les propietats de coagular o conglomerar el material esmicolat.<\/p>\n Per\u00f2 la desgr\u00e0cia va perseguir en Bernat. Un dia mentre treballava fent el mur de la cara est del castell, des d\u2019all\u00e0 on es veuen les illes Medes, una roca es va desprendre i li va caure al damunt. Els companys van c\u00f3rrer a alliberar-lo d\u2019aquella pedra, per\u00f2 no va servir de res perqu\u00e8 la patacada va ser tan forta que en Bernat no va tardar a exhalar el darrer sospir.<\/p>\n L\u2019Elisenda no se sabia avenir de com havia pogut succeir aquella desgr\u00e0cia i es passava els dies plorant, especialment als vespres, quan tothom era a casa, moment en qu\u00e8 ella anava al lloc de l\u2019accident, seia sobre una pedra i parlava amb el seu estimat Bernat. Ho feia perqu\u00e8 percebia que all\u00e0 hi havia una espurna de l\u2019esperit i del seu amor encara viu.<\/p>\n Els operaris van anar finalitzant la construcci\u00f3 de la muralla i el lloc on havia passat l\u2019accident va esdevenir un mur de pedra. Per a l\u2019Elisenda, per\u00f2, aquella transformaci\u00f3 va ser com perdre una part del seu estimat, havia perdut el punt de refer\u00e8ncia.<\/p>\n Per\u00f2 la vida t\u00e9 aquestes coses, i possiblement les pedres, no s\u00f3n com es diu, fredes, sense capacitat de sentir, perqu\u00e8, com per art de m\u00e0gia, al lloc on va morir Bernat, la pedra amb el pas dels anys i l\u2019erosi\u00f3 ha anat configurant una imatge que pot ser interpretada com en Bernat difunt. Qui sap si a causa de l\u2019amor que es tenien tots dos i les ll\u00e0grimes que va vessar l\u2019Elisenda van entendrir la pedra, que va modelar la silueta d\u2019en Bernat.<\/p>\n L\u2019Elisenda, aprenent d\u2019alquimista i guaridora<\/strong><\/p>\n L’\u2019Elisenda despr\u00e8s de morir en Bernat\u00a0 sovint anava a casa d\u2019en Tom\u00e0s perqu\u00e8, com que ambd\u00f3s eren amics,\u00a0 tant a ella com a en Tom\u00e0s\u00a0 els agradava\u00a0 explicar coses d\u2019ell. A m\u00e9s, en Tom\u00e0s sempre donava \u00e0nims a l\u2019Elisenda i a ella li agradava estar all\u00e0 perqu\u00e8 admirava com treballava amb uns estris que ella mai havia vist, que alguns treien fum per m\u00e9s d\u2019un costat. Tom\u00e0s vivia sol i era una persona d\u2019edat amb for\u00e7a experi\u00e8ncia de vida i tenint al costat una noia tan bonica, intel\u00b7ligent i capa\u00e7 de mantenir un secret, no dubtava a explicar-li algunes coses que li preguntava sobre el seu treball.<\/p>\n El temps passava i a en Tom\u00e0s, cada vegada anava m\u00e9s xaruc, li costava ajupir-se per agafar els atuells de la part de baix de l\u2019estanteria. Quan l\u2019Elisenda anava a casa seva l\u2019ajudava a fer algunes tasques i fins i tot cuinava per a ell. Tom\u00e0s gaudia tant amb un plat fet per l\u2019Elisenda que, si no fos perqu\u00e8 es veia tan vell, se l\u2019hauria menjat a petons.<\/p>\n Li va costar decidir-se, per\u00f2 finalment Tom\u00e0s propos\u00e0 a l\u2019Elisenda que quan ell no hi fos li agradaria que guard\u00e9s els pergamins de les f\u00f3rmules i alguns estris de laboratori. Va dir-li tamb\u00e9 que havia pensat a traspassar alguns dels seus coneixements a en Bernat, per\u00f2 en no poder ser, considerava que la persona m\u00e9s adequada perqu\u00e8 els reb\u00e9s era ella.<\/p>\n Elisenda en escoltar aquestes paraules li van brillar els ulls i de seguida va dir que s\u00ed, que amb molt de gust els guardaria, per\u00f2 tamb\u00e9 va gosar demanar a en Tom\u00e0s si li podia ensenyar alguns dels seus coneixements. En Tom\u00e0s es va sentir reconfortat per la resposta i a la vegada es va emocionar, tant, que es pensava que li havia arribat l\u2019hora. Li costava imaginar que aquella noia tan bonica estigu\u00e9s interessada en tots aquells estris que destil\u00b7laven l\u00edquids i vapors, perqu\u00e8 sovint les noies d\u2019aquell temps tenien el cap en altres coses.<\/p>\n Els pares de l\u2019Elisenda estaven preocupats perqu\u00e8 sempre que podia anava a casa d\u2019en Tom\u00e0s i de vegades s\u2019hi estava fins a altes hores de la nit, sort que en ser una persona d\u2019edat els feia estar tranquils. Ella els deia que ajudava en Tom\u00e0s a la cuina i li endre\u00e7ava algunes coses, quan en realitat ell li ensenyava com fer alguns remeis.<\/p>\n Un dia quan l\u2019Elisenda va anar a casa d\u2019en Tom\u00e0s, ell li va dir: \u201cT\u00e9, Elisenda aquest bagul de dues claus \u00e9s per a tu. El vaig encarregar fer al fuster Perals. A dins hi ha els pergamins i el llibre de Horapolo<\/a><\/em>, nom\u00e9s perqu\u00e8 els guardis, i alguns estris que necessitar\u00e0s per fer el que t\u2019he ensenyat.\u201d<\/p>\n L\u2019Elisenda de contenta el va abra\u00e7ar molt fort i durant bastanta estona. En Tom\u00e0s en aquesta situaci\u00f3 va sentir una pujada emocional inexplicable, un caliu hum\u00e0 tan intens que va ser com si un corrent el\u00e8ctric l\u2019hagu\u00e9s travessat de cap a peus, una sensaci\u00f3 sublim que assimilava a una destil\u00b7laci\u00f3 d\u2019or l\u00edquid.<\/p>\n Tom\u00e0s per un moment va dubtar de la tasca que havia estat realitzant tota la seva vida buscant el gran elixir de la felicitat i de la immortalitat. Li va passar pel cap que potser s\u2019havia equivocat buscant f\u00f3rmules magistrals i que potser el que li hauria calgut fora abra\u00e7ar i deixar-se abra\u00e7ar per una noia com l\u2019Elisenda, perqu\u00e8 aquell contacte f\u00edsic planer i sincer va ser com si de sobte l\u2019univers s\u2019hagu\u00e9s obert de bat a bat. En Tom\u00e0s era poc creient, per\u00f2 des d\u2019aquell dia va saber que si b\u00e9 moriria, no moriria.<\/p>\n L\u2019endem\u00e0 els ve\u00efns comentaven que en Tom\u00e0s l\u2019alquimista havia mort, per\u00f2 l\u2019Elisenda percebia quelcom semblant al que li va passar amb en Bernat, cert que ni ell i ara en Tom\u00e0s no eren all\u00e0 com sempre per\u00f2 s\u00ed que hi eren d\u2019una altra manera.<\/p>\n Els pares de l\u2019Elisenda i ella mateixa van preparar-li un c\u00e0lid acomiadament ve\u00efnal fora de les muralles del Mont Aspre.<\/p>\n Quan l\u2019Elisenda va obrir el bagul que li havia regalat en Tom\u00e0s, va trobar el testament precintat amb un segell de lacre vermell en qu\u00e8 deia que la casa on ell vivia ara era seva. Tamb\u00e9 hi va trobar una nota escrita que li recordava que els pergamins i el llibre de Horapolo<\/em> eren perqu\u00e8 els guard\u00e9s, que l\u2019alqu\u00edmia era complexa i fins i tot perillosa, i li advertia, aquesta vegada per escrit, que estava preparada per elaborar remeis per a moltes de les dol\u00e8ncies humanes, nom\u00e9s amb les virtuts de les plantes i minerals preparats de la manera que havia apr\u00e8s i tamb\u00e9, cosa molt important, per la seva pr\u00f2pia acci\u00f3 i pres\u00e8ncia mentre elaborava el remei pensant a qui anava adre\u00e7at.<\/p>\n \u00a0La\u00a0 vida de l’Elisenda i l’invent de la sutura<\/strong><\/p>\n \u00a0<\/strong>L\u2019Elisenda en heretar la casa d\u2019en Tom\u00e0s el primer que va fer va ser una neteja a fons i endre\u00e7ar les coses posades a les estanteries que li havia fet en Perals. Al pati hi tenia un pou i va cavar la terra per plantar-hi algunes verdures i molt especialment plantes medicinals com farigola, esp\u00edgol, roman\u00ed, poliol, menta, ruda, camamilla, cascall i s\u00e0lvia. Altres plantes com la til\u00b7la, la flor de sa\u00fcc, l\u2019eucaliptus, el ginebr\u00f3 i moltes m\u00e9s, com tamb\u00e9 la trementina, les anava a buscar a fora. Aplicava el que Tom\u00e0s li havia dit, que les plantes que tenien gra, aquests s\u2019havien de posar en nombres senars.<\/p>\n A la porta d\u2019entrada hi va penjar una fusta que hi deia \u201cElisenda\u201d i al costat un morter dibuixat. Tot el dia se\u2019l passava preparant ung\u00fcents o fent destil\u00b7lacions i a la nit anava a dormir a casa dels seus pares.<\/p>\n No va tardar gens que algunes persones del Mont Aspre anessin a casa l\u2019Elisenda, en part tamb\u00e9 perqu\u00e8 el metge que tenien va durar quatre dies, quan va poder va anar a viure a Girona per tenir m\u00e9s oportunitats d\u2019atendre a pacients.<\/p>\n L\u2019Elisenda amb els seus preparats intentava solucionar problemes de dolor muscular deguts al treball o per contusions o desgast d\u2019ossos, mal de queixal, diarrees, insomni, mal d\u2019orella \u2014en especial dels nens petits\u2014 amb gotes de sa\u00fcc, els cucs, els polls, la inapet\u00e8ncia, les males digestions, penellons, dolors menstruals i molts m\u00e9s. Tamb\u00e9 sabia com facilitar la pujada de la llet, com fer baixar la febre molt alta, mitigar els atacs de pedra i per a les intoxicacions per exemple a causa d\u2019un bolet, tenia preparat carb\u00f3 d\u2019alzina passat pel morter que embolicava amb tel de ceba en forma de comprimit. Respecte als cataplasmes el que solia fer era explicar com preparar-los perqu\u00e8 cada persona se\u2019ls pogu\u00e9s aplicar.<\/p>\n Hi havia una cosa en qu\u00e8 l\u2019Elisenda no havia pensat, i era com curar aquelles persones que es presentaven a casa seva amb ferides. D\u2019aix\u00f2 no en tenia experi\u00e8ncia. El que feia era nom\u00e9s netejar el trau, posar-hi una soluci\u00f3 d\u2019ess\u00e8ncia de farigola, tapar-lo amb un drap net i planxat amb la planxa de carb\u00f3 i embolicar la zona amb benes de drap fetes per ella mateixa, eren d\u2019aquelles amb vores de punt de creu perqu\u00e8 no s\u2019esfilagarsessin. L\u2019Elisenda veia que aquelles ferides costaven de curar i algunes tenien tend\u00e8ncia a infectar-se, aix\u00f2 la tenia preocupada.<\/p>\n Qui anava sovint a la seva consulta era l\u2019Arnau, fill del ferrer Isern, i sempre per coses de poca import\u00e0ncia, com una rascada, una contusi\u00f3, un gra… Ella de seguida va veure que eren excuses per\u00f2 no hi donava import\u00e0ncia perqu\u00e8 l\u2019Arnau era un xicot ben plantat i a ella li feia patxoca.<\/p>\n Un dia l\u2019Arnau per compensar les mol\u00e8sties li va proposar fer-li una reixa per a la finestra de l\u2019habitaci\u00f3 que donava al defora, lloc on ella treballa. \u201cD\u2019aquesta manera \u2014li va dir\u2014, podr\u00e0s tenir les finestres obertes.\u201d L\u2019Arnau va fer una aut\u00e8ntica obra d\u2019art i l\u2019Elisenda es va adonar que ell no solament sabia ferrar cavalls.<\/p>\n Un dia l\u2019Elisenda va preguntar a Arnau si sabia d\u2019alg\u00fa que an\u00e9s a la pineda de la platja perqu\u00e8 all\u00e0 hi creixia la flor de Sant Joan i la necessitava per fer alguns preparats. L\u2019Arnau sense dubtar-ho ni una mica li va dir:<\/p>\n \u2014Si vols t\u2019hi porto jo.<\/p>\n \u2014Tu m\u2019hi vols portar, com?<\/p>\n \u2014Amb la Linda, una euga que tenim a casa. La hi van regalar al meu pare perqu\u00e8 estava restrunyida<\/em> de tant treballar i se la volien treure del damunt. Ara, ben tractada, ha millorat molt, \u00e9s un animal agra\u00eft com pocs \u2014va dir-li l\u2019Arnau.<\/p>\n Van quedar que hi anirien el dia 24 de juny cap al vespre, perqu\u00e8 era durant la nit de Sant Joan, la m\u00e9s llarga de l\u2019any, quan les plantes estan al seu punt, quan guarden totes les seves propietats.<\/p>\n L\u2019Arnau va passar a buscar l\u2019Elisenda a casa dels seus pares. Ella va sortir vestida amb una faldilla llarga de color beix i una brusa de color negre bastant cenyida que li feia ressaltar la silueta. L\u2019Arnau anava vestit amb una camisa blanca de tela fina, d\u2019aquelles que es passen pel cap. Van pujar tots dos al cavall sense muntura i a la baixada de Mont Aspre l\u2019Arnau va dir a l\u2019Elisenda: \u201cAgafa\u2019t b\u00e9 a la meva cintura\u201d. El cavall baixava a poc a poc i l\u2019Elisenda va tenir ocasi\u00f3 de sentir l\u2019olor que feia l\u2019Arnau, una olor agradable d\u2019home.<\/p>\n Quan ja s\u2019havien endinsat al cam\u00ed que duia a la platja, l\u2019Arnau va manar a la Linda que an\u00e9s al galop, l\u2019Elisenda es va arrapar encara m\u00e9s fort a l\u2019esquena de l\u2019Arnau i ell sentia el seu cos esponj\u00f3s i el seu al\u00e8 calent al clatell. A m\u00e9s, quan venia una r\u00e0fega lateral de vent els cabells de l\u2019Elisenda, que aquell dia duia solts, voleiaven per la cara de l\u2019Arnau, que, a m\u00e9s d\u2019experimentar tota la resta, sentia l\u2019olor d\u2019esp\u00edgol dels seus cabells.<\/p>\n L\u2019Arnau va tornar a dir: \u201cAgafa\u2019t fort\u201d. Havia intu\u00eft que la Linda faria un llarg salt per franquejar un rierol d\u2019aigua que travessava el cam\u00ed i el va fer. En aquells segons que la Linda no va tocar de peus a terra, ambd\u00f3s van sentir que volaven, com si anessin en un cavall alat.<\/p>\n Arribats a la pineda de la platja van recollir les flors de Sant Joan i d\u2019altres que l\u2019Elisenda coneixia, tamb\u00e9 senissos \u00fatils per cauteritzar petites ferides. Van anar a la platja del Rac\u00f3 per recollir sal iodada en unes roques que s\u2019omplien d\u2019aigua de mar i s\u2019evaporava. Tota la nit van tenir claror i havien tret el bocal i les regnes de la Linda perqu\u00e8 se sent\u00eds lliure.<\/p>\n De lluny veien com la Linda es posava fins a mig cos dins l\u2019aigua de mar i saltava entrant i sortint com una cabra boja, tirava coces amb les potes del darrere i renillava de contenta. Despr\u00e9s van veure com marxava al galop en direcci\u00f3 a la gola del Ter, potser per beure aigua dol\u00e7a.<\/p>\n Ells mentrestant van seure a la sorra per menjar quelcom que l\u2019Elisenda duia dins el sac de les herbes, era un sac fet amb corretges que permetia penjar-lo a l\u2019esquena. Despr\u00e9s d\u2019estar una estona comparant-se els peus, els d\u2019ell enormes i els d\u2019ella petits, l\u2019Arnau es va armar de valor i va fer un pet\u00f3\u00a0 a la galta. Ella, que no deixava mai les coses a mitges, li va tornar el pet\u00f3, per\u00f2 aquest va ser llarg amb un carrisqueig sonor que va acabar amb un \u201cmu\u00e0!\u201d. I despr\u00e9s va exclamar: \u201cQue maco que ets!\u201d L\u2019Arnau per uns instants va pensar que estava somiant.<\/p>\n Quan ja comen\u00e7ava a despuntar el sol, l\u2019Arnau es pos\u00e0 els dits a la boca i va fer un xiulet tan agut que al cap de poc tenien la Linda al seu costat. L\u2019Elisenda va suggerir: \u201cI si no li posem les regnes per tornar?\u201d. Aix\u00ed ho van fer. La Linda per primera vegada a la seva vida caminava lliure de ferros a la boca. A difer\u00e8ncia de l\u2019anada aquesta vegada la Linda anava a pas lent, possiblement cansada de passar-se tota la nit saltant a la platja, o potser perqu\u00e8 cap dels tres tenia pressa que s\u2019acab\u00e9s aquella meravellosa nit. L\u2019Elisenda recolzava una galta a l\u2019esquena de l\u2019Arnau, que sentia la seva respiraci\u00f3, i amb l\u2019altra orella sentia el caminar harm\u00f2nic de la Linda. Va afluixar les mans de la cintura de l\u2019Arnau i ell li va dir: \u201cElisenda, ves no t\u2019adormis que pots caure.\u201d Ella va respondre: \u201cNo, no dormo pas.\u201d<\/p>\n Van aturar-se a l\u2019abeurador del peu del Mont Aspre i mentre la Linda bevia l\u2019Arnau va agafar les mans de l\u2019Elisenda i amb la seva mirada dirigida als ulls d\u2019ella, que eren m\u00e9s clars i verdosos que no pas a l\u2019hivern, li va dir: \u201cElisenda, no et pots imaginar que feli\u00e7 que em faries si et volguessis casar amb mi. T\u2019estimo tant!\u201d L\u2019Elisenda li va dir que s\u00ed. I aquesta vegada l\u2019Arnau li va fer un pet\u00f3 art\u00edstic, com la reixa.<\/p>\n Una vegada casats van viure a casa de l\u2019Elisenda i al cap de deu mesos els arribava un petit Arnau. Un dia al vespre quan el nen era a dormir i ella sovint tenia el costum de seure a la falda de l\u2019Arnau per conversar una estona, li va dir:<\/p>\n \u2014Arnau, podries preguntar al teu pare si li aniria b\u00e9 donar-nos una d\u2019aquelles monedes d\u2019or que t\u00e9?<\/p>\n \u2014Per a qu\u00e8 la vols? \u2014va preguntar Arnau.<\/p>\n \u2014Perqu\u00e8 la podries aplanar ben aplanada i fer-ne cinc o sis agulles ben fines de dotze mil\u00b7l\u00edmetres de llarg i amb cabota. Serien per cosir ferides.<\/p>\n \u2014Aix\u00f2 ho has llegit en algun dels teus llibres o t\u2019ho est\u00e0s inventant?<\/p>\n \u2014\u00c9s una idea que fa temps em balla pel cap \u2014li va respondre l\u2019Elisenda.<\/p>\n L\u2019Arnau li va dir que les hi faria. Va acabar de polir aquelles peces tan diminutes comparades amb les seves mans, a casa, tot seguint els consells de l\u2019Elisenda.<\/p>\n Un dia ella amb un tros de carn va assajar la sutura i va veure que\u00a0 una vegada tensats el fils posats com mostra\u00a0 l’esquema\u00a0 que presentem, la pr\u00e0ctica era efectiva, despr\u00e9s va rentar b\u00e9 les agulles amb sab\u00f3 fet per ella mateixa i les va guardar submergides en esperit de vi juntament amb fil de cosir.<\/p>\n Coses del dest\u00ed, un dia l\u2019Arnau mentre reballava a la ferreteria, va sentir uns crits, va sortir a fora i va veure l\u2019esquilador de cavalls, un valenci\u00e0 que venia una vegada a l\u2019any a Mont Aspre, discutint amb un seu ve\u00ed. De sobte l\u2019esquilador es treu de la faixa una navalla, l\u2019obre i en surt una fulla llarga i brillant: \u201cO me pagas lo que te pido o te llevas una pu\u00f1alada trapera\u201d. <\/em>L\u2019Arnau en escoltar aquelles paraules s\u2019apropa a l\u2019esquilador i li diu: \u201cEh, eh, a ver lo que usted hace!<\/em>\u201d El de la navalla li respon: \u201cY a<\/em> ti qui\u00e9n te ha mandado entrometerte en mis asuntos<\/em>?<\/em>\u201d Va, i sense m\u00e9s a sang freda li fa un tall a la part alta del bra\u00e7. L\u2019Arnau li diu: \u201cSer\u00e1s hijo de la grand\u00edsima…! Voy a hacerte una cara nueva<\/em>.\u201d Sort d\u2019en Coromines i del seu pare, que el van retenir i li van dir: \u201cDeixa\u2019l estar, no li diguis res. Va, anem, no veus quins ulls fa?, est\u00e0 fora de si.\u201d<\/p>\n L\u2019Arnau va arribar a casa sagnant i l\u2019Elisenda el que no s\u2019esperava \u00e9s que fos amb Arnau amb qui prov\u00e9s per primer cop la seva sutura. El va tranquil\u00b7litzar, es va rentar les mans i tot seguit la ferida i li va dir: \u201cEstirat sobre la taula de la cuina.\u201d L\u2019Arnau ho va fer per\u00f2 no les tenia totes i li va dir: \u201cElisenda, ves amb compte amb el que far\u00e0s, que no estem encara a Sant Mart\u00ed.\u201d<\/p>\n Per acabar de posar les coses m\u00e9s dif\u00edcils, l\u2019Arnau petit, que voltava per la casa diu:<\/p>\n \u2014Mama, qu\u00e8 li far\u00e0s al papa?<\/p>\n \u2014Res. Li cosir\u00e9 la ferida.<\/p>\n \u2014Amb qu\u00e8?<\/p>\n \u2014Ja ho veur\u00e0s.<\/p>\n Tot plegat creava un ambient intrigant. Era poc habitual que una persona s\u2019estir\u00e9s sobre la taula de la cuina. L\u2019Elisenda primer va posar un drap net impregnat d\u2019ess\u00e8ncia de cascall sobre la ferida a fi d\u2019insensibilitzar una mica la pell. Va clavar la primera agulla i Arnau va exclamar \u201ccollons!\u201d, i ella li va respondre \u201ctranquil, Arnau, t\u2019ha fet mal perqu\u00e8 \u00e9s la primera de la punta\u201d. Va ser cert perqu\u00e8 en les altres quatre \u2014que en realitat van ser vuit\u2014 punxades el dolor va ser m\u00e9s tolerable.<\/p>\n Tenia cada una de les agulles preparades amb un fil lligat a la cabota, un\u00a0 dels fils\u00a0 era llarg i\u00a0 l’altre de curt, va travessar les dues\u00a0 cares de la pell per la zona central de la ferida i va fer passar el fil m\u00e9s llar per sota de la\u00a0 la punta de l’agulla que sortia per l’altre costat i va tensar el fil per\u00a0 estirar la pell fins que quedes unida a la del altre costat, va fer una altra passada de fil\u00a0 i el va\u00a0 lligar al fil m\u00e9s curt a la cabota fent-hi dos nusos .\u00a0 Va anar fent el mateix procediment a les altres zones el tall intercalat ho de forma repartida per la ferida a fi d’evitar que\u00a0 no sagn\u00e8s tant mentre treballava.<\/p>\n \u00a0A la zona de la punta i perqu\u00e8 no punxes la pell hi va posar un petit drap doblegat que fes de coix\u00ed. L\u2019Arnau va aixecar el cap i va dir: \u201cHa quedat molt b\u00e9, aix\u00f2, poc que m\u2019ho pensava. Elisenda, et felicito! Aquest \u00e9s el cosit Elisenda!\u201d<\/p>\n L\u2019Elisenda va manar a l\u2019Arnau petit que feia uns ulls com unes taronges que li port\u00e9s la bossa de les benes, ell va anar corrent a buscar-les, potser va sentir que podia fer alguna cosa en aquella situaci\u00f3 tan especial. L\u2019Elisenda va posar un drap impregnat d\u2019una subst\u00e0ncia espec\u00edfica a sobre de la ferida i li va embolicar el bra\u00e7. Despr\u00e9s va dir-li que havia d\u2019estar uns dies movent-lo al m\u00ednim possible.<\/p>\n L\u2019Arnau amb tot el que li havia passat va sentir una pujada afectiva i va agafar l\u2019Elisenda per darrere mentre ella endre\u00e7ava les coses. Ella li va treure les mans de sobre i li va dir: \u201cT\u2019he dit que havies d\u2019estar quiet.\u201d Sort que l\u2019Arnau es va interessar pel seu pare i no parava de preguntar-li per qu\u00e8 un esquilador el volia matar. Aix\u00f2 el va ajudar a treure\u2019s del cap l\u2019Elisenda.<\/p>\n Al cap de deu dies li va retirar les agulles d\u2019or i li va dir que podia fer vida normal. Llavors l\u2019Arnau nom\u00e9s feia que cantar les gl\u00f2ries de la seva dona i ensenyava la ferida cicatritzada a tothom que trobava. Els altres se la miraven atentament per veure si hi descobrien algun defecte, per\u00f2, en ser perfecta, el prestigi de l\u2019Elisenda va augmentar.<\/p>\n M\u00e9s endavant va demanar a l’Arnau si li podia\u00a0 donar una mica de curvatura a les agulles, veia que rectes li costava fer-les passar d’un costat a l’altre. Tamb\u00e9 necessitava un\u00a0 estri\u00a0 que ella s’imaginava per\u00f2, no gosava demanar-li en Arnau que li fes perqu\u00e8 ella veia que era complicat. Amb tot, no parava d’assajar.<\/p>\n La vida\u00a0 que duien encara que fos sencilla els hi fluia\u00a0 i veien la possibilitat de fer moltes,\u00a0 fins i tot esperaven un segon fill.<\/p>\n Un dia van arribar a Mont Aspre tres homes a cavall. L\u2019un era un dignatari de la demarcaci\u00f3 de Girona i els altres eren els de seguretat. Havien vingut per fer una visita al senyor del castell, amb qui eren amics. El personatge m\u00e9s important anava vestit amb roba luxosa de seda i amb una capa de vellut de color vermell m\u00e9s el barret i l\u2019espasa.<\/p>\n Quan aquell senyor va ser davant de ca l\u2019Elisenda\u00a0 va baixar del cavall, els altres dos no.<\/p>\n \u2014Aix\u00ed que tu ets l\u2019Elisenda.<\/p>\n \u2014S\u00ed, jo mateixa \u2014va respondre.<\/p>\n \u2014Vaja, vaja! \u2014va exclamar\u2014. T\u00e9 moltes coses per aqu\u00ed?<\/p>\n I sense demanar perm\u00eds va entrar a la casa. Mig ajupit s\u2019ho anava mirant tot i a la vegada exclamava \u201ccaram, caram!\u201d.<\/p>\n \u2014I aix\u00f2 qu\u00e8 \u00e9s? \u2014va preguntar.<\/p>\n \u2014Un destil\u00b7lador \u2014va respondre l\u2019Elisenda.<\/p>\n \u2014Per fer qu\u00e8?<\/p>\n \u2014Per destil\u00b7lar l\u2019ess\u00e8ncia de les plantes.<\/p>\n \u2014Caram, caram! Qu\u00e8 cobra per fer aquesta feina?<\/p>\n \u2014Res. Les persones que venen si poden ho compensen amb coses de la collita.<\/p>\n \u2014Vaja, vaja. Aquell home vell que vivia aqu\u00ed li va ensenyar aquestes coses? \u2014va continuar dient.<\/p>\n \u2014Vol dir en Tom\u00e0s?<\/p>\n \u2014Qu\u00e8 s\u00e9 jo com es deia!<\/p>\n \u2014Doncs s\u00ed, va ser en Tom\u00e0s qui me\u2019n va ensenyar.<\/p>\n \u2014Escolta, nena, i tamb\u00e9 et va explicar com estovar les pedres?<\/p>\n \u2014No, aquest era un tema que a mi no m\u2019interessava.<\/p>\n \u2014Vaja, vaja.<\/p>\n \u00a0Va sortir al carrer sense dir res m\u00e9s, va pujar al cavall i se\u2019n van anar.<\/p>\n L\u2019Elisenda era conscient que havia mentit al dignatari perqu\u00e8 ella havia vist manipular la pedra i com havien introdu\u00eft un tipus de pasta entre les juntes d\u2019algunes d’elles o b\u00e9\u00a0 creaven configuracions\u00a0 estranyes.<\/p>\n L\u2019Arnau petit, que estava a casa, va preguntar:<\/p>\n \u2014Mare qui era aquell home que ha vingut, era un rei de Nadal?<\/p>\n \u2014No, era un dignatari.<\/p>\n \u2014Qu\u00e8 \u00e9s un dignatari? \u2014continu\u00e0 preguntant.<\/p>\n \u2014Un governant \u2014va dir-li l\u2019Elisenda.<\/p>\n \u2014I qu\u00e8 \u00e9s un governant?<\/p>\n \u2014Aix\u00f2 t\u2019ho explicar\u00e9 un altre dia. Ara no ho entendries.<\/p>\n L\u2019Elisenda, que era molt intu\u00eftiva, va tenir un presagi poc favorable fruit d\u2019aquella visita. Era com si els governants volguessin constr\u00e8nyer m\u00e9s als vassalls a partir del treball que es feia a Mont Aspre, quan la gent tenia poc m\u00e9s que per viure. Percebia com un possible pas enrere envers al fet de gaudir de la esponjossitat\u00a0 de la vida.<\/p>\n Nota<\/p>\n Hem utilitzat la paraula sutura<\/em> tal com es diu avui dia, per\u00f2 en realitat era el cosit Elisenda. Ho hem fet per no confondre la paraula amb un cosit de roba.<\/p>\n La paraula \u2018restrunyit\u2019 \u2018restrunyida\u2019 a Pals encara \u00e9s utilitzada.<\/p>\n V\u00e1rem rebre l’inter\u00e8s d’una persona en llegir aquesta narraci\u00f3, per\u00f2 tenia dificultats de lectura, motiu pel que\u00a0 l’escriptora i actriu Olga Cerc\u00f3s va tenir la gentilessa de posar-hi la seva veu.\u00a0 La felicitem i li lliurem el nostre agraiment.<\/p>\n \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0trilogia-1-veu<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0trilogia-2<\/a>\u00a0 \u00a0trilogia-3<\/a><\/p>\n \n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En aquest text s’hi ha posat veu\u00a0 i\u00a0 es pot escoltar al final de la p\u00e0gina. En Bernat i l\u2019Elisenda \u00a0La llegenda \u00e9s una narraci\u00f3 de fets fant\u00e0stics transmesos per la tradici\u00f3 que poden estar basats en algun personatge real per\u00f2 deformat o magnificat per la fantasia o l\u2019admiraci\u00f3. Aquesta \u00e9s la hist\u00f2ria del que…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,17],"tags":[1282,1281,1277,1280,1846,1283,1321,1284,1320],"class_list":["post-10606","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-diversos","category-pals","tag-alquimia","tag-elisenda","tag-llegenda","tag-mont-aspre","tag-pals","tag-sutura-elisenda","tag-text-llegit","tag-trilogia","tag-veu-olga-cercos"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/10606"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=10606"}],"version-history":[{"count":44,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/10606\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10615,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/10606\/revisions\/10615"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=10606"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=10606"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=10606"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/Medes-150x150.jpg\" "\\"medes\\"")
<\/a>![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/Erosi\u00f3-Bernat-150x150.jpg\" "\\"erosio-bernat\\"")
<\/a>![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/Mur-de-Pals-150x150.png\" "\\"mur-de-pals\\"")
<\/a>![\"El](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/Morter-2-150x150.jpg\" "\\"morter-2\\"")
<\/a>![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/Pedra-en-forma-de-volta-150x150.jpg\" "\\"pedra-en-forma-de-volta\\"")
<\/a>TEXT PASSAT A VEU<\/span><\/h4>\n
![\"Olga](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/Olga-Cerc\u00f3s-150x150.jpg\" "\\"olga-cercos\\"")
<\/a>\u00a0 \u00a0La narraci\u00f3 esta en\u00a0 tres parts i per escoltar-la clicar a:<\/p>\n