![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2021\/08\/Parc-Natural.png\" "\\"parc-natural\\"")
<\/a>Si b\u00e9 com hem esmentat no podem donar detalls sobre l\u2019inici de l\u2019Associaci\u00f3 de Suport Forestal, s\u00ed que podem comentar algunes experi\u00e8ncies viscudes. Un grup de socis els caps de setmana dels mesos d\u2019estiu es coordinaven per fer rondes per les Gavarres, en especial per camins m\u00e9s transitats i tamb\u00e9 en zones d\u2019esbarjo on de vegades algunes persones feien trobades.<\/p>\n
Acomplien la funci\u00f3 de persuadir aquests grups que evitessin fer foc per fer una costellada o coure aliments. Els deien que la multa seria m\u00e9s costosa que no pas si anaven al restaurant, segons comentaris que havia escoltat m\u00e9s d\u2019una vegada als gu\u00e0rdies municipals que s\u2019havien presentat al lloc de la xefla. En aquells anys encara no existien els m\u00f2bils per avisar les autoritats per\u00f2 s\u00ed que hi havia aparells de radioaficionat.<\/p>\n En una ocasi\u00f3 el Consell Comarcal i l\u2019Associaci\u00f3 de Suport Forestal van organitzar una jornada de neteja de les Gavarres. M\u2019hi vaig apuntar i d\u2019aquella feta en vaig sortir esllomada dos dies. Els grups de neteja ens vam trobar a les vuit del mat\u00ed a Cru\u00eflles i des d\u2019all\u00e0 ens vam repartir per diferents zones de la muntanya amb l\u2019objectiu de trobar-nos a dalt dels Metges.<\/p>\n El grup amb qu\u00e8 anava \u00e9rem tres homes i jo. Un era el conductor d\u2019un Rover amb remolc per posar-hi les deixalles que tr\u00e8iem del bosc. Aquests nois amb qui formava equip i an\u00e0vem a peu, a un li deien Senglar i a l\u2019altre Bardissa. Jo els vaig dir que em podien dir Rosa.<\/p>\n Mai m\u2019hauria imaginat que al bosc a m\u00e9s de vegetaci\u00f3 hi pogu\u00e9s haver tants abocaments de diferent naturalesa. A la cuneta d\u2019un tram de la carretera de Calonge que vam resseguir, hi vam arreplegar llaunes de begudes, llantes de cotxes, retrovisors, parafangs, pneum\u00e0tics i vam veure que alguns pins estaven pelats o els mancava un tros, mostra que en aquella carretera s\u2019hi feien ral\u00b7lis.<\/p>\n Vam trobar g\u00e0bies de conills, bidons \u2014en un encara hi havia benzina\u2014, llaunes de begudes, ampolles, bosses de pl\u00e0stic, roba, electrodom\u00e8stics i curiosament tamb\u00e9 vaig trobar una bossa amb medicaments sense obrir i amb la c\u00f2pia de la recepta feta pel metge i el nom del malalt. Potser la van llen\u00e7ar sense voler-ho, o qui sap si expressament.<\/p>\n A en Bardissa sovint se\u2019l perdia de vista i com que es ficava en llocs molt enrevessats vaig descobrir per qu\u00e8 li deien Bardissa. (1) En una ocasi\u00f3 no el v\u00e8iem per\u00f2 el vam sentir que cridava: \u201cNois! He trobat un bar!\u201d Un bar? Al bosc? S\u00ed, tenia ra\u00f3, es veu que un cotxe suposadament amb remolc va descarregar les ampolles d\u2019un bar en un terrapl\u00e8. Entre tots quatre vam fer una cadena humana i vam anar recollint totes les ampolles.<\/p>\n Al migdia v\u00e0rem arribar als Metges i el Consell Comarcal va tenir la gentilesa d\u2019invitar-nos a dinar al restaurant, a sota del magn\u00edfic llentiscle. Vam agrair la defer\u00e8ncia perqu\u00e8 era evident que calia recuperar energies.<\/p>\n Vaig preguntar al company per qu\u00e8 li deien Senglar. Va respondre perqu\u00e8 menjava glans, li\u2019n portaven de Gal\u00edcia i eren dol\u00e7os. Sovint en portava un grapat a la butxaca. No em van posar cap sobrenom per\u00f2 hauria estat b\u00e9 anomenar-me Esllomada.<\/p>\n Les deixalles que hav\u00edem recollit els diferents grups les vam deixar en una zona prop de la llera del Dar\u00f3 per despr\u00e9s ser transportades a un altre lloc i segons van comentar consider\u00e0vem que hav\u00edem recollit entre totes les colles, m\u00e9s de dues tones de residus, un fenomen ambiental que fins aquell moment m\u2019era del tot desconegut.<\/p>\n Nota<\/p>\n (1) \u00c9s evident que alguns fets sembla que estiguin sincronitzats, perqu\u00e8 fa poc mentre\u00a0 conversava\u00a0 amb Pon\u00e7 Sabat\u00e9 va sortir a tema d’en Bardisa, b\u00e9, Joan Garriga,\u00a0 Pon\u00e7 em va explicar que Joan\u00a0 havia rebut aquest mot perqu\u00e8 un dia\u00a0 el cami\u00f3 que duia se li qued\u00e0\u00a0 atrevesat en mig d’ un cam\u00ed bastant estret. El van ajudar a fer les maniobres per veure si el podien adre\u00e7ar, posant fins i tot\u00a0 pedres a les rodes del darrera, fins\u00a0 que el cami\u00f3 va llisc\u00e0 terraple\u00a0 avall queient\u00a0 entremig\u00a0 dels matols i de\u00a0 les bardises. D’aqu\u00ed\u00a0 li va venir el mot d’en bardisa, comentar que ara en Joan ha de tindre uns vuitanta anys.<\/p>\n \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0——————————-<\/p>\n Avui dia 13 de desembre del 2024 diada de Santa Ll\u00facia\u00a0 d\u00eda que les mosdistes celebraven la seva festa patronal que a m\u00e9s coincideix que en aquesta diada, b\u00e9 el diumenge, l’Aplec de Santa Ll\u00f9cia a l’ermita de Santa Llusia de les\u00a0 Gavarres al teme de la Bisbal.<\/p>\n S`ha donat la coincidencia que avui llegis al diari digital L’Aguait la\u00a0 noticia que els estudiants de quart d’ESO\u00a0 de l’Institut de la Bisbal havien anat a recollir residuos a les Gavarres, tasca que est\u00e0 enmarcada dins el programa d’acci\u00f3 comunitaria que es fa en hores lectives.<\/p>\n<\/a><\/a>