{"id":11476,"date":"2021-08-29T12:02:41","date_gmt":"2021-08-29T10:02:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=11476"},"modified":"2024-09-29T11:33:09","modified_gmt":"2024-09-29T09:33:09","slug":"centre-destudis-del-mar-de-begur-i-nereo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=11476","title":{"rendered":"Nereo, Centre d\u2019Estudis del Mar de Begur"},"content":{"rendered":"

Fa poc, explicava que havia estat s\u00f2cia de l\u2019Associaci\u00f3 de Suport Forestal de la Bisbal<\/a>. Despr\u00e9s tamb\u00e9 vaig recordar que\u00a0 contribuia amb una quota a fi d’ajudar al centre\u00a0\u00a0Nereo,<\/a> una associaci\u00f3 creada conjuntament amb el Centre d\u2019Estudis del Mar que treballava per a la preservaci\u00f3 del medi ambient, en especial per la \u00a0recuperaci\u00f3 de la tortuga marina mediterr\u00e0nia.[1]<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a>
Tortuga de pedra que hi ha al jard\u00ed de mas d’en Pinc<\/figcaption><\/figure>\n

Nereo va iniciar la seva activitat el setembre de l\u2019any 1990. La not\u00edcia va ser publicada al Diari de Girona<\/em> el 9 de setembre del 1990. Entre els responsables de la iniciativa hi havia dos bi\u00f2legs i un economista. Mart\u00ed Boada, com a representant de la Generalitat, va fer una confer\u00e8ncia en qu\u00e8 explicava la necessitat de preservar el medi natural.<\/p>\n

El centre va ser ubicat al mas d\u2019en Pinc, al puig d\u2019en Subert de Begur,[2]<\/a> mas que data dels segles XVI-XVII amb la caracter\u00edstica de disposar d\u2019 una torre de defensa des d\u2019on es visualitza bona part de la costa begurenca.<\/p>\n

L\u2019esmentat mas va ser popular perqu\u00e8 l\u2019any 1961 havia estat adquirit per la ballarina de flamenc Carmen Amaya i Amaya<\/a> (Barcelona, 1913-Begur, 1963),\u00a0 tamb\u00e9 rebia el mot de ‘La Capitana’,(a) dissortadament nom\u00e9s en va poder gaudir\u00a0 dos anys d\u2019aquets indret . Segons El Punt<\/em> del dia 9 de setembre del 1990 el mas disposava d\u2019una superf\u00edcie de terreny de 1.626 m2<\/sup> i 688 m2<\/sup>edificats. Podem observar com ballava i feia els seus ‘zapateaos’ Carmen Amaya a alguns dels\u00a0 diversos\u00a0\u00a0v\u00eddeos<\/a>\u00a0que\u00a0 han estat incorporats a YouTube i , tamb\u00e9 veure inclos a vista d’ocell\u00a0 imatges de la seva finca\u00a0 fetes en format\u00a0 v\u00eddeo\u00a0 per Producciones Javier<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a>
Mas d’en Pinc o de Carmen Amaya amb la seva figura esculpida.<\/figcaption><\/figure>\n

Despr\u00e9s de la mort de l\u2019artista la propietat va passar a ser de l\u2019Ajuntament de Begur, que m\u00e9s tard hi va ubicar el Centre d\u2019Estudis del Mar, que treballava unit amb Nereo i conjuntament van crear un macroaquari per a l\u2019estudi i rehabilitaci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies marines.<\/p>\n

Van habilitar una zona entre les platges de sa Riera i Aiguafreda properes als indrets anomenats ses Mines, illa de la Creu i Punta del Mal Entrar, on va ser adaptat tamb\u00e9 per a la protecci\u00f3 i reproducci\u00f3 de tortugues marines. Es diu que tenia 25.000 m2<\/sup> i que amb ajut d\u2019un bi\u00f2top es podien transmetre imatges des del fons mar\u00ed. Tamb\u00e9 va ser capacitada una zona per a la pr\u00e0ctica de la pesca artesanal. Segons El Punt<\/em> del 9-9-1990 el projecte va ascendir a 40 milions de pessetes.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Spai al\u00a0 mas d’en Pinc<\/figcaption><\/figure>\n

Com que hem trobat poca informaci\u00f3 a internet sobre Nereo vam fer una visita a l\u2019antic mas de Carmen Amaya. Actualment hi ha les oficines de l\u2019\u00e0rea de Medi Ambient de l\u2019Ajuntament de Begur que rep el nom de Espai, escrit Spai \u00a0mas d\u2019en Pinc, indret on es fan diverses activitats<\/a> relaciones amb la protecci\u00f3 del medi ambient, tant aqu\u00e0tic com forestal. Ens va atendre Francesc Xavier Turr\u00f3, t\u00e8cnic de l\u2019esmentada \u00e0rea, que molt amablement va ensenyar-nos l\u2019interior del mas d\u2019en Pinc on es poden veure algunes imatges de Carmen Amaya i tamb\u00e9 material que pertanyia al Centre d\u2019Estudis del Mar i Nereo. En preguntar des de quan s\u2019estan a mas d\u2019en Pinc, ens diuen que de l\u2019any 2016. \u00a0Possiblement m\u00e9s endavant trobarem d’altres dades que puguin complementar informaci\u00f3 envers\u00a0\u00a0Nereo<\/a>,\u00a0 escrit en catal\u00e0 Nereu\u00a0 nom d’un d\u00e9u mari que era fill de Pontos i de Gea.<\/p>\n

Adjuntem una imatge que est\u00e0 exposada al Mas Pinc junt amb alguna altra pertinen\u00e7a de Carmen Amaya, no ha estat fins ara al mes de mar\u00e7 l’any 2022 que hem pogut identificar\u00a0 la primera persona de l’ esquerra gr\u00e0cies a la informaci\u00f3 obtinguda de la\u00a0 terrassenca Carmen Sala Gaudier,\u00a0 ens ha\u00a0 dit\u00a0 que \u00e9s el doctor\u00a0 especialista en urologia Antoni Puigvert i Gorro<\/a>. (1905-1990).<\/p>\n

M\u00e9s avall tamb\u00e9 djuntem el retall d\u2019una cr\u00f2nica de Jordi Dalmau titulada \u201cEls colors de Nereo\u201d que ens parla del centre i va ser publicat al\u00a0Diari de Girona<\/em>\u00a0el 21-9- 2000. Tamb\u00e9 es pot consultar la refer\u00e8ncia en l\u2019apartat de notes.[3]<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a>
\u00a0 D’esquerra a dreta\u00a0 Dr. Antoni Puigvert, Carmen Amaya, Salvador Dal\u00ed\u00a0 i Gala , imatge que est\u00e0\u00a0 exposada a mas d’en Pinc.<\/span><\/figcaption><\/figure>\n

Recentment hem localitzat dues imatges corresponents a un acte cultural\u00a0 organitzat per parlar del medi natural\u00a0 i\u00a0 de la necessitat que aquest fos\u00a0 preservat,\u00a0 es va celebrar\u00a0 al jard\u00ed de Carmen Amaya en aquell moment Centr d’Estudis del Mar.
\n\"\"<\/a><\/p>\n

\n
\"\"<\/a>
Aperitiu o dinar al jard\u00ed de Nereo<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

<\/div>\n
\n
\"\"<\/a>
Medalla d’Or de Carmen Amaya, col\u00b7lecci\u00f3 de Rosend Casanova<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n

 <\/p>\n

A la Revista del Baix Empord\u00e0 n\u00famero 85 de l’any 2024, Rossend Casanova, President de la Societat Catalana d’Estudis Nummism\u00e0tic (IEC) va publicar l’article titulat : Medalles del Baix Empord\u00e0. un art al palmell de la m\u00e0.<\/em> A la p\u00e0gina n\u00famero 88 hi ha la imatge d’una medalla d’Or del Circulo de Bellas Artes de Madrid dedicada a Carmen Amaya (1956), bailaora barcelonina que resid\u00ed a Begur. Col\u00b7lecci\u00f3 particular,\u00a0 aquesta \u00e9s la informaci\u00f3 que conta al peu de la imatge.<\/span><\/p>\n

<\/div>\n
<\/div>\n
Notes<\/div>\n
\n
\n

[1]<\/a> Sempre he tingut una especial sensibilitat pels animals i la natura. Penso que em vaig fer s\u00f2cia de Nereo en saber que tortugues marines morien entre xarxes i d\u2019altres per confondre una bossa de pl\u00e0stic amb una medusa.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

[2]<\/a> El fet que el puig rebi el nom de Puig d\u2019en Subert ens ha fet pensar que les alzines sureres reben el nom cient\u00edfic Quercus suber<\/em>,<\/a> fet ens estaria indicant que la zona era un bosc d\u2019alzines, tot i que a mas Pinc alg\u00fa hi ha suggerit un pi que tinguessin al mas, que tamb\u00e9 podria ser perqu\u00e8 s\u00f3n dues esp\u00e8cies vegetals que conviuen plegades.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

[3]<\/a> \u201cLa preservaci\u00f3 del medi mar\u00ed\u201d. Revista de Palafrugell<\/em> 1-3-2007<\/span><\/p>\n

(a)\u00a0 Carme Amaya\u00a0 rebia el mot de ‘La Capitana’ i\u00a0 l’altre\u00a0 ballarina\u00a0 de flamenc tamb\u00e9\u00a0 altament famosa, la Lola Flores, l’anomenaven ‘La Faraona’ \u00c9s curi\u00f3s aquest fet.<\/span><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa poc, explicava que havia estat s\u00f2cia de l\u2019Associaci\u00f3 de Suport Forestal de la Bisbal. Despr\u00e9s tamb\u00e9 vaig recordar que\u00a0 contribuia amb una quota a fi d’ajudar al centre\u00a0\u00a0Nereo, una associaci\u00f3 creada conjuntament amb el Centre d\u2019Estudis del Mar que treballava per a la preservaci\u00f3 del medi ambient, en especial per la \u00a0recuperaci\u00f3 de la…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[11,281,16,32],"tags":[1856,1378,1898,1377,1379,1375,1897],"class_list":["post-11476","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-baix-emporda-xemeneies-industrials","category-begur","category-la-bisbal-demporda","category-miscel-lania","tag-begur","tag-carmen-amaya","tag-centre-destudis-del-mar","tag-estudis-del-mar","tag-mas-den-pinc","tag-nereo","tag-rossend-casanovas"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/11476"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=11476"}],"version-history":[{"count":54,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/11476\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11504,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/11476\/revisions\/11504"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=11476"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=11476"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=11476"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}