{"id":11838,"date":"2021-12-06T19:47:47","date_gmt":"2021-12-06T17:47:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=11838"},"modified":"2022-01-15T19:31:46","modified_gmt":"2022-01-15T17:31:46","slug":"un-poema-de-julio-gimenez-1954","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=11838","title":{"rendered":"Un poema de Julio Gim\u00e9nez, 1954"},"content":{"rendered":"

L\u2019any 2016 un grup d\u2019infermeres junt amb la Delegaci\u00f3 del Col\u00b7legi d\u2019Infermeres del Vall\u00e8s Occidental<\/a> v\u00e0rem celebrar el Dia Internacional de les Infermeres, i entre els actes s\u2019inclo\u00efa una visita a peu a dos antics centres sanitaris de la ciutat, el primer era al claustre de l\u2019Hospital de Sant Ll\u00e0tzer i la segona a l\u2019antiga \u201cCiudad Sanatorial\u201d, que est\u00e0 a les afores de Terrassa i que era un sanatori antitubercul\u00f3s, que posteriorment va ser anomenat Hospital del T\u00f2rax de Terrassa. Despr\u00e8s que aquest fos clausurat l\u2019any 1985, va ser transformat en el Parc Audiovisual de Catalunya.<\/p>\n

Vull comentar que l\u2019any 2013 vaig editar quatre exemplars d\u2019un llibre titulat La Escuela de Enfermer\u00eda del Hospital del T\u00f3rax de Terrassa, 1976-1980. Datos hist\u00f3ricos del Hospital, 1952-1986<\/em>,<\/a><\/em> edici\u00f3 que tamb\u00e9 vaig incorporar a la xarxa d\u2019internet on hi poden tenir acc\u00e9s les persones interessades.<\/p>\n

A la darrera p\u00e0gina de l\u2019esmentat llibre hi vaig posar la poesia feta per un malalt ingressat a l\u2019antic Sanatori, poema que em va arribar a mans l\u2019any 1978, quan m\u2019ocupava de la direcci\u00f3 t\u00e8cnica de l\u2019Escola d\u2019Infermeria d\u2019aquest centre aleshores ja anomenat Hospital del T\u00f2rax de Terrassa. La poesia l\u2019havia escrit Julio Gim\u00e9nez<\/strong>, que la va titular Todo es mentira<\/strong>. <\/strong>Va<\/strong> ser impresa i publicada a la revista Ventanal<\/em> n\u00famero 1 del mes de maig de l\u2019any 1954 <\/strong>al mateix Sanatori.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Aquare\u00b7la de Teresa Jord\u00e0 (1) amb una imatge modificada cedida per Ferran Lloveres<\/figcaption><\/figure>\n

Quan vaig llegir la poesia de Julio Gim\u00e9nez vaig experimentar una intensa emoci\u00f3, perqu\u00e8 a la vegada em feia situar en un capvespre vent\u00f3s, veient un jove malalt a dins el llit intentant trobar consol al seu sofriment. Vaig voler guardar-me una c\u00f2pia d\u2019aquell poema.<\/p>\n

El fet m\u00e9s ins\u00f2lit i a la vegada emocionant en relaci\u00f3 a la hist\u00f2ria d\u2019aquesta poesia, va ser que a la celebraci\u00f3 abans esmentada hi va\u00a0assistir i participar l\u2019infermer Joan Vila<\/strong>,<\/strong> <\/strong>que havia estat alumne de l\u2019escola d\u2019infermeria de l\u2019Hospital del T\u00f2rax.<\/p>\n

Va ser la infermera Carme Ramon<\/strong> qui em va comentar que quan van visitar el recinte extern de l\u2019Hospital del T\u00f2rax, en Joan s\u2019havia situat a dalt de les escales de l\u2019entrada a l\u2019Hospital, i va llegir amb entonaci\u00f3 el vers\u00a0que havia escrit Julio Gim\u00e9nez, i va despertar gran emoci\u00f3 entre els assistents.<\/p>\n

Si observem la seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquests esdeveniments ara hist\u00f2rics, podem veure que van ser\u00a0 fascinants per la manera com van succeir: Julio Gim\u00e9nez escriu un vers l\u2019any 1954, una infermera, Rosa M. Masana, l\u2019any 1978 llegeix el poema, li agrada i el guarda, i despr\u00e9s, transcorreguts 62 anys des que havia estat escrit, l\u2019infermer Joan Vila l\u2019any 2016 en una diada d\u2019infermeria, va decidir llegir l\u2019esmentada poesia a un grup d\u2019infermeres, i per m\u00e9s coincid\u00e8ncia del fet, el va recitar a la mateixa entrada principal del que va ser el Sanatori de Terrassa, lloc on en Julio va estar ingresat i va escriure el que sentia en aquell poema.<\/p>\n

Sense que hagu\u00e9s estat una acci\u00f3 organitzada, les infermeres assistents a la diada van tenir ocasi\u00f3 de redescobrir l\u2019emoci\u00f3 que un dia va experimentar un malalt deixant-la escrita per sempre, viv\u00e8ncia o emocions que qui sap si potser altres malalts tamb\u00e9 experimentaven, per\u00f2 donada la seva joventut i\/o la falta de coneixements, no les van escriure. O tal vegada hi ha poemes i escrits que no han arribat mai a les nostres mans.<\/p>\n

Hem de considerar que aquest poema llegit de forma improvisada a les portes del centre sanitari on va ser escrit, configura un fet bastant ins\u00f2lit que podr\u00edem considerar com una defer\u00e8ncia d\u2019aquells\/elles infermers\/eres del Vall\u00e8s Occidental envers el poeta, recordant l\u2019anhel d\u2019aquell malalt i poeta an\u00f2nim que en somnis buscava\u00a0Estimar, Sentir i Viure.<\/p>\n

Presentem la poesia :<\/p>\n

Todo es mentira<\/strong><\/h4>\n

La noche, abismo sin fondo, de tiernas ansiedades, comparte la soledad inmensa del poeta y le brinda, generosa, el consuelo de un ensue\u00f1o que mitigue suavemente su dolor.<\/em><\/p>\n

La brisa murmura su canci\u00f3n llena de ritmos de silenciosos y rumorosos ecos\u2026<\/em><\/p>\n

Y el follaje \u2013misterioso como el de una deidad pagana\u2013 se entreabre, susurrando a la luna su dulce confidencia de amor.<\/em><\/p>\n

\u00a1Sue\u00f1a! \u00a1Vive! \u00a1Goza! Parece decir el murmullo de sus voces sin palabras.<\/em><\/p>\n

\u00a1Ama! \u00a1Siente! \u00a1Sue\u00f1a! Y el poeta percibe una sombra que se acerca a su lecho solitario hecho de sue\u00f1os, nubes, espumas y p\u00e9talos de rosa.\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>
Entre somnis<\/figcaption><\/figure>\n

Ya se ve. <\/em><\/p>\n

Se hace forma.<\/em><\/p>\n

\u00a0Es su Musa, que se viste de Estrella y en su frente se posa. <\/em><\/p>\n

El destello de un rayo la transforma en Mujer. <\/em><\/p>\n

Divina por sus gracias, que invitan al Amor \u00ad\u2013sentimiento que nos eleva a la cima de los sublimes anhelos y nos hunde en los abismos de los torpes deseos. <\/em><\/p>\n

El silencio hecho eco repite las voces incitantes de la brisa, que se abre como un surco en el viento, sobre un fondo de ramajes oscuros recortados del paisaje que iluminan estrellas y luceros.<\/em><\/p>\n

\u00a0\u00a1Sue\u00f1a! \u2026 \u00a1Ama! \u2026 \u00a1Goza!\u2026 dice una y otra vez el vientecillo gentil que estremece las hojas sin despertar a los alados moradores de sus ramas altas envueltos en las sombras clandestinas \u2013<\/em><\/p>\n

\u00a0\u00a1Goza!\u2026 \u00a1Siente! \u2026 \u00a1Sue\u00f1a! \u00a1Sue\u00f1a!<\/em><\/p>\n

Mecido por las voces de la brisa el poeta se durmi\u00f3 y so\u00f1\u00f3.<\/em><\/p>\n

Pero su sue\u00f1o fue tan breve \u00a1como un instante de la vida misma! <\/em><\/p>\n

El viento, c\u00f3mplice del momento de placer por su silencio, dej\u00f3 o\u00edr un suspiro que se perdi\u00f3 en la noche, que agoniza mientras lloran los \u00e1rboles sus l\u00e1grimas rotas de roc\u00edo, gemelas de las que verti\u00f3 el poeta en el erial de sus noches sombr\u00edas, mientras del coraz\u00f3n surg\u00edan las ardientes notas de una queja hecha versos y escritas con su sangre.<\/em><\/p>\n

Y es la estrofa de fuego de un poema, que naci\u00f3 con la Aurora misteriosa, como un canto de cisne moribundo que despide a la amada con el mudo reproche de su pena de amor\u2026.<\/em><\/p>\n

\u00a0\u00a1So\u00f1ar! \u2026. \u00a1Vivir! \u2026 \u00a1Gozar! \u2026. \u00a1Todo es un sue\u00f1o!\u2026 \u00a1Pecar! \u2026. \u00a1Sufrir! \u2026\u00a1 Morir!\u2026 A pesar del poeta\u2026. \u00a1Es la \u00fanica verdad!<\/em><\/p>\n

\u00a0Julio Gim\u00e9nez, 1954<\/strong><\/p>\n

Quan v\u00e0rem demanar a la Teresa Jord\u00e0<\/a><\/strong> si pod\u00edem emprar la seva aquarel\u00b7la, ens va\u00a0 comentar tamb\u00e9 que l\u2019obra duia per nom Trau i pigment,<\/strong>\u00a0 afegint-t\u2019hi el concepte: El trau deixa entrar la llum i el pigment enfosqueix. <\/strong><\/em>En <\/em>al<\/em>gunes de les obres de la Teresa Jord\u00e0\u00a0hi podem veure reflectida la dualitat, l\u2019ambival\u00e8ncia\u00a0que sovint observem a diversos fets, llum i foscor, ruptura i sutura, contracci\u00f3 i expansi\u00f3, certesa i mentida\u00a0 com diria el poeta.<\/p>\n

Ampliaci\u00f3 de la informaci\u00f3<\/strong><\/h4>\n

Interessant-nos en poder obtenir una mica m\u00e9s d\u2019hist\u00f2ria d\u2019en Julio Gim\u00e9nez, v\u00e0rem sol\u00b7licitar informaci\u00f3 a l\u2019Arxiu Hist\u00f2ric Comarcal del Vall\u00e8s Occidental (AHCVO) perqu\u00e8 ten\u00edem coneixement que guardaven alguns documents procedents de l\u2019antic Sanatori antitubercul\u00f3s i posteriorment Hospital del T\u00f2rax de Terrassa. Ens van respondre que no disposaven de les hist\u00f2ries cl\u00edniques dels pacients, per\u00f2 que podien fer alguna gesti\u00f3 per intentar trobar informaci\u00f3 del pacient Julio Gim\u00e9nez.<\/p>\n

La sorpresa ha estat gran degut a que en data 17 de desembre d\u2019aquest any 2021, v\u00e0rem rebre un comunicat de l\u2019AHCVO notificant-nos que des de l\u2019Arxiu de la Direcci\u00f3 de Serveis del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya els havien lliurat la seg\u00fcent informaci\u00f3:<\/p>\n

Doroteo Julio Gim\u00e9nez Soto, jornaler de 31 anys d\u2019edat havia ingressat per primera vegada al Sanatori el dia 17 de novembre de l\u2019any 1952. Consta el n\u00famero 287 que podria correspondre a l\u2019ordre d\u2019ingr\u00e9s al centre. Va ser donat d\u2019alta, o sigui que va sortir de l’hospital\u00a0 el dia 17 de juliol de l\u2019any 1954, per curaci\u00f3 cl\u00ednica.<\/p>\n

A una segona notificaci\u00f3 de dades personals d’en Julio\u00a0 i consta que era fill de Pedro Doroteo i de Maria\u00a0 i natural d’Ourense -Galicia- i d’estat civil solter , quan va ingresar tenia el domicili\u00a0 a la pensi\u00f3 ‘Rambla del Centro, 34’ de Barcelona, a la fitxa de\u00a0 registre del Santatori\u00a0 i consta\u00a0 tamb\u00e9 un altre\u00a0 n\u00famero de refer\u00e8ncia el 6.935.<\/p>\n

El pacient novament va ingressar al Sanatori el dia 27 de febrer de l\u2019any 1956 quan llavors tenia 34 anys, i el n\u00famero de refer\u00e8ncia \u00e9s el 3.426.\u00a0 Aquesta vegada segons les darreres dades obtingudes\u00a0 de Sanitat sabem que va estar ingressat a la cinquena planta\u00a0 del Sanatori\u00a0 i consta que en aquell moment\u00a0 vivia al carrer Pere Gald\u00f3s, 66 baixos, de Sabadell\u00a0 \u00a0la professi\u00f3\u00a0 est\u00e0 enregistrada\u00a0 C. Comer\u00e7.\u00a0 Va ser donat d\u2019alta amb el diagn\u00f2stic de curaci\u00f3 cl\u00ednica el dia 11 de juliol de l\u2019any 1956.<\/p>\n

Amb aquestes dades veiem que la primera vegada va estar ingressat al Sanatori durant vint-i-un mesos i es va posar b\u00e9, per\u00f2 passats dinou mesos va tornar a recaure de la seva malaltia. En aquell temps les recidives es donaven amb for\u00e7a freq\u00fc\u00e8ncia degut a que els medicaments no tenien el grau d\u2019efectivitat que tenen actualment. En aquesta segona ocasi\u00f3 en Julio va estar ingressat al Sanatori durant uns cinc mesos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019any 2016 un grup d\u2019infermeres junt amb la Delegaci\u00f3 del Col\u00b7legi d\u2019Infermeres del Vall\u00e8s Occidental v\u00e0rem celebrar el Dia Internacional de les Infermeres, i entre els actes s\u2019inclo\u00efa una visita a peu a dos antics centres sanitaris de la ciutat, el primer era al claustre de l\u2019Hospital de Sant Ll\u00e0tzer i la segona a l\u2019antiga…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[1419,1417,1420,1418,1416],"class_list":["post-11838","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-infermeria","tag-carme-ramon-teresa-jorda","tag-escola-infermeria-hospital-del-torax-de-terrassa","tag-ferran-lloveres","tag-joan-vila","tag-poema-de-julio-gimenez"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/11838","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=11838"}],"version-history":[{"count":34,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/11838\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11849,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/11838\/revisions\/11849"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=11838"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=11838"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=11838"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}