{"id":12407,"date":"2022-08-31T18:20:00","date_gmt":"2022-08-31T16:20:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=12407"},"modified":"2022-09-01T12:38:17","modified_gmt":"2022-09-01T10:38:17","slug":"el-fluir-dalguns-moments","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=12407","title":{"rendered":"El fluir d\u2019alguns moments"},"content":{"rendered":"

De vegades succeeix que alg\u00fa em pregunta \u201cqu\u00e8 fas Rosa: escrius, viatges?\u201d. Els responc que res, que estic bastant a casa, per\u00f2 amb tot la vida de tant en tant em regala algunes viv\u00e8ncies curioses d\u2019aquelles que, si no perdem la mem\u00f2ria, seguirem recordant.<\/p>\n

N\u2019explicar\u00e9 algunes com experimentar un determinat, diguem-ne, bany de p\u00fablic molt c\u00e0lid. Aquest fet va succeir en una sala de confer\u00e8ncies decorada amb gust on s\u2019hi havien reunit bastantes persones. Va ser una sorpresa per a mi perqu\u00e8 el que els havia d\u2019explicar no semblava que hagu\u00e9s de ser de gaire inter\u00e8s, fins que vaig adonar-me que escoltaven amb atenci\u00f3.<\/p>\n

Al final de l\u2019acte algunes persones representants de la vila van dirigir paraules de reconeixement pel treball fet, alguns assistents van fer preguntes i tamb\u00e9 es va recon\u00e8ixer p\u00fablicament el treball d\u2019altres persones que estaven presents. A poc a poc es va anar un ambient de sintonia entre tots nosaltres, ning\u00fa feia cap gest per aixecar-se de la cadira, era potser com si volgu\u00e9ssim seguir retenint aquell moment.<\/p>\n

No hi entenc res, per\u00f2 que succe\u00eds aix\u00f2 \u00e9s que possiblement aquell dia ten\u00edem un astre a sobre que afavoria la comunicaci\u00f3 i el benestar.<\/p>\n

Una persona va dir-me que potser m\u2019havien tret protagonisme al parlar d\u2019altres persones, per\u00f2 els vaig dir que en absolut, que va ser molt adient recon\u00e8ixer tamb\u00e9 altres treballs fets. Un responsable de l\u2019organitzaci\u00f3 va comentar que de trobades com aquestes se n\u2019haurien de fer m\u00e9s sovint.<\/p>\n

\n
\n
\"\"<\/a><\/dt>\n
Passi d’un estat\u00a0 emotiu al altre<\/dd>\n<\/dl>\n<\/div>\n

Per\u00f2 com que tot t\u00e9 dues cares, despr\u00e9s de la confer\u00e8ncia quan vaig sortir al carrer per anar cap a casa vaig experimentar una de m\u00e9s florides solituds que he experimentat a la vida. Fins i tot sentia com un punt d\u2019abandonament, com si quelcom important hagu\u00e9s fet fallida. Era fosc i quasi no circulava ning\u00fa pels carrers ni carreteres, va ser com si despr\u00e9s de sortir de la claror m\u2019endins\u00e9s dins del t\u00fanel del tren de la bruixa, com un anar i un retornar.<\/p>\n

Un altre fet que m\u2019ha succe\u00eft i que tampoc m\u2019esperava ha estat que he hagut de localitzar les meves antigues companyes d\u2019estudis d\u2019infermeria que ara far\u00e0 cinquanta anys que ens v\u00e0rem graduar. Ens ha estat demanat que expliquem la nostra experi\u00e8ncia i potser com a delegada d\u2019estudis que vaig ser m\u2019ha tocat a mi intentar posar-nos de nou en contacte.<\/p>\n

Durant les converses telef\u00f2niques hem pogut gaudir del fet de la sorpresa i del record de les alegries viscudes. Era evident que el nostre contacte personal de tres anys d\u2019internat ens havia deixat alguna empremta d\u2019afecte.<\/span><\/span><\/p>\n
\"\"<\/a>
El grup d'estudiants 1971-1974, Vall Hebron<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n

Un fet que va aflorar en totes les converses va ser que en el decurs dels anys totes hav\u00edem viscut grans moments de joia per\u00f2 tamb\u00e9 entremig grans ensurts , alguns de consideraci\u00f3, dels quals ning\u00fa s\u2019ha pogut escapar. Totes hem pagat el delme a qui sigui que el cobri.<\/p>\n

El m\u00e9s interessant de tot ha estat que els ensurts personals viscuts, com la p\u00e8rdua de salut o de persones estimades, els vam explicar sense drama, com si es tract\u00e9s de quelcom que va lligat a la vida, amb una visi\u00f3 molt madura, diria, potser cultivada per la nostra professi\u00f3, en contacte amb el patiment hum\u00e0. No ho s\u00e9.<\/p>\n

Un altre dels fets que m\u2019han succe\u00eft que dubtava d\u2019explicar-lo potser per egocentrisme \u00e9s que un dia em van invitar a anar a fer una explicaci\u00f3 a dos grups d\u2019escolars <\/strong>que tenien entre <\/strong>sis i set anys. El tema estava relacionat amb una de les meva antigues aficions, la de volar.<\/p>\n

Mentre parlava als nens i nens, ells tamb\u00e9 em feien preguntes i per un moment vaig sentir una forta empatia amb ells, no s\u00e9 per qu\u00e8, potser perqu\u00e8 es movien bastant , cosa que tamb\u00e9 em passava a mi a l\u2019escola perqu\u00e8 no m\u2019agradava estar tancada.<\/p>\n

Alguna cosa va succeir perqu\u00e8 al sortir de la classe van venir a abra\u00e7ar-me i es van agafar a la cintura fent dues fileres. Tants com eren, l\u2019\u00fanica cosa que els podia fer era petons al cap. Tamb\u00e9 van expressar quelcom de bonic.<\/p>\n

Vaig comentar el fet a una de les professores i va dir que era normal perqu\u00e8 eren molt afectuosos i per a mi, al no estar acostumada a aquestes manifestacions col\u00b7lectives afectuoses, va ser una experi\u00e8ncia molt agradable, com si de sobte molts nets abracessin la seva \u00e0via.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Cartes enviades a la Marisa<\/figcaption><\/figure>\n

Un altre fet singular va succeir el dia 12 d\u2019agost d\u2019enguany quan hav\u00edem quedat amb la Marisa Josa<\/a>, amiga i excompanya de feina, per sopar a casa meva. La sorpresa va ser que va venir amb una <\/strong>bossa on hi havia 17 cartes, les que li havia escrit del 1966 al 1985. El m\u00e9s sorprenent \u00e9s que havia guardat aquelles cartes durant seixanta anys fins que va considerar que me les havia de regalar.<\/p>\n

A m\u00e9s del component sentimental que aquelles paraules comporten he pogut saber els llocs on vaig viure, perqu\u00e8 en absolut recordava les adreces de Par\u00eds o de Ginebra i tampoc d\u2019alguns llocs on havia anat de vacances. Tamb\u00e9 \u00e9s interessant la manera que tenia d\u2019explicar les coses i la lletra.<\/p>\n

\u00a0Per finalitzar la relaci\u00f3 de fets comentar\u00e9 que soc la tieta de tres generacions de nebots Masana, d\u2019en Mari\u00e0, l\u2019Oriol i la Martina. Fa pocs dies que van venir a la Bisbal i mentre est\u00e0vem al pati de casa fent el caf\u00e8, la Martina, que ara t\u00e9 cinc anys, s\u2019apropa on \u00e9rem i tot xiuxiuejant paraules poc entenedores es qued\u00e0 quieta mirant uns segons amb atenci\u00f3 els meus ulls i murmur\u00e0 algunes frases.<\/p>\n

Els seus ulls s\u2019observaven negres, vius, nets, innocents, no anal\u00edtics, nom\u00e9s miraven, diria que jo tamb\u00e9 li vaig respondre amb una expressi\u00f3 poc usual que no s\u00e9 definir. Passats uns minuts va tornar a fer la mateixa acci\u00f3. Amb aquests dos \u00edntims contactes visuals vaig sentir que ens comunicaven, per\u00f2 comunicar qu\u00e8? Tot i potser res. \u00c9s fascinant que aquest gest el faci una nena tan petita a una persona de tants anys. \u00c9s clar que si ho pensem \u00e9s una de les poques persones\u00a0 que podia fer\u00a0 aquest gest sense que\u00a0 \u00a0em sentis amb intimidada.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

De vegades succeeix que alg\u00fa em pregunta \u201cqu\u00e8 fas Rosa: escrius, viatges?\u201d. Els responc que res, que estic bastant a casa, per\u00f2 amb tot la vida de tant en tant em regala algunes viv\u00e8ncies curioses d\u2019aquelles que, si no perdem la mem\u00f2ria, seguirem recordant. N\u2019explicar\u00e9 algunes com experimentar un determinat, diguem-ne, bany de p\u00fablic molt…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[1498,579,1496,460,1502,1497],"class_list":["post-12407","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-diversos","tag-comunicacio-vissual","tag-conferencia","tag-fluir","tag-infermeres","tag-marisa-josa","tag-xerrada"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12407"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=12407"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12407\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12413,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12407\/revisions\/12413"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=12407"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=12407"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=12407"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}