Estirats a terra, acompanyats de m\u00fasica i for\u00e7a relaxats, els professors ens van fer el que en deien sondatges. La t\u00e8cnica consistia a imaginar que ens elev\u00e0vem cap a l\u2019espai veient que la terra donava voltes, despr\u00e9s d\u2019una estona torn\u00e0vem a baixar i el primer que hav\u00edem de mirar eren els peus al tocar el terra i tot seguit el cos per saber si \u00e9rem una dona o un home.<\/p>\n
Una vegada sortits d\u2019aquell estat espacial, els professors van dir-nos que expliqu\u00e9ssim la nostra experi\u00e8ncia. La majoria de nosaltres vam considerar que havia estat satisfact\u00f2ria, excepte una noia que es va veure com a un guerrer prehist\u00f2ric que havia de manar executar a unes persones per\u00f2, sentia que no ho podia fer.<\/p>\n
Ens van demanar si trob\u00e0vem b\u00e9 que treballessin per resoldre aquell estat d\u2019angoixa de la nostra companya. Val a dir que veure com van desenvolupar aquella ter\u00e0pia va ser una experi\u00e8ncia que sempre he recordat.<\/p>\n
Respecte als meus sondatges, en tocar de peus a terra la sorpresa va ser veure que duia espardenyes de pag\u00e8s bastant plenes de terra i les meves cames eren molsudes i amb pres\u00e8ncia de pells de descamaci\u00f3. Era una dona bastant madura i vestia de negre amb un mocador al cap, el clima era molt agradable i em vaig imaginar que est\u00e0vem a la prov\u00edncia de Tarragona, en una vinya on els ceps tenien un verd exuberant, a pocs metres hi havia el meu marit treballant i al fons una casa de pag\u00e8s que vaig pensar era la nostra. En aquell moment sentia una gran calma i tamb\u00e9 satisfacci\u00f3, curiosament provocada pel fet de saber que tenia la feina feta.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/Vayreda-amb-Aspidistra.jpg\" "\\"vayreda-amb-aspidistra\\"")
<\/a>Caminava agafada de les mans dels qui suposava eren els meus pares per un carrer de llambordes i en aquell moment tocaven les campanes. En aquesta situaci\u00f3 no tenia cap sensaci\u00f3 an\u00edmica, nom\u00e9s sabia que anava a fer la primera comuni\u00f3.<\/p>\n
Si b\u00e9 no havia pensat mai m\u00e9s en aquells exercicis, passats bastants anys i un dia que vaig anar a Girona i baixava pel carrer de la For\u00e7a, em vaig aturar a l\u2019entrada d\u2019una casa que tenia una gran portalada feta de dovelles.<\/p>\n
Immediatament em va venir la imatge d\u2019aquella visi\u00f3 de l\u2019esmentat exercici sobre les altres vides. No m\u2019ho podia creure! Era tot igual, fins i tot el test d\u2019aspidistra; nom\u00e9s mancaven els meus pares i el so de les campanes.<\/p>\n
El que no coincidia era que per anar a l\u2019esgl\u00e9sia an\u00e9ssim carrer de la For\u00e7a avall, ja que la catedral era en sentit contrari. Dies m\u00e9s tard vaig pensar que potser an\u00e0vem al temple expiatori del Sagrat Cor, que est\u00e0 situat al carrer Albereda.<\/p>\n
Actualment aquestes dues cases, de configuraci\u00f3 semblant, del carrer de la For\u00e7a tenen els n\u00fameros 13 i 15 i ens centra la nostra atenci\u00f3 les portalades fetes de grans dovelles. Una d\u2019aquestes cases disposa d\u2019una doble entrada que no deixa veure l\u2019interior i l\u2019altra es preserva igual com devia ser en principi. Al defora hi ha una placa que diu all\u00e0 hi nasqu\u00e9 Joaquim Vayreda i Vila (1843-1894) pintor, fundador de l\u2019escola d\u2019Olot.<\/p>\n
Ins\u00f2lit, tot plegat!<\/p>\n