{"id":12704,"date":"2022-11-06T11:35:11","date_gmt":"2022-11-06T09:35:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=12704"},"modified":"2023-04-04T20:29:52","modified_gmt":"2023-04-04T18:29:52","slug":"una-gata-tigre-i-blanca-dulls-blaus-la-gilda","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=12704","title":{"rendered":"Una gata tigre i blanca d\u2019ulls blaus. La Gilda."},"content":{"rendered":"
\"\"<\/a>
a Gilda al pati de casa<\/figcaption><\/figure>\n

Fa uns tres anys van arribar a casa dos gats de carrer, un d\u2019ells\u00a0 m’havien dit\u00a0 que dormia a la porta de casa i l\u2019altre va venir al darrera seu sense saber d\u2019on havia sortit.<\/p>\n

\u00a0La N\u00faria, unade les meves ve\u00efnes coneixia a en Garfi o al Marrau\u00a0 com ella li deia i tamb\u00e9 a la Gilda, encara que ella llavors\u00a0 no tenia cap nom.<\/p>\n

La N\u00faria molt amant dels gats i de tots els animals es va\u00a0 cuidar d’alimentar-los durant la\u00a0 llarga temporada que van fer vida al carrer i encara ho fa portant-los alguna llaminadura. Un dia va explicar que en Garfi vivia a casa\u00a0 d’ una altre veina tamb\u00e9 de nom N\u00faria i que l’havia dit que tenia uns vuit anys i que el fet que est\u00e9s\u00a0 al carrer era degut que havien\u00a0 adoptar a un gos i aquest va fer fora\u00a0 de casa al Garfi, tot que\u00a0 en Garfi havia estat\u00a0 el primer de viure en aquella casa.<\/p>\n

\u00a0La Gilda era una gata bastant jove, per\u00f2 nom\u00e9s es deixava tocar quan ella volia, l\u2019agradava pujar als arbres i rec\u00f3rrer teulats, tenia un caminar pausat, de no tenir presa\u00a0 i\u00a0 sempre duia la cua enlaire, te l\u2019havies de mirar per for\u00e7a, d\u2019aqu\u00ed que li possesim el nom de Gilda.<\/p>\n

Degut que els gats\u00a0 estaven habituats\u00a0 al carrer,\u00a0 vaig encarregar al ferrer\u00a0 fer una gatera a la porta del garatge, element\u00a0 que els permetia entrar i sortir quan ells volessin,\u00a0 tot que deseguida es van habituar estar-se bastant\u00a0 de temps a dins a casa i especialment al pati on hi prenien el sol.<\/p>\n

\u00a0La nit del divendres dia 29 d\u2019octubre els hi vaig donar el menjar de la nit, en Marrau va quedar-se a casa per\u00f2, la Gilda va sortit al carrer, passats uns minuts la Carmen, la ve\u00efna de l\u2019altre costat va trucar\u00a0 a la porta\u00a0 dient que la Gilda estava estirada al mig del carrer .<\/p>\n

\"\"<\/a>
La Gilda esmolant-se les ongles<\/figcaption><\/figure>\n

Vaig baixar corrents i vaig veure que la Gilda estava morta, terrible!\u00a0 no m\u2019ho podia creure feia res que l\u2019havia acariciat mentre menjava. V\u00e0rem pensar que havia estat un cotxe que l\u2019havia atropellat per\u00f2 no tenia sang enlloc, la vaig estar observan una estona sense tocar-la del lloc, volia creure\u00a0 que nom\u00e9s estava estabornina per\u00f2, no, era evident que la vida havia fugit del seu cos.<\/p>\n

\u00a0Vaig agrair a la N\u00faria protectora que m\u2019hagu\u00e9s donat soport i entrat a la Gilda a casa en aquell moment d’impacte emocional, perqu\u00e8 tot que soc una dona amb anys d’experiencia de vida, en aquell moment no sabia que fer.<\/p>\n

En Garfi aquella nit es va amagar dins d\u2019un armari i jo no podia dormir, no se com va ser que em vingu\u00e9 la idea de preguntar-li al Rei dels felins, sense\u00a0 saber si existien , que em digu\u00e9s on era la \u00e0nima de la meva estimada Gilda.<\/p>\n

M\u2019aparegu\u00e9 una imatge borrosa que configurava\u00a0 la cara d’un esplendit\u00a0 lle\u00f3 d’una\u00a0 gran cabellera i nas ampl\u00edssim. No deia res\u00a0 i jo tampoc li feia cap pregunta, vaig interpretar que\u00a0 ens hav\u00edem de comunicar per telepatia i jo no en soc gaire experta, la imatge va desapar\u00e8ixer.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Les lletres de la samarreta<\/figcaption><\/figure>\n

L\u2019endem\u00e0 vaig rentar la roba amb que havia abrigar el cos de la Gilda quan estava morta, era un retall\u00a0 de samarreta\u00a0 que usaba pel seu\u00a0 jas, abans no em fixava amb les lletres\u00a0 que\u00a0 duia aquell tro\u00e7 de roba per\u00f2, al recollir-la del estenedor m\u2019adono que estava escrit: Una I i al costat un cor i a continuaci\u00f3<\/strong>\u00a0el nom HUGS.<\/strong><\/p>\n

Com a fet gairebe impensable feia poc que havia vist la imatge d\u2019un antic vaixell espanyol \u00a0que duia una bandera \u00a0amb una H<\/strong> i a sobre d’ella una corona, em van explicar que la\u00a0H <\/strong>volia dir Regne\u00a0 o sigui\u00a0 Corona\u00a0 del Regne d’Espanya.<\/p>\n

Doncs b\u00e9, com s\u00f3n les coses, de seguida de veure la samarreta vaig llegir: T\u2019estimo molt. El Regne (H) Unit amb Gilda Sempre. <\/strong>Ser\u00e0 que el Regne dels felins em comunicava\u00a0 que la Gilda estava unida amb ells? No ho se.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Baixant del arbre<\/figcaption><\/figure>\n

No vaig tardar\u00a0 gens amb fer-me\u00a0 d\u2019altres preguntes que no cal explicar,\u00a0 per\u00f2 una cosa s\u00ed que restava\u00a0 clara, que els animals s\u00f3n molt semblants a nosaltres i que de vegades fan coses dignes d’admirar, per exemple, no jutgen, mostren estima, no s\u00f3n rancuniosos encara que recorden si alg\u00fa els ha maltractat i el que fant \u00e9s fugir.\u00a0 Hem de valorar\u00a0 l’esfor\u00e7\u00a0 que alguns han de fer per\u00a0 adaptar-s’he al taranna dels seus amos.<\/p>\n

\u00a0Sigui com sigui, dir que aquesta correlaci\u00f3 d\u2019esdeveniments i volent buscar una explicaci\u00f3 als fets, penso que d’alguna manera la Gilda fos a on fos va tenir acc\u00e8s\u00a0 en mostrar als que encara estem aqu\u00ed,\u00a0 un seu darrer acte\u00a0 amor\u00f2s\u00a0 que tant la caracteritzava.<\/p>\n

Penso que al barri va desapar\u00e8ixer i per expresar-ho en termes mecanicistes, potser m\u00e9s entendibles,\u00a0 \u00a0en aquests temps que estem, la Gilda era com una pila org\u00e0nica fotovoltaica dispensadora de benestar per les persones que\u00a0 es guardessin un temps per mirar-la.<\/p>\n

Un altre fet que dubtava en explicar-lo, va succe\u00ef aquella nit quan la Gilda va sortir al carrer, d’immediat vaig\u00a0 rebre un Whattssap de la Marisa, una amiga que ens comuniquen de bastantant en tant\u00a0 en tant, el missatge el vaig captar com a molt contundent , sec , com un crit d’ esglai\u00a0 que\u00a0 preguntava: Rosa, estas b\u00e9 ?<\/strong>\u00a0 Li vaig respondre que s\u00ed, que estava molt b\u00e9 !\u00a0 La Marisa mai m’havia escrit nom\u00e9s per fer-me una pregunta i sense res m\u00e9s. Passats cinc minuts de rebre aquesta correu estava plorant molt desconsoladament.<\/p>\n

La pregunta que em vaig fer sobre aquest fet va ser: S’hagu\u00e8s pogut donar la circunst\u00e0ncia que la meva persona havia de sofrir\u00a0 un ensurt irreversible, com posem que m’hagu\u00e8s caigut una teula trencada al cap a causa de la pedregada que va afectar\u00a0 a casa\u00a0 a La Bisbal ? i que la amorosa Gilda, s’avingu\u00e8s a\u00a0 sacrificar-se en el meu\u00a0 lloc ? No ho s\u00e9, per\u00f2 el fet de pensar-hi m’entendreix de quina manera !<\/p>\n

\"\"<\/a>
Dormint amb els ulls tapats<\/figcaption><\/figure>\n

Ahir dia 6 de desembre del 2022 vaig veure a la presentaci\u00f3 d’un v\u00eddeo la cara d’ un lle\u00f3\u00a0 que era semblant al\u00a0 que vaig veure el dia que mentalment preguntava al Rei del felins a on era la alma de la Gilda, era curi\u00f2s tamb\u00e9 que el v\u00eddeo\u00a0 port\u00e9s el nom\u00a0 \u00bf Podemos comunicarnos telep\u00e1ticamente con los animales?<\/p>\n

La imatge que presentem del lle\u00f3, per a mi, \u00e9s espectacular, est\u00e0 signada per\u00f2 no llegim b\u00e9\u00a0 el nom de l’autor\u00a0 amb tot li agraim\u00a0 que sense\u00a0 perm\u00eds l’ haguem incorporat en aquest mitj\u00e0. Tamb\u00e9 mostrar el nostra agraiment al autot del v\u00eddeo\u00a0 ‘Misterios Ocultos’\u00a0 per haver-nos compartit\u00a0 un tema d’alta sensibilitat com \u00e9s el de\u00a0 la comunicaci\u00f3 amb els animals.\u00a0 Hem retirat l’imatge.<\/p>\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa uns tres anys van arribar a casa dos gats de carrer, un d\u2019ells\u00a0 m’havien dit\u00a0 que dormia a la porta de casa i l\u2019altre va venir al darrera seu sense saber d\u2019on havia sortit. \u00a0La N\u00faria, unade les meves ve\u00efnes coneixia a en Garfi o al Marrau\u00a0 com ella li deia i tamb\u00e9 a…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8,16,32],"tags":[1551,1550,1549],"class_list":["post-12704","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-baix-emporda","category-la-bisbal-demporda","category-miscel-lania","tag-accident-desconegut","tag-gata-tigre-dull-blaus","tag-la-gilda"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12704"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=12704"}],"version-history":[{"count":38,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12704\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12721,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12704\/revisions\/12721"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=12704"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=12704"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=12704"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}