![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Cases-de-Socorrs.jpg\" "\\"cases-de-socorrs\\"")
<\/a>De fet, el motiu d\u2019escriure aquesta cr\u00f2nica nom\u00e9s era pel fet de voler explicar una experi\u00e8ncia personal viscuda al Centre M\u00e8dic de la Cl\u00ednica del Remei l\u2019any 1953, quan tenia vuit anys.<\/p>\n
De bastant petita em volia comprar una bicicleta per\u00f2 els diners dels versos de Nadal no donaven prou per acomplir aquell amibici\u00f2s projecte infantil, en Pinyol del carrer Arqu\u00edmedes m\u2019havia dit que una bicicleta valia 1000 pessetes. B\u00e9 al cas explicar una anecdota recent viscuda relacionada amb les mil pessetes. estava comprant a un tenda de comestible on hi havia una senyora d’una edat semblant a la meva\u00a0 la meva, esgarrifada va comentar que com podia ser que una dotzena d\u2019ous ecol\u00f2gics valguessin l’equivalent a 1000 pessetes de les d’abans. Vaig pensar, el que costava una bicicleta.<\/p>\n
El meu germ\u00e0 Mari\u00e0 un dia em va donar una gran sorpresa, es va presentar a casa amb una flamat bicicleta. Amb ella anava a la vinya amb el meu pare, ell a peu, per la qual cosa feia un tro\u00e7 de cam\u00ed d’anada i tornada\u00a0 anar all\u00e0 on ell era diverses vegades.<\/p>\n
\u00a0Un d\u2019aquells dies, a nivell de \u00a0l\u2019Hostal del Fum de Terrassa hi havia un carro aturat a la vorera, el vaig passar i just quan estava a nivell del coll del cavall, el carreter va estirar les rendes diguent-li\u00a0 arri\u00a0 i\u00a0 el cavall suposo que no em va poder esquivar, la bicicleta va quedar axafada i amb algun ferro d’aquesta\u00a0 em vaig \u00a0fer una ferida important a la part interna de la cuixa dreta.<\/p>\n
Sagnava abundantment i una senyora va venir amb un llen\u00e7ol, el va doblegat i em va comprimir la ferida donant varies voltes al maluc. Un senyor amb el seu cotxe\u00a0 ens va portar al pare i a mi al Centre M\u00e8dic de l\u2019 Hospital de Sant Ll\u00e0tzer.\u00a0 El llen\u00e7ol \u00a0va arribar completament xop de sang.<\/p>\n
El metge no va perdre el temps i em va suturar la ferida directament, vull dir sense anestesia, les pinces que usava se\u2019m clavaven com garfis i les puntades de la agulla junt amb el pas del fil per entremig de la carn em produ\u00efa un dolor dif\u00edcil d\u2019aguantar, plorava per\u00f2 tamb\u00e9 hem queien ll\u00e0grimes seques de dolor.<\/p>\n Em va posar sis punts o sigui que va haver de fer dotze punxades amb una agulla que de les que anomenem traum\u00e0tiques n d’aquelles que el fil entra a presi\u00f3 i en passen dos cada vegada,\u00a0 a m\u00e9s la ferida estava a una zona molt sensible. Em va sortir \u00a0un morat que s’ extengu\u00e9 cap a la pelvis i fins a mitja cama. Va ser terrible.<\/p>\n Alguna vegada havia pensat amb aquest incident i volia trobar una explicaci\u00f3 del perqu\u00e8 el metge havia actuat d\u2019aquella manera, arribant a la conclusi\u00f3 que podia ser degut a que\u00a0 fos per la gravetat del sagnat, perqu\u00e8 estava sol, no disposava de cap infermera i tamb, qui sap, si no disposava\u00a0 d\u2019injectables d\u2019anest\u00e8sia local, no ho podem saber, si que podem dir que la cura podia semblar-se a un dispensari de guerra.<\/p>\n Com s\u00f3n\u00a0 les sincronicitats, quan de m\u00e9s gran vaig anar a treballar d\u2019infermera al serccei d’urg\u00e8ncies de la M\u00fatua de Terrassa vaig coincidir amb el metge traumat\u00f2leg que m’havia fet de la sutura. Ell l\u00f2gicament despr\u00e8s de tants anys no em va recon\u00e8ixer per\u00f2, jo a ell s\u00ed sabent tamb\u00e9 que havia treballat a Centre M\u00e9dic.\u00a0 No li vaig fer cap comentari, era un fet passat per\u00f2 no deixa de ser curi\u00f2s, amb tot l’he d’estar agraida perque de la manera que sagnava la cuixa de no fer res, es possible que ara com es diu, no ho pogu\u00e8s explicar.<\/p>\n<\/a>