{"id":14118,"date":"2023-07-18T17:20:17","date_gmt":"2023-07-18T15:20:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=14118"},"modified":"2024-09-16T19:07:23","modified_gmt":"2024-09-16T17:07:23","slug":"la-fragilitat-dels-sentits","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=14118","title":{"rendered":"La fragilitat dels sentits"},"content":{"rendered":"
\"\"<\/a>
Aquarel\u00b7la Anna Masana<\/figcaption><\/figure>\n

M’he perm\u00e9s copiar aquesta narraci\u00f3 titulada<\/p>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 La fragilitat\u00a0 dels sentits<\/span><\/h4>\n

reconeguda als Jocs Florals<\/a><\/strong><\/span> de l’any 2021 de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona\u00a0<\/span> i escrita per :<\/h4>\n

<\/h2>\n

\u00a0Pol Baqu\u00e9s Su\u00f1er<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
Pol Baqu\u00e9s<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

<\/div>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

No s\u2019escolta ni una \u00e0nima i les \u00faltimes hores del sol m\u2019il\u00b7luminen el rostre.<\/p>\n

M\u2019agenollo un instant per admirar el paisatge i apreciar-ne cada segon i cada detall, per\u00f2 aquest se\u2019m veu truncat r\u00e0pidament per un sentiment de tristesa i impot\u00e8ncia. No em paro de preguntar com podia ser que l\u2019ambici\u00f3 i l\u2019odi hum\u00e0 haguessin pogut consumir un paisatge tan bonic.
\nEn aquell instant, a causa de la r\u00e0bia, deixo anar el fusell contra el terra i aquest deixa anar un soroll estrident que m\u2019ha fet recordar el meu fill. M\u2019ha fet recordar l\u2019esclat de la seva rialla, una rialla immensa que anava d\u2019orella a orella i que deixava anar un crit inesperat. Era una rialla pura i innocent que no deixava a ning\u00fa indiferent.<\/p>\n

Una gota de suor em va regalimar pel front i m\u2019oblig\u00e0 a treure\u2019m el casc. amb la m\u00e0 em vaig fregar el cap, aquella sensaci\u00f3 em va transportar a la pla\u00e7a de la vila on anava amb l\u2019avi a jugar a pilota. Recordo aquells temps amb un sentiment molt especial. L\u2019avi em venia a buscar al mat\u00ed a casa i an\u00e0vem tots dos cap a la pla\u00e7a, recordo que esmorz\u00e0vem a la pla\u00e7a de la vila on feien els millors croissants de tot el poble els quals tenien un gust tan dol\u00e7 que t\u2019inundaven tot el paladar. Un cop acabava d\u2019esmorzar r\u00e0pidament anava a jugar al mig de la pla\u00e7a mentre l\u2019avi gaudia del seu caf\u00e8 observant-me amb una mirada tendra i plena de felicitat. Quan el sol s\u2019eclipsava amb el campanar i aquest tocava les dotze torn\u00e0vem cap a casa.<\/p>\n

La mare sempre ens esperava puntual a la porta i abans de marxar l\u2019avi sempre em donava un peto al front i em sacsejava el cabell amb la seva m\u00e0.<\/p>\n

Un dolor agut em va fer tornar a la realitat, em procedia del bra\u00e7 esquerre i un cop em vaig al\u00e7ar la m\u00e0niga em vaig adonar que l\u2019embenatge que portava s\u2019havia impregnat d\u2019un vermell intens que l\u2019havia tenyit completament i no deixava cap mat\u00eds del seu color blanc n\u00edtid.<\/p>\n

Aquell color intens em causava una angoixa que em recorria tot el cos, per\u00f2 no podia deixar de mirar-lo, era un color que em despertava records, records de la meva joventut que feia temps que no revivia.<\/p>\n

Era la temporada d\u2019estiu i hav\u00edem decidit anar a l\u2019ermita del poble, el cam\u00ed no tenia p\u00e8rdua, per\u00f2 aquella tarda la boira havia cobert tota la\u00a0serralada. Sense donar-nos compte vam agafar un altre cam\u00ed que ens va portar a una esplanada que acabava amb un penya-segat. Llavors, com si de m\u00e0gia es tract\u00e9s la boira va difuminar-se per l\u2019horitz\u00f3 i va desapar\u00e8ixer deixant rere seu un cel rogent d\u2019un color vermell pur.<\/p>\n

Aquest record m\u2019havia fet perdre la noci\u00f3 del temps, quedaven poques hores de sol i el fred s\u2019havia fet present. Continuava en aquell descampat agenollat discutint per dins si fugir o si esperar aqu\u00ed el meu dest\u00ed. El fred apressava i vaig lligar-me els botons de l\u2019abric. Cada bot\u00f3 m\u2019ha recordat a la mare, era ella la que m\u2019ajudava a vestir quan era petit, recordar\u00e9 sempre aquells moments gr\u00e0cies a l\u2019olor que desprenia aquella\u00a0 roba, una olor dol\u00e7a que deixava tota l\u2019habitaci\u00f3 amb una frag\u00e0ncia de flors que generaven en mi una immensa pau.<\/p>\n

Tot i estar ven preparat, el fred m\u2019havia comen\u00e7at a entrar dins el cos, per sort tenia uns guants a la butxaca i me\u2019ls vaig posar. El tacte del guant amb la pell de la meva m\u00e0 va encendre les pulsacions del meu cor i em va transportar al dia que les nostres mans es va trobar per primera vegada.<\/p>\n

Va ser una nit que no oblidar\u00e9 mai, els dos an\u00e0vem caminant sota la llum d\u2019un cel estrellat quan de sobte les nostres mans es van creuar, vaig notar com els nostres dits s\u2019enlla\u00e7aven, els nostres cors es van accelerar, ens vam mirar i no van fer falta paraules per expressar la connexi\u00f3 que hi va haver aquella nit.<\/p>\n

El meu cos era un conjunt de sentiments quan de sobte aquella\u00a0emoci\u00f3 causada per cada un dels meus sentits es va veure truncada per un retr\u00f2 estr\u00e8pit seguit d\u2019un dolor fred enmig del meu pit.<\/p>\n

Aquella sintonia de records alegres i melanc\u00f2lics va desapar\u00e8ixer, i la por i el dolor van inundar-me de records tristos i freds. Aquella rialla estrident del meu\u00a0 fill es va convertir en el plor estrident del dia que vaig haver de marxar de casa, aquell gust dol\u00e7 del croissant de la pla\u00e7a de la vila amb l\u2019avi es va veure contrarestat pel gust amarg del caf\u00e8 servit a casa de l\u2019avi el dia de la seva mort, aquell cel rogent es va veure precedit per una negra nit, aquella dol\u00e7a i floral olor la va apagar l\u2019olor d\u2019humitat dels dies de pluja i aquell tacte suau i fi se li va sobreposar el tacte trist de l\u2019\u00faltima abra\u00e7ada.
\nMe n\u2019adono de la debilitat humana i la fragilitat que tenen els sentits en els moments d\u2019euf\u00f2ria i en els moments d\u2019angoixa.<\/p>\n

De sobte la mort apareix al meu costat per acompanyar-me en els \u00faltims instants. Els ulls se\u2019m cobreixen d\u2019una imperfecta tela d\u2019aigua, el cor se m\u2019angoixa i no em paro de preguntar si hagu\u00e9s pogut canviar el meu dest\u00ed.<\/p>\n

Em dono que la mort se m\u2019acosta i a cau d\u2019orella em xiuxiueja que fugir i morir tenen el mateix cam\u00ed, i que quedar-me aqu\u00ed esperant a la meva mort o abandonar la meva causa i mori de penediment compartien el mateix dest\u00ed.
\nDespr\u00e9s d\u2019escoltar-la respiro alleugerat i assumeixo que el meu viatge havia d\u2019acabar aqu\u00ed.
\nEm deixo caure sobre una terra freda i humida i els \u00faltims rajos del sol m\u2019abracen per l\u2019esquena recordant-me l\u2019escalfor de la meva llar.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Cavall Bernat, pintura de Joan Abras de la Bisbal, posada amb el seu perm\u00eds<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Soldat ferit greu, pensa amb el caliu hum\u00e0 i de la llar, el sol l’escalfa l’esquena (tieta Rosa M.)<\/figcaption><\/figure>\n

El dibuix mostra el soldat caigut al terra del camp de batalla, est\u00e0 bocaterrosa sobre un terreny humit i el sol est\u00e0 en hora baixa , li sagna la ferida del bra\u00e7 esquerra i est\u00e0 esgotat. M\u00e9s enll\u00e0 descansa el fusell i el casc que s\u2019havia tret.\u00a0 L\u2019escena transmet aband\u00f3 i desesperan\u00e7a\u00a0 per\u00f2 els darrers raigs de sol que incideixen sobre la seva esquena li dona calidesa que el fa\u00a0 \u00a0recordar el caliu de la llar, l\u2019avi, la mare, els jocs a la pla\u00e7a i aquells croissants tant bons.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

M’he perm\u00e9s copiar aquesta narraci\u00f3 titulada \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 La fragilitat\u00a0 dels sentits reconeguda als Jocs Florals de l’any 2021 de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona\u00a0 i escrita per : \u00a0Pol Baqu\u00e9s Su\u00f1er                 No s\u2019escolta ni una \u00e0nima i…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,10],"tags":[1684,1862,1686,1685,1683],"class_list":["post-14118","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-diversos","category-terrassa-xemeneies-industrials","tag-cali-huma","tag-fragilitat","tag-jocs-florals","tag-pol-baques-suner","tag-soldat-ferit"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/14118"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=14118"}],"version-history":[{"count":35,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/14118\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15893,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/14118\/revisions\/15893"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=14118"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=14118"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=14118"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}