En\u00a0 ocasions\u00a0 m’han preguntat, com \u00e9s que essent infermera escrius sobre les xemeneies industrials ?\u00a0 sempre responc el mateix perqu\u00e8 el meu germ\u00e0 Mari\u00e0, mestre d’obres i 18 any m\u00e9s gran que jo, junt amb els seus treballadors van construir la xemeneia de\u00a0 la b\u00f2bila Almirall de Terrassa de 63 metres al\u00e7ada que est\u00e0 inscrita\u00a0 al\u00a0llibre de Records Mundials Guinness i de molt petita havia vist com el Mari\u00e0 practica el seu ofici. Va tenir l’ensurt de patir un accident de moto i va morir quan nom\u00e9s tenia 33 anys. Aix\u00f2 va fer que parles de la seva obra i d’altres xemeneies.<\/p>\n
Comen\u00e7o\u00a0 explicant que de petita veia treballar de paleta al meu germ\u00e0 perqu\u00e8\u00a0 quan vaig anar a treballar d’infermera a Llagostera en una pla\u00e7a d’interinitat, vaig llogar una\u00a0 casa\u00a0 bastant petita que feia temps havia estat deshabitada, els propietaris van dir que no la la necessitaven fins que es jubilessin\u00a0 i mancaven forces anys. Unes meves amigues de Terrassa\u00a0 un diumenge van voler venir a con\u00e8ixer la vila on tenia la nova feina, no es creien que decid\u00eds\u00a0 quedar-me en aquella casa de la manera que estava.<\/p>\n
Tenia l’avantatge de disposar d’una galeria que la trobava\u00a0 molt interessant per sopar-hi els dies de calor per\u00f2,\u00a0 l’inconvenient ere que no tenia barana i\u00a0 \u00a0s’acabava formant un desnivell\u00a0 equivalent a quatre esglaons\u00a0 i feia del recinte una zona poc segura .\u00a0 Vaig p preguntar als propietaris de la casa si podia fer una jardinera d’uns 2,5\u00a0 o tres metres\u00a0 de llarg i van dir que s\u00ed.<\/p>\n
El que ning\u00fa es pensava era que el promotor de la obra fos jo mateixa, una infermera que volgu\u00e9s fer de paleta. Fet el croquis mental, preses les mides i dibuixar el projecte, vaig anar a un magatzem de venda de materials per la construcci\u00f3 a fer la comanda, ells mateixos en base al que els havia explicat sobre el disseny van calcular\u00a0 el material que necessitava i van dir que el portarien a casa.<\/p>\n
En base a les t\u00e8cniques que havia vist emprava el meu germ\u00e0 quan treballava,\u00a0 vaig emprendre, sense disposar per\u00f2, del cordill d’alineaci\u00f3 i de nivell.\u00a0 Vaig mullar els totxos posant-los\u00a0 dins d’una galleda i tamb\u00e9 el terra on havien d’anar posats junt al el ciment, el morter ja el tenia fet.\u00a0 L’endem\u00e0 quan\u00a0 estava a punt d’acabar la obra\u00a0 va venir a veurem el ve\u00ed,\u00a0 els patis es comunicaven perqu\u00e8 eren de la mateixa fam\u00edlia.<\/p>\n
Es va\u00a0 mirar el treball fet per\u00f2, no deia res. vaig ser jo qui li va dir: Est\u00e0 ben\u00a0 demostrat,\u00a0 cadasc\u00fa amb lo seu. S\u00ed, va dir.\u00a0 Sembla que t’ha sortit\u00a0 una mica\u00a0 guerxa.<\/p>\n
Quan va tocar fer la tasca del remolinat, vaig pensar que ho havia de fer com quan\u00a0 treballava el fang a la classe d’escultura de la Escola Industrial de Terrassa, tenia la convicci\u00f3 que arreglaria aquella mena de carretera de Rellinars que havia quedat.<\/p>\n Aix\u00ed va ser, gaireb\u00e9 no m’ho podia creure, la obra va quedar acceptable i junt amb la columna que tamb\u00e9 vaig fer i als els seus corresponents desaigues que sobresortien no semblava haver estat feta per una novata.\u00a0 La vaig pintar\u00a0 de blanc i a sobre de la columna\u00a0 hi vaig posar un test de flors.<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2023\/09\/Llagos-.jpg\" "\\"llagos\\"")
<\/a>