![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2023\/09\/Helen-Keller.jpg\" "\\"helen-keller\\"")
<\/a>Mentre seleccionava els llibres, amb una gran resist\u00e8ncia a desprendre-me\u2019n, en va apar\u00e8ixer un que duia per nom Helen Keller,<\/em> i que estava signat, a les primeres p\u00e0gines, per Isabel Bayo, que me\u2019l va regalar el 28 de desembre del 1974. La Isabel era adjunta d\u2019infermeria a l\u2019hospital de M\u00fatua de Terrassa, \u00a0durant el per\u00edode\u00a0 de temps que en era cap del servei Maria Llobet.<\/p>\n<\/div>\n Vaig rellegir el llibre en diagonal i mentalment vaig tornar a entendre el drama personal que suposa no poder veure-hi amb els ulls ni sentir el que diuen. Abans potser tamb\u00e9 ho havia percebut, per\u00f2 ara el que m\u00e9s he valorat ha estat el fet de tenir una mare que et recolzi malgrat les mancances f\u00edsiques que es puguin tenir, disposar d\u2019una bona amistat i molt especialment la fortalesa de l\u2019esperit i la voluntat que va demostrar Helen Keller, la protagonista del llibre.Si ja em costava prou seleccionar els llibres que volia donar, en trobar aquest vaig aturar de cop la idea, ja que, per fer-ho m\u00e9s dif\u00edcil, vaig localitzar dins d\u2019un altre llibre la fotoc\u00f2pia d\u2019una carta juntament amb un retall de diari que havia lliurat a Imma Raset, de qui tamb\u00e9 un dia m\u2019agradaria parlar. He aturat el prop\u00f2sit, a veure quan estar\u00e9 preparada per tirar-lo endavant.<\/p>\n Continuant amb el que d\u00e8iem, la Isabel va ser una infermera de les que va viure la Guerra Civil Espanyola i amb aix\u00f2 ens podem fer el c\u00e0rrec de com va viure l\u2019abans i el despr\u00e9s; en temps de pau i quan els serveis d\u2019infermeria a M\u00fatua de Terrassa tamb\u00e9 feien la transici\u00f3 de passar que els malalts fossin assistits per la comunitat religiosa a passar a ser atesos per infermeres seglars titulades. De germanes tamb\u00e9 n’havia que tenien els estudis d’infermeria.<\/p>\n La Isabel era una persona molt simp\u00e0tica i de car\u00e0cter alegre, possiblement innat en ella mateixa i potser tamb\u00e9 perqu\u00e8 se sentia satisfeta amb la seva feina. Una cosa que destacava en ella era el pentinat que duia. Tenia una manera de recollir-se els cabells cap amunt, sobre el cap, ning\u00fa m\u00e9s els portava aix\u00ed. A m\u00e9s, finalitzaven formant una mena de r\u00ednxols, era adient per a una artista, i val a dir que una de les grans aficions de la Isabel era la pintura.<\/p>\n Quan exercia les funcions de supervisora havia de rec\u00f3rrer els diversos serveis assistencials d\u2019infermeria, tant per con\u00e8ixer les novetats i les din\u00e0miques de treball de les infermeres, gestionar les cobertures dels torns i de les gu\u00e0rdies, del material i les altes i baixes dels pacients.<\/p>\n Quan entrava a una unitat assistencial, la Isabel primer de tot s\u2019adre\u00e7ava a les infermeres amb el tracte de \u201creineta\u201d. Potser ho feia d\u2019aquesta manera perqu\u00e8 desconeixia el nom de totes les infermeres i auxiliars de cl\u00ednica, encara m\u00e9s en aquell moment que no estaven implantades les targetes que d\u00faiem a l\u2019uniforme amb el nostre nom i amb un color diferent segons la categoria professional.<\/p>\n Entre nosaltres, les infermeres i auxiliars no vam tardar a anomenar la Isabel amb el nom de Reineta. Sovint d\u00e8iem \u201chas vist si ha passat la Reineta?\u201d o \u201cla Reineta m\u2019ha dit…\u201d, per\u00f2 no solament va rebre aquest sobrenom sin\u00f3 tamb\u00e9 el de Clavelitos, i tot degut que a l\u2019hospital, quan estava fora de servei, sovint cantava la can\u00e7\u00f3 que interpretaven sempre les estudiantines universit\u00e0ries, Clavelitos<\/em>.<\/p>\n Podr\u00edem gaireb\u00e9 assegurar que totes les infermeres de la M\u00fatua de Terrassa dels anys 60 i 70 ens sab\u00edem la cantarella d\u2019aquesta can\u00e7\u00f3.<\/p>\n<\/a>