{"id":1456,"date":"2015-01-25T20:06:24","date_gmt":"2015-01-25T18:06:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=1456"},"modified":"2024-08-20T18:14:49","modified_gmt":"2024-08-20T16:14:49","slug":"francesca-llonch-badiella-llevadora-terrassenca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=1456","title":{"rendered":"Francesca Llonch Badiella, llevadora terrassenca"},"content":{"rendered":"

Pionera en \u00a0la aplicaci\u00f3 a Terrassa del m\u00e8tode psicoprofil\u00e0ctic o part sense dolor<\/span><\/h3>\n
\"\"<\/a>
Biografia de terrassenques del segle XX<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

Aquest article va ser publicat al llibre que presentem \u00a0al marge titulat : Elles, terrassenques del segle XX,<\/strong> de la Col\u00b7lecci\u00f3\u00a0 I + D dona, editat per l Ajuntament de Terrassa i\u00a0 coordinat\u00a0 per la Regidoria de Promoci\u00f3 de la Dona. Textos: Centre d’Estudis Hist\u00f2rics de Terrassa. Impr\u00e8s per T. Sotos, S.L., any 2000. Citem les autores de la biografia i a \u00a0les 19 terrassaenques \u00a0que es van destacar \u00a0per les seves activitats.<\/p>\n

Lourdes Plans i Campderr\u00f3s<\/strong>, presenta la biografia de \u00a0Rosa Baqu\u00e9s, Antolina Boada, Maria Coll, Francisca Cruz, Camen G\u00f3mez, Maria Plans, Conxa Puig, Rosa Puig, Francisca Redondo, Cons\u00f2l Torres i Maria Plans<\/p>\n

\u00a0Merc\u00e8 Grau i Lluch<\/strong>, \u00a0de Teresa Casals, Montserrat Malgosa, Maria Puig i Lourdes Serra.<\/p>\n

Laura Costa i Mateo, Merc\u00e8 Soler i Campins,<\/strong>\u00a0 de \u00a0Maria Dolors Duocastella, Anna Muri\u00e0 i \u00a0Marta Pesarrodona<\/p>\n

Rosa M. Massana i Ribas,<\/strong>\u00a0Francesca Llonch.<\/p>\n

Presentem en aquestes p\u00e0gines el text compler biogr\u00e0fic de la llevadora Francesca Llonch,<\/strong> tamb\u00e9 consultable en llengua castellana al bloc digitalitzat \u00a0Enfermeria avanza<\/a>\u00a0 incorporat \u00a0a xarxa el dia 12-6-2011.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
Francesca Llonch (cedida Santiago Llonch)<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

La Francesca(1)<\/sup>\u00a0va n\u00e9ixer a les deu del mat\u00ed del dia 14 de juliol de l’any 1906 a Terrassa gr\u00e0cies a l’esfor\u00e7 que feia la seva mare i als treballs professionals de la llevadora senyora Gertrudis Llopart Ubach. Els seus pares, en Jaume Llonch de 45 anys, i l’Anna Badiella, de 42 anys, vivien al carrer Mas Adei, n\u00famero 28, i amb l’arribada de la Francesca van incrementar la fam\u00edlia a un total de quatre fills.<\/p>\n

La senyora Anna no va tenir un part gaire f\u00e0cil, la qual cosa va ocasionar que el nad\u00f3 arrib\u00e9s a aquest m\u00f3n amb algunes dificultats; la seva fam\u00edlia explica que per reanimar-la li van donar una mica de vi ranci. Qui sap si aquesta arribada peculiar de regust ranci la va impregnar perqu\u00e8 en un futur es dediqu\u00e9s a treballar envers aconseguir que l’acte del part fos una experi\u00e8ncia gratificant.<\/p>\n

Els estudis de la seva infantesa i adolesc\u00e8ncia<\/strong><\/span><\/p>\n

Aquest \u00e9s un apartat dif\u00edcil de completar a causa de la manca de testimonis verbals i escrits. Si m\u00e9s no, per\u00f2, per haver-ho explicat ella mateixa, sabem que va realitzar els estudis primaris a l’Escola Nacional dirigida per la senyora Teresa Sanz i posteriorment va continuar estudiant a l’Escola Municipal de Cultura Femenina. Als 13 anys es va sentir atreta per la m\u00fasica i es va matricular a les assignatures de solfeig i piano a l’Escola Municipal de m\u00fasica de Terrassa. Gr\u00e0cies a la seva const\u00e0ncia di\u00e0ria d’estudi, als 23 anys va obtenir la titulaci\u00f3 d’ambdues especialitats, cosa que ens fa suposar que es recreava tocant melodies i possiblement tamb\u00e9 li van ser \u00fatils com a ritme respiratori per a la relaxaci\u00f3 durant les classes a les embarassades.<\/p>\n

Durant la Rep\u00fablica va assistir a classes de catal\u00e0 al Liceu Dalmau situat al carrer Sant Antoni; all\u00e0 tamb\u00e9 va seguir algunes lli\u00e7ons d’esperanto, llengua que en aquell moment semblava que havia d’arrelar a les societats, per\u00f2 l’angl\u00e8s va passar a la davantera.<\/p>\n

Gr\u00e0cies a la seva facilitat pels estudis, l’any 1934 obt\u00e9 la inscripci\u00f3 al Cens de Professors de Catal\u00e0 de la Generalitat de Catalunya, fet que li va permetre fer classes de catal\u00e0 i substituir durant la guerra, en aquesta assignatura, el professor senyor Delf\u00ed Dalmau Janer. Tamb\u00e9 va impartir classes a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis.<\/p>\n

Motivada per la infermeria<\/strong><\/span><\/p>\n

No sabem si a m\u00e9s de fer classes de catal\u00e0 i de m\u00fasica se sentia atreta per temes sanitaris i col\u00b7laborava en activitats d’atenci\u00f3 a malalts. No \u00e9s, per\u00f2, fins a l’any 1937, als 28 anys, que ens consta que s’ha examinat d’un curs d’infermeria organitzat per la Comissi\u00f3 de Sanitat del Consell Municipal de Terrassa. El pa\u00eds estava en plena Guerra Civil i als hospitals de sang no hi paraven d’arribar ferits; era l\u00f2gic, doncs, que l’Ajuntament es preocup\u00e9s per formar, encara que fos urgentment, infermeres per fer afrontar la situaci\u00f3. El professor de l’assignatura va ser el doctor Vi\u00f1als i com a membres del tribunal examinador hi constaven tamb\u00e9 els doctors Palau i Duran.<\/p>\n

L’examen es va fer al Sanatori M\u00e8dic Quir\u00fargic, segons acta de dia 27 de gener del 1937, i el van aprovar un total de 22 alumnes, que s\u00f3n les seg\u00fcents\u00a0(2)<\/sup>: Francesca Llonch Badiella, Maria del Carme Carb\u00f3 Campillo, Isabel Mar\u00edn Ballester, Clara Puigros Beltran, Teresa Brossa Vila, Ant\u00f2nia Jan\u00e9 Bal\u00fas, Carme Burrull Torrella, Segona Bartolom\u00e9 Guijarro, Carme Valero Valero, Maria Valero Valero, Rosa Ferrer Sales, Maria Prats Comas, Francesca Puig Alba, Jacinta Llop Borrell, Francesca Boada Dula, Teresa Amig\u00f3 Santa\u00f1as, Olga Duch Costa, Cristina Feiner Bosch, Anita Figueras Claret, Pascuala Tellez Santo, Francesca Graells Lloveras, \u00c0ngela Carreras Caridad.<\/p>\n

Si observem el llistat d’alumnes veiem que no segueix un ordre alfab\u00e8tic; \u00e9s possible que estigu\u00e9s confeccionat segon l’ordre de qualificacions obtingudes. En el cas de Francesca Llonch, ens confirmaria el que diu la fam\u00edlia: que sempre era la primera en els estudis.<\/p>\n

El t\u00edtol lliurat per la Comissi\u00f3 Municipal durant la Rep\u00fablica va quedar sense validesa, per la qual cosa Francesca Llonch va fer els estudis per treure’s la nova titulaci\u00f3 de Dama Auxiliar Volunt\u00e0ria de la Cruz Roja.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Diploma a la Const\u00e0ncia (AHCVO)<\/figcaption><\/figure>\n

Segons el carnet personal, que especifica que es va examinar de primer curs el dia 26 de juny de l’any 1940 i del segon el dia 1 de juliol de l’any 1941 consta tamb\u00e9 com a associada de la Creu Roja amb el n\u00fam. 70.109 amb data de 14 de desembre de l’any 1937.<\/p>\n

El seu primer treball com a infermera a la cl\u00ednica maternal la va decepcionar<\/strong><\/span><\/p>\n

El dia 1 de febrer de 1936 es va inaugurar a Terrassa la Cl\u00ednica Maternal en un edifici de nova construcci\u00f3 al carrer de la Uni\u00f3. Francesca Llonch el mateix any que va obtenir la titulaci\u00f3 d’infermera, al gener del 1937, va ser contractada per treballar a l’esmentada cl\u00ednica.<\/p>\n

Segons ella mateixa va redactar(3)<\/sup>, l’experi\u00e8ncia en aquest lloc de treball la va decebre, fins i tot va sentir un distanciament per la professi\u00f3 de llevadora. D’acord amb aquesta experi\u00e8ncia, una vegada acabada la Guerra Civil va preferir dedicar-se a l’ensenyament i deixar de banda els temes relacionats amb la sanitat.<\/p>\n

L’any 1945 torna a sentir inter\u00e8s per la professi\u00f3<\/strong><\/span><\/p>\n

L’any 1945, durant les seves estones de temps lliure, es va dedicar a preparar-se els temes que contenien el programa d’estudis de la carrera de practicant i de llevadora.<\/p>\n

Despr\u00e9s de cinc anys d’estudis, quan es va veure preparada es va presentar als ex\u00e0mens lliures que es feien a la Facultat de Medicina de Barcelona i amb data 10 d’octubre de 1949 li s\u00f3n lliurats els diplomes de practicant i llevadora amb la qualificaci\u00f3 d’excel\u00b7lent.<\/p>\n

Tot i amb aix\u00f2, ella mateixa escriu que, si b\u00e9 considera que els seus coneixements te\u00f2rics s\u00f3n molt bons, no es veu amb la vocaci\u00f3 d’exercir com a llevadora donades les caracter\u00edstiques dels paritoris, per la qual cosa continua amb la doc\u00e8ncia.<\/p>\n

La lectura del llibre \u00abEl parto sin dolor\u00bb la motiv\u00e0 definitivament per exercir de llevadora<\/strong><\/span><\/p>\n

Als voltants de l’any 1954, li arriba a les seves mans un llibre titulat El parto sin dolor de Consuelo Ruiz V\u00e9lez-Fr\u00edas. El va llegir amb un gran inter\u00e8s i va veure clar que aquell m\u00e8tode obriria uns nous horitzons a les llevadores(4)<\/sup>.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Escultura Rosa Masana amb retoc del professor Bach-Esteve<\/figcaption><\/figure>\n

A causa de seu temperament emotiu, com ella mateixa s’auto-defineix, no podia suportar que el moment del part es convert\u00eds en un acte dram\u00e0tic; \u00e9s per aix\u00f2 que quan va entreveure la possibilitat de donar a llum d’una manera m\u00e9s serena per part de les mares va dedicar a preparar-se i a treballar en aquesta l\u00ednia.<\/p>\n

Amb data 24 de juny de l’any 1955 obt\u00e9 un perm\u00eds a treball a l’Institut Sainte-Elisabeth situat a l’Avenue Defr\u00e9, 206 Ucle (Brussel\u00b7les) i en aquest institut hi va treballar durant els mesos d’agost i setembre de l’any 1955 en qualitat de infermera i amb l’oportunitat d’observar la t\u00e8cnica d’assist\u00e8ncia que empraven les llevadores del centre.<\/p>\n

Posteriorment, i aconsellada pel doctor Santiago Dexeus, director en aquells moments de la Maternitat provincial de Barcelona, s’inscriu al curs organitzat pel Colegio Oficial de Matronas y el Dr. V. Marques Bertran titulat La conducta del parto por el m\u00e9todo Psico-Profil\u00e1ctico, realitzat gr\u00e0cies a la col\u00b7laboraci\u00f3 dels doctors J.M. Dexeus Trias de Bes, M. Garriga Roca, L. Marqu\u00e9s Giraut i J.M. Mateu Aragon\u00e9s.<\/p>\n

L’esmentat curs li va permetre fer una estada completa, de dia i de nit, a la Maternitat de Barcelona pels serveis de gestants, puerperi, parts i laboratori. Li van donar tot tipus de facilitats en la realitzaci\u00f3 de pr\u00e0ctiques i va quedar molt entusiasmada per la disciplina i el control rigor\u00f3s del part.<\/p>\n

Un fet social va fer que aquest m\u00e8tode prengu\u00e9s una nova for\u00e7a. Era al gener del 1956 quan el Papa de Roma Pius XII va pronunciar un discurs favorable a la seva utilitzaci\u00f3. R\u00e0pidament aquest comunicat va tenir un ress\u00f2 mundial i foren molts els professionals que van decidir aprendre i aplicar aquesta t\u00e8cnica.<\/p>\n

Motivada com estava per aconseguir que el part fos un acte el m\u00e9s ser\u00e8 possible i afavorida per les opinions positives del m\u00e8tode, l’any 1956 va decidir anar a fer un stage al Centre de Sant\u00e9 des M\u00e9tallurgistes -Maison de Sant\u00e9 Maternit\u00e9- de Par\u00eds, dirigit pel Dr. Pierre<\/p>\n

Rouqu\u00e8s amb l’objectiu d’aprendre el \u00abmethode psychoprophylactique d’accouchement sans doleur\u00bb\u00a0(5)<\/sup>, centre pioner a Fran\u00e7a en la implantaci\u00f3 de l’esmentat m\u00e8tode. Durant l’estada en aquest centre va con\u00e8ixer dues col\u00b7legues aragoneses, Carmen Mateo i Carmen Pastor; amb aquesta darrera va sorgir una bona amistat.<\/p>\n

Mogudes per l’afany d’aprendre, van visitar altres hospitals de Par\u00eds on s’aplicava el MPP, un d’ells va ser la maternitat de l’Hospital Saint Antoine, la cl\u00ednica Belv\u00e9d\u00e8re i l’Hospital T\u00e9rron.<\/p>\n

Una aportaci\u00f3 docent molt important van ser les classes pr\u00e0ctiques que la llevadora Madame Dubois, experta l’MPp, els va fer a la seva consulta particular, o sigui, que van anar a casa Madame Dubois com si es tract\u00e9s d’embarassades reals; d’aquesta manera van aprendre pas a pas tot el que calia fer per preparar la futura mare.<\/p>\n

Fonament cient\u00edfic del m\u00e8tode<\/strong><\/span><\/p>\n

Aquest \u00e9s el t\u00edtol que Francesca Llonch va emprar per explicar en qu\u00e8 consistia el m\u00e8tode en el document lliurat al Consejo Nacional de Matronas i Milupa. Utilitzar\u00e0 les seves pr\u00f2pies paraules per definir-lo.<\/p>\n

Les arrels de l’MPP es basen en les doctrines de Pavlov. L’MPP t\u00e9 el gran m\u00e8rit d’haver elaborat una t\u00e8cnica accessible a qualsevol metge i a tota llevadora, degudament instru\u00efda. Nicolaiev creu que el dolor no \u00e9s indispensable. Per ell existeix un substr\u00e0tum material psicol\u00f2gic del part; s\u00f3n modificacions mec\u00e0niques dels \u00f2rgans genitals, modificacions vasculars i humorals de l’organisme que actuen sobre receptors del dolor.<\/p>\n

Aquestes modificacions es poden percebre com a sensacions de pesantor, de tensi\u00f3 i no necess\u00e0riament dolors. Les sensacions es fan doloroses quan se’ls sumen factors d’ordre emocional o reflexos condicionats; els dolors estan, doncs, determinats per causes anatomofuncionals (per\u00f2 no for\u00e7osament patol\u00f2giques), per pertorbacions neurodin\u00e0miques o pel conjunt d’ambdues. L’MPP d\u00f3na a la dona una educaci\u00f3 racional que l’ensenya a suprimir les emocions negatives i crear emocions fortament positives. \u00c9s necessari crear reflexos condicionats positius (excitaci\u00f3) i entorpir els reflexos que siguin in\u00fatils i perjudicials per a la bona marxa del part (inhibici\u00f3 o fre). L’excitaci\u00f3 i l’inhibici\u00f3 han d’estar equilibrades.\u00bb<\/p>\n

Un dels llibres que la Francesca va utilitzar per perfeccionar-se en l’MPP va ser el del Dr. L. Chertok(6)<\/sup>, \u00e9s un llibre que d\u00f3na una visi\u00f3 molt \u00e0mplia del tema.
\nMe’l va deixar consultar la col\u00b7lega senyora Ant\u00f2nia Hidalgo -infermera i llevadora-, ex-alumna de la senyora Llonch que, per l’afecte que es tenien, abans de morir li va regalar alguns dels seus llibres.<\/p>\n

La seva vida professional<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Escultura de Bach-Esteve (Ajuntament de Terrassa)<\/figcaption><\/figure>\n

Pels fets observats i per la cronologia, la senyoreta Llonch va haver d’esperar molt temps, uns 19 anys, des que va fer un curs d’infermera l’any 1937, fins que una vegada preparada, l’any 1956, decid\u00eds dedicar-se a llevar criatures. Podem deduir, i fins i tot ella mateixa ho havia explicat, que el treball de llevadora segons el sistema cl\u00e0ssic assistencial no l’interessava, per la qual cosa va ser conseq\u00fcent amb el seu pensament i no va exercir fins que ho va poder fer seguint un estil en qu\u00e8 ella s’hi sent\u00eds c\u00f2moda.<\/p>\n

Segons un breu curr\u00edculum fet pel senyor Santiago Llonch, la Francesca en arribar de Par\u00eds va comen\u00e7ar a preparar diverses embarassades procedents de la consulta privada del doctor Joaquim Mund\u00f3.<\/p>\n

La primera partera que va atendre i que havia estat preparada en un grup de vuit gestants m\u00e9s va ser el dia 11 de maig de 1956; va ser un \u00e8xit. Explica que diverses embarassades de les que va atendre havien sigut alumnes seves i es va crear un tracte molt cordial i familiar. Van ser elles les que van contribuir a divulgar aquest m\u00e8tode, que nom\u00e9s podia aplicar, en principi, com a servei privat.<\/p>\n

La preparaci\u00f3 completa consistia en vuit sessions en un grup de sis a vuit persones una vegada a la setmana. Els donava un llibre, veien un film i situaven la cl\u00ednica. A gaireb\u00e9 totes les visites de seguiment hi assistia el marit.<\/p>\n

Aquest mateix any, el 1956, va entrar a prestar els seus serveis de llevadora a la M\u00fatua de Terrassa.<\/p>\n

Gr\u00e0cies haver-se guardat una inst\u00e0ncia amb data 4-7-1973 d’un grup de llevadores format per J. Adell, J. Olivet, C. Del Moral, M. Colomer i F. Llonch, va adre\u00e7ar-la al senyor inspector privat de M\u00fatua de Terrassa, amb l’objectiu d’aconseguir unes millores laborals i d’infraestructura.<\/p>\n

Hem pogut obtenir una informaci\u00f3 molt interessant pel tema que ens ocupa. Per exemple, que les esmentades cinc llevadores treballaven a M\u00fatua des de l’any 1957 i que des de llavors fins l’any 1973 l’increment de parts va ser d’un 35%.<\/p>\n

Tamb\u00e9 hi constern unes dades comparatives entre els any 1958 i el 1962, d\u00b4aquesta manera:<\/p>\n

\"\"<\/a>
Gr\u00e0fic de parts ( r. m. )<\/figcaption><\/figure>\n

Tot observant les xifres, pensem que hi devia haver parts de bessonada i de trig\u00e8mins ja que l’any 1958 van n\u00e9ixer 20 nens m\u00e9s que parts hi havia hagut i l’any 1962 van n\u00e9ixer 25 nadons m\u00e9s.<\/p>\n

Quant a la retribuci\u00f3 mensual, l’any 1957 el sou era de 1.308,15 pessetes i l’any 1962 una llevadora institucional cobrava 1.750 pessetes.<\/p>\n

Aquest document, si b\u00e9 no va estar redactat per fer riure, sense voler el provoca, perqu\u00e8 t’imagines les vicissituds de cinc dones -llevadores- entrevistant-se una i altra vegada amb el senyor inspector i ell donant-los esperances, fins que al cap de 18 mesos descobreixen que la gesti\u00f3 estava al seu punt d’inici.<\/p>\n

Treballa tamb\u00e9 com a llevadora particular a la Cl\u00ednica del Remei en equip amb el Dr. J. Mund\u00f3 i com a llevadora d’exercici lliure per al seguiment de l’embar\u00e0s i preparaci\u00f3 del MPP a la seva consulta del carrer de Volta, n\u00famero 18. Ens consta que durant els anys 1957 i 1958 pagava impostos a l’Ajuntament per exercir com a professional(7)<\/sup>.<\/p>\n

Conversant amb la senyora Teresa Serrat, infermera que durant uns anys va ajudar-la a la consulta, explica que tenia for\u00e7a clientela i que feien un seguiment de l’embar\u00e0s molt acurat: control de la tensi\u00f3 arterial, alb\u00famina, pes, c\u00e0lcul de temps de gestaci\u00f3, auscultaci\u00f3 i encaix de la criatura i detectar possibles anomalies. En aquest cas es derivaven al toc\u00f2leg, i, sobretot, els donaven orientacions higi\u00e8niques i diet\u00e8tiques -aspecte aquest a que la Francesca donava una especial import\u00e0ncia-, aix\u00ed com a la pr\u00e0ctica de l’MPP.<\/p>\n

Preparaci\u00f3 de futures infermeres<\/strong><\/span><\/p>\n

Per la seva innata vocaci\u00f3 envers la doc\u00e8ncia, va dedicar-se durant diversos anys a impartir classes per preparar futures infermeres. Una vegada ja se sabien els temes, els estudiants que havien fet el batxillerat, podien anar a la Facultat de Medicina de Barcelona i passar els ex\u00e0mens lliures de practicant i llevadora. A les candidates vocacionals que no tenien el batxillerat tamb\u00e9 se les preparava, per\u00f2 en aquest cas havien d’anar a examinar-se a l’hospital del Nen Jes\u00fas de Barcelona i se’ls hi donava un t\u00edtol d’infermera diocesana.<\/p>\n

Segons la seva fam\u00edlia, des de l’any 1939 fins al 1953 va preparar 104 alumnes. Segurament tamb\u00e9 \u00e9s per aquest motiu que gaireb\u00e9 totes les infermeres terrassenques -d’una determinada edat- que hem conegut han tingut un contacte m\u00e9s directe amb la senyoreta Llonch. Hi va haver tamb\u00e9 altres professionals que es van dedicar a preparar infermeres i llevadores, entre elles i hi havia la senyora Florinda Montagut.<\/p>\n

Durant uns anys les classes de preparaci\u00f3 d’infermeres es van fer a l’Hospital de Sant Ll\u00e0tzer, on hi col\u00b7laboraven els metges de l’hospital impartint diverses assignatures del programa docent. Tamb\u00e9 es realitzaven les pr\u00e0ctiques d’infermeria als diferents serveis de l’hospital.<\/p>\n

Activa col\u00b7laboradora de la posta en marxa de l’escola d’ajudants t\u00e8cnics sanitaris de Terrassa<\/strong><\/span><\/p>\n

Amb data 21 d’octubre de 1967, s’inaugura a Terrassa una Escola Oficial d’ATS. S’esmenta que l’escola s’havia fundat l’any 1961 per\u00f2 que depenia de l’Escola del Nen Jes\u00fas de Barcelona i ara passava a dependre de l’Hospital de Sant Ll\u00e0tzer. Cada alumne l’any 1967 pagava 400 pessetes mensuals com a drets d’estudis.<\/p>\n

En l’acta de constituci\u00f3 del Patronat de La Escuela Femenina de Ayudantes T\u00e9cnicos Sanitarios de Terrassa, amb data 5 de setembre de l’any 1967, s’estableix l’estructura org\u00e0nica de l’Escola i la senyora F. Llonch hi consta com a secret\u00e0ria d’estudis i com a cap la senyora Dalmases. Tots els membres s\u00f3n nombrats amb car\u00e0cter provisional(8)<\/sup>.
\nSegons una acta del 2-10-1978, els c\u00e0rrecs de secret\u00e0ria d’estudis i secret\u00e0ria de l’escola s’unifiquen en un de sol i el passa a desenvolupar la senyora Pepita Morera Garcia.
\nAnteriorment a l’obertura de l’escola s’havia fet p\u00fablic un edicte manifestant l’acord del ple de l’Ajuntament per crear una Escuela Preparatoria para la Formaci\u00f3n de Ayudantes T\u00e9cnicos Sanitarios, apareix al diari\u00a0Tarrassa Informaci\u00f3n\u00a0<\/em>amb data 11-3-1965 i el seu reglament es fa p\u00fablic al\u00a0Bolet\u00edn oficial de la prensa de Barcelona\u00a0<\/em>amb data 24-2-1966.<\/p>\n

El patronat fundacional de l’Escola d’ATS, tot emparant-se en la Llei del 30-6-1887 i d’acord amb els seus estatuts, estava format per les seg\u00fcents persones: Il\u00b7ltre. alcalde de la ciutat, prior de la parr\u00f2quia del Sant Esperit, president de la M\u00fatua de Terrassa, president de l’Hospital Casa de Caritat de Sant Ll\u00e0tzer, cap comarcal de Terrassa del Col\u00b7legi Oficial de Metges de Barcelona, president local de la Creu Roja, un representant de la\u00a0Caja de Ahorros de Terrassa\u00a0<\/em>i un representant de la\u00a0Caja de Pensiones<\/em>.<\/p>\n

Per a m\u00e9s detalls sobre l’acte d’obertura de l’escola, podem veure l’article titulat \u00abSolemne apertura del curso en la Escuela Femenina de ATS\u00bb. Es tractava del curs 1967-68. Obr\u00ed l’acte la senyora Ma. de los \u00c1ngeles Roca, secret\u00e0ria general del nou centre docent, que va llegir una mem\u00f2ria de l’esmentada instituci\u00f3 i va donar les gr\u00e0cies a la senyora Teresa Gual, v\u00eddua de Barata, per la feli\u00e7 idea d’obrir l’escola(9)<\/sup>.
\nEl doctor R. Avellaneda en va ser el director, a m\u00e9s de professor, durant diversos anys.<\/p>\n

Una naturalista nata<\/strong><\/span><\/p>\n

Conversant amb diverses infermeres i llevadores, manifesten que la Francesca era una persona responsable i que li agradaven les coses ben fetes, per\u00f2 el que m\u00e9s destaquen d’ella \u00e9s el seu tarann\u00e0, diguem-ne naturalista, o sigui, que sempre defensava all\u00f2 que la naturalesa fa per ella mateixa.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Francesca acompanyant un nado a bateig (J\u00falia Olea)<\/figcaption><\/figure>\n

A l’\u00e8poca que li va tocar exercir, estava molt de moda utilitzar el Pentotal i efectuar vacuoms -aplicar ventoses- per extreure la criatura; per a ella aquest sistema era poc acceptat, fins i tot va tenir algun problema a causa de diverg\u00e8ncia d’opinions entre col\u00b7legues. Un dels aspectes a qu\u00e8 donava molta import\u00e0ncia a l’hora d’atendre les gestants. Hi ha qui diu que hi tenia una mania, per\u00f2 \u00e9s que realment t\u00e9 la seva import\u00e0ncia seguir una dieta equilibrada, i m\u00e9s durant la gestaci\u00f3.<\/p>\n

Tamb\u00e9 nom\u00e9s n\u00e9ixer la criatura procurava donar-la a la mare i preferia no rentar-la de seguida per tal de preservar el seu propi greix sebaci.<\/p>\n

La senyora Paquita Pla, infermera que va treballar durant uns anys amb ella a l’hospital de Sant Ll\u00e0tzer, opina que era una dona que estava avan\u00e7ada als temps; ara, diu, tot aix\u00f2 que ella predicava i feia \u00e9s el que estem fem, nom\u00e9s que llavors anava a contra corrent la majoria de vegades. Si m\u00e9s no, per\u00f2, va tenir moltes seguidores que van col\u00b7laborar amb ella per a la preparaci\u00f3 de les dones al part.<\/p>\n

El final de la seva carrera i de la seva vida<\/strong><\/span><\/p>\n

Tenia 73 anys i continuava treballant amb tota dedicaci\u00f3, fins que un inesperat problema de salut li va minvar les seves forces, la van operar i li van aplicar radioter\u00e0pia. Amb tot, ella va mantenir una enteresa admirable.<\/p>\n

La senyora Ant\u00f2nia Hidalgo explica que una vegada conversant amb ella, va quedar plenament impressionada quan va mostrar el mal que tenia a l’aixella i li va donar explicacions sobre en que consistia aquesta malaltia i la seva gravetat.<\/p>\n

Seguint la conversa va reflexionar: l’acte de n\u00e9ixer \u00e9s un fet que el nad\u00f3 l’ha de passar tot sol, el podem ajudar per\u00f2 en definitiva \u00e9s ell qui ha de passar l’experi\u00e8ncia; l’acte de morir \u00e9s igual, l’ha d’afrontar la persona sola, \u00e9s un moment \u00fanic a la vida i s’ha de viure amb consci\u00e8ncia aquesta transici\u00f3 d’una vida a l’altra.<\/p>\n

La senyora Ant\u00f2nia diu: em vaig adonar que no li tenia por a la mort, em va impressionar molt en aquells moments que jo era m\u00e9s jove.<\/p>\n

Vist l’estat de salut en qu\u00e8 es troba, diverses ex alumnes, amics i col\u00b7laboradors van organitzar-se per preparar-li un homenatge, per\u00f2 no hi van arribar a temps: el dia 12 de febrer del 1982 va fer el trasp\u00e0s a una altra vida.<\/p>\n

Segons el\u00a0Diario de Terrassa<\/em>(10)<\/sup>, aquell dia era emboirat i fred, nom\u00e9s 12 graus de temperatura i amb un nivell de contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica alta. Un dia trist.<\/p>\n

Quatre dies despr\u00e9s a la premsa(11)<\/sup>, apareixia un titular que deia \u00abHa muerto Francisca Llonch\u00bb tot explicant molt resumidament algunes de les seves activitats professionals d’aquesta manera:<\/p>\n

\u00abExalumna de Pompeu Fabra, durante muchos a\u00f1os desarroll\u00f3 una intensa actividad en el campo de la enfermer\u00eda, primero en la Escuela de la Cruz Roja y luego en el Hospital de San L\u00e1zaro. Ejerci\u00f3 a su vez como enfermera y comadrona y fue, dentro de este campo, la introductora en Terrassa del sistema de ‘parto sin dolor’.<\/p>\n

Su labor pedag\u00f3gica la extendi\u00f3 tambi\u00e9n a otras disciplinas -estudios elementales, bachillerato, etc.- y la dirigi\u00f3 esencialmente hacia mujeres de las clases modestas.<\/p>\n

La muerte le sobrevino precisamente cuando un grupo de ex alumnas le estaba preparando un homenaje, que ya hubo de suspenderse ante el agravamiento de su enfermedad y que finalmente no ha podido celebrarse. Descanse en Paz\u00bb.<\/p>\n

Amics i ex-alumnes el dia 7 de mar\u00e7 van reunir-se al Monestir de les Carmelites Descalces per celebrar una solemne eucaristia i pregar per ella. AI llibre de firmes que li havien preparat es podia llegir la seg\u00fcent dedicat\u00f2ria:<\/p>\n

\u00abTots els seus alumnes tenim una mica de Francesca Llonch.
\nHi ha molt de fruit en tant com ella ha sembrat. Hi ha molt d’agra\u00efment en cada una de nosaltres. Tenim molta fe i esperan\u00e7a en una altra trobada. I, sobretot, hi ha molt d’amor.\u00bb<\/p>\n

Bibliografia<\/strong><\/span><\/p>\n