Lliur\u00e0vem\u00a0dos dissabtes i dos diumenges al\u00a0mes\u00a0que\u00a0ens hav\u00edem\u00a0de combinat amb la infermera\u00a0APD\u00a0del partit sanitari m\u00e9s pr\u00f2xim al nostre i fer els treball dels dos departaments sanitaris. i fer el treball duplicat.<\/p>\n Ho hav\u00edem de fer d\u2019aquesta manera perqu\u00e8 encara no hi havien\u00a0\u00a0les \u00c0rees B\u00e0siques de Salut que coincidia tamb\u00e9 en\u00a0un temps d\u2019\u00a0implantaci\u00f3 de la l\u2019administraci\u00f3 d\u2019\u00a0antibi\u00f2tics i d\u2019altres medicaments per via parenteral, o sigui en injectables intramusculars o intravenosos .<\/p>\n<\/div>\n \u00a0Eren diverses\u00a0les visites al metge que al malalt l\u2019havia estat prescrit un medicament per via \u00a0parenteral, a m\u00e9s existia el criteri de que per aquesta via interna el medicament era molt m\u00e9s efectiu. El proc\u00e9s d\u2019una urg\u00e8ncia nocturna era anar a casa del metge, sovint el malalt estava aconductat amb el metge, anar a la farm\u00e0cia a comprar el medicament i avisar a la Policia perqu\u00e8 an\u00e9s a buscar a la infermera per acompanyar-la al domicili del pacient. Estava implantat d\u2019aquesta manera per\u00a0 garantir m\u00e9s seguretat.<\/p>\n<\/div>\n Un dissabte cap a les vuit del vespre, vaig anar a administrar un injectable a la senyora Imma que encara no coneixia. Varen conversar una estona i quan anava a marxar v\u00e0rem iniciar de nou una conversa \u00a0i en veure que el di\u00e0leg s’allargava vaig trucar amb el seu tel\u00e8fon a\u00a0 la policia municipal per dir-los que si\u00a0hi havia\u00a0alguna urg\u00e8ncia estava en aquella casa.<\/p>\n<\/div>\n C\u00f2modament assegudes v\u00e0rem\u00a0 seguir\u00a0conversant i\u00a0un tema ens duia\u00a0a l’altre, no era \u00a0d’estranyar\u00a0perqu\u00e8\u00a0l’Imma,\u00a0 vaig veure, era una persona \u00a0culta, posse\u00efdora de\u00a0moltes experi\u00e8ncies de vida i gents\u00a0creguda.<\/p>\n<\/div>\n Sense\u00a0adonar-nos-en\u00a0se’ns van fer les tres de la matinada i el m\u00e9s curi\u00f3s era que no v\u00e0rem pensar\u00a0en menjar ni beure res. Quan\u00a0 v\u00e0rem mirar el rellotge no ens creiem l\u2019hora que era. En el futur ens varen anar veien i sempre havien catalogat \u00a0aquella trobada com a \u00a0\u2018\u00a0fenomen\u2019<\/p>\n<\/div>\n L’Imma\u00a0vivia a una casa del poble amb \u00a0solera d\u2019aquelles que guarden algun record indi\u00e0 i d\u2019estil modernista i el que m\u00e9s m’agradava era la seva\u00a0biblioteca que \u00a0tenia aire de recinte\u00a0angl\u00e8s.<\/p>\n<\/div>\n \u00a0 Va explicar que era v\u00eddua i tenia un fill i una filla casats i va comentar amb expressi\u00f3 de felicitat com va con\u00e8ixer al seu marit i el viatge que havia \u00a0fet amb vaixell fins arribar al\u00a0continent Sud americ\u00e0 on ell l’estava esperant a peu de port. Tot el que la Imma deia m’ho anava imaginant i\u00a0gaireb\u00e9 experimentava la sensaci\u00f3 d’aquella\u00a0viv\u00e8ncia\u00a0 tan aut\u00e8ntica\u00a0 d’amor i d’aventura.<\/p>\n<\/div>\n M\u00e9s endavant vaig saber que\u00a0l’Imma\u00a0a m\u00e9s del catal\u00e0 i el castell\u00e0 sabia el franc\u00e8s\u00a0l’angl\u00e8s\u00a0,\u00a0l’alemany i tenia coneixents\u00a0de l’itali\u00e0. Tamb\u00e9 alg\u00fa\u00a0 m’havia comentat que a casa seva era com un \u00a0Consolat\u00a0 perqu\u00e8 alguns estrangers que vivien al municipi quan rebien algun comunicat oficial que no comprenien anaven a veure \u00a0la Imma.<\/p>\n<\/div>\n Em va explicar que durant la Rep\u00fablica un dia va \u00a0anar a la Generalitat de Catalunya a demanar feina\u00a0 d’administrativa. La persona que la va atendre, li va dir un moment i des\u00a0de l’ull\u00a0de l’escala del palau de la Generalitat va fer un crit molt fort dient un nom.<\/p>\n<\/div>\n Una veu vinguda des de dalt de tot li va respondre:<\/p>\n<\/div>\n Qu\u00e8\u00a0vols?<\/p>\n<\/li>\n \u00a0Ves que aqu\u00ed a baix hi\u00a0 tinc una mossa que diu saber\u00a0franc\u00e8s, angl\u00e8s i l’alemany. Va dir-li<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n La veu de dalt va respondre<\/p>\n<\/div>\n \u00a0Re-carai!\u00a0per no usar una frase m\u00e9s contundent i m\u00e9s popular. No la deixis marxar a aquesta mossa ,espera que ara baixo.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n A ser contractada d’immediat, en aquell temps saber idiomes era un tresor. No li vaig preguntar quan de temps va estar a la Generalitat, possiblement\u00a0 era entre els anys 1931 al 1934.<\/p>\n<\/div>\n S\u00ed que va explicar que mentre acomplia\u00a0les funcions de secretaria en algunes ocasions havia\u00a0acompanyat\u00a0amb el cotxe oficial al president, no recordo si em va dir era Francesc Maci\u00e0 o el\u00a0president\u00a0del Parlament Llu\u00eds Companys que tamb\u00e9 va ser\u00a0president\u00a0de la Generalitat.<\/p>\n<\/div>\n Si alguna vegada Quan alguna vegada he comentat\u00a0el\u00a0fenomen\u00a0d’un\u00a0di\u00e0leg\u00a0de set hores, sorpresos han preguntat i, de\u00a0que\u00a0parl\u00e0veu?<\/p>\n<\/div>\n De tot ,els deia perqu\u00e8 amb\u00a0l’Imma\u00a0\u00a0les converses podien ser molt variades , b\u00e9 fos de conceptes te\u00f2rics com de coses viscudes i tamb\u00e9 per fer-ho m\u00e9s enriquidor no podia mancar la metaf\u00edsica. Tenia un munt de retalls de diari que guardava en diferents carpetes perqu\u00e8 a m\u00e9s s\u2019estava preparant per escriure un llibre.<\/p>\n<\/div>\n Fa poc feia endre\u00e7a de llibres i entre ells en va sortit un\u00a0de Eduardo Feuchtersleben titulat\u00a0 ‘Las\u00a0fuerzas\u00a0del espiritu’ editat el 195, el meu \u00e9s del 1970.<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/Casa-Imma-gravat-3.jpg\")
<\/a><\/a>\n
\n
<\/a>