{"id":16194,"date":"2024-10-15T19:04:46","date_gmt":"2024-10-15T17:04:46","guid":{"rendered":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=16194"},"modified":"2025-03-01T21:40:24","modified_gmt":"2025-03-01T19:40:24","slug":"empeltar-una-gavarra-amb-vuit-especies-de-roses-i-altres-relats-familiars","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=16194","title":{"rendered":"Empeltar una gavarra amb vuit esp\u00e8cies de roses i altres relats familiars"},"content":{"rendered":"

<\/a>El meu pare era pag\u00e8s i natural de Castellfollit del Boix (Bages), el seu pare tamb\u00e9 era pag\u00e8s i el seu avi era frare d\u2019un convent de Manresa quan als 70 anys va deixar la vida eclesi\u00e0stica i es va casar amb Dolors Fontanet, amb qui va tenir dos fills, el meu avi Joan i Josep Massana. D\u2019aqu\u00ed que una seva besneta ara pugui recordar-lo.<\/span><\/p>\n

Acabada la Guerra Civil Espanyola la fam\u00edlia es va traslladar a Terrassa, on residien dues de les germanes del pare, la tieta Maria de cal Freixa \u2014n\u2019eren els masovers\u2014 i la tieta Teresa, casada amb Miquel Rodo, que disposava de terres de conreu. Els pares llavors tenien cinc fills i quan menys s’ho esperaven l\u2019any 1945 tingueren una segona nena, Rosa Maria, la que escriu.<\/span><\/p>\n

A m\u00e9s de pag\u00e8s, el pare era expert a empeltar arbres i altres esp\u00e8cies vegetals i sovint el reclamaven per fer aquesta feina, que requeria una certa experi\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

De petita jo no volia anar a escola, i dels quatre parvularis a qu\u00e8 em van portar de tots em vaig escapar, menys del darrer, ja que no sabia tornar a casa, per\u00f2, una vegada sabut, tamb\u00e9 ho vaig fer. No \u00e9s que visqu\u00e9ssim en una casa amb comoditats, per\u00f2 succe\u00efa que en aquells parvularis a m\u00e9s de no fer-hi res, plor\u00e0vem, ens queien les <\/span>candeles<\/i><\/span> del nas i encara no ten\u00edem els esf\u00ednters controlats. A m\u00e9s, tot i el DDT que ens posaven les nostres mares al cap, ens seguia picant, un aut\u00e8ntic drama. <\/span><\/span><\/p>\n

El pare, amb molt criteri \u2014ara m\u2019adono de la saviesa que tenia\u2014, va dir-me: \u201cDoncs va, si no vols anar a escola, vine amb mi a la vinya\u201d. Vam pujar al carro tots quatre, el pare, jo, la Xita i el Ner\u00f3 \u2014els nostres gossos\u2014, i el Nano, el cavall que estirava el carro. Aquell dia vaig sentir per primera vegada una sensaci\u00f3 d\u2019alliberament \u2014llavors no tenia cap paraula per definir-ho\u2014 que vaig manifestar fent saltirons d\u2019alegria.<\/span><\/p>\n

\"\"
Muntatge per simular\u00a0 la bellesa que possiblement havia de tenir aquell jard\u00ed<\/figcaption><\/figure>\n

Vam arribar a la vinya de la carretera de Rub\u00ed, la de can Casanoves \u2014l\u2019altra era la de la via, perqu\u00e8 llindava amb la via del tren\u2014, un tros m\u00e9s enll\u00e0 de can Curet, mas on hi vivia un matrimoni sense fills, la Montserrat i en Bruno, a qui sempre observava perqu\u00e8 quan parlava molt seguit deia: \u201cVull dir, vull dir, vull dir\u201d. <\/span><\/p>\n

La vinya de can Casanoves em va semblar un jard\u00ed, els ceps eren fant\u00e0stics, tamb\u00e9 els tres o quatre presseguers que hi havia, l\u2019enorme figuera i la barraca per mi plena de misteri. Vaig aprendre molt perqu\u00e8 el pare m\u2019explicava les coses, m\u2019agradava perqu\u00e8 no matava cap animal, ni escorpins ni serps \u2014deia que tots feien la seva funci\u00f3\u2014, per\u00f2 s\u00ed que ensulfatava. Tamb\u00e9 em va ensenyar a conduir el Nano, b\u00e9, indicar-li amb les regnes que arrenqu\u00e9s o par\u00e9s, perqu\u00e8 el cam\u00ed ell el coneixia millor que ning\u00fa. Em va ensenyar a donar-li garrofes sobre el palmell de la m\u00e0 ben est\u00e8s, per evitar que sense voler em mossegu\u00e9s els dits.<\/span><\/p>\n

Un dia vam anar al terreny d\u2019un seu amic per empeltar quelcom. Va treure un drap on duia els estris que necessitava, va fer una incisi\u00f3 en una branca i no s\u00e9 qu\u00e8 m\u00e9s, per\u00f2 va embolicar la zona amb fils d\u2019espart i a sobre hi va posar una pomada. Em va semblar que feia com quan em curaven els genolls que sempre duia pelats de les <\/span>aterrissades<\/i><\/span> que f\u00e8iem jugant al carrer. <\/span><\/span><\/p>\n

D\u2019aix\u00f2 que explico han passat molts anys, per\u00f2 un dia durant una conversa familiar, en Mari\u00e0, el meu nebot, va explicar que l\u2019avi havia empeltat una gavarra amb vuit varietats de roses al jard\u00ed d\u2019una casa del carrer Arqu\u00edmedes que feia cantonada amb el carrer Dr. Ull\u00e9s. Ho sabia perqu\u00e8 li ho havia explicat el seu pare, Josep Masana, i ell tamb\u00e9 havia estat en aquest jard\u00ed amb l\u2019empresari de la foresteria Argem\u00ed. Recordava que al jard\u00ed hi havia dos pins, un cedre i al mig un parterre ple de roses de diversos colors, entre els quals possiblement hi havia el que l\u2019avi havia empeltat. Quan ho explicava vaig recordar la tasca d\u2019empeltador que feia el pare, per\u00f2 desconeixia que hagu\u00e9s fet aquest treball tan especial.<\/span><\/p>\n

La curiositat em va dur a voler saber m\u00e9s d\u2019aquesta finca i vaig rec\u00f3rrer a l\u2019Arxiu Comarcal del Vall\u00e8s Occidental (ACVO), a Terrassa, on molt amablement em van lliurar informaci\u00f3 documental que justifica que la finca estava al carrer Arqu\u00edmedes n\u00famero 179 i feia xamfr\u00e0 amb el carrer Ireneo, actualment Dr. Ull\u00e9s.<\/span><\/p>\n

Segons un antic pl\u00e0nol de Terrassa veiem que la casa era prop de la masia Freixa, on els tiets feien de masovers, ara parc de Sant Jordi. No ho s\u00e9, per\u00f2 Pau Masdeu, marit de la tia Maria i cunyat del pare, a m\u00e9s de treballar l\u2019hort de la masia Freixa potser tamb\u00e9 arranjava la glorieta de roses i altres flors que hi havia.<\/span><\/p>\n

\"\"
Marcat amb vermell l’habitatge on hi havia el singular roser i la zona de color verd la Masia Freixa.F<\/span>ragment del mapa de Terrassa. En color verd el parc de Sant Jordi i senyalat amb vermell la finca del carrer Arqu\u00edmedes, 179.<\/span><\/figcaption><\/figure>\n

A l\u2019hort hi tenia plantades flors de tot tipus que servien per adornar la masia i la tia Maria quan hi havia excedents posava les flors dins de galledes d\u2019aigua i els hi venien a comprar.<\/span><\/p>\n

En altres documents que es guarden a l\u2019ACVO (OMOB 277\/1918) consta que en data 26 de novembre de l\u2019any 1918 el terrassenc Josep Astals Torroella, casat, industrial de professi\u00f3 i domiciliat al carrer Ireneo n\u00fam. 33, havia presentat a l\u2019Ajuntament de Terrassa un perm\u00eds d\u2019obres per edificar una casa formada nom\u00e9s de baixos al carrer Arqu\u00edmedes n\u00fam. 179. Adjuntava a la petici\u00f3 un dibuix de la fa\u00e7ana de la casa fet per l\u2019arquitecte municipal Melchor Vi\u00f1als Mu\u00f1oz. <\/span><\/p>\n

Fins aqu\u00ed aquesta explicaci\u00f3 que involunt\u00e0riament hem allargat bastant, per\u00f2 b\u00e9, sempre pot ser d’inter\u00e8s per recordar hist\u00f2ries de la Terrassa d\u2019abans i comprovar la seva evoluci\u00f3. <\/span><\/p>\n

\"\"
Dibuix de la fa\u00e7ana de la casa. ACVO<\/figcaption><\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El meu pare era pag\u00e8s i natural de Castellfollit del Boix (Bages), el seu pare tamb\u00e9 era pag\u00e8s i el seu avi era frare d\u2019un convent de Manresa quan als 70 anys va deixar la vida eclesi\u00e0stica i es va casar amb Dolors Fontanet, amb qui va tenir dos fills, el meu avi Joan i…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":16202,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[1901,1902,1903,1899,1900,1842],"class_list":["post-16194","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-terrassa-pobles","tag-arquimedes-179","tag-avo","tag-facana","tag-josep-astals","tag-roser-de-vuit-especies","tag-terrassa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/16194"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=16194"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/16194\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17141,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/16194\/revisions\/17141"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/16202"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=16194"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=16194"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=16194"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}