{"id":16657,"date":"2024-11-29T22:47:20","date_gmt":"2024-11-29T20:47:20","guid":{"rendered":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=16657"},"modified":"2025-08-12T17:50:31","modified_gmt":"2025-08-12T15:50:31","slug":"records-a-la-fabrica-veyga-de-terrassa-1961-1975-recentment-enderrocada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=16657","title":{"rendered":"Records a la f\u00e0brica Veyga de Terrassa (1961-1975) recentment enderrocada"},"content":{"rendered":"

Viv\u00edem a la carretera de Rub\u00ed n\u00famero 53, per\u00f2 quan el meu germ\u00e0 Mari\u00e0 va morir d\u2019accident de moto el dia 7 de juliol de l\u2019any 1960 tota la fam\u00edlia va restar trasbalsada, res va ser igual. No vam tardar gaire a anar a viure a la f\u00e0brica Veyga, prop de les Fonts de Terrassa, a la mateixa carretera de Rub\u00ed, oficialment anomenada de Gr\u00e0cia-Manresa.<\/span><\/p>\n

Mari\u00e0 Masana juntament amb Jaume Almirall i altres persones van crear una societat per formar l\u2019empresa Veyga, amb socis com el mateix Jaume Almirall, Joan Veyga i d\u2019altres, en Mari\u00e0 com a mestre d\u2019obres va aportar els treballadors i es va encarregar de la construcci\u00f3 de l\u2019empresa.<\/span><\/p>\n

La f\u00e0brica disposava d\u2019una nau de 100 metres de llarg, que era on es feien les biguetes de formig\u00f3 armat, que tenien forma de T. Per fer-les disposava unes canaletes a estil motlle de gaireb\u00e9 100 metres de longitud, dins les quals es posava filferro tensat que despr\u00e9s es cobria de formig\u00f3. Tamb\u00e9 feien j\u00e0sseres i encavallades de grans dimensions que aquestes les deien al mateix lloc on les havien de col\u00b7locar.\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Imatge amb una j\u00e0ssera de gran dimensions, al mig Francesc Masana (col\u00b7lecci\u00f3 fam\u00edlia Masana)<\/figcaption><\/figure>\n

Molt sovint entraven camions plens d\u2019\u00e0rids que es feien passar per una trituradora que els esmicolava i tamb\u00e9 per una garbelladora per seguir amb algun proc\u00e9s m\u00e9s fins a obtenir el formig\u00f3. Recordo que aquestes maquin\u00e0ries feien molt de soroll. <\/span><\/p>\n

La f\u00e0brica va ser edificada molt arran de carretera, penso que no es van respectar les dist\u00e0ncies potser en aquell temps no estaven estipulades. Disposava d\u2019un edifici d\u2019estructura rectangular orientat a ponent que permetia veure unes boniques postes de sol, no tenia obertures a la part de llevant, la que donava a la carretera excepte la planta baixa.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
L’edifici de serveis de la f\u00e0brica Veyga S.A. (Imatge cedida Cisco Massana)<\/figcaption><\/figure>\n

A la planta baixa hi havia la porteria al costat mateix de l\u2019entrada principal de la f\u00e0brica, on sovint hi havia la J\u00falia i tamb\u00e9 el meu pare. Al costat hi havia el taller mec\u00e0nic, magatzem i garatge, on vaig guardar la Mobylette i despr\u00e9s tamb\u00e9 la Vespa.<\/span><\/p>\n

Al primer pis hi havia el nostre habitatge i al final del passad\u00eds, que era for\u00e7a llarg, hi havia una porta que comunicava amb un menjador privat utilitzat per als dinars d\u2019empresa. Tamb\u00e9 dispos\u00e0vem d\u2019una terrassa for\u00e7a adequada per sopar-hi els dies d\u2019estiu.<\/span><\/p>\n

\"\"
Rosa al terrat de casa a Veyga.<\/span><\/em><\/figcaption><\/figure>\n

Al segon pis hi havia el menjador dels treballadors. Aquest menjador es comunicava mitjan\u00e7ant una escala que anava des del menjador dels treballadors i per all\u00e0 entraven els comensals. Com que <\/span>els treballadors de <\/span>la <\/span>empresa la <\/span>majoria no tenien vehicle, era un xofer de <\/span>Veyga<\/span> qui els anava a buscar a uns indrets establerts de Terrassa i els tornava a casa al finalitzar la feina.<\/span><\/span><\/p>\n

Del menjador de l\u2019empresa se n\u2019ocupava una fam\u00edlia amb qui vam fer bona amistat i junts hav\u00edem fet un munt de xefles a l\u2019aire lliure, per exemple a les pinedes de Castelldefels. All\u00e0 els banyistes venien a veure\u2019ns atrets per la flaire que desprenia la xup-xup de la cassola de l\u2019Antonio. Era un excel\u00b7lent cuiner; tant podia cuinar plats senzills i bons com elaborar plats especials a base de marisc per als dinars d\u2019empresa. Jaume Almirall era de l\u2019opini\u00f3 que els negocis despr\u00e9s d\u2019un bon dinar surten millor.<\/span><\/p>\n

De vegades l\u2019Antonio venia a casa per portar-nos una de les seves exquisideses que havia fet, deia que en feia de m\u00e9s perqu\u00e8 sovint s\u2019afegia algun empresari inesperadament i no volia fer curt. Des que vaig paladejar aquella cuina de marisqueria feta per l\u2019Antonio, si alguna altra vegada havia menjat per exemple cabra de mar en un restaurant, no tenia res a veure, ja que ell omplia la clova amb una combinaci\u00f3 d\u2019ingredients que el feien \u00fanic.<\/span><\/p>\n

En aquells temps estrenar un pis era un fet important i potser perqu\u00e8 encara no havia esclatat del el boom de la construcci\u00f3, van ser diversos els amics que venien a casa per con\u00e8ixer la novetat, al meu germ\u00e0 Francesc i a la J\u00falia no els recava gens ni mica dir-los que es quedessin a sopar, o a dinar si era diumenge.<\/span><\/p>\n

Trobo a faltar aquella espontane\u00eftat d\u2019invitar a taula els amics, mai era cap problema. La J\u00falia podia fer una truita de patates amb trossets de cansalada, verdura, un tall de llom o de pollastre, croquetes, sardines escabetxades, bacall\u00e0, que tant li agradava al meu germ\u00e0, i els rogers, arr\u00f2s, mongetes del ganxet, el que fos, el que tenia en aquell moment. Tot li sortia bon\u00edssim.<\/span><\/p>\n

El meu germ\u00e0 Francesc despr\u00e9s de sopar tenia el costum d\u2019anar a veure els treballadors del torn de nit que treballaven dins la llarga nau que arribava fins gaireb\u00e9 a tocar de la riera del Palau de Terrassa. Hi anava perqu\u00e8 com a responsable volia saber si tot anava b\u00e9 o per si necessitaven res. Un dia va tornar de seguida per dir-nos si vol\u00edem anar a veure com baixava la riera. La J\u00falia i jo li vam dir que s\u00ed. El pare ens va dir: \u201c<\/span>Vigileu amb la riera, que \u00e9s molt tra\u00efdora!\u201d<\/span> Altres vegades havia sentit dir al pare, bon pag\u00e8s i observador de la natura: \u201cA<\/span> la riera no se li pot prendre mai ni un pam de terra, perqu\u00e8 tard o d\u2019hora se la cobra.\u201d<\/span><\/span><\/p>\n

\"\"
En viure a les Fonts vaig comprar una Mobylette.<\/span><\/em><\/figcaption><\/figure>\n

Al capdavall de la nau hi havia una porta que donava a un tros de terra que acabava a la llera de la riera. La J\u00falia i jo vam mirar una estona aquell espectacle de la baixada d\u2019aigua, era impressionant, especialment quan queia un llamp impressionava sentir la remor que feia. La J\u00falia va anar all\u00e0 on hi havia el Cisco, com anomen\u00e0vem el meu germ\u00e0, perqu\u00e8 ella tamb\u00e9 coneixia els treballadors i feien conversa, jo em vaig quedar a la porta contemplant l\u2019aigua.<\/span><\/p>\n

De cop veig com una pila de bidons buits que hi havia a tocar de la nau l\u2019aigua se\u2019ls enduia. Alarmada, de seguida vaig anar a avisar el meu germ\u00e0 que, com un boig va reaccionar cridant amb tota la seva for\u00e7a als treballadors: \u201c<\/span>Corred, corred, salid todos corriendo<\/i><\/span>!\u201d Els treballadors semblava que tardaven a reaccionar per\u00f2 en aquestes que se\u2019n va la llum, i van haver de caminar a les fosques fins a la sortida de la nau, guiats nom\u00e9s per la llum dels llampecs. L\u2019impacte m\u00e9s gran va ser que just quan estaven a fora de la nau i l\u2019aigua ens arribava a mitja cama sentim un gran terrabastall i veiem com la riera s\u2019enduia mitja nau, tot el sector de la part de la riera on \u00e9rem cinc minuts abans. <\/span><\/span><\/p>\n

Quan \u00e9rem tots a punt de pujar a casa, que era un primer pis, el meu germ\u00e0 diu \u201cen Rovi, en Rovi!\u201d. En Rovi era un gos que semblava un poni de tan gran com era, estava tancat dins una g\u00e0bia de grans dimensions on tenia tamb\u00e9 un petita piscina. Doncs el va trobar enfilat a sobre de la seva caseta, el va agafar i ens va explicar que si no arriba a ser per ell no hauria pogut entrar a casa, amb l\u2019aigua fins gaireb\u00e9 a la cintura i agafat al collar del Rovi, que nedava amb tota la seva for\u00e7a van aconseguir arribar al portal de casa. En un moment l\u2019aigua va anar pujant fins a arribar al darrer esgla\u00f3 de la porta d\u2019entrada. El Cisco deia: \u201cHe salvat el Rovi i el Rovi m\u2019ha salvat a mi.\u201d<\/span><\/p>\n

Amb tots els treballadors dins de casa, un d\u2019ells va tenir un atac de desesperaci\u00f3. Estava fora de si perqu\u00e8 la seva fam\u00edlia vivia a les Fonts, no gaire lluny de la riera, i volia sortir tant s\u00ed com no de casa quan tot era una piscina. El Cisco ens va sorprendre perqu\u00e8 li va ventar un clatellot, i entre tots els seus companys el van retenir i calmar.<\/span><\/p>\n

El drama, per\u00f2, va continuar. Va ser una nit terrible. A les persones que baixaven per la carretera i tenien fam\u00edlia a les Fonts els vam aconsellar passar la nit al menjador dels treballadors que estava en construcci\u00f3, les planxes de suro de la cambra frigor\u00edfica estirades a terra i amb algunes mantes van poder esperar unes hores fins la matinada que l\u2019aigua hagu\u00e9s baixat. Des de dalt del terrat v\u00e8iem com s\u2019anaven ensorrant les cases de les Fonts.\u00a0<\/span><\/p>\n

Podr\u00edem explicar m\u00e9s coses per\u00f2 ho deixem aqu\u00ed. Dies despr\u00e9s els treballadors deien: \u201c<\/span>La Rosa nos ha salvado<\/i><\/span>\u201d<\/span>. <\/i><\/span>De fet, si no em quedo plantada a la porta mirant la riera de segur que la riera ens hauria agafat de ple a tots, per\u00f2 tamb\u00e9 estem vius perqu\u00e8 en Cisco va veure immediatament la gravetat i va llan\u00e7ar l\u2019alerta, segur perqu\u00e8 tenia present les advert\u00e8ncies del pare.<\/span><\/span><\/p>\n

B\u00e9, aquest relat ha vingut a tomb del recent enderroc de la f\u00e0brica Veyga. El meu nebot Francesc va ser qui em va informar del que deia el <\/span>Diari de Terrassa<\/i><\/span> sobre el projecte d\u2019enderroc de la f\u00e0brica. Vaig parlar amb Anna Almirall, metgessa i filla de Jaume Almirall, i em va dir que estava al corrent del fet, que li semblava que volien fer una rotonda per a l\u2019enlla\u00e7 de carreteres.<\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Zona on hi havia la empresa Veyga S.A. (imatge Cisco Massana) novembre 2024<\/figcaption><\/figure>\n

Ara, vistes les imatges de la zona amb la inexist\u00e8ncia d\u2019aquella edificaci\u00f3 lliurades per Cisco Massana, el meu nebot, fill del meu germ\u00e0 gran Josep, a qui li era padr\u00ed el seu tiet Cisco, m\u2019ha fet una mena d\u2019impacte aquell espai, desprove\u00eft de l\u2019edifici, convertit en un espai an\u00f2nim, un lloc impersonal com d\u2019altres indrets de la modernitat.1<\/sup><\/a><\/span><\/p>\n

<\/a> Amb tot, aix\u00f2 no \u00e9s res si ho comparem amb la riuada de Terrassa del dia 25 de setembre de l\u2019any 1962, quan es diu que van caure 1.750 m<\/span>3<\/span><\/sup> d\u2019aigua i van morir 600 persones, o amb les recents inundacions de Val\u00e8ncia el dia 29 d\u2019octubre d\u2019aquest any 2024, de les quals encara hem de con\u00e8ixer l\u2019abast en p\u00e8rdues humanes i materials.<\/span><\/span><\/p>\n

1<\/a> AUG\u00c9, Marc. <\/span>Los no lugares: Espacios del anonimato: Antropologia sobre modernidad<\/i><\/span>. Gedisa, 2004. Aquesta obra la vaig tenir fins que fa poc vaig donar gaireb\u00e9 tots els llibres a Papyrus de Celr\u00e0<\/span>.<\/span><\/span> https:\/\/www.casadellibro.com\/libro-los-no-lugares-espacios-del-anonimato-antropologia-sobre-modern-idad\/9788474324594\/326547<\/a> [consulta, 29-11-2024]. Sobre la riuada i imatges de Veyga, veieu La rierada del any 1962 a Les Fonts de Terrassa<\/a><\/span><\/span><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Viv\u00edem a la carretera de Rub\u00ed n\u00famero 53, per\u00f2 quan el meu germ\u00e0 Mari\u00e0 va morir d\u2019accident de moto el dia 7 de juliol de l\u2019any 1960 tota la fam\u00edlia va restar trasbalsada, res va ser igual. No vam tardar gaire a anar a viure a la f\u00e0brica Veyga, prop de les Fonts de Terrassa,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":16667,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[1942,1940,1939,1941,541],"class_list":["post-16657","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-infermeria","tag-1942","tag-enderroc","tag-fabrica-veyga-de-terrassa","tag-riuada","tag-vivencies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/16657"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=16657"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/16657\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16670,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/16657\/revisions\/16670"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/16667"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=16657"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=16657"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=16657"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}