{"id":17403,"date":"2025-05-27T19:06:33","date_gmt":"2025-05-27T17:06:33","guid":{"rendered":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=17403"},"modified":"2025-07-04T17:51:12","modified_gmt":"2025-07-04T15:51:12","slug":"una-situacio-dempatia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=17403","title":{"rendered":"Una bonica experi\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"

La directora d\u2019una escola em va demanar que an\u00e9s a fer una xerrada a un grup de trenta o m\u00e9s nens i nenes d\u2019entre set i vuit anys que estudiaven al seu centre.<\/p>\n

La confer\u00e8ncia s\u2019emmarcava dins un programa pensat per donar a con\u00e8ixer professions poc habituals exercides per dones. En el meu cas, havia de parlar de la meva experi\u00e8ncia en el m\u00f3n de l\u2019aviaci\u00f3, ja que havia obtingut el t\u00edtol de pilot aeron\u00e0utic civil privat,<\/a> tot i que la meva professi\u00f3 era la d\u2019infermera dins l\u2019\u00e0mbit de la salut prim\u00e0ria i la promoci\u00f3 de la salut.<\/p>\n

Per fer-ho m\u00e9s did\u00e0ctic, vaig preparar unes cartolines amb esquemes d\u2019un avi\u00f3, els elements de comandament i el l\u00e8xic d\u2019identificaci\u00f3 dels avions (per exemple, EC-PV). A m\u00e9s, la professora va buscar un article meu a internet i el va projectar a la gran pantalla de l\u2019aula.<\/p>\n

\"\"
\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 L\u00e0mina que vaig dur a l’escola pels nens<\/span><\/figcaption><\/figure>\n

Estava dreta davant dels alumnes explicant, i veia que, tot i que escoltaven, es movien molt: bra\u00e7os, cames, cos… De seguida vaig adonar-me que aquells nens no haurien d\u2019estar all\u00e0. Em van venir unes intenses ganes d\u2019endur-me\u2019ls a la platja, que es banyessin, que es rebolquessin per la sorra. Sentia que aquell recinte tancat, i fins i tot el pati, amb algun arbre per\u00f2 de terra erm, els privava de llibertat.<\/p>\n

Era conscient que aquella idea no era gaire l\u00f2gica, per\u00f2 aix\u00ed ho sentia.<\/p>\n

En un moment determinat, la professora, que era al fons de la classe, va sortir amb un nen agafat de la m\u00e0. El nen anava tot vestit de negre i era for\u00e7a ob\u00e8s. A una nena molt espavilada que tenia davant meu li vaig preguntar:<\/p>\n

\u2014Com \u00e9s que la professora s\u2019ha endut aquest nen?<\/p>\n

Ella em va respondre:<\/p>\n

\u2014Perqu\u00e8 cantava. Sempre ho fa.<\/p>\n

En aquell moment vaig recordar que jo tamb\u00e9 ho feia. B\u00e9, cantar no exactament, nom\u00e9s vocalitzava com si fes \u00f2pera. La difer\u00e8ncia \u00e9s que a mi la mestra mai m\u2019havia fet sortir de classe, tot i que un dia em va dir que em faria escarmentar. (1)<\/p>\n

Els nens em van fer diverses preguntes que tenien anotades en un paper, segurament preparades amb la professora. Mentre em movia pel recinte i contestava, no s\u00e9 com va anar que els vaig dir que podia ser la seva \u00e0via, i de seguida vaig preguntar:<\/p>\n

\u2014Quants de vosaltres teniu \u00e0via?<\/p>\n

Nom\u00e9s van aixecar la m\u00e0 tres o quatre. (2)<\/p>\n

Quan van donar per acabada la xerrada, van venir tots corrents cap a mi i se\u2019m van arrapar a la cintura, formant una rotllana de diverses fileres. Una nena em va dir:
\n\u2014Ets molt guapa.
\nI un nen:
\n\u2014Portes unes ulleres molt boniques.<\/p>\n

Davant d\u2019aquella situaci\u00f3 tan inesperada i tendra, em vaig emocionar. L\u2019\u00fanic que vaig poder fer va ser fer-los petons al cap a alguns d\u2019ells.<\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019aquesta mostra d\u2019afecte, van sortir corrents cap al pati. De cop, i sense saber d\u2019on venia, va apar\u00e8ixer un nen resegat, ros i molt simp\u00e0tic. El seu gest, i el fet que estigu\u00e9s sol, em va transmetre alguna cosa molt emotiva.<\/p>\n

Quan em vaig acomiadar de la directora i li vaig comentar el que havia passat, em va dir que era normal, que eren nens molt afectuosos. Potser s\u00ed. Per\u00f2 jo em vaig fer una composici\u00f3 mental: mentre els parlava d\u2019aviaci\u00f3, el que realment m\u2019influ\u00efa era veure aquells nens com retinguts. Ho comparava amb la meva pr\u00f2pia infantesa, quan no volia anar a l\u2019escola i m\u2019escapava. Ara, ells ja no poden fer-ho.<\/p>\n

Penso que el que va passar va ser una comprensi\u00f3 m\u00fatua: la meva afici\u00f3 per volar, per la llibertat, i les seves ganes de moviment, de joc i d\u2019afecte. Potser aquest va ser el motiu que els va portar a abra\u00e7ar-se\u2019m a la cintura.<\/p>\n

Pot semblar un fet banal, per\u00f2 per a mi va ser una experi\u00e8ncia tan ins\u00f2lita com gratificant. La recordar\u00e9… per\u00f2, per si un dia se m\u2019oblida, he decidit escriure-la. Mai se sap.<\/p>\n

\n

Notes:<\/h4>\n

(1)<\/strong> El dia de la festa de final de curs, quan tenia nou anys, es feia una cerim\u00f2nia on professors i autoritats repartien diplomes i alguns alumnes recitaven poesies. La meva senyoreta va dir: Ara la Masana ens cantar\u00e0 \u00f2pera<\/em>. En sentir-ho, em vaig quedar imm\u00f2bil i em negava a sortir a l\u2019escenari. Van ser les meves companyes qui m\u2019hi van empenyer. Davant de tothom vaig dir: Jo no s\u00e9 cantar \u00f2pera, nom\u00e9s s\u00e9 fer…<\/em> i vaig vocalitzar com ho feia el Gran Caruso, que a la meva mare li encantava escoltar per la r\u00e0dio. Contra tot pron\u00f2stic, vaig rebre forts aplaudiments nom\u00e9s per aquella breu vibraci\u00f3 de les meves cordes vocals.<\/p>\n

(2)<\/strong> Quan vaig comentar a la directora que pocs nens havien aixecat la m\u00e0 quan vaig preguntar si tenien \u00e0via, em va respondre que s\u00ed que en tenien, per\u00f2 que de vegades no volien respondre.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La directora d\u2019una escola em va demanar que an\u00e9s a fer una xerrada a un grup de trenta o m\u00e9s nens i nenes d\u2019entre set i vuit anys que estudiaven al seu centre. La confer\u00e8ncia s\u2019emmarcava dins un programa pensat per donar a con\u00e8ixer professions poc habituals exercides per dones. En el meu cas, havia…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":17481,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,32],"tags":[],"class_list":["post-17403","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-diversos","category-miscel-lania"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/17403"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=17403"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/17403\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17444,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/17403\/revisions\/17444"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/17481"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=17403"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=17403"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=17403"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}