{"id":17670,"date":"2025-08-11T10:05:25","date_gmt":"2025-08-11T08:05:25","guid":{"rendered":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=17670"},"modified":"2025-08-11T10:05:25","modified_gmt":"2025-08-11T08:05:25","slug":"anecdotes-dun-bomber","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=17670","title":{"rendered":"An\u00e8cdotes d\u2019un bomber"},"content":{"rendered":"

Quan era bastant petita, potser tenia cinc o sis anys, el meu germ\u00e0 Josep feia de bomber voluntari. Treballava a un taller que feia xamfr\u00e0 amb casa nostra, al carrer Galileu, paral\u00b7lel a la Rambla, amb nom\u00e9s el carrer Arqu\u00edmedes pel mig.<\/span><\/p>\n

Quan hi havia un incendi, des de la central de bombers del carrer Gaud\u00ed tocaven una sirena que ressonava per tot el centre de Terrassa. Aquesta era la consigna perqu\u00e8 els bombers voluntaris anessin corrents cap a uns punts determinats de la Rambla, on pujaven als camions.<\/span><\/p>\n

Com que en Josep treballava tan a prop de casa, venia com un llampec a buscar la pallissa de pell, el casc amb la cresta met\u00e0l\u00b7lica i les botes. Se les posava a corre-cuita i marxava mig vestint-se. Si jo era a casa, corria darrere seu per veure com baixava carrer avall fent gambades.<\/span><\/p>\n

\"\"
Bombers on es veu l’uniforme que diuen<\/span><\/em><\/figcaption><\/figure>\n

Una de les an\u00e8cdotes que vull explicar va passar una nit. No recordo si era el primer dia que li havien donat l\u2019uniforme o no, per\u00f2 el cas \u00e9s que havia deixat penjada darrere la porta de l\u2019habitaci\u00f3 la pallissa, el casc i les botes al terra.<\/span><\/p>\n

A mitja nit, vam sentir uns crits d\u2019esglai:<\/span><\/p>\n

\u2014Un home! Hi ha un home!<\/span><\/p>\n

Era l\u2019Anna, morta de por. A mi tamb\u00e9 em va semblar veure un fantasma. Els pares van venir corrents i van encendre el llum, per\u00f2 no hi havia ning\u00fa. El que passava era que un raig de claror del carrer incidia sobre els botons i la corretja del casc, donant l\u2019aparen\u00e7a d\u2019un homenot amb ulls grocs.<\/span><\/p>\n

Una altra escena divertida relacionada amb l\u2019uniforme de bomber t\u00e9 a veure amb el fet que ell tenia vint-i-un anys m\u00e9s que jo. Jo era la petita, i sovint li agradava fer-me la guitza. Quan arribava a casa, si est\u00e0vem dinant i jo estava asseguda davant del calaix del pa, m\u2019agafava per les trenes, posava el genoll a la cadira i m\u2019estirava cap enrere fins a fer caure la cadira… i jo amb ella. Els pares el renyaven, per\u00f2 ell seguia fent-ho.<\/span><\/p>\n

Fins que un dia, menjant-me un pr\u00e9ssec de vinya \u2014d\u2019aquells de sec\u00e0 que fan tanta olor i tenen una mica de resina a la pell\u2014, en acabar, vaig llen\u00e7ar el pinyol dins d\u2019una de les seves botes de bomber.<\/span><\/p>\n

Quan van tornar a tocar a foc, jo ja no me\u2019n recordava del pinyol. Per\u00f2 ell va tornar a casa explicant que havia hagut de c\u00f3rrer fins a la Rambla amb \u201cun bony clavat al peu\u201d.<\/span><\/p>\n

La mare, en sentir-ho, li va dir:<\/span><\/p>\n

\u2014A veure si t\u2019escarmentes i la deixes tranquil\u00b7la!<\/span><\/p>\n

I efectivament, no em va tornar a estirar mai m\u00e9s de les trenes<\/strong>.<\/span><\/p>\n

Amb aquestes an\u00e8cdotes repetides, hem tingut l\u2019oportunitat de recordar-lo novament. I aix\u00f2 sempre \u00e9s bonic.<\/span><\/p>\n

\"\"
Cascs de bomber del PDF fet anteriorment.<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

\ud83d\udc49 Enlla\u00e7 a la cr\u00f2nica completa d\u2019en Josep<\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan era bastant petita, potser tenia cinc o sis anys, el meu germ\u00e0 Josep feia de bomber voluntari. Treballava a un taller que feia xamfr\u00e0 amb casa nostra, al carrer Galileu, paral\u00b7lel a la Rambla, amb nom\u00e9s el carrer Arqu\u00edmedes pel mig. Quan hi havia un incendi, des de la central de bombers del carrer…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":17672,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2161,14],"tags":[2169,1580,2019],"class_list":["post-17670","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-anecdotes","category-terrassa-pobles","tag-anecdotes-e-bomber","tag-josep-masana-ribas","tag-terrassaa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/17670"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=17670"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/17670\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17701,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/17670\/revisions\/17701"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/17672"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=17670"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=17670"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=17670"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}