{"id":17740,"date":"2025-11-29T19:03:38","date_gmt":"2025-11-29T17:03:38","guid":{"rendered":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=17740"},"modified":"2025-11-29T19:03:38","modified_gmt":"2025-11-29T17:03:38","slug":"quan-la-oida-falla","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=17740","title":{"rendered":"Quan la o\u00efda falla."},"content":{"rendered":"

Des que tinc l\u2019o\u00efda menys fina, a les confer\u00e8ncies sovint se m\u2019escapen paraules. I darrerament em passa una cosa nova: de sobte, s\u2019activa a la ment una mena de seq\u00fc\u00e8ncia curta, com si vei\u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula.<\/span><\/p>\n

Un dia, a un auditori, nom\u00e9s sentia amb claredat la veu d\u2019un conegut locutor de televisi\u00f3 que presentava els ponents de les taules rodones. En canvi, quan parlava un dels convidats, no entenia res del que deia i m\u2019avorria. De sobte, em vaig imaginar la\u00a0 mare d’un contertuli\u00e0 que estava parlant \u2014una dona que no havia vist mai \u2014 la vaig imaginar asseguda pl\u00e0cidament en un seient i es mirava al seu fill -el que parlava- amb afecte i l’aconsellava.\u00a0 Just llavors, el ponent amb veu m\u00e9s forta i clara va dir:<\/span><\/p>\n

\u2014Perqu\u00e8 la meva mare…<\/span><\/p>\n

No vaig entendre les paraules que continuaven, aquest coincid\u00e8ncia em va deixar del tot sorpresa .<\/span><\/p>\n

Passats uns mesos, en un altre acte cultural i amb una ac\u00fastica excel\u00b7lent, una ponent molt reconeguda parlava amb veu tan baixa que no la podia seguir, malgrat el meu inter\u00e8s. I novament, em vaig imaginar una escena, b\u00e9 m’apareix sense voler: Veia com ella i la seva \u00e0via convers\u00e0vem i \u00e9s que a m\u00e9s la ponent tenia veu de dona gran, assenyada i serena, que contrastava amb el seu estil modern de roba\u00a0 i de pentinat de cabells llargs i rosos. Vaig preguntar-me, d\u2019on em poden sortir aquests dos imaginaris films interiors ?<\/span><\/p>\n

Ahir, a un concert de jazz fet a l\u2019aire lliure, interpretaven peces de Nat King Cole. L\u2019audici\u00f3 era perfecta. Davant meu, una parella gran escoltava embadalida; ella es ventava amb un vano i llu\u00efa un pentinat senzill per\u00f2 ple de personalitat. Em vaig imaginar que de joves havien ballat o taral\u00b7lejat aquelles mateixes can\u00e7ons, clar que aquest fet imaginatiu \u00e9s f\u00e0cil, no li bec res d’especial o potser una mica.\u00a0<\/span><\/p>\n

En acabar el concert, la senyora es va aixecar abans que jo. Em va mirar i em va dedicar un amable somriure; li vaig correspondre de la mateixa manera. Sense dir-nos res, vam compartir uns instants de complicitat i de reconeixement mutu. Potser ho havia facilitat la m\u00fasica de Nat King Cole, capa\u00e7 d\u2019unir desconeguts, no ho se, nom\u00e9s volia dir que a diferencia de quan tenia m\u00e9s agudesa auditiva, ara si no sento el que diuen observo com la ment o la intu\u00efci\u00f3 complementen els vuits i penso que podria completar un relat per una novel\u00b7la.\u00a0 \u00a0<\/span><\/p>\n

Durant la meva activitat com a infermera han estat diverses les vegades que un pacient havia dit alguna cosa que sonava a un del millors acudis que es poguessin escoltar. Respecte a la audici\u00f3 un dia una senyora em va dir que el seu marit havia fet una canvi espectacular, que semblava un altre i tot des de que va anar a Gais.\u00a0 No li vaig dir res, no sabia que dir-li,\u00a0 sempre havia vist\u00a0 el seu marit\u00a0 un home com un altre i a m\u00e9s ja tenia una edat.\u00a0 Tot va restar aclarir quan va afegir<\/p>\n

– Almenys ara pot seguir una conversa sencera.<\/p>\n

Vaig respondre entusiasmada, Ah, est\u00e0 millor des de que va a GAES, aix\u00f2 mateix, molt m\u00e9s b\u00e9. Va dir.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Des que tinc l\u2019o\u00efda menys fina, a les confer\u00e8ncies sovint se m\u2019escapen paraules. I darrerament em passa una cosa nova: de sobte, s\u2019activa a la ment una mena de seq\u00fc\u00e8ncia curta, com si vei\u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula. Un dia, a un auditori, nom\u00e9s sentia amb claredat la veu d\u2019un conegut locutor de televisi\u00f3 que presentava els…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":17768,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2161,4],"tags":[2196,2194,2195],"class_list":["post-17740","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-anecdotes","category-diversos","tag-complementaries","tag-oida","tag-percepcions"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/17740"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=17740"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/17740\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18024,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/17740\/revisions\/18024"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/17768"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=17740"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=17740"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=17740"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}