{"id":17765,"date":"2025-08-28T12:11:14","date_gmt":"2025-08-28T10:11:14","guid":{"rendered":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=17765"},"modified":"2025-08-28T12:13:31","modified_gmt":"2025-08-28T10:13:31","slug":"el-merit-de-les-dones-espanyoles","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=17765","title":{"rendered":"El m\u00e8rit de les dones espanyoles"},"content":{"rendered":"

De vegades, si ning\u00fa ens ho diu, no som conscients de la nostra pr\u00f2pia v\u00e0lua, del que fem i de com som. El nostre tarann\u00e0 sorgeix amb espontane\u00eftat i naturalitat. Vull compartir dos exemples personals \u2014que faig extensius a totes les dones espanyoles, all\u00e0 on visquin des de l\u2019any 1978 a qualsevol de les disset autonomies de la pen\u00ednsula.<\/p>\n

L\u2019any 1970 vaig anar a Par\u00eds a cuidar criatures amb l\u2019objectiu d\u2019aprendre franc\u00e8s. En arribar, ens acollien en una resid\u00e8ncia i all\u00e0 se\u2019ns assignava la fam\u00edlia on hav\u00edem de treballar.<\/p>\n

Un dia, Fran\u00e7oise \u2014la mare de Val\u00e9ry, de set anys, i de Gil, de quatre\u2014 em va confessar que havia demanat expressament una cuidadora espanyola, perqu\u00e8 considerava que ten\u00edem esperit maternal. Abans havien tingut una \u201ccangur\u201d anglesa que nom\u00e9s llegia novel\u00b7les i no s\u2019ocupava gaire dels nens.<\/p>\n

Recordo que un dia, amb el petit Gil als bra\u00e7os, va descobrir que les dones tenim pits. Li vaig haver d\u2019explicar amb senzillesa, i aquell moment em va fer sentir una emoci\u00f3 especial: vaig notar com, instintivament, l\u2019abra\u00e7ava encara m\u00e9s fort. Potser havia estat criat amb biber\u00f3.<\/p>\n

M\u00e9s tard, a Su\u00efssa, mentre treballava d\u2019auxiliar en un hospital privat, em van indicar que atengu\u00e9s una pacient. No vaig acabar d\u2019entendre b\u00e9 el nom, per\u00f2 ho vaig fer amb la mateixa dedicaci\u00f3 de sempre. Llavors la supervisora, Madame Sutter, em va dir que havia estat la mateixa pacient qui havia demanat ser cuidada per una auxiliar espanyola. Nom\u00e9s despr\u00e9s vaig saber que aquella senyora era Maria Jos\u00e9 de Savoia, l\u2019antiga reina d\u2019It\u00e0lia. No havia fet res d\u2019extraordinari, simplement l\u2019havia atesa amb naturalitat i proximitat, com feia amb tots els pacients.<\/p>\n

Tamb\u00e9 recordo una amiga meva que va anar a operar-se a Nancy, a prop d\u2019Alemanya. Els sorprenia la manera com ens ocup\u00e0vem de la persona ingressada. En aquell hospital comarcal, era habitual que els familiars deixessin el pacient i no tornessin fins al moment de l\u2019alta. A nosaltres, aix\u00f2 ens semblava impensable: la pres\u00e8ncia i l\u2019acompanyament eren part de la cura.<\/p>\n

Amb tot aix\u00f2 nom\u00e9s vull dir que les dones espanyoles d\u2019aquell temps \u2014i encara avui\u2014 som persones properes, familiars i capaces de crear caliu hum\u00e0. Potser, sense adonar-nos-en, la modernitat ens va refredant una mica, per\u00f2 segueix sent dins nostre.<\/p>\n

El nostre car\u00e0cter mediterrani, la llum del sol i els fruits de la natura ens acompanyen i ens sostenen. Potser aix\u00f2 mateix \u00e9s el que ens preserva i ens fa ser valorades, fins i tot quan nosaltres no ens n\u2019adonem.<\/p>\n

Nota final<\/strong>
\nEl que en el nostre dia a dia pot semblar ordinari, per a d\u2019altres \u00e9s extraordinari. De vegades, el simple fet de donar calor hum\u00e0 i proximitat ja \u00e9s, en si mateix, un tresor cultural i hum\u00e0 que val la pena recon\u00e8ixer.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Atenent a nens a Par\u00eds<\/figcaption><\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

De vegades, si ning\u00fa ens ho diu, no som conscients de la nostra pr\u00f2pia v\u00e0lua, del que fem i de com som. El nostre tarann\u00e0 sorgeix amb espontane\u00eftat i naturalitat. Vull compartir dos exemples personals \u2014que faig extensius a totes les dones espanyoles, all\u00e0 on visquin des de l\u2019any 1978 a qualsevol de les disset…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":17767,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[2206,2207,2205,2208],"class_list":["post-17765","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-diversos","tag-caracter","tag-consideracio","tag-dones-espanyoles","tag-forma-de-ser"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/17765"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=17765"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/17765\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17771,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/17765\/revisions\/17771"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/17767"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=17765"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=17765"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=17765"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}