{"id":17872,"date":"2025-09-24T10:01:00","date_gmt":"2025-09-24T08:01:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=17872"},"modified":"2025-09-24T10:01:00","modified_gmt":"2025-09-24T08:01:00","slug":"el-torn-el-video-i-el-desti","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=17872","title":{"rendered":"El torn, el v\u00eddeo i el dest\u00ed."},"content":{"rendered":"

Dijous passat vaig anar a visitar l\u2019obra del ceramista Pere Noguera al Museu Terracotta de la Bisbal. Ens vam asseure en un recinte on es projectava un film que mostrava la seva traject\u00f2ria art\u00edstica. La persona amb qui anava em va dir:<\/span><\/p>\n

\u2014Qui va treballar amb ell va ser el pare de la Lola.<\/span><\/p>\n

\u2014Ah s\u00ed? No el conec, per\u00f2 crec que s\u00e9 qui \u00e9s.<\/span><\/p>\n

Moguda per la curiositat, vaig buscar un v\u00eddeo al m\u00f2bil i, amb la imatge fixada, li vaig preguntar:<\/span><\/p>\n

\u2014\u00c9s aquest?<\/span><\/p>\n

Ella em va respondre:<\/span><\/p>\n

\u2014Ara no, ara no me\u2019l ensenyis.<\/span><\/p>\n

En aquell moment vaig sentir que havia estat poc oportuna, potser massa insistent. Em va quedar la sensaci\u00f3 d\u2019haver actuat de manera egoc\u00e8ntrica, d\u2019haver trencat l\u2019atmosfera del moment.<\/span><\/p>\n

El diumenge seg\u00fcent, tot i la pluja i sense tenir previst sortir, alguna cosa em va impulsar a tornar al Museu Terracotta. Aquesta vegada hi anava per assistir a la cloenda del Festival de Microdansa, que es feia al mateix recinte on hav\u00edem vist el film de Noguera. Hi havia una taula rodona amb dones artistes i empres\u00e0ries del m\u00f3n de la cer\u00e0mica que debatien sobre la condici\u00f3 de la dona, el reconeixement del seu art i les sortides econ\u00f2miques.<\/span><\/p>\n

Durant el torn de paraules, vaig sentir al meu darrere una veu masculina que deia:<\/span><\/p>\n

\u2014Penso que les dones no heu de demostrar res. El reconeixement per la vostra obra ja el teniu.<\/span><\/p>\n

Vaig girar-me per mirar-lo i vaig adonar-me que era el mateix senyor que apareixia al v\u00eddeo treballant al torn de cer\u00e0mica, el que jo havia volgut mostrar a la meva acompanyant el dijous.<\/span><\/p>\n

Quan l\u2019acte va acabar, vaig dirigir-me al senyor que tenia al costat:<\/span><\/p>\n

\u2014Crec que el conec.<\/span><\/p>\n

Ell em va donar la m\u00e0 i va dir:<\/span><\/p>\n

\u2014Soc en Enric Pacreu.<\/span><\/p>\n

\u2014Jo soc la Rosa Masana.<\/span><\/p>\n

\u2014Ets la Rosa Masana? Has parlat de mi en aquell article sobre la sirena de Can Coromina, fa molts anys! He llegit el que vas escriure sobre el ceramista Enric Seg\u00fa; era un gran admirador de la seva obra.<\/span><\/p>\n

No s\u00e9 com, per\u00f2 en un moment ens vam trobar parlant tots tres: en Pacreu, el pare de la Lola i jo. En saber que el v\u00eddeo mostrava el seu treball al torn, el pare de la Lola de seguida va voler veure\u2019l i en va anotar l\u2019adre\u00e7a.<\/span><\/p>\n

Vaig quedar pensativa: com era possible que ell estigu\u00e9s all\u00e0 mateix, en la mateixa sala, tres dies despr\u00e9s del meu intent de mostrar aquella imatge?<\/span><\/p>\n

No hi trobo cap altra explicaci\u00f3 que la d\u2019una sincronicitat. Va ser un moment de rellev\u00e0ncia compartida entre tres persones de la Bisbal que ens coneix\u00edem poc, per\u00f2 que en aquell instant vam sentir-nos pr\u00f2xims.<\/span><\/p>\n

Si ho miro sota la met\u00e0fora de la llei del p\u00e8ndol \u2014en aquell recinte de parets negres com els c\u00e0ntirs fumats\u2014, el dijous va fer una batzegada cap a l\u2019esquerra i el diumenge cap a la dreta. Per sort, sembla que tendeix a equilibrar-se fins a la propera ocasi\u00f3.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Sala de parets negres, Terracotta<\/figcaption><\/figure>\n

\n

\n

Notes:<\/strong><\/span><\/p>\n