\nLa Montse tenia una gran facilitat de tracte hum\u00e0 i d\u2019organitzaci\u00f3, potser perqu\u00e8 era mestra i estava acostumada a tractar amb mainada. Ella era escolta de l\u2019agrupaci\u00f3 de Sant Pere de Terrassa i jo de la Sagrada Fam\u00edlia; totes dues ens ocup\u00e0vem del grup de les Daines, les noies m\u00e9s grans.<\/p>\n
Un any, per Setmana Santa de 1962, diversos grups vam habilitar un poble del Bages que havia estat abandonat i que la Diputaci\u00f3 havia rehabilitat. Es tractava de crear-hi una mena de comunitat: cada grup havia de desenvolupar una activitat i ensenyar-la als altres. No recordo ben b\u00e9 qu\u00e8 feia el grup de la Montse \u2014potser el diari\u2014, el meu va muntar un dispensari i vam ensenyar a fer reanimaci\u00f3 cardio-respirat\u00f2ria.<\/p>\n La darrera nit es va organitzar un joc de rol per als caps de grup. Una an\u00f2nima megafonia ens proposava alternatives, fins i tot la de robar. La Montse i jo, tot i el risc, vam optar per endur-nos una garrafa, suposadament de vi. Sempre he recordat com ens vam divertir i la complicitat d\u2019amagar-nos entre els matolls tot essent conscients que ens jug\u00e0vem la reputaci\u00f3 de noies serioses. Que jo s\u00e0piga, cap de les dues ha com\u00e8s mai un robatori, per\u00f2 l\u2019experi\u00e8ncia la vam tenir.<\/p>\n Viatge al Tirol amb autocar, 1965<\/strong> La Montse encara recorda alguns noms: la Rosa, en Joan Cardellach, la Rosa Cam\u00f3n, la seva germana, en Jaume, la Carme Costa, la Filo Pla, jo mateixa\u2026 D\u2019altres ja no els identifiquem.<\/p>\n Un dia vam acampar prop d\u2019uns ti.rolesos que, al mig del camp, tocaven instruments i ballaven. No vam trigar a afegir-nos a la festa i ballar plegats. A Innsbruck i a Salzburg vam acampar en c\u00e0mpings. Al primer desconeix\u00edem que calia posar una moneda per tenir aigua calenta: l\u2019aigua gla\u00e7ada no ens deixava esbandir-nos i els crits eren memorables. A la tornada vam passar per Ven\u00e8cia i en alguna fotografia se\u2019ns veu al cim del campanar de la pla\u00e7a de Sant Marc.<\/p>\n La Carme Costa i jo, durant el viatge, ens invent\u00e0vem una ciutat sense cotxes on el transport era una cinta el\u00e8ctrica. El problema era no saber com fer pujar i baixar la gent gran sense haver d\u2019aturar-la. La Carme, finalment, va estudiar arquitectura.<\/p>\n En arribar, vam fer una parada a Puigcerd\u00e0, a la casa d\u2019estiueig dels pares de la Montse. Era el 30 d\u2019agost, dia de Santa Rosa, i les tres Roses vam convidar tot el grup i el xofer, encara euf\u00f2ric per com havia anat el viatge. Fins i tot ell ens va convidar amb cava!<\/p>\n La mare de la Montse, l\u2019Anna Santamaria i Tusell, no devia imaginar que quinze joves farien tanta gresca a casa seva. Aquella nit, dins dels nostres sacs de dormir, vam descansar amb la sensaci\u00f3 de benestar i complicitat.<\/p>\n Una Setmana Santa a Altea, 1977<\/strong> Tamb\u00e9 recordem una divertida cal\u00e7otada a Valls, organitzada, com no, per la Montse.<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Escoltes-300x206.png\")
<\/a><\/p>\n
\nAmb un autocar i un xofer que es va convertir en un m\u00e9s del grup, quinze persones vam emprendre un viatge al Tirol, a \u00c0ustria. La meitat de l\u2019autocar era per a la intend\u00e8ncia: quatre tendes de campanya, fogons de but\u00e0 i cordes per estendre la roba. Quan acamp\u00e0vem en zones lliures, f\u00e8iem els \u00e0pats en grups de quatre; era pr\u00e0ctic i r\u00e0pid, i sempre deix\u00e0vem el lloc impecable.<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Filo-i-tiroles-300x134.png\")
<\/a><\/p>\n
\nAlgunes de les companyes van marxar abans cap a Altea. La M. Carme, la Roser i jo hi vam anar dos dies despr\u00e9s amb cotxe, duent el past\u00eds de la Mona de Pasqua. Ens vam acabar menjant la Mona a l\u2019habitaci\u00f3 d\u2019un hotel. Jo, fent una broma que havia vist fer al meu germ\u00e0 amb un ganivet, vaig tallar superficialment la cuixa de la Montse, que era asseguda al llit prop del past\u00eds. Totes es van quedar gla\u00e7ades \u2014jo tamb\u00e9! La Montse, per\u00f2, tot i la petita ferida, no em va retirar mai l\u2019amistat, i les altres tampoc, cosa que vaig agrair. Potser amb mi no les tenien totes, per\u00f2 la trobada va ser c\u00e0lida i memorable.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Calcotada-300x134.png\")
<\/a><\/p>\n