![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Fabrica-abandonada-225x300.png\")
<\/a>Quan, de vegades, he anat sola i he passat pel davant d\u2019una f\u00e0brica o una casa abandonada, la curiositat m\u2019ha emp\u00e8s a entrar-hi. Ho feia a petits passos, amb molt de respecte, gaireb\u00e9 com si endinsar-me en aquell espai fos un acte de devoci\u00f3. Tamb\u00e9 amb una certa por pel que m\u2019hi podria trobar.<\/p>\n
\u00c9s curi\u00f3s com en un lloc on abans hi havia hagut vida i moviment ara nom\u00e9s hi regna el silenci. La immobilitat dels objectes polsosos, com si haguessin fet pinya entre ells per resistir el pas del temps, em donava la impressi\u00f3 d\u2019estar profanant alguna cosa sagrada.<\/p>\n
Una sensaci\u00f3 semblant la vaig tenir el dia que vaig obrir un llibre antic, escrit en llat\u00ed el 1450, sobre vistes pastorals. Necessitava ajuda per traduir-lo, per\u00f2 nom\u00e9s el fet de tenir-lo a les mans ja m\u2019omplia d\u2019admiraci\u00f3. No gosava deslligar-li les cintes: em semblava que, davant aquell text manuscrit, calia restar en silenci i rever\u00e8ncia, com si em trob\u00e9s en un lloc de quietud i reserva.<\/p>\n
Avui, en topar amb una imatge digital traspaperada, m\u2019ha tornat aquella sensaci\u00f3. La fotografia mostrava uns tons marronosos clars, difuminats i harm\u00f2nics, gaireb\u00e9 com una pintura. Els mateixos colors que recordava de les p\u00e0gines del llibre del segle XV: un torrat clar, color de terra, que transmet la calidesa de l\u2019antic i el pas dels segles.<\/p>\n<\/a>
![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Tancat-300x207.png\")
<\/a>