![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/Magdalena-300x291.png\")
<\/a>Va optar per posar una taula i donar-me instruccions de com fer llegir als nens m\u00e9s petits, nom\u00e9s els havia d\u2019assenyalar les lletres i pronunciar les s\u00edl\u00b7labes dient:<\/p>\n
M A ma, mama, M E me, mesa, R A, ra, rana, nena, pipa, papa, vaca, casa… o sigui fer que aprenguessin les s\u00edl\u00b7labes tot fent cantarella.<\/p>\n
Potser ella no ho sabia, per\u00f2 fer-me fer aquella tasca va ser important per mi, em sentia que podia fer quelcom perqu\u00e8 d\u2019altra manera era molt avorrit, \u00e9s curi\u00f3s que despr\u00e8s de tants anys recordi que el llibre de lectura comen\u00e7ava dient: Maria Gr\u00e0cia \u00e9s la ni\u00f1a mas vivaracha de todas las ni\u00f1as del pueblo, ella todo lo conoce en el mercado sabe escoger las verduras m\u00e1s tiernas y el pescado mas fresco, ja todos la conocen …..<\/i> <\/i><\/p>\n
La Olga i jo an\u00e0vem juntes a l\u2019escola, vivia prop de casa, ella per\u00f2, anava a la classe Gran amb la professora Maria Juli\u00e0 i escrivia amb tinta i duia els dits pintats de blau, la volia imitar i quan pleg\u00e0vem anava a embrutir-me els dits als tinters de la classes de la senyoreta Juli\u00e0.<\/p>\n
A casa els deia que escrivia amb tinta, no s\u2019ho creien perqu\u00e8 a p\u00e0rvuls no es feia. M\u00e9s endavant els vaig dir que feia de mestra i l\u00f2gicament s\u2019ho van creure.<\/p>\n
Era l\u2019any 1954 i la meva cunyada J\u00falia va venir a buscar-me a l\u2019escola per dur-me a fer la fotografia d\u2019abans la comuni\u00f3. Va restar sorpresa per veure com feia llegir als nens que estaven en filera esperant, va comentar el fet a casa i llavors els sorpresos van ser ells.<\/p>\n
L\u2019any 2003 degut que guardava algunes imatges d\u2019aquells temps m\u00e9s diverses investigacions que vaig fer en sort\u00ed un article de l\u2019escola del carrer Galileu o can Peric quan ja era poc recordada. Mentre el feia estava contenta per poder recordar a la professora Magdalena Badia o donya Magdalena com li d\u00e8iem, el text va ser publicar a la revista Terme que edita l\u2019Arxiu de Terrassa.<\/a><\/p>\n Al final de l\u2019article explicava que vivia a una casa de lloguer i la volien vendre, li van donar uns mesos de temps perqu\u00e8 la deixes i ella llavors tenia ja bastants anys i de fam\u00edlia nom\u00e9s una neboda que vivia a Tarragona, poc abans de complir el temps establert Magdalena va morir. En saber aquest fet tant entendridor vaig sentir una profunda tristesa.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/Collegi-Galileo-poca-resolucion--300x180.jpg\")
<\/a>