Les Agrupacions de la Defensa Forestal (ADF) tenen els seus or\u00edgens en la necessitat de protegir el territori davant els incendis que, peri\u00f2dicament, han castigat el nostre pa\u00eds. Els grans focs de Montserrat l\u2019any 1986 van marcar un abans i un despr\u00e9s, i la Generalitat va impulsar el programa Foc Verd<\/em><\/a>, que donaria estructura i suport a aquestes agrupacions arreu de Catalunya. Des d\u2019aleshores, centenars d\u2019ADF treballen silenciosament per preservar boscos, camins, punts d\u2019aigua i, en definitiva, paisatge i vida.<\/p>\n Durant vint-i-cinc anys, Mari\u00e0 ha exercit com a Coordinador operatiu de l\u2019ADF de Vacarisses. Ho ha fet amb lideratge ser\u00e8, amb capacitat d\u2019organitzaci\u00f3 i, sobretot, amb una confian\u00e7a absoluta en el treball en equip. Ha coordinat vigil\u00e0ncies, prevencions, formacions i intervencions; ha estat present en moments de tensi\u00f3 i tamb\u00e9 en hores de calma preventiva, que sovint no es veuen per\u00f2 que s\u00f3n essencials.<\/p>\n Ara deixa la responsabilitat directa del c\u00e0rrec, per\u00f2 no s\u2019allunya del tot. Continuar\u00e0 aportant el seu coneixement en la formaci\u00f3 de voluntaris i en l\u2019\u00e0mbit de les primeres atencions als accidentats. Perqu\u00e8 quan la vocaci\u00f3 \u00e9s aut\u00e8ntica, no s\u2019apaga amb un relleu.<\/p>\n En el seu cas, a m\u00e9s, la professi\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 her\u00e8ncia i continu\u00eftat: el seu pare, ell mateix i el seu fill comparteixen aquest fil invisible que els uneix al servei p\u00fablic i a la protecci\u00f3 de les persones i del territori. No \u00e9s nom\u00e9s una feina; \u00e9s una manera d\u2019estar al m\u00f3n.<\/p>\n En aquesta hist\u00f2ria de vocaci\u00f3 compartida, tamb\u00e9 m\u2019hi sento una mica implicada. Tant el meu germ\u00e0 Josep com en Mari\u00e0 sovint m\u2019han fet part\u00edcip d\u2019alguna manera del seu m\u00f3n, d\u2019aquella manera discreta per\u00f2 intensa d\u2019entendre la professi\u00f3. Potser per aix\u00f2, la mare, amb aquell punt d\u2019humor tan seu, de vegades em deia que jo tamb\u00e9 tenia \u201cacudits de bomber\u201d, sobretot quan m\u2019atrevia a assajar alguna cosa diferent.<\/p>\n Hi ha her\u00e8ncies que no es veuen, per\u00f2 que s\u2019instal\u00b7len dins nostre. I jo s\u00e9 que alguna cosa d\u2019aquest esperit de servei, de comprom\u00eds i fins i tot d\u2019aquell humor resistent davant les dificultats, tamb\u00e9 l\u2019he rebut d\u2019ells.<\/p>\n Amb aquestes paraules volem expressar un agra\u00efment sincer. Per les hores dedicades, per les decisions preses amb responsabilitat, per la discreci\u00f3 de qui treballa sense buscar protagonisme. I, sobretot, per haver contribu\u00eft durant tants anys a preservar la natura i la riquesa de la nostra flora i fauna, que s\u00f3n patrimoni de tots.<\/p>\n Gr\u00e0cies, Mari\u00e0, per la const\u00e0ncia, pel comprom\u00eds i per l\u2019exemple.<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/Placa-conmemorativa-300x170.png\")
<\/a>![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/Placa-300x188.png\")
<\/a>![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/2-300x196.png\")
<\/a>![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/grup-300x150.png\")
<\/a>