{"id":18285,"date":"2026-03-03T17:39:30","date_gmt":"2026-03-03T15:39:30","guid":{"rendered":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=18285"},"modified":"2026-03-04T17:58:32","modified_gmt":"2026-03-04T15:58:32","slug":"dues-emocions-al-pont-del-riu-onyar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=18285","title":{"rendered":"Dues emocions al pont del riu Onyar al pas per Girona"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n

Seria massa llarg d\u2019explicar, i tamb\u00e9 massa personal entrar en detalls. Devia ser l\u2019any 1987 quan em vaig trobar en una situaci\u00f3 complicada de la vida.<\/p>\n

Feia un dia que m\u2019allotjava en un hostal del Barri Vell de Girona<\/span><\/span>, amb febre i havent deixat enrere totes les meves pertinences. Havia nevat, feia fred, i dels balcons penjaven candeles.<\/p>\n

Vaig trucar a una amiga de Terrassa per dir-li que, si venia a casa meva, no m\u2019hi trobaria. La sorpresa va ser que l\u2019endem\u00e0 era a l\u2019hostal amb mi: havia demanat un dia de festa.<\/p>\n

Aquella tarda, cap al tard, vam sortir a menjar alguna cosa\u00a0 – l\u2019hostal no tenia cuina. En tornar, just al final del carrer Santa Clara, prop del Pont de Pedra<\/span><\/span>, un grup d\u2019ocells buscava aixopluc entre les branques despullades dels plataners que toquen el riu Onyar<\/span><\/span>.<\/p>\n

Vaig exclamar:
\n\u2014 Pobrets, amb aquest fred no saben on refugiar-se!<\/p>\n

La M. Carme, que ja feia estona que mostrava una preocupaci\u00f3 continguda, en sentir-me parlar dels ocells va fer un so estrany amb la glotis, com si se li tall\u00e9s la respiraci\u00f3. Sempre he recordat aquella sonoritat dif\u00edcil d\u2019explicar, tan plena de sentiment.<\/p>\n

I, com si l\u2019escena no fos prou singular, les campanes de Esgl\u00e9sia de Sant Feliu<\/span><\/span> van tocar les hores. Diria que amb una sonoritat de lament.<\/p>\n

La situaci\u00f3 va costar, per\u00f2 va millorar. No puc dir que no recordi aquell episodi de vida, per\u00f2 est\u00e0 superat i guardat.<\/p>\n

El m\u00e9s sorprenent \u2014i el motiu d\u2019escriure-ho ara\u2014 \u00e9s que aquest mes de febrer del 2026 sortia d\u2019un local del mateix carrer Santa Clara (un fet rar, perqu\u00e8 hi vaig poc) i caminava encongida pel que m\u2019havien dit respecte a una condici\u00f3 f\u00edsica personal. Res que faci perillar la vida, per\u00f2 s\u00ed prou per distorsionar-la, tot i que procuro no donar-li massa cr\u00e8dit.<\/p>\n

Per intentar reflexionar-hi, em vaig aturar prop del Pont de Pedra<\/span><\/span>, sota els arbres \u2014ara tamb\u00e9 sense fulles\u2014 i mirant el riu.<\/p>\n

De sobte, un flaix mental.<\/p>\n

Vaig pensar: quina casualitat. Aqu\u00ed, en aquest mateix lloc on mai m\u00e9s m\u2019havia aturat, hi s\u00f3c de nou, tamb\u00e9 afectada, pensant com afrontar una nova situaci\u00f3 de vida.<\/p>\n

Em preguntava com podia ser possible que en aquesta mateixa zona visqu\u00e9s dues experi\u00e8ncies colpidores. Aquesta vegada, per\u00f2, sola, sense la M. Carme. Per\u00f2 tamb\u00e9 amb m\u00e9s recursos emocionals, amb m\u00e9s calma per afrontar-ho.<\/p>\n

Hi ha ponts que no travessen rius, sin\u00f3 instants.<\/p>\n<\/div>\n

\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/article>\n

\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
<\/div>\n<\/div>\n
\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/article>\n<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
\n
\n

 <\/p>\n

\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/form>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Seria massa llarg d\u2019explicar, i tamb\u00e9 massa personal entrar en detalls. Devia ser l\u2019any 1987 quan em vaig trobar en una situaci\u00f3 complicada de la vida. Feia un dia que m\u2019allotjava en un hostal del Barri Vell de Girona, amb febre i havent deixat enrere totes les meves pertinences. Havia nevat, feia fred, i dels…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":18289,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[2343,2344,2342,2347,2341,2346,2345],"class_list":["post-18285","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-diversos","tag-2343","tag-2344","tag-al-riu-onyar","tag-carrer-santa-clara","tag-emocions","tag-neu-i-fred","tag-situacions-de-vida"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/18285"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=18285"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/18285\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18304,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/18285\/revisions\/18304"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/18289"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=18285"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=18285"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=18285"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}